Can Basté de Nou Barris a Barcelona

Can Basté esta situada entre el passatge de Fabra i Puig, 274-276  i el carrer de Pere d’Artés, 5 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Està edificada sobre una torre medieval.
  • Mossen Clapés havia esmentat l’existència de restes d’època romana en un document de 1896.
  • Anteriorment havia estat del noble Ramon de Sagarriga, baró de Creixell.
  • A finals del segle XVIII era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari, Antoni Nadal.
  • A les darreries del segle XIX era propietat de Pere Pous i Bases.
  • A principis del segle XX era dels Marés, amos de Can Carabassa, del barri d’Horta.
  • Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l’any 1955 es traslladaren a Can Fargas, a Horta.
  • La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l’ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació. Llavors va esdevenir el Centre Cívic de Nou Barris.

És una casa situada a prop de la plaça Virrei Amat i de l’antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina. L’edifici està bastit a quatre vents, amb façana principal al passeig de Fabra i Puig. La façana està esgrafiada i amb porta principal d’arc de mig punt dovellada.

Durant les obres de rehabilitació de la masia de Can Basté, es van fer intervencions arqueològiques del maig al juliol de 1991.

Can Basté és un edifici del districte de Nou Barris de Barcelona protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Felipa de Fabrica a Centre cívic i Piscina a Barcelona

Can Felipa està situada en el carrer Pallars, 277, al barri del Poblenou, de Barcelona.

Can Felipa és el nom popular d’una antiga fàbrica de l’empresa Catex situada al barri del Poblenou.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d’ací el nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica per a blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars.
  • La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, que va tenir un lloc al cap d’un segle, el 1978.
  • El nom de Catex (Central de Acabados Téxtiles) data del 1955, en fusionar-se diverses empreses de la família Vilà.
  • La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que el 1974 ja acomiadava 72 obrers, no sense conflicte social.

Després d’uns quants anys de reivindicacions, coordinades per l’Associació de Veïns del Poblenou,

el 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta el 1989,i un centre cívic, inaugurat el 1991. També acull l’Arxiu Històric del Poblenou.

Front del gran edifici, hi ha un de baix i antic, on esta ubicada “La Tasqueta de Can Felipa”, molt coneguda i apreciada per la gent del barri.

En una de les parets hi ha un escut mig trencat pel pas del temps.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antigues Escoles de Santa Maria de Palautordera

L’edifici de Les Antigues Escoles està situat al darrera de l’Ajuntament, concretament, aquest edifici és entre el carrer Dr. Robert i el carrer del Consolat de Mar.

Actualment és la seu del Centre Cívic Municipal Mestre Salvador Fàbregas, i altres Serveis o entitats.

Us passo informació al respecta :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Sant Crist de Badalona

La capella del Sant Crist està situada en l’avinguda Salvador Espriu i font de l’entrada a can Cabanyes (actualment és Centre Cívic), que data del segle XVII.

can Cabanyes

A la part frontal, damunt la porta, hi ha una creu i també, hi figura la data de 1860 probablement l’any d’una de les moltes reformes que ha tingut al llarg dels temps.

Cada Dijous Sant, la capella s’omple d’espelmes i llantions, ofrena de devots de Badalona i rodalies d’aquest Sant Crist.

Us passo informació del blog “ Goigs i devocions populars”, on hi ha els Goigs i Laments a la imatge del Sant Crist :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-i-laments-la-imatge-del-sant.html

Segons la tradició popular o llegenda :

Després d’una gran avinguda d’aigua per la riera de Sant Joan la gent veié que mig colgada pel fang, i a l’indret mateix de can Cabanyes , s’havia dipositat una bella talla de Jesús crucificat. Recollida pels masovers l’entraren a la masia, però el matí següent, sorpresos, veieren que no es trobava on l’havien deixat. Després de cercar-la, algú la descobrí de nou, al mateix lloc on l’havia deixat abans l’empenta de la riuada. Deduint que era voluntat de Déu que allí fos venerada la imatge, hi fou construïda la capelleta, de fortes parets, perquè resistís les possibles avingudes de riera.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona, Viquipèdia i Altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Gili que va donar nom a tot un barri de Granollers

La masia de can Gili esta situada en el  Camí Vell de Lliçà d’Amunt, 1, prop de  la carretera de Lliçà d’Amunt a Granollers i Canovelles.

Va ser una masia totalment agrícola, gracies a l’abundant aigua que disposava,  fins a mitjans del segle XX, que va entrar en un estat d’abandó i ruïna.

La masia va donar nom al que seria tot un gran barri a les a fores de Granollers, “El  barri  de  Can  Gili”

.

Va  ser  projectat  per  primera  vegada per l’empresa : Financiaciones Insobe l’any 1965.

L’objectiu era construir un conjunt residencial a la carretera de Caldes.

Inicialment es van construir cinc blocs de 416 habitatges en total, que es van identificar amb noms de diverses verges: Montserrat, amb 44 habitatges; Bonanova I, II i III, amb 126 habitatges; Mercè I i II, amb 80 habitatges; Núria I, II i III, amb 126 habitatges; i Assumpció, amb 40 habitatges. Posteriorment, es construeixen tres blocs més: el bloc Can Gili, el Victòria, al costat de l’escola, i el del costat de la carretera de Caldes.

Us passo l’enllaç per a mes informació sobre aquesta barri de Can Gili :

http://www.granollers.cat/sites/default/files/usuaris/usuari1/canjonch/memoria_historica_can_gili.pdf

Gràcies a la pressió veïnal, es va salvar la masia de can Gili de ser enderrocada.

Podem destacar un període de rehabilitació de la masia i que va passar a ser Centre Cívic :

  • 13 d’octubre  de  1988, se  signa  el  conveni  per  rehabilitar  la  masia de Can Gili.
  • 5 de  maig  de  1991, s’inaugura  parcialment  el  centre  cívic  Can Gili, després d’una primera fase d’obres.
  • 3 de maig de 1992. S’inaugura definitivament el centre cívic.

La verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gaili, entre els barris granollerins de Terra Alta i Can Gili, Antigament, l’espai formava part de les terres de la masia de Can Gili.

Els grans arbres de la Verneda, àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia de can Gili.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Kasa de la Muntanya (KM) de Barcelona

Aquest edifici està situat en l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 33 de Barcelona, per de munt  del Santuari de Sant Josep de la Muntanya , unes escales automàtiques permetent accedir-hi.

​Per donar seguretat al Park Güell que quedava aïllat a la part alta de la ciutat, Eusebi Güell va finançar  un edifici  amb aires de fortalesa que és va construir a principis del segle passat, que seria destinat a caserna de la Guàrdia Civil a Gràcia, amb la condició que fos retornada a la seva família quan finalitzés la seva activitat.

Des de fa més de vint anys va ser un edifici okupa i es coneix com Kasa de la Muntanya (KM), l’edifici era com un centre cívic, on es portava a terme: tallers, xerrades, pintura… també és va rehabilitar l’edifici en varies ocasions.

Us passo una informació sobre el futur de la Kasa, de La Vanguardia :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170513/422533165609/kasa-de-la-muntanya-familia-guell.html

Quin destí tindrà finalment aquest peculiar edifici … ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Castelló de Sant Gervasi de Barcelona

La masia de can Castelló la trobem situada al Carrer de Castelló 1-7, forma l’illa delimitada pels carrers de Freixa i de Castelló, del Barri de Sant Gervasi de Barcelona; és com un oasi al vell mig de cases modernes.

És una antiga casa pairal de prop de 1200m² amb un jardí públic, actualment es un Centre Cívic.

A la Web de del centre cívic de l’Ajuntament, ens explica així la seva historia :

“…Can Castelló, en el seu principi va ser una masia burgesa al començaments del segle XX , amb successius propietaris, està estretament lligada amb el desenvolupament històric, social i urbanístic de Sant Gervasi. Així, hi trobem noms que van deixar una important empremta al barri i la ciutat : les famílies Galvany, Castelló o Calvet. Els usos de l’edifici fins a l’actualitat han estat diversos: masia agrícola, habitatge particular i residència geriàtrica…”

Es va recuperar per us de la ciutat l’any 1981, després d’una remodelació, va funcionar com a Casal de Gent Gran a partir de l’any1990, posteriorment és va ubicar també, el centre cívic de Sant Gervasi, el 21 de maig del 2008 va ser inaugurat.

Per si us pot interessar, us passo l’enllaç del Centre Cívic de can Castelló, on veureu activitats diverses que realitzant tot l’any :

http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/cancastello

una part del Jardí de can Castelló

 

Dades estretes : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Carol a Vallcarca de Barcelona, entre okupació, reivindicació i futur…!

Can Carol és una masia que data de 1860, situada en el carrer de Cambrils, número 26, a la part mes antiga de Vallcarca de Barcelona.

L’edifici va ser casa pairal, amb conreus fins a principis del segle XX, i després, seu de l’escola “El Colegio Nuevo”.

En l’actualitat com es pot veure esta en total abandonament, ha sigut reivindicada moltes vegades popularment per la gent que hi viu en aquest barri en les últimes dècades, perquè sigui propietat municipal i oberta un cop rehabilitada a l’interès del barri de Vallcarca.

Podeu veure un petit reportatge sobre can Carol, realitzat l’any 2016, per beteve :

http://beteve.cat/l%E2%80%99ajuntament-compra-can-carol-per-fer-un-equipament-a-vallcarca/

El col·lectiu “okupa”, també ha participat amb pintades, ocupacions, manifestacions, va fer un jardí comunitari front a l’antiga masia….en “favor” de la millora de can Carol.

Ara sí !, un cop comprada can Carol per part de l’Ajuntament de Barcelona, es troba a l’espera de ser remodelada i podria albergar un equipament Municipal pel Barri, com un centre Cívic.! Cal simplement donar temps al temps…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé