Rotondes amb monuments – 2 ª part #

Algunes rotondes sols tenen un o varis arbres o amb plantes, avui us faré una mostra amb un objecta en forma de monument, clarament significatiu pel municipi :

Castelldefels

Centelles

Cerdanyola del Vallès

Montmeló – 1

Montmeló – 2

Montmeló – 3

Ripollet – 1

Ripollet – 2

Sant Cugat del Vallés

Magnifiques les escoltures en les Rotondes.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella de Sant Pancràs de Montflorit a Cerdanyola del Vallès

En el Blog “Conèixer Catalunya “ i que us passo l’enllaç, parla de l’existència d’un Pou de Glaç, que es va transformat amb una Capella, la de Sant Pancràs,  sense culte i descatalogada avui en dia, situada en els terrenys de Can Riera, Antic Mas Oliver :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/capella-de-sant-pancras-de-montflorit.html

Si passeu pel carrer de Montflorit , podreu veure la Capella per fora, la porta d’entrada que dona al carrer està tapiada,  en canvi des de dins de la finca es pot accedir.

En la part superior ens dona idea de la curvatura que te un pou de glaç, els accessos al interior s’ha adaptat als existents.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Antic hospital de Sant Llàtzer de Barcelona

Aquest edifici de l’antic hospital de Sant Llàtzer, esta situat damunt de la vall de Can Masdeu,

és pot accedir per la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle i que porta a Cerdanyola del Vallès.

Us passo l’ historia l’antic hospital de Sant Llàtzer :

  • El 27 de març de 1931 s’aprovà la seva construcció però no és fins el 1955 que s’inaugura com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
  • El 1974 tanca definitivament, ja que només hi quedaven dos nens i la propietat, l’Hospital de Sant Pau, volia dur-hi part dels pacients de l’Institut Mental, la qual cosa mai va arribar a succeir.

Des d’aleshores s’ha utilitzat per poc més que alguna activitat puntual als anys 80, com a residència del vigilant i com a magatzem.

Es van plantejar  diferents opcions per reaprofitar l’edifici, com per ubicar-hi el zoo de Barcelona, el trasllat d’una part de la presó de La Model o la construcció d’una residència privada per metges jubilats, amb l’oposició de l’opinió pública del barri.

Cal dir, que a Can Masdeu, va estar l’antiga leproseria de Barcelona, des de finals de l’any 1904.

Us passo el Blog de Santa Creu i Sant Pau, on podreu conèixer mes informació :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Si no coneixeu la Vall de can Masdéu, podeu fer un passeig o excursió, des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Blog de Santa Creu i Sant Pau, Blog Can Masdeu i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu i Poblat Ibèric de Ca N’Oliver de Cerdanyola del Vallès

El Museu i el Poblat Ibèric de Ca N’Oliver estan situats en el carrer de València, 19 de Cerdanyola del Vallès.

És un poblat ibèric de grans dimensions que es troba dins del Parc Natural de Collserola a la serra de Collserola sobre el Turó de Ca n’Oliver, al territori antigament conegut com a Laietània i, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit.

Es tracta d’un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l’edat mitjana.

Us passo la seva història :

  • El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats laietans ibèrics, on s’observa tota la plana del Vallès.
  • El poblat fou habitat durant tota l’època dels ibers. Inicialment, era només un cúmul arrenglerat de cases senzilles construïdes dins d’un gran retall.
  • Durant l’època de l’ibèric ple (s.IV aC – III aC), es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d’esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l’objectiu d’emmagatzemar els excedents de la producció agrícola.
  • El poblat va ser destruït a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra púnica (218-206 aC), però es va reconstruir durant l’ibèric final.
  • Anys més tard, amb l’arribada de la nova organització territorial imposada pels romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.
  • Durant els segles IX i X, en l’època alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes construccions i sitges dels ibers.

Us passo altres dades :

Es té constància de l’existència del poblat ibèric des del 1919.

Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60.

Els treballs es van continuar a partir del 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i, més endavant, per empleats del Servei de Patrimoni de l’ajuntament local.

El novembre del 1999, s’inaugurà la primera fase museïtzada. Des de llavors, anualment es museïtzen les troballes restaurades durant l’any anterior.

Actualment, es poden observar els carrers ben definits, així com cases i altres restes, museïtzades i accessibles al públic.

El dia 1 d’octubre del 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n’Oliver, on es mostra més àmpliament el gran volum d’objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la ruta dels Ibers.

Molts d’aquests objectes ja havien sigut exposats al Museu de Ca n’Ortadó, també a Cerdanyola.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.cerdanyola.cat/guia/equipaments/culturals/museu-i-poblat-iberic-de-ca-noliver

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Nota : Al no poder entrar al recinte, les fotografies son realitzades des de lluny.

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

L’Església de Sant Martí  esta situada en la plaça de l’ Abat Oliba  i dona al carrer de  Sant Martí de  Cerdanyola del Vallès

.

Sant Martí és una església de llenguatge historicista a Cerdanyola del Vallès . A finals del segle XVII s’edificà una nova església al Pla que fou cremada el 1808 pels francesos.

L’actual poc és pot dir d’ella, es un edifici de principis del segle passat, concretament  del 1906 al centre del poble  i al seu costat, la casa rectoral, que ja vàrem fer referencia en un article i està front de l’Ajuntament.

És de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre elles.

La construcció segueix el model gòtic amb l’interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó.

El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada.

El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d’aplacat de pedra.

Us passo mes informació de l’església :

http://www.salillas.net/cerdanyola/esglesia.htm

En el Cementeri de Cerdanyola hi ha l’església vella de Sant Martí, us passo mes dades en l’enllaç :

https://www.cerdanyola.cat/agenda/esglesia-vella-de-sant-marti-una-esglesia-la-pagesia

En la part de darrera hi ha el Centre Parroquial Sant Martí.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès està situat a la Plaça Francesc Layret, s/n, de Cerdanyola del Vallès.

L’edifici  va ser projectat per  Eduard Balcells en la seva etapa noucentista durant  l’any 1920. Durant 1945-47 es fan obres a l’edifici de l’Ajuntament  i s’hi afegeix un nou cos rectangular decorat amb plafons de ceràmica.

La façana principal és d’inspiració barroca, amb coronament mixtilini i un porxo a l’entrada que fa de balcó del pis de sobre i que es el principal, les finestres i l’escut estan envoltats amb esgrafiats, afegits durant els anys quaranta.

La història urbana de Cerdanyola s’inicia amb el segle XIX. El 1828 va començar-se a formar el nucli urbà. Dos camins que creuaven el terme i l’arribada del ferrocarril, l’any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l’antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d’unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial.  Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va ser fins als anys cinquanta que l’economia i la societat civil es van començar a recuperar.

Per a mes dades podeu consultar a la Web de l’Ajuntament, en l’apartat de l’historia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

XI Cursa Poblats Ibèrics – Cerdanyola del Vallès

Us passo la informació d’aquesta nova edició d’aquesta Cursa :

Data de l’esdeveniment: 16/07/2017

Data de fi: 16/07/2017

Població: Cerdanyola del Vallès (08290)

Comarca: Valles Occidental

Telèfon: 690060390

Web: http://cursapoblatsiberics.cat/

En la categoria: General

Organitza: CLUB D’ESPORTS DE MUNTANYA CERDANYOLA

Cursa de muntanya amb dos circuïts: el llarg de 16 km i el curt de 10 km.

Inscripcions obertes

Aquí us podeu descarregar els tracks o estudiar els recorreguts del aquesta

11ª edició de la cursa dels Poblats Ibèrics.

CURTA :                                                   LLARGA:

10,53Km , 363 Mts +                               16,44Km , 540 Mts+

Si hi participeu, bona Cursa !

 

Recull de dades : Ramon Solé

Cartells : CLUB D’ESPORTS DE MUNTANYA CERDANYOLA

El Parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallès

El Parc de la Riera de Sant Cugat , de fet és un espai de transició entre la ciutat, en aquest cas Cerdanyola del Vallès i la serra de Collserola.

És un itinerari, que tant podem fer-ho a peu o fent footing, recorren el parc seguint un camí principal de terra

i hi ha altres camins secundaris de curta distancia.

Trobareu indicadors repartits al llarg del camí principal, que per petits i grans, ajudaran a identificar la vegetació i la fauna, típica dels boscos de ribera.

En relació als arbres que trobareu classificats amb un cartell i comentari, son : Plàtan, pollancre, salze, vern, freixe de la fulla petita, desmai, pi pinyoner, lledoner, surera, auró blanc, entre altres.

El parc té una àrea de pícnic i una de jocs infantils.

Concorregut per famílies, passejants i esportistes, al Parc de la Riera de Sant Cugat, també trobareu que s’han instal•lat jocs per practicar l’esport lliure.

Podeu creuar a peu la riera de Sant Cugat per les passeres que anireu trobant.

Riera està seca a l’estiu

Hi ha una caseta d’informació que és oberta els diumenges i festius, de 10 a 14 hores, situada en la cruïlla dels camins, que des de Cerdanyola del Vallès va pel Parc de Collserola, a can Catà, can Lloses, can Ferrer o per Horta a Barcelona, amb el camí del Parc de la Riera.

Si no teniu prou amb els arbres, podeu fer diferents itineraris o fer visites al l’aqüeducte de Canaletes ( que ja us vaig presentar en el Blog), fins pujar a visitar al poblat iber de Ca n’Oliver a Montflorit i fins i tot, arribar a peu a Barcelona.

També hi ha el projecte que el Parc de la Riera,  pugui ser ampliat, per una banda fins a Montflorit i la Plana del Castell .

I per l’altra costat de Cerdanyola del Vallès, un camí paral·lel a la riera permetria seguir fins a desembocar al riu Besòs i arribar amb bici o a peu al mar…!

 

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé