20 anys de “l’Hospitalet escriu”

De izquiera a derecha: Manuel Domínguez, Luís F. Zurín, Montse Santolino i Gemma Isern. Fotografia de Natalia Piernas, 24-04-2021, jardins de la Biblioteca i Centre Cultural Tecla Sala

Dissabte 25 d’abril celebràrem els 20 anys del recull de publicacions d’autors i autores de l’Hospitalet: Ciutat plural, llibres singulars.

Publicació sobre els autors i autores de l’Hospitalet 2019-2020

Va començar com una iniciativa del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i gràcies a l’interès dels seus iniciadors com Jaume Botey, Pilar Massana o Joan Camós que, en una època en la que els humans no disposàvem d’internet, omplien fitxes amb les dades que anaven recollint, així anaren fent una primera bibliografia sobre la nostra ciutat.

La Seu del Centre d’estudis de l’Hospitalet, al costat de l’edifici Tecla Sala. Foto: AGC.

Una collita de llibres d’aquesta trobada bianual és el que ens van mostrar la Gemma Isern i el Carles Ferrer que continuaren la tasca de recollir llibres sobre la ciutat i/o d’escriptors i escriptores d’aquesta i posaren en marxa la xarxa d’autors i autores.

La “collita” d’aquests dos anys. Foto: AGC.

Autores n’hi ha, però moltes menys, ens va dir en Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis i un dels participants a la xerrada d’ahir, al voltant d’un 25% d’elles respecte d’ells. No deu ser una xifra molt diferent a altres més globals, perquè?, ens podem preguntar, potser perquè les dones, per escriure, necessitem “una habitació pròpia”, és a dir un temps, un espai i uns medis suficients que assegurin la vida als nostres, una possibilitat d’exercir el control de la pròpia vida. Però aquest seria un altre debat.

Anna Caballé, acadèmica que va néixer a la nostra ciutat, ha guanyat enguany el premi Jovellanos d’àmbit nacional, però també cal recordar que el 2019 va rebre el premi nacional d’Història per Concepció Arenal. La caminante y su sombra. Tota una vida dedicada a les biografies que des de petita llegia i al món de l’autobiografia, amb el que s’adonà de la misogínia i del deure de combatre-la. Dones que expliquen a dones, una necessitat històrica.

Anna Caballé, hospitalenca reconeguda amb el premi Jovellanos pel seu assaig: El saber biogràfico.

Una ciutat diversa i plural amb situacions socioculturals molt diferents: som unes 260.000 persones habitant un espai d’uns 12 Km2, la ciutat més densa d’Europa i, al pas que anem, aviat la del món.

Hi ha realitats que no s’escriuen, com la de les persones immigrades, ens va recordar la periodista Montse Santolino, l’altra participant del debat, tot un repte per qui vulgui recollir la torxa.

La joventut està representada principalment en el sector del còmic, ens van recordar ambdós.

Còmic de Jaime Marin reconegut com una de les millors novel·les gràfiques internacionals.

La història és una part important del que s’escriu a la nostra ciutat, també els temes educatius, amb les nombroses iniciatives solidàries i culturals que s’emprenen des dels centres i les entitats, tot plegat es dona a conèixer d’una manera més aviat discreta, però comptant sempre amb el suport de la tasca valuosa que s’exerceix a les biblioteques.

Últim quadern d’estudi del CEL’H publicat enguany, una miscelània d’història de la ciutat amb un apartat de record per mestres.

Luís Fernández Zaurín, escriptor i periodista, va moderar aquest interessant debat que, aclarint algunes preguntes, deixà obertes moltes més.

Finalment la foto de rigor dels escriptors i escriptores de la ciutat que han publicat en format paper durant aquests dos anys. El record, en començar l’acte, pels que ens han deixat en aquests difícils temps.

No és un resum complert, són notes escrites el dia següent d’un acte del que vull fer memòria per donar compte del que n’hi ha darrera de tot plegat, les persones que han vist que en aquestes dures terres de ciment pot tornar a haver-hi un camp, les que han plantat llavors, les que han treballat la terra i les que han recollit uns fruits que compartim plegats.

Els recinte de l’antiga fàbrica Tecla Sala, avui seu d’iniciatives culturals. Foto: AGC

A ells i a elles, gràcies!

A totes i a tots, endavant!, per escriure i per millorar les condicions de vida que permeten escriure.

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 25-04-2021

A les persones que m’han ajudat a gaudir des d’aquesta habitació pròpia.

Centre Budista Dag Shang Kagyu, a Osca

 

Dag Shang Kagyu  està situat al nord de la província d’Osca (Huesca) en la localitat de Panillo.

Pertany a la branca del budisme tibetà.

Va ser fundat en 1984 i un any més tard es va establir  com centre dedicat a l’estudi  i a la pràctica del mateix.

Durant tot aquest temps s’ha construït un bonic temple a l’estil tradicional,

una estupa de 17 metres d’altura, 108 estupes petites, un alberg, un moli gran d’oracions i una Shedra (escola).

És un dels temples budistes més bonics de Espanya que permet connectar amb la natura i amb l’energia del Buda.

Disposa d’una zona de silenci individual de llarga duració, retirs de Naro Ling  (per homes) i Nigu Ling (per dones).

Un temple budista és un lloc de culte dissenyat per inspirar la pau interior i exterior.

Hi ha quatre llocs Budistes a Espanya :

  • Monestir Budista Sakya Tashi Ling del Garraf, Barcelona.
  • Centre de meditació Tushita, Girona.
  • Centre de Retiro i Meditació Budista – O Sel Ling, Granada.
  • Estupa de la Il·luminació de Benalmádena, Málaga

Us passo informació en referéncia a Barcelona amb l’enllaç adjunt :

https://monjesbudistas.org/visitanos/monasterio-barcelona?gclid=Cj0KCQjwjoH0BRD6ARIsAEWO9Dvdfb4zUZEMicP0njH2CmxZq2pkt4_zJqCyAa4c_Ey7lXaXrNvKqu8aArTwEALw_wcB

Recull de dades : Clubrural i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Dora Salvador

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Badalona

L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.

Us passo la seva història :

  • L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer  la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
  • La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
  • El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
  • I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
  • Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
  • La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
  • Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
  • A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
  • La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
  • Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
  • Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
  • les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
  • També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
  • Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
  • La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
  • I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.

El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.

És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.

L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.

Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.

El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.

El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.

L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

L’Església de Sant Martí  esta situada en la plaça de l’ Abat Oliba  i dona al carrer de  Sant Martí de  Cerdanyola del Vallès

.

Sant Martí és una església de llenguatge historicista a Cerdanyola del Vallès . A finals del segle XVII s’edificà una nova església al Pla que fou cremada el 1808 pels francesos.

L’actual poc és pot dir d’ella, es un edifici de principis del segle passat, concretament  del 1906 al centre del poble  i al seu costat, la casa rectoral, que ja vàrem fer referencia en un article i està front de l’Ajuntament.

És de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre elles.

La construcció segueix el model gòtic amb l’interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó.

El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada.

El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d’aplacat de pedra.

Us passo mes informació de l’església :

http://www.salillas.net/cerdanyola/esglesia.htm

En el Cementeri de Cerdanyola hi ha l’església vella de Sant Martí, us passo mes dades en l’enllaç :

https://www.cerdanyola.cat/agenda/esglesia-vella-de-sant-marti-una-esglesia-la-pagesia

En la part de darrera hi ha el Centre Parroquial Sant Martí.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi Antiaeri del centre de Badalona

El Refugi Antiaeri es va construir  en la Plaça de la Vila durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest refugi va ser projectat per una capacitat de 600 persones i construït entre 1937 i 1938.

Una placa recorda el Refugi Antiaeri del centre de la ciutat, utilitzat pels badalonins durant els bombardejos de la Guerra Civil a Badalona, ara fa 80 anys.

El Diari de Badalona, feia així referencia de la inauguració amb un tòtem de senyalització d’aquest refugi :

http://www.diaridebadalona.com/el-refugi-antiaeri-que-va-salvar-la-vida-de-centenars-de-badalonins-durant-la-guerra-civil

Va ser recuperat  l’any 1982, com ha centre d’exposicions permanent de l’historia de Badalona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Estació de Tren de Sabadell Centre

L’antiga Estació de tren de Sabadell Centre, està situada en la Plaça d’Antoni Llonch de Sabadell. Aquesta antiga estació pertany a  la línia de Manresa  que va entrar en funcionament l’any 1855, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Estació de Montcada i Reixac – Manresa i Sabadell Nord.

Realment l’edifici de l’antiga estació data de 1889, i com us he dit, està ubicat a la plaça d’Antoni Llonch, al final de la zona suburbana dels carrers de les Tres Creus – la Salut. Disposa de planta baixa i primer pis, a la seva part central, i d’una petita construcció exempta que allotjava els serveis públics. Les façanes són de composició simètrica, estucades i amb les obertures emmarcades amb pedra.

La manca d’ús a què es condemna l’edifici des del soterrament de la via del ferrocarril va conduir a la seva degradació. Al desembre de 1982 es va aprovar una proposta per a convertir l’estació en una terminal d’autobusos. El 1991 es va restaurar per a dita funció.

Part de l’edifici està cedit a Vallès Fer, una associació creada el 1972 –pertanyent a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FCAF)–, que té per objectiu posar a disposició del centenar de socis grans maquetes a diferents escales que permeten fer-hi córrer trens reals en miniatura.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La gran masia de Can Lleonart d’Alella

Can Lleonart esta situada en la Rbla. Àngel Guimerà, 1  amb  pl. Germans Lleonart, d‘Alella.

També, can Lleonart era a l’any 1521 coneguda per la casa Arbúcies.

Us passo una breu ressenya de la seva historia :

  • Durant els segles XVII i XVIII va pertànyer a la família Riera-Lleonart.
  • En una plaça situada a l’entrada del recinte de l’edifici es cita la data de 1714, com a moment de la construcció de l’actual conjunt.
  • Possiblement es tracti exclusivament de la construcció de la façana, perquè sembla que la resta de l’edifici és un dels més antics del poble…

Es un edifici de planta pràcticament rectangular, destaca per la seva façana, de fet construïda al damunt d’una antiga estructura de casa de pagès.

Formada per una planta i dos pisos, i acabat a la seva part superior per un coronament curvilini simètric, típic del període barroc.

Resulten també molt interessants els esgrafiats que decoren la façana, tant al voltant de les obertures com a tota la superfície, dibuixant també un rellotge de sol.

Cal esmentar que la simetria del conjunt queda trencada per la porxada situada a l’esquerra de la planta baixa

.

Actualment és un equipament municipal d’àmbit sociocultural on està ubicada la Regidoria de Cultura i el Centre Cultural.

Can Lleonart és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé