Santa Maria i Sant Brici de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

Santa Maria i Sant Brici de la Palma està situada en la Plaça de l’Església de La Palma de Cervelló.

Forma un conjunt amb la casa rectoral i es troba emplaçada a l’extrem oest del nucli urbà, concretament a l’encreuament de la carretera de Corbera de Llobregat (BV-2421) amb el torrent de Santa Rita.

Torrent de Santa Rita

 Us passo la seva història:

  • Els anys 964-965 consta el lloc de l’església com una quadra del terme del castell de Cervelló, uns terrenys que el comte Miró va cedir al Monestir de Sant Pere de les Puelles el 966.
  • L’església pròpiament és documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló i consta dedicada a Santa Maria i Sant Brici.
  • L’ordinació del decret d’erecció data del 1319 (data en què el rector de Cervelló estima que Santa Maria de la Palma té suficients rèdits per independitzar-se), i va anar acompanyada de diverses disputes malgrat que existien drets i obligacions determinats amb anterioritat, per exemple, el rector de la Palma estava obligat a assistir a quatre festivitats a l’any a la missa major de Cervelló i havia de menjar amb el rector de Cervelló (que era qui havia de pagar els àpats).
  • El rector de Cervelló va presentar al•legacions que no prosperarien i finalment va acabar presentant-les en darrera instància.
  • L’any 1325 el bisbe va ordenar que s’apliqués la sentència arbitral dictada per un canonge de manera provisional, però obligava a què el rector de Cervelló mantingués els drets adquirits, com el dret a la verema de la Palma.
  • De fet, l’any 1325 s’amenaçava amb l’excomunió a aquells pagesos de Sant Vicenç dels Horts i de Molins de Rei que treballessin terres a la Palma i paguessin al rector de la Palma en comptes de fer-ho al de Cervelló.
  • Consta que s’hi varen fer obres de reforma els segles XVII-XVIII.
  • El 1868 l’església era convertida en parròquia.
  • L’església va reformar-se durant els segles XVII i XVIII.
  • I va ser pràcticament derruïda durant la Guerra Civil motiu pel qual l’edifici actual és modern.
  • A més de la pèrdua de l’edifici, mereix menció la crema d’un harmònium riquíssim que s’havia adquirit l’any 1888.
  • Pel que fa a les troballes arqueològiques convé destacar que l’any 2004, amb motiu de la remodelació de la plaça de l’església i de la casa rectoral, va descobrir-se una sagrera possiblement dels segles X i XI. Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta sagrera el setembre i l’octubre de 2004 van permetre trobar-hi una sitja de l’època medieval, un esquelet íntegre d’un individu adult d’època moderna (s.XVI-XVIII) i el fons d’una ceràmica vidriada (s.XIV-XV).
R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

L’església és un edifici de planta de creu llatina amb tres naus i transsepte. El creuer és cobert amb volta semiesfèrica que s’alça sobre tambor octogonal d’estil neoclàssic, amb un ull de bou a cada cara, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells.

La façana principal, coronada per una creu, té un portal allindat amb pedra molar vermella i al damunt un òcul.

Sobre la llinda hi ha incises les dates 1696 (al mig), 1762 (a la dreta) i MCMXXXIX (a l’esquerra), aquesta darrera referent a la restauració que va dirigir l’arquitecte Alexandre Tintorer Oller.

Viquipèdia

El campanar és de torre quadrada i es troba emplaçat a l’angle esquerre de la façana. Té un rellotge a la façanan principal i una finestra d’arc rebaixat a cada una de les façanes.

R.M. Aragó / Generalitat de Catyalunya

Santa Maria i Sant Brici de la Palma és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Ca n’Esteve de Cervelló

La Creu de Ca n’Esteve està en l’entrada al poble, davant zona esportiva de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda l’any 1951 amb motiu de la Santa Missió. Porta la inscripció commemorativa “Santa Misión MCMLI”.
Viquipèdia

És una creu de pedra, senzilla, amb els braços amb extrems trilobulats. Mostra els angles dels braços decorats amb una motllura que configura un perfil circular a manera de crismó. La creu reposa damunt una magolla ornamentada que corona un fust llis. Aquest conjunt descansa en una peanya de planta circular.

La creu de Ca n’Esteve és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Pitarra de Cervelló

Mas Pitarra està a la vora el camí de Can Sala de Baix de Cervelló.

Us passo dades sobre la seva història :

  • Fins a mitjans de segle XIX, el mas era l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló en el temple romànic del s. XI.
  • La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló.
  • En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l’escriptor Frederic Soler Hubert, “Serafí Pitarra”, l’any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui.
  • El poeta i dramaturg feia estades als estius on de tant en tant feia trobades literàries i artístiques convidant a les seves amistats i coneguts personatges rellevants de l’època (al poble es parla que hi va ser en Josep Anselm Clavé, però el compositor va morir el 1874, per aquesta raó pot ser fruit d’un rumor públic).

El Mas Pitarra és un edifici, del s. XVI o anterior, amb construccions d’èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi.

Ramon M. Aragó i Cabanyas – 1986 / Generalitat de Catalunya

La façana és orientada a nord-est. La part més antiga té un portal rodó adovellat, just a l’angle on hi estan adossades dues construccions més modernes.

En la primera construcció hi ha un portal d’arc rebaixat i damunt un balcó amb un cérvol dintre d’una circumferència a la llinda.

En el cos següent s’obre una porta amb una finestra a banda i banda; les tres obertures són d’arc de mig punt i estan emmarcades per columnes i capitells.

A sobre de la porta hi ha la figura d’un lleó i al primer pis hi ha dues portes d’arc rebaixat, amb columnes i capitells, que donen a un balcó.

Al costat esquerre hi ha una torratxa amb ceràmica vidriada.

El conjunt és tancat amb un reixat amb basament d’obra.

Ramon M. Aragó i Cabanyas – 1986 / Generalitat de Catalunya

En el últims anys l’edifici s’ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós.

En el seu moment l’Ajuntament de Cervelló, als anys 1990, no va donar un permís d’obres al seu propietari i aquest va preferir abandonar el projecte que tenia.

Actualment hi ha un nou projecte sobre la propietat.

Mas Pitarra és un edifici del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també en el de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) de l’Ajuntament de Cervelló.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Joan del Pla de la Palma de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris

Sant Joan del Pla o Sant Joan de l’Erm de la Palma està situada al poble de la Palma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat,

A uns 700 m del cementiri de La Palma de Cervelló.

Us passo la seva història

  • El lloc de la Palma de Cervelló és documentat el 964.
  • La capella és esmentada com Sant Joan i Sant Feliu de la Plana el 1270, any en què el rector de Sant Esteve de Cervelló n’era procurador.
  • El 1347 a la capella de Sant Joan de l’Erm hi havia un altar dedicat a la Mare de Déu.
  • A partir del segle XIV la capella apareix sovint esmentada en les visites pastorals.
  • Consta situada al lloc de la Plana Sant Joan, prop de Can Llopart, mas que posteriorment es diria Can Mascaró i que al segle XVIII va adquirir de les monges la finca de la Palma.

La capella és d’una nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular amb arcuacions i lesenes.

Vora l’absis, al mur nord, hi ha una absidiola practicada en el gruix del mur de factura posterior a l’edifici.

Al davant mateix, al mur sud, hi havia una altra absidiola igual però fou enderrocada.

L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues agrupades de quatre en quatre entre lesenes.

L’aparell és de carreus petits.

A migdia s’obre la porta originària del conjunt; és de mig punt i extradossada per una filada de dovelles primes; ran seu hi ha un esvoranc.

A ponent s’obre una altra porta que és de construcció moderna.

M. Pagès / Generalitat de Catalunya

Anys en rere estava molt envoltat de vegetació.

Us passo informació de les obres realitzades en aquesta ermita :

http://www.lapalmadecervello.cat/raco-fotografic/inauguracio-de-les-obres-de-rehabilitacio-de-l-ermita-de-sant-joan-del-pla-29-6-19

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles i ermites.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església estava inicialment sota l’advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau.
  • El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s’esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l’església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
  • Com a resultat d’algun pacte, l’església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
  • La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d’uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials.
  • L’any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d’obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d’estil gòtic tardà consta d’un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l’interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l’esquerra la bola – simbol de l’univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l’altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer.
  • El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d’unes restes d’un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades.
  • Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d’estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-.
  • L’altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany.
  • El 1872 s’anà abandonant l’església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s’anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l’antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d’1 km costa amunt, entre d’altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.
  • Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis.
  • Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina. Es van transportar tot els paraments de l’antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d’un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l’arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics) no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d’una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà.
  • Cal destacar que a l’entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l’any 1901- però en queda restes d’on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.
Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya
  • Les tombes antropomorfes van ser estudiades l’any 1980 per l’equip Bolós-Padilla  i un altre estudi general.
  •  L’antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l’any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l’autor dramaturg en Frederic Soler “Pitarra” “” i la masia duu el nom de Mas Pitarra.
  • L’antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l’arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors.
  • Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980)
  • La gran rehabilitació i restauració de l’església va ser duta a terme per l’entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI.
  • Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l’any 1998.

Es tracta d’un edifici romànic, amb modificacions.

El temple del segle XI construït en romànic llombard.

Consta d’una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt.

D’una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres.

El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt.

Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració).

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle XVI,

que també alteren l’edifici exteriorment.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una obra protegida com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaoptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Castell de Cervelló

Les restes d’aquest castell, amb la seva capella, es troben a 317 metres d’altitud, sobre el camí de l’Ordal, al sud de Cervelló (Baix Llobregat) i una mica apartat del nucli antic del poble, al costat del carrer de Santa Maria.

Actualment està en ruïna i els seus murs més visibles s’amaguen entre la vegetació que l’envolta.

Està en una posició elevada, defensada naturalment, sobre l’església de Santa Maria de Cervelló.

El castell s’esmenta per primer cop el 904 en una donació que fa Guifré II o Guifré Borrell (874-911), fill de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Cugat, al lloc de Cervelló, amb la seva església, llavors anomenada de la Santa Creu. Guifré Borrell concedeix aquest i altres privilegis a Sant Cugat, d’acord amb el bisbe Teuderic de Barcelona, iniciant el que s’ha anomenat re-població de la zona.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El castell era propietat dels comtes, de fet a la donació de 904, trobem a Guifré Borrell residint a aquest castell. El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell vengueren el castell, amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill que esdevindrà primer senyor del llinatge dels Cervelló. Des de llavors va servir de seu de la família i de la baronia.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Esteve (ara coneguda com a Santa Maria), probablement seria edificada pels senyors de Cervelló al segle XI, com a lloc d’enterrament.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Durant el segle XIII els Cervelló, com altres famílies nobiliàries, s’enfrontaren a la monarquia. El 1224, en època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor assetjà el castell tretze dies i el va prendre.

Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l’església de Sant Esteve (ara de Santa Maria), possiblement després d’una reconstrucció feta a conseqüència del setge. Guillem II de Cervelló tornarà a enfrontar-se al monarca, el que provoca l’empobriment les terres. Més endavant, el 1274, el seu successor de, Guerau VII de Cervelló, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume el Just per 130.000 sous.

Jaume el Just va bescanviar el castell, el 1309, amb Sibil•la de Pallars per altres propietats, fent constar que era gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d’Urgell les baronies de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

El 1411 el cavaller Arnau de Ballester adquirí les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper militar, atès que el 1714, a la Guerra de Successió, s’ordena el seu enderroc. El castell fou destruït i abandonat.

Entre els anys 2010-2011 el conjunt del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i es van delimitar diferents fases constructives, incloent una ocupació de l’indret en l’edat del bronze.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El castell era de planta allargassada.

Tenia l’entrada a ponent, el lloc més accessible i més ben defensat, donat que la resta ja està protegida per l’orografia del terreny.

El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior.

Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d’edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d’una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat.

A ponent del recinte jussà es troba la capella de la que es conserva un petit edifici rectangular amb l’absis marcat només a l’interior.

La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada. L’aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.

Capella del Castell

Al sud es troba recinte sobirà amb una porta  molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts i les parets de la torre o baluard de ponent; les parets de tramuntana, migdia i ponent, es conserven molt enderrocades i, a llevant, s’aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.

Interior Capella del Castell

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Capella del Castell

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló

La Creu de Terme de Santa Maria està en l’entrada a la urb. Can Castany en el carrer Serra Corredora en Cervelló.

Fotografia : Viquipèdia

Us passo la seva història:

  • Aquesta creu, datada entre els segles XVI i XVII per les seves característiques, va ser molt malmesa durant la Guerra Civil per això es va refer la seva part superior.
  • Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert “Pitarra” (1839-1895) en la seva obra “La Creu de la Masia” essent la masia de “Can Victòria” o, també anomenada, “La Casa de les Ànimes”, la més propera a la creu.

La creu de terme realitzada en pedra, formada per la creu, el nus, la columna i la base de sustentació. La creu pròpiament dita és una reproducció de l’original, molt malmesa durant la guerra civil.

Fons Salvany -1915 / Viquipèdia

La creu de Santa Maria el 1915 presenta el braços configurats per una forma vegetal lobulada. A l’anvers mostra la figura de Crist crucificat i al revers la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical es disposen dues imatges dempeus, flanquejant la creu, mentre que quatre personatges vestits amb túniques resten asseguts als peus, damunt la magolla.

Aquesta està configurada per un volum octogonal amb motllura superior i inferior. En les cares hi trobem personatges religiosos en un estat de conservació deficient. La columna és llisa i es recolza damunt una base esglaonada de planta circular. L’esquema formal de la creu és de tradició gòtica, mentre que la composició de la magolla entraria més dins el concepte estètic renaixentista.

La Creu de Terme de Santa Maria és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Parc forestal a la Palma de Cervelló : Les Cabanes de pedra seca

Abans d’entrar al nucli urbà de la Palma de Cervelló, hi ha un camí  que passa a prop del cementeri ,

cal seguir fins el lloc conegut com el Pla de Sant Joan, on podrem veure l’Ermita del Pla de Sant Joan.

En el seu entorn hi trobem algunes  cabanes de pedra seca que ens diuen que ens trobem en un antic terreny agrícola,

fins fa unes dècades, s’explotava oliveres i altres arbres fruiters i vinyes,

envoltada de vegetació mediterrània que ara ocupa el parc.

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Escola de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Escola de la Colònia Güell està situada en el carrer de Barrau, 27-48, Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • L’escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l’església que, malgrat haver estat projectada una desena d’anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada.
  • El 1914, doncs, es va finalitzar l’escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
  • L’escola manté la seva docència.

Es tracta d’un edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura.

És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis,

justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l’edifici.

Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure.

La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis),

es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.

L’Escola de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Pin i Soler de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, són la majoria típiques construccions del començament del segle XX,


seguin la mateixa línia de construcció de la Colònia.


Són edificis unifamiliars, amb planta baixa i primers pis, disposant alguns de patí a fora a peu de carrer i altres situats al darrera.


Us passo un enllaç on podreu saber més d’aquest carrer:
http://aleixcolonia.com/carrer-pin-soler-colonia-guell/

Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel