Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes la Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes la Nou, és una església del municipi de la Nou de Berguedà, s’inaugurà el 1885,  entre 1880-1889 es realitzen obres destacades.

El Santuari marià de Lourdes La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble.

    

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts.

Es dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.

Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.

En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d’un actiu centre de “colònies d’estiu” per a infants.

  

El Santuari de Lourdes la Nou, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

  • Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
  • A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
  • L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
  • Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
  • Va ser reformat l’any 1756.
  • Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui fa 23 anys de les terribles inundacions i riuades a arreu de Catalunya

L’estiu del any 1994, va ser calorós, molts dies amb humitat nul·la, gens de precipitacions i amb tots aquests components va derivar a patir molts i grans incendis forestals arreu de Catalunya, com en el cas de la zona que va cremar iniciant-se a Sant Feliu de Codines, va passa per Riells- Bigues i va arribar fins al Figaró.

La forta pluja de la nit del 9 al 10 d’octubre de 1994, molta va caure sobre el terreny cremat durant l’estiu, es trobava amb molta erosió i fusta cremada, van facilitar l’arrossegament d’arbres i terra que van tapar ponts, saltants, desguassos, provocant que tan el riu Congost com el riu Tenes, és desbordessin i inundessin per on passaven, camps, industries i casses en els pobles, fent danys materials i humans.

Això al que fa respecta al Vallès Oriental. Per ho, molt van patir la gent de la província de Tarragona, va ser una nit que també van rebre forta pluja i turmenta amb ocasions amb trobes d’aigua, van fer molts de danys.

matge-del-poble-de-porrera-diari-delcamp.cat

Si mirem el servei meteorològic d’aquell dia, veiem algunes de les quantitats més rellevants recollides en 48 hores (en mm) :

Farena  600, La Mussara 504, Arbolí 500, Alforja 403, Prades – Poblet 400, Cornudella de Montsant 336, Porrera 325, Vilaplana 300, Mont-ral 236 i Montblanc 231.

Us passo informació sobre les inundacions :

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/786449-les-claus-de-1994.html

Inundacions a Tarragona, us passo dades :

http://bloc.meteo.cat/20-anys-de-laiguat-de-sant-tomas/

Les conseqüències dels aiguats a Catalunya, van ser :

  • Una desena de morts a Catalunya.
  • Danys catastròfics en carreteres, xarxa de telefonia i d’electricitat i talls ferroviaris durant dies.
  • 32.000 milions de pessetes segons la Generalitat de Catalunya.
  • 139 municipis amb declaració de zona catastròfica.

    Cartell situat en Figaro

Avui em recordat que fa 23 anys de les inundacions i riuades a arreu de Catalunya !

 

Recull de dades i informacions : Ramon Solé

Fotografies de Figaró : Ramon Solé

Els Mercats Setmanals a reu de Catalunya

Els Mercats Setmanals, son coneguts com a mercats no sedentaris de Catalunya, coneguts com els “mercadillos”.

Crec jo, que des de sempre hi ha hagut mercats a l’aire lliure des d’abans dels romans.

Actualment hi ha més de 650 mercats registrats, repartits en més de 450 poblacions a Catalunya.

Els mercats no sedentaris, omplen els espais i vies públiques, carrers, places i fins i tot,  carreteres mes o menys transitades que es tallent unes hores.

Els dies de mercat, són referència per a nombrosos desplaçaments en l’interior de la població, i des de poblacions veïnes, son un dia a la setmana en cada poble o població, de dilluns a diumenge segon el lloc.

Generalment, les furgonetes dels comerciants arribant als pobles i poblacions, a primera hora del matí, per situar –se muntar la paradeta i la mercaderia a vendre, i abans de les 14 hores cal desmuntar-ho tot i marxar.

Molts dels comerciants, tenen una ruta de pobles a fer que tenen assignada durant la setmana, amb un dia de festa.

Trobem, tant roba com a fruites i verdures, embotits, i pastes dolces, vins i caves, equipaments per la llar i per animals domèstics, amb un llarg …etc.

El nombre deparades, es molt diferent en nombre en cada Poble o Municipi, des d’una a Cànoves a 50  o 100 segons el lloc si es mes o menys gran en nombre d’habitants.

Esta regulat cada Mercat Setmanal, per l’ajuntament corresponent, la Guardia Municipal o Policia local vetlla pel control de parades, llicencies, seguretat, l’espai a vendre … etc.

Podeu sobre tot trobar bones fruites i verdures directes de pagès i també, en alguns pollets, gallines, pollastres i conills vius.

Des del blog us animem a que quan pugueu, mireu de cerclar un Mercat Setmanal, per les rodalies on viviu, i mireu d’anar-hi. !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Jordi Serra

La tempesta seca i les conseqüències !

La tempesta seca :

Tendeixen a estar present a l’estiu, quant l’ambient te unes condicions d’aire sec i càlid i a les capes baixes i mitjanes de l’atmosfera hi ha poca o molt poca humitat.

De sobte el cel es tapa amb una nuvolositat molt negre produïda en general per cumulonimbes, amb moltes descàrregues elèctriques amb poc espai de temps i amb poca pluja o nul·la.

Molt sovint la pluja s’evapora abans d’arribar a tocar el terra, per tant no s’aprecia que plogui.

Les conseqüències :

Quan impacten els llamps, sobre tot a l’estiu, tot el terreny està molt sec,  terres de conreu i/o en els boscos que pateixen una gran sequera de setmanes o inclòs mesos sense rebre aigua, la baixa vegetació i els mateixos arbres o camps secs, son un verdader polvorí.

En el cas de ploure tot seguit amb consideració, l’incendi si sagues produït, es pot apagar fàcilment; però amb les tempestes seques quan no hi ha ni humitat ni aigua… l’incendi es pot propagar ràpidament, augmentat per el vent existent en la zona, que és, sec i fort.

Per tant, a l’estiu, les tempestes seques són una verdadera amenaça per als boscos,

que estan molt secs i podent devanir amb un desastre natural si no es para a temps…

És preveu que les temperatures màximes a reu de Catalunya tornaran a ser molt elevades, amb humitats molt baixes i abans de finals de mes podria haver una altra onada de calor…

Podeu veure la descripció detallada de Tempesta Elèctrica, a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tempesta_el%C3%A8ctrica

Penseu que la tempesta seca, sols és dona aproximadament en un 5% dels casos… La resta es per causes humanes directament i de forma provocada criminalment o per accident o incident involuntari.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Que son i quints son, els Parcs Naturals a Catalunya ?

Els parcs naturals són espais naturals marítims o terrestres que gaudeixen d’una especial protecció legal davant l’acció humana.

A diferència d’altres modalitats d’espais naturals protegits (parcs nacionals, reserves naturals, etc.) els territoris declarats com a parcs naturals, tot i conservar uns valors naturals molt rellevants, presenten sovint un alt nivell d’humanització.

Així, concretament en el cas de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats, l’objectiu dels quals és compatibilitzar-ne la protecció i conservació amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants.

La  gestió a Catalunya, en general, els parcs naturals adscrits a la Generalitat de Catalunya disposen d’òrgans específics (juntes rectores, patronats, etc.) i equips tècnic de gestió propis encapçalats per un director o directora.

A la província de Barcelona, l’organisme dedicat a gestionar els espais naturals és l’Àrea d’Espais Naturals i s’encarrega dels dotze espais naturals que formen la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Quan son de Parcs Naturals de Catalunya ?, us els detallo :

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Parc Natural Regional del Pirineu Català

Aiguamolls de l’Empordà

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Cap de Creus

Delta de l’Ebre

Parc Natural dels Ports

Parc Natural del Montseny

Montserrat

Serra de Montsant

Zona volcànica de la Garrotxa

Parc del Montnegre i el Corredor

Parc de Collserola

Parc de la Serralada Litoral

Parc del Garraf

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Parc Natural les Capçaleres del Ter i del Freser

És organitzem tot tipus d’activitat als Parcs Naturals, com ha música, rutes, excursions, activitats de cap de setmana …

Podeu informar-vos a :

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Activitat_Agenda/Programa-anual-dactivitats-al-cap-de-setmana

Us passo l’Agenda Anual de totes les activitats :

http://parcs.diba.cat/web/agenda

També teniu a l’estiu, Poesia als Parcs, consulteu a :

http://parcs.diba.cat/poesia-als-parcs

Vosaltres mateixos podeu navegar per internet i buscar informació que pot ser del interès vostre.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé, Ramon Badia i Ramon Solé