La Torre Muntadas està en el carrer de Jaume Casanoves, 80-82, El Prat de Llobregat .
Us passo la seva historia:
Va ser construït el 1885 com a torre d’estiueig de la família Muntadas. En concret, la finca va ser adquirida per Josep Muntadas i Rovira, fill d’un dels fundadors de l’Espanya Industrial, Josep Antoni Muntadas i Campeny.
Després de la Guerra Civil, va ser ocupada per la Falange Española i utilitzada com a centre d’interrogatoris dels detinguts.
El desembre de 1947 va ser adquirida per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i es convertí en seu del consell local del moviment franquista.
Era coneguda llavors popularment com “el palacete”.
El 1988 va ser rehabilitada com a equipament cultural.
Actualment és un centre d’arts modernes (Centre d’Art Torre Muntadas).
És un palauet historicista de la tipologia construïda al darrer terç del segle XIX. Consta de planta baixa, pis i un altre pis simulant golfes, just sota la teulada.
Té dues entrades, una és la principal i està marcada per un caminet des de la barana del carrer, i una és posterior i dona directament al jardí, que encara és accessible per la qualitat d’edifici públic, temps enrere reservat.
A la part posterior hi ha també una terrassa a l’altura del primer pis.
La façana presenta una profusió de finestres rectangulars, grans i amb motllures geomètriques de tipus clàssic que es complementa amb el frontó de sobre la porta principal i el que lluu al capdamunt a la banda del carrer Mariscal Jofre.
La Torre Muntadas, o el Palauet Municipal, és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Torre del Sol està en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia:
La torre que es va construir l’any del gran Eixample, que va ampliar i consolidar el Barri del Centre, que fins al moment encara estava dividit en nuclis amb toponímia pròpia (Sant Pere, l’Alou i la Pobla Arlovina).
En aquest Eixample es va obrir la Rambla de Rafael de Casanova i es van concedir gran quantitat de llicències per a enderrocar o reformar cases antigues i també per a construir-ne de noves.
Es creà el nou cementiri, l’any següent s’alçà el primer pla de la vila i es construí les belles torres amb jardí com aquesta, que està envoltada per un bell parc i posteriorment propietat municipal.
Es tracta d’una torre amb un cert caire historicista, construïda amb maó arrebossat i amb pedra a les obertures, a les llindes de les portes principals (la del parc i la del carrer Bardina), hi ha un relleu amb una torre, amb el sol i els signes del zodíac, tret que dona nom a la casa.
Per la part del jardí (és l’entrada principal) té planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha una porta i quatre finestrals quadrats disposats asimètricament (un a la dreta i tres a l’esquerra de la porta).
Al primer pis hi quatre obertures balconeres (una a cada una de les portes laterals, i dues portes al balcó del mig). El pis superior s’obre al jardí mitjançant quatre finestres de mig punt geminades. Sobre la teulada, de teula a quatre vents hi ha dues petites construccions com a golfes, en forma de caseta de teulada a dues vessants.
Per la banda del carrer Bardina, i pel desnivell que comporta el carrer hi ha un pis més, on l’entrada del carrer correspon al soterrani de l’entrada principal. Hi té una porta just al xamfrà i tres plantes amb finestres rectangulars.
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya
A la banda contrària al carrer, hi ha un petit porxo o pèrgola al nivell del primer pis, al que s’accedeix des de l’interior i des del parc mitjançant una escala noble.
Viquipèdia
La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Centre Parroquial està en el carrer de l’Església, 3 de Monistrol de Calders.
R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva historia:
La façana fou construïda el 1934 per Josep Pla, anomenat «el Farràs», un mestre d’obres admirador de les construccions àrabs, que també va treballar al mas de la Païssa, també de Monistrol.
L’edifici acull avui la sala de teatre.
Originàriament havia estat l’escola parroquial.
Més tard havia acollit el cinema
I en l’actualitat serveix de teatre.
El Centre Parroquial és un edifici singular en el context del poble de Monistrol de Calders .
És una construcció entre mitgera que té interès per la façana d’inspiració moresca.
R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya
És un edifici de dues plantes, amb una façana amb composició simètrica: tres portals als baixos -el del mig una mica més gran-, amb arcs de ferradura i, al pis superior, tres obertures amb arcs escarsers. Totes les obertures estan emmarcades amb maó. La finestra del mig té una petita balustrada.
De izquiera a derecha: Manuel Domínguez, Luís F. Zurín, Montse Santolino i Gemma Isern. Fotografia de Natalia Piernas, 24-04-2021, jardins de la Biblioteca i Centre Cultural Tecla Sala
Dissabte 25 d’abril celebràrem els 20 anys del recull de publicacions d’autors i autores de l’Hospitalet: Ciutat plural, llibres singulars.
Publicació sobre els autors i autores de l’Hospitalet 2019-2020
Va començar com una iniciativa del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i gràcies a l’interès dels seus iniciadors com Jaume Botey, Pilar Massana o Joan Camós que, en una època en la que els humans no disposàvem d’internet, omplien fitxes amb les dades que anaven recollint, així anaren fent una primera bibliografia sobre la nostra ciutat.
La Seu del Centre d’estudis de l’Hospitalet, al costat de l’edifici Tecla Sala. Foto: AGC.
Una collita de llibres d’aquesta trobada bianual és el que ens van mostrar la Gemma Isern i el Carles Ferrer que continuaren la tasca de recollir llibres sobre la ciutat i/o d’escriptors i escriptores d’aquesta i posaren en marxa la xarxa d’autors i autores.
La “collita” d’aquests dos anys. Foto: AGC.
Autores n’hi ha, però moltes menys, ens va dir en Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis i un dels participants a la xerrada d’ahir, al voltant d’un 25% d’elles respecte d’ells. No deu ser una xifra molt diferent a altres més globals, perquè?, ens podem preguntar, potser perquè les dones, per escriure, necessitem “una habitació pròpia”, és a dir un temps, un espai i uns medis suficients que assegurin la vida als nostres, una possibilitat d’exercir el control de la pròpia vida. Però aquest seria un altre debat.
Anna Caballé, acadèmica que va néixer a la nostra ciutat, ha guanyat enguany el premi Jovellanos d’àmbit nacional, però també cal recordar que el 2019 va rebre el premi nacional d’Història per Concepció Arenal. La caminante y su sombra. Tota una vida dedicada a les biografies que des de petita llegia i al món de l’autobiografia, amb el que s’adonà de la misogínia i del deure de combatre-la. Dones que expliquen a dones, una necessitat històrica.
Anna Caballé, hospitalenca reconeguda amb el premi Jovellanos pel seu assaig: El saber biogràfico.
Una ciutat diversa i plural amb situacions socioculturals molt diferents: som unes 260.000 persones habitant un espai d’uns 12 Km2, la ciutat més densa d’Europa i, al pas que anem, aviat la del món.
Hi ha realitats que no s’escriuen, com la de les persones immigrades, ens va recordar la periodista Montse Santolino, l’altra participant del debat, tot un repte per qui vulgui recollir la torxa.
La joventut està representada principalment en el sector del còmic, ens van recordar ambdós.
Còmic de Jaime Marin reconegut com una de les millors novel·les gràfiques internacionals.
La història és una part important del que s’escriu a la nostra ciutat, també els temes educatius, amb les nombroses iniciatives solidàries i culturals que s’emprenen des dels centres i les entitats, tot plegat es dona a conèixer d’una manera més aviat discreta, però comptant sempre amb el suport de la tasca valuosa que s’exerceix a les biblioteques.
Últim quadern d’estudi del CEL’H publicat enguany, una miscelània d’història de la ciutat amb un apartat de record per mestres.
Luís Fernández Zaurín, escriptor i periodista, va moderar aquest interessant debat que, aclarint algunes preguntes, deixà obertes moltes més.
Finalment la foto de rigor dels escriptors i escriptores de la ciutat que han publicat en format paper durant aquests dos anys. El record, en començar l’acte, pels que ens han deixat en aquests difícils temps.
No és un resum complert, són notes escrites el dia següent d’un acte del que vull fer memòria per donar compte del que n’hi ha darrera de tot plegat, les persones que han vist que en aquestes dures terres de ciment pot tornar a haver-hi un camp, les que han plantat llavors, les que han treballat la terra i les que han recollit uns fruits que compartim plegats.
Els recinte de l’antiga fàbrica Tecla Sala, avui seu d’iniciatives culturals. Foto: AGC
A ells i a elles, gràcies!
A totes i a tots, endavant!, per escriure i per millorar les condicions de vida que permeten escriure.
Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 25-04-2021
A les persones que m’han ajudat a gaudir des d’aquesta habitació pròpia.
L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.
Us passo la seva historia :
El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.
Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:
La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.
Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.
Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.
Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.
Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :
L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró, municipi del Figaró-Montmany.
Us passo la seva historia :
L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
La capella es va reedificar al segle XVIII.
I de nou en el període 1838-1841.
A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.
Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.
Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.
L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.
L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.
Us passo la seva història :
L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.
El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.
És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.
L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.
Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.
El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.
El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.
A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.
L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona
L’Església de Sant Martí esta situada en la plaça de l’ Abat Oliba i dona al carrer de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès
.
Sant Martí és una església de llenguatge historicista a Cerdanyola del Vallès . A finals del segle XVII s’edificà una nova església al Pla que fou cremada el 1808 pels francesos.
L’actual poc és pot dir d’ella, es un edifici de principis del segle passat, concretament del 1906 al centre del poble i al seu costat, la casa rectoral, que ja vàrem fer referencia en un article i està front de l’Ajuntament.
És de planta de creu llatina. Té una nau central i tres capelles laterals a cada costat de la nau central que es comuniquen entre elles.
La construcció segueix el model gòtic amb l’interior de volta de canó. La façana té una portalada de punt rodó amb arquivoltes sustentades en unes columnes de fust llis i un gran rosetó.
El teulat és a dues aigües. Al mur de llevant hi ha adossada la torre campanar de planta quadrada i amb coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada.
El remat de la torre és de maó vist fet que contrasta amb la resta de la construcció d’aplacat de pedra.
Terra, aigua i racons 