Llibre recomanat : Guia breu. Monestir de Santa Maria de Vallbona

Dades generals :

Autor: Sans Travé, Josep Maria

ISBN: 978-84-1303-028-9

180 pàgines

Tapa rústica

140 x 200 mm

Data de publicació: Octubre 2018

Preu : 9,95 €

Comentari sobre el llibre :

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Guia il·lustrada a color que inclou referències a la història i formació del Monestir, la visita a totes les parts de l’edifici i una relació cronològica de les abadesses de Vallbona.

Dades sobre l’Autor Josep Maria Sans Travé :

Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d’Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l’edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Capella de Santa Fe de Besalú

La Capella de Santa Fe de Besalú és coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume. És situada davant l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, a l’indret anomenat Prat de Sant Pere on, fins al començament del segle XIX, hi hagué un antic cementiri monacal del qual era capella del Monestir.

Us passo la seva història :

  • La primera notícia documental apareix en la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per Bernat, abat de Sant Pere, i Albert, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú on s’afirma que la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
  • Durant casi cents anys, hi ha poques dades sobre l’església de Santa Fe.
  • L’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada apareix «Sancta Fide».
  • En la venda d’una casa feta el 1524 per Isabel Oliver a Elionor Català s’esmenta l’església de Santa Fe com a afrontació.
  • L’any 1835, a causa del decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, que la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere a J. Bover per 3.771 duros el 1849.
  • A partir d’aquest moment passà per diversos propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos i fou utilitzada com a magatzem.
  • Després de la guerra civil fou adquirida per la família Solà-Morales.
  • En l’actualitat curiosament, és un restaurant.

L’estructura original ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta. L’edifici, de reduïdes dimensions, consta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i teulada de dues aigües.

A la façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt prop del lloc on sembla que s’obria la porta original, ara cegada, i que conserva encara el ràfec de pedra original.

L’aparell, en les parts visibles, i és de petits carreus no gaire escairats amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra que, d’altra banda, sembla modificada com ho ha estat tot el conjunt. Amb certes reserves, se li atribueix una filiació corresponent a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII.

Santa Fe de Besalú és una antiga capella de Besalú declarada bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent dels Àngels de Barcelona

El Convent dels Àngels està situat en el carrer dels Àngels i dona a la Plaça dels Àngels de Barcelona.

En el 1497 la capella de Nostra Senyora dels Àngels, era situada a extramurs, a llevant de la ciutat i propera a la porta de Sant Daniel.

Us passo la seva llarga historia :

  • L’any 1497 arribaren a Barcelona, procedents de Caldes de Montbui, la comunitat de religioses de l’orde de la Penitència de Sant Domènec (terciàries dominicanes).
  • El Consell de Cent, els cedí una petita Capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, fora muralles, a la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
  • El Consell de Cent autoritza l’any 1561 el trasllat de la comunitat al Raval. Aquest emplaçament quedava dins del recinte emmurallat construït per Pere el Cerimoniós durant la segona meitat del segle XIV i, per tant, oferia seguretat i compartia territori amb una gran presència d’edificis religiosos com hospitals, convents, asils.
  • Les obres del nou convent, s’inicien en el lloc on es trobava una ermita del s.XV, coneguda com el Peu de la Creu.
  • El 4 d’abril de 1562 se’n va posar la primera pedra.
  • El maig de 1566 el temple va ser acabat i consagrat.
  • El 1602 fundaren el monestir de la mateixa advocació a Manresa.
  • Durant la revolta del Corpus de Sang de 1640, el convent se salvà dels avalots, però es cremà el Palau del Marquès de Vilafranca, que es trobava al costat.
  • Durant el segle XIX, les monges van ser exclaustrades dues vegades: la primera, el 1814 com a conseqüència de la pressió dels francesos durant l’ocupació de Barcelona i, la segona i definitiva, el 1836 amb la desamortització de Mendizábal, en què van haver d’abandonar les dependències del convent, que van passar a utilitzar-se com a casa de correcció municipal.
  • Amb la reforma de 1868, l’església comença a funcionar com a parròquia de Sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels.
  • L’any 1888, les monges demanen permís per vendre una part del convent, però aquest està afectat per un pla d’urbanització de la ciutat i es paralitza la venda fins l’any 1906, en què venen el convent a Damià Mateu i comença el trasllat de les monges a Pedralbes, tot i que l’església manté la seva funció parroquial durant 25 anys més.
  • Miraculosament, l’església se salvà de ser cremada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909.
  • En el 1976, es traslladen a Sant Cugat, a l’actual monestir de Sant Domènec.

El Convent, d’estil gòtic tardà, estava emmarcat pels avui carrers de Ferlandina, els Àngels i Peu de la Creu.

El conjunt arquitectònic és molt sobri i en conjunt trobem molt poques obertures; podem dir que el més remarcable és el pòrtic renaixentista de la capella, el més important d’aquest estil que conserva la ciutat de Barcelona.

Actualment se’n conserva la major part de les construccions, encara que molt deteriorades, tant per la mala qualitat dels materials, com per la continua explotació dels seus béns, sense intervencions de conservació adequades.

L’any 1978, l’Ajuntament de Barcelona, per acord de la Comissió Municipal Executiva, n’aprova la compra i a començament dels anys vuitanta, féu enderrocar les construccions auxiliars i convertí en espais públics l’Hort de les monges i l’antic claustre.

L’any 1987 passa a formar part del Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona.

Per a mes informació us passo aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_dels_%C3%80ngels

El Convent dels Àngels és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Arxiu Municipal de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Convent de Santa Mònica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica, esta situat en La Rambla, 7-9 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
  • Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
  • El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
  • L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
  • Els agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l’únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l’exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.
  • A la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.
  • Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l’edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d’exposició.
  • Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d’una nova sala d’exposicions, recobrint l’antic claustre.
  • És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

De l’antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se’n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l’ús d’elements ornamentals.

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L’església actual, de construcció moderna, substituí l’anterior, incendiada i destruïda l’any 1936.

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s’obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d’onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d’una reforma més tardana.

L’exterior dels tres cossos s’organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s’alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.

Us passo una Web de La Barcelona de Antes, on podreu conèixer mes sobre l’església de Santa Mónica i veure fotografies de com era :

http://www.labarcelonadeantes.com/santa-monica.html

El Convent de Santa Mònica és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell – Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Castell – Cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís, s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial.
  • El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar
  • La seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
  • Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
  • Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432.
  • Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.
  • L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí.
  • El 1944 fou declarat monument històric.
  • El 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant,
  • El any 1959, es va decidir instal·lar el Museu de Terrassa.

El Castell actual, que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central,  és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven.

Hi destaca el claustre, de dos pisos  l’inferior d’obertures bastant irregulars, i el superior més uniforme, d’arcs apuntats i capitells geomètrics sense decorar, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria.

L’antiga església del Monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Us passo un enllaç amb mes dades sobre el Castell – Cartoixa :

https://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis

En relació al Museu Municipal d’Art, alberga l’exposició permanent i disposa d’una sala d’exposicions on s’exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l’antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l’advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa.

També conserva la col·lecció d’aparells de ràdio d’Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974, entre altres objectes.

El Castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 1ª Part #

És una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El Monestir, va ser construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el Monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

Nota : Altres elements destacats del Monestir, els oferirem amb l’article de demà.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestir i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

L’historia de l’antic Convent de Sant Agustí vell de Barcelona

El convent de Sant Agustí vell, és d’estil Gòtic, situat entre la plaça de l’Acadèmia, carrer Tantarantana  i el carrer Comerç de Barcelona.

Veiem cronològicament, la seva llarga historia :

  • Any 1309, el monjos agustins és varen establir a prop on ara es el carrer de Comerç, en un terrenys propietat de senyor Jaume Basset en cessió als monjos.
  • Any 1340, comença la construcció de l’Edifici.
  • Any 1393, fundació d’un nou convent, en aquest cas a la ciutat d’Igualada
  • Entre 1473 i 1478 es va construir el claustre major.
  • En el 1529 els agustins participaren atenent els malalts de la pesta i van perdre set per aquesta malaltia set monjos.
  • Des de 1580 a 1589, es va construir el claustre menor.
  • En 1714 van malmetre el convent durant el setge de Barcelona
  • L’any 1716 , Felip V el va fer enderrocar per tal d’aixecar la Ciutadella.
  • Per aquesta causa, la comunitat és va traslladar prop del carrer Hospital en un altre convent, conegut com Sant Agustí Nou.
  • L’any 1720 s’instal·la a l’espai del convent l’Acadèmia de Matemàtiques, destinada especialment a la formació d’enginyers militars.
  • Entre 1738-1748, Pere Bertran, va portar a terme una reconstrucció de l’espai on havia estat el convent vell.
  • Un breu temps és va instal·lar un forn de pa.
  • A partir de l’any 1750 és va fer servir com a caserna militar.
  • Al 1835, el què quedava de convent es va incendiar.
  • Durant la guerra civil espanyola, va tornar a ser atacat, essent incendiat de nou i saquejat i posteriorment essent ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona.
  • I al 1919, va ser l’escenari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya.
  • Posteriorment a la guerra, va ser de nou una caserna militar en la part no destruïda del carrer Comerç.

A dia d’avui, si entrem per la porta existent en la plaça de l’Acadèmia, on posa 1650, podem encara contemplar que és conserven elements arquitectònics de l’antic convent, especialment l’ala de ponent del claustre.

Sota del claustre veurem que hi ha taules i cadires del restaurant a fincat en aquest lloc,

que no ens molestarà pas per gaudir de les restes que queden en peu del claustre i poder fer fotografies.

Ens adonarem que deuria tenir unes dimensions grans.

Cal que mireu en detall  les figures que resten.

Si voleu una amplia i detallada informació sobre el convent de Sant Agustí podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Agust%C3%AD_Vell

Des del claustre podeu accedir al Centre Cívic del Barri.

Esta situat en un Reco molt tranquil del Raval de Barcelona.

 

Recull de dades a portades per l’Ajuntament

Text i Fotografies : Ramon Solé