Podem trobar per tots els municipis de Catalunya, pintades més o menys artístiques, us passo una petita mostra:
Badalona
Cabrianes (Sallent)
Castellar del Vallès
Castellbell i el Vilar
Castellbell i el Vilar
Castellbell i el Vilar
Castellbell i el Vilar
El Vilar de Castellbell
Fonollosa
Vacarisses
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites, Santuaris.
El Santuari de Lurda de la Nou està sota mateix del poble de la Nou de Berguedà.
Us passo la seva història:
Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent,
així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.
Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.
És dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Deu arreu del món, i també a Catalunya.
El Santuari de Lurda de la Nou és una església del municipi de la Nou de Berguedà (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Fitxa:
Autors : BARBA, CESAR / RAMIS, SERGI
Editorial: ALPINA, EDITORIAL
Año de edición: 2021
Materia: Excursionismo / Trekking
ISBN: 978-84-8090-858-0
Páginas: 100
Idioma: CATALA
Colección: INDRETS I PAISATGES
Preu: 14 euros
Sinopsi:
Us presentem vint rutes per explorar els ponts del nostre país.
Trobareu comarques que ja esperàveu, per on transcorren els grans rius catalans, com el Segre, el Ter i el Llobregat, tot i que bona part dels ponts proposats possiblement fins ara no havien cridat la vostra atenció.
Però també us trobareu amb les que potser siguin bones sorpreses, com ara caminades fins antics ponts que travessen rierols i torrents perduts i que de ben segur seran tot un descobriment.
Recull del Llibre : Ramon Solé
Bon dia de Sant Esteve
En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es que facin referència a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà per la memòria.
En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de nou poblacions amb monuments de nova creació :
Cerdanyola del Vallès
Mataró
Ripollet
Sabadell
Santa Coloma de Gramanet
Santa Coloma de Gramanet
Santa Maria de Palautordera
Terrassa
Terrassa
Text i fotografies : Ramon Solé
BON NADAL A TOTS I TOTES !!!
El castell de Cardona és d’estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
El Castell de Cardona es troba sobre una muntanya de figura cònica ubicada a 585 m sobre el nivell del mar, que al seu torn està situada a l’extrem oriental d’una petita serra que s’estén des del castell i la vila en direcció ponent.
Us passo dades de la seva historia:
És considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya.
Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.
La Torre de la Minyona és una torre escapçada d’origen medieval (segle XI) del castell de Cardona.
La torre té 13 metres d’alçada i una base de més de 10 metres de diàmetre.
Tenia una considerable altura original de gairebé vint metres, que junt al lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància.
A més la seva solidesa i el seu relatiu aïllament la feien un excel·lent polvorí i un calabós segur. L’any 1812, durant la Guerra del Francès es va retallar i eliminar el pis superior i es va deixar pràcticament en l’aspecte actual.
Us passo un document de Castells Catalans, on podreu saber més d’aquest Castell :
L’any 2001, la gestió i conservació del castell de Cardona van ser transferides a la Generalitat de Catalunya.
És gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé
Imatges antigues : Arxiu Rasola i Google
Avui us presento dos articles
En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via pública, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el més normal és que facin referència a la població, a un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindre per la memòria.
En aquests últims anys s’han instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem, si no ens els expliquen, pot ser és aquesta la intenció de l’artista, en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de deu poblacions amb monuments de nova creació :
Barcelona :
Barcelona :
Centelles :
El Masnou :
El Masnou :
Granollers :
Granollers :
L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :
L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :
Martorell :
Ripollet :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.
Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.
Avui us presento dos articles
El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.
Us passo la seva historia :
El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.
L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.
Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.
Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)
Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento articles
Com ja sabeu i veieu, Montserrat es com si fora també la nostra patrona en aquest Blog, i de tant en tant, faig algun article sobre aquesta Muntanya i tot el que li representa, avui serà entre la seva llegenda i l’historia real…
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Us passo la seva història :
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880.
Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa.
El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.
La imatge que es venera en l’actualitat al cambril de l’església de Montserrat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada.
A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”.
L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.
Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.
El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca.
Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia.
Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.
El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir.
La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.
Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.
Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat
Us passo informació sobre l’Escolania, en l’enllaç adjunt :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_de_Montserrat
Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat
Recull de dades i Text : Viquipèdia i Monestir de Montserrat
Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Fitxa Tècnica:
Autors : Manuel Maristany Sabater
Tapa dura: 292 páginas
Editor: Generalitat de Catalunya (23 de juliol de 2012)
Colección: Som i Serem
Idioma: Catalán
ISBN-10: 8439345925
ISBN-13: 978-8439345923
Preu : 33 euros
Sinopsis :
Mitjançant més de tres centenars de fotografies, acompanyades per descripcions i observacions al voltant dels ponts medievals i alguns d’èpoques més recents.
Tant de Catalunya com de la Franja de Ponent i d’Andorra, aquesta obra atraurà, certament, l’atenció del públic i fins i tot la de les institucions públiques vers una part tan notable del nostre patrimoni artístic i arquitectònic.
Recull del Llibre : Ramon Solé
Terra, aigua i racons 