Església de Sant Francesc d’Assis de Terrassa

Avui us presento dos articles sobre esglésies

L’Església de Sant Francesc d’Assis esta situada en la Plaça Doctor Robert, 1 de Terrassa.

Del convent de frares menors recol·lectes se’n conserva l’església i el claustre, va ser fundat el 1609 i la seva inauguració segons constat en l’any 1612.

Us passo informació del Convent de Sant Francesc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Francesc_(Terrassa)

Es església de façana molt senzilla amb un interior més equilibrat, d’estil gòtic-renaixentista.

Cal remarcar  els plafons ceràmics que decoren tot el seu perímetre del 1673.

És d’una sola nau amb capelles  als laterals, volta de creueria i absis poligonal.

El claustre està integrat dins l’Hospital de Sant Llàtzer, constituït posteriorment , en l’any 1869.

Actualment l’església de Sant Francesc esta adherida al conjunt d’edificis del complex sanitari de l’Hospital de Sant Llàtzer, l’edifici de la Clínica del Remei, l’edifici de l’antiga presó de Terrassa, el Cap, el claustre i l’antiga Torre d’Aigua.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Palau de l’Agricultura de Barcelona

Avui us presento dos articles

L’antic Palau de l’Agricultura esta en el Passeig de Santa Madrona, 40-46 amb carrer Lleida, 53 al 61 i carrer de Baix de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • El Pavelló de l’Agricultura va ser edificat entre 1927 i 1929 sota la direcció tècnica dels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol i Ferrer.
  • El van concebre com un monumental complex d’edificacions en diversos cossos al voltant d’una plaça central per tal d’acollir-hi la secció d’agricultura de l’Exposició Internacional de 1929.
  • Durant la postguerra els pavellons que envoltaven la plaça central pels seus costats septentrional i oriental foren totalment enderrocats i substituïts per nous habitatges, deixant dempeus menys de la meitat de les edificacions que formaven el complex.
  • Aquestes, passaren a allotjar magatzems i tallers municipals.
  • Entre 1964 i 1984, el Mercat de les Flors, fins que aquest fou traslladat al recinte de Mercabarna de la Zona Franca.
  • L’any 1983 la regidora de cultura de l’ajuntament, Maria Aurèlia Capmany, va impulsar la creació, a la nau perpendicular al Carrer de Lleida, del Mercat de les Flors, un centre municipal de dansa i d’arts del moviment.
  • L’edifici, re inaugurat l’any 1985, fou remodelat per donar lloc als seus nous usos i la seva cúpula principal de 12 metres de diàmetre va ser redecorada per l’artista mallorquí Miquel Barceló.
  • A partir de l’any 1999 el sector afrontat al Passeig de Santa Madrona també fou rehabilitat per acollir la seu estable del Teatre Lliure.
  • El conjunt es coneix actualment com a Ciutat del Teatre, ja que acull el Teatre Municipal Mercat de les Flors, la Fundació Teatre Lliure, l’Institut del Teatre.

El Palau de l’Agricultura és un conjunt d’edificis construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

En l’actualitat només es conserva la meitat del conjunt d’edificacions originals.

L’estètica del Palau de l’Agricultura és d’estil Noucentista tardà, amb influència del Renaixement de Florència.

En les dues façanes exteriors del gran hall central hi ha relleus escultòrics, en estil classicitzant realitzats, com molts altres d’aquella Exposició Universal.

Les pintures murals, de tema agrícola d’estil noucentista, són obra de Darius Vilàs i Fernández , va estar molt influït en les seves realitzacions murals per Maurice Denis, Joaquim Torres Garcia i Joan Llimona.

Era un dels pavellons més grans de l’exposició, amb una superfície que ultrapassava els 16.000 m2.

Tot el conjunt es distribuïa al voltant d’un gran pati enjardinat central amb diverses naus i galeries porticades.

El cos afrontat al Passeig de Santa Madrona destaca per la galeria porticada que envolta l’antic accés principal al recinte, que emmarca un monumental portal de terra cuita amb pilastres jòniques ornades a quarterons.

Sobre l’arc motllurat de la porta hi ha un relleu de terra cuita amb dues al-legories del treball al camp i la inscripció “AGRICVLTVRA”.

Tanmateix, el més rellevant d’aquesta construcció són les múltiples torres vuitavades que sobresurten sobre la teulada, cobertes amb cuculles de teula ornades amb pinacles ceràmics.

Les façanes d’aquest cos recullen un vertader catàleg de finestres renaixentistes, a base de serlianes, galeries d’arcs, entaulaments, frontons, petxines i decoració a candelieri.

A l’angle entre el Carrer de Lleida i el Passeig de Santa Madrona hi destaca una placa sostinguda per dos àngels realitzada en bronze per Frederic Marès en record a l’arquitecte Manuel Maria Mayol.

El cos afrontat al Carrer de Lleida, avui ocupat pel Teatre Municipal Mercat de les Flors,

presenta un cos d’accés coronat amb cúpules adossat a una gran nau de planta rectangular.

El cos d’accés, que fa cantonada, presenta dues llotges d’accés formades per tres arcs de terra cuita sobre columnes toscanes de pedra

i dues galeries de finestres amb columnelles toscanes i un ràfec de terra cuita.

El Palau de l’Agricultura és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Barbey de La Garriga

Can Barbey  esta en el Passeig, 5 de La Garriga, al costat de la Casa Reig “La Bombonera” que esta en el Passeig, 3, i que ja us vaig fer un article.

L’any 1910, l’empresari Juli Barbey Poinsard va encarregar al prestigiós arquitecte modernista Joaquim Raspall la construcció de la Casa Barbey. L’edifici és un impressionant conjunt que evidencia la riquesa del primer propietari, l’empresari Juli Barvey i Poinsard, i agrupa diverses dependències cobertes amb teules ceràmiques de dibuixos geomètrics i amb una torre al costat nord.

Podem remarcar la presencia de notables elements ornamentals, com un rellotge de sol fet amb trencadís i un plafó ceràmic que representa a Sant Jordi ambdós dibuixats per Joan Triadó i construïts per el ceramista Lluís Brú.

L’interior presenta un magnífic vestíbul, varies llars de foc i plafons ceràmics.

Els exteriors estan construïts sobre un sòcol de pedra limitat per una sanefa ceràmica que també envolta les finestres. El jardí es molt interessant amb diferents elements decoratius com un brollador, plafons ceràmics, i jardineres artístiques que fan un conjunt harmònic amb les columnes de la façana.

Es tracta probablement de la més important casa Modernista construïda a La Garriga.

Per a mes dades sobre la Can Barbey, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Barbey_(la_Garriga)

La Can Barbey va ser considerada Bé Cultural d’Interès Nacional en l’any 1997.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga – Illa Raspall i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull de Fotografies d’època

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi de Sant Cugat del Vallès

L’Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi, esta situada en el carrer de Santiago Rusiñol, 60, al costat de la plaça d’Octavià , 1, front del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Aquest edifici era conegut popularment com a Cal Gerrer. L’Edifici va ser construïda l’any 1851 per Pere Arpí Savalls, nascut a Sant Climent de Llobregat.

De fet, en Pere Arpí pertanyia a la quarta generació d’una família de terrissaires originaris de Terrassa. La finca l’heretà el seu fill, Francesc Arpí Sagués, qui morí als 67 anys. Fou aleshores quan el primogènit Pere Arpí Massana es feu càrrec de la continuïtat del negoci familiar.

Damunt dels balcons de l’edifici, hi figuren dos rats penats de ceràmica vidriada; a la paret del carrer Sant Medir, hi ha restes d’ornamentació similar que consta de dos medallons ceràmics amb escultures d’un bust de dona i un altre d’un home vestit a la manera dels nobles del segle XVIII.

Cal destacar, entre finals del segle XIX i principis del XX, moltes cases de Sant Cugat i de pobles de les rodalies, adquiriren elements ceràmics a la fàbrica Arpí amb la finalitat de decorar les seves cases.

Us passo la Web de la fundació Cabanas :

http://fundaciocabanas.org/historia-de-cal-gerrer/

Des de l’any 2006, l’edifici ha estat sotmès a un llarg procés de restauració, després de molts anys d’estar en un estat ruïnós i decadent, ara l’edifici ha recuperat tot el seu esplendor i és una Casa-Museu.

La Terrisseria Arpí és una obra del municipi de Sant Cugat del Vallès, i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Viquipèdia i Web de la casa – Museu Arpí.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Andreu “ La Rotonda “ de Barcelona

La Torre Andreu, mes coneguda per “ La Rotonda “ esta situada al Passeig de Sant Gervasi 51-53 i l’Avinguda del Tibidabo 2-4 a Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • A començaments del segle XX va acollir un hotel, l’Hotel Metropolitan, un dels més prestigiosos de Barcelona.
  • Després de la Guerra Civil va continuar com a hotel aleshores sota la denominació Hotel Residencia La Rotonda.
  • Als anys vuitanta del segle XX es va convertir en una clínica per a malalts terminals Fundació Sociosanitària de Barcelona.
  • Als anys noranta del segle XX es va fer una rehabilitació de l’edicle a càrrec de l’arquitecte Francesc Labastida.
  • L’any 1999 va ser adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro.
  • Al setembre del 2016 van finalitzar les obres d’adequació de l’edifici per a oficines, locals comercials i pàrquings.

Fou construït, per encàrrec del doctor Salvador Andreu, l’any 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana;  en el 1918 va ser ampliat per Enric Sagnier.

Torre Andreu “ La Rotonda “ és d’estil modernisme i classicisme.

El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru.

També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.

Us passo informació molt detallada sobre aquest edifici emblemàtic de Barcelona, realitzat per l’empresa  Nuñez i Navarro :

http://www.nnrehabilitacion.com/ca/projectes/la-rotonda-torre-andreu

Així també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Andreu

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé