Església vella de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església vella de Sant Martí esta  en el carrer de Boters, 18. dins del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva història:

• La primera església de Cerdanyola dedicada a Sant Martí de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la masia de Can Coll.
• Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Vallès, van proposar construir una nova església a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l’església de Collserola per construir l’església Vella de Sant Martí. Es va encarregar l’obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l’antiga església romànica per a la construcció.
• Aquesta església fou edificada el 1594 degut a l’empenta donada al món rural. El poblament de Cerdanyola va córrer vers el pla on es trobaven les terres més fèrtils. Això va fer necessari el trasllat de l’església de Sant Martí a un lloc equidistant de gairebé totes les masies disperses pel terme. Aquest lloc fou establert entre el castell i el torrent dels Gorgs arran del camí de Sant Cugat.
• El 1795-1799 es van realitzar les obres de la sagristia i de les campanes.
• Durant la guerra contra França l’edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a lloc d’afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bàndol republicà.
• L’església va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al construir-se una nova església parroquial al centre de la vila.
• El 1946 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comprar l’església, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal.
• El 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa dels segles XVI i XVII més importants de Catalunya. Algunes de les peces estan exposades al museu Ca n’Ortadó.

L’església vella de Sant Martí és un edifici d’estil gòtic amb influències del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Viquipèdia

És una església de planta en creu llatina, absis i dues capelles laterals a cada costat. La façana està emmarcada per un frontó amb motllures. La porta d’entrada és d’arc de mig punt i està coronada per un fris i un frontó triangular que es sustenta en columnes.

A un dels costats laterals hi ha el campanar, adossat, de planta octogonal i coronat de cimbori. L’últim pis del campanar està obert i està acabat amb merlets.

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l’absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoració interior.

Tot i estar documentat des del segle XVII, no s’ha trobat cap tomba anterior al segle XIX. En aquest cementiri s’enterrava a les gran famílies de tradició pagesa de Cerdanyola.

El cementiri té interès artístic, ja que es poden trobar algunes tombes modernistes i neoromàniques

L’Església vella de Sant Martí forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també del patrimoni del Museu de Cerdanyola.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Joan Sesrovires del barri de Torre-ramona de Subirats (Alt Penedès).

Setmana dedicada a les Esglésies i les Ermites

Sant Joan Sesrovires és una església de Torre-ramona situada vora el cementeri municipi de Subirats.

Us passo dades de la seva historia:

• El primer document en què apareix esmentada data de l’any 1325, és la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l’església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats.
• El 1930 el rector de Sant Pere de Subirats, a causa de l’estat ruïnós de la rectoria, s’establí a la Torre-ramona; fou llavors que Sant Joan va prendre funcions parroquials, tot i que continuà essent sufragània de l’església del castell.

El temple és d’una sola nau, coberta amb volta de canó que arrenca d’una gran cornisa motllurada.

L’absis és semicircular i està precedit per un tram presbiteral. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada paredada. En la façana sud s’obre la porta, en arc de mig punt, i una finestra reformada.

Està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. L’edifici fou molt reformat amb l’afegit d’una capella a l’angle nord-est, el sobrealçament de tot l’edifici i la decoració interior, que amaga l’original.

L’aparell exterior és de carreus irregulars, molt ben disposats, amb filades verticals i juntes.

Sant Joan Sesrovires és una església protegida com a bé cultural d’interès local al poble de Torre-ramona.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cementiri Municipal de Moià (Moianès)

El Cementiri esta situat en el carrer del  Remei, al costat de l’ermita del Remei.

Historia:

• Aquest cementiri es fa servir a principis del s. XIX (1826), fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l’actual hospital però el primer conegut és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de l’església de Sta. Maria.
• De fet se sap que encara hi resten restes in situ, tant en la plaça com a sota de l’hospital.
• En l’actual cementiri, i per destacar, hi ha el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià.

El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó, però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud.

L’accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data de 1874. El mur est confronta amb el mur oest de l’ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Mare de Déu del Remei de Moià (Moianes)

La Mare de Déu del Remei  està en el carrer del Remei, al costat del cementiri municipal de Moià.

Us passo la seva historia:

• La capella del Remei, així com la creu de terme, foren construïdes l’any 1578, dins el terme del Saiol Comtal al peu del camí públic que passava per allà.
• Les despeses de l’obra anaren a càrrec del prevere Serpà Saiol, el qual pagà també la creu.
• Actualment la capella serveix com a església del cementiri.

Està situada molt a la vora del cementiri del poble, davant l’antic emplaçament de la creu de terme original del segle XVI que avui es troba al costat de l’església parroquial de Moià.

Es tracta d’una petita capella de nau única feta d’obra i coberta per una teulada a dos aigües.

L’absis és quadrat.

Té una petita sagristia al costat de llevant.

La façana, encarada a migdia presenta un portal rectangular emmarcat per dos semi pilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista.

Damunt del frontó, una llosa de pedra recorda l’advocació i la data d’edificació de la capella: 1578.

La Mare de Déu del Remei és la capella del cementiri de la vila de Moià (Moianès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre del Sol està en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

• La torre que es va construir l’any del gran Eixample, que va ampliar i consolidar el Barri del Centre, que fins al moment encara estava dividit en nuclis amb toponímia pròpia (Sant Pere, l’Alou i la Pobla Arlovina).
• En aquest Eixample es va obrir la Rambla de Rafael de Casanova i es van concedir gran quantitat de llicències per a enderrocar o reformar cases antigues i també per a construir-ne de noves.
• Es creà el nou cementiri, l’any següent s’alçà el primer pla de la vila i es construí les belles torres amb jardí com aquesta, que està envoltada per un bell parc i posteriorment propietat municipal.

Es tracta d’una torre amb un cert caire historicista, construïda amb maó arrebossat i amb pedra a les obertures, a les llindes de les portes principals (la del parc i la del carrer Bardina), hi ha un relleu amb una torre, amb el sol i els signes del zodíac, tret que dona nom a la casa.

Per la part del jardí (és l’entrada principal) té planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha una porta i quatre finestrals quadrats disposats asimètricament (un a la dreta i tres a l’esquerra de la porta).

Al primer pis hi quatre obertures balconeres (una a cada una de les portes laterals, i dues portes al balcó del mig). El pis superior s’obre al jardí mitjançant quatre finestres de mig punt geminades. Sobre la teulada, de teula a quatre vents hi ha dues petites construccions com a golfes, en forma de caseta de teulada a dues vessants.

Per la banda del carrer Bardina, i pel desnivell que comporta el carrer hi ha un pis més, on l’entrada del carrer correspon al soterrani de l’entrada principal. Hi té una porta just al xamfrà i tres plantes amb finestres rectangulars.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la banda contrària al carrer, hi ha un petit porxo o pèrgola al nivell del primer pis, al que s’accedeix des de l’interior i des del parc mitjançant una escala noble.

Viquipèdia

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Vicenç de Fals de Fonollosa (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies de Catalunya

Sant Vicenç de Fals esta a dins de les restes del Castell en Fonollosa.

Us passo la seva història:

• Dins el recinte del Castell de Fals, fou des de la seva construcció l’església parroquial de Fals.
• A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar de lloc a un temple nou al raval de Fals.
• Cada gener s’hi celebra la festa d’hivern de Fals en honor de Sant Vicenç, donat que el temple està dedicat a Sant Vicenç d’Osca.
• L’església és documentada el 1016.
• Des de l’any 1220 és documentat l’altar de St. Nicolau.
• L’edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana “TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647”, conserva elements gòtics.
• Fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri.

És un temple parroquial d’una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana;

aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes.

L’església no té absis i té la porta d’entrada al mur de migdia que compta amb la data gravada del 1656.

Al mateix mur, una mica més a llevant, s’obre una altra porta d’accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647.

Al costat de la capella de la banda nord s’alça el campanar.

Forma un conjunt amb la rectoria veïna.

S’hi distingeixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia – abans de la crema del 1936 – suportaren retaules i altars.

També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons.

A escassos metres a llevant de l’església es situa el cementiri.

Sant Vicenç de Fals és una església del municipi de Fonollosa (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat)

La Creu de Terme esta en un costat en el camí del cementiri o de Can Prats, de Sant Esteve de Sesrovires.

És una creu de ferro forjat composta per dos braços de secció quadrada rematats amb doble vora i decorats senzillament amb quatre peces de ferro recolzades sobre els quatre espais definits per l’intersecció perpendicular dels dos braços.

Aquesta està col·locada sobre un fust de pedra calcària quadrangular o prismàtica, feta de maçoneria amb arrebossat, la qual es sobreposa a una columna de secció quadrada feta de carreus de pedra.

Finalment, el conjunt descansa sobre una base de pedra de planta quadrada composta de tres nivells o graons de diferent alçada.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Jeroni de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

La Capella de Sant Jeroni  està situat al final del camí de Sant Jeroni, a tocar del cementeri de Sant Pere de Riudebitlles.

Capella edificada al s. XVII en honor a Sant Jeroni en motiu d’un vot del poble per haver-lo lliurat de la pesta.

La capella de Sant Jeroni  és un edifici d’una sola nau amb absis poligonal i capelles a la banda lateral esquerra.

La coberta és a dues vessants.

La façana, d’estructura molt senzilla, presenta un portal frontal allindanat i amb un petit òcul.

Sobre la porta hi ha un escut i la data del 1762.

La capella fou bastida el 1762, segons consta a l’escut que hi ha a la façana.

La Capella de Sant Jeroni és una església del municipi de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Espai o Casa del Comú de Matadepera (Vallès Occidental)

L’Antic Espai del Comú les seves restes estan front la porta d’entrada de l’Església de Sant Joan i cementeri de Matadepera.

Us passo la seva historia:

• La casa del Comú, segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a causa del seu mal estat, es va desmuntar per reutilitzar els materials en la nova església construïda al nou nucli del pobla, al carrer de Sant Joan.

El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”.

Estava ubicat davant l’actual entrada del cementiri, on encara s’hi poden veure algunes parets i estructures.

L’espai entre la Casa del Comú i l’església formava una plaça batejada com a plaça de la Constitució.

Molt a prop hi havia un altre espai comunitari amb el safareig del Comú i més allunyat, el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts, per evitar contagis amb la roba dels vius.

Actualment està completament cobert per la vegetació.

L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten moltes de les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text  i Fotografies : Ramon Solé

La vella església de Sant Esteve de Marganell

Aquest mes està dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Monestirs

Sant Esteve de Marganell esta en el camí del Casot, ctra. de Castellbell-Marganell, trencall a mà esquerra de Marganell.

Us passo la seva història:

• El lloc de Marganell és documentat des del 924, i malgrat que es considera existent al s. XI.
• Les notícies documenten l’església el 1143, data en què Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l’abat Guillem, l’església de Sant Esteve de Marganell.
• Al estar unida a Santa Cecília seguí les vicissituds d’aquest monestir, que el 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat.
• El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir.
• Encara que sofrí diverses reformes, solament es té datada la de 1824 .
• El 1936 fou profanada.
• Actualment es troba en estat semi ruïnós.
• És conserva be el cementeri que està en el mateix recinte.

Es tracta d’una construcció que, encara que ha estat força reformada, conserva gran part de la seva antiga estructura romànica.

Es una església d’una única nau, amb un únic absis situat a llevant, sense cap mena de decoració i desproveïts d’obertures.

Al cantó de ponent s’obre una porta que fou construïda el 1824 com indica la llinda.

En aquest mateix mur també hi ha una finestra circular.

A l’extrem sud s’alça el campanar de factura moderna i d’estructura quadrada, ben conservat.

L’aparell de l’edifici és obrat amb carreus regulars disposats en filades.

Actualment la coberta està esfondrada.

L’estat de conservació és de semi ruïna.

Sant Esteve de Marganell és una obra del municipi de Marganell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero