Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC de Barcelona

Avui us presento dos articles

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1879, l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata.
  • A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació.
  • L’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arqueologia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
  • El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director.
  • Després de la Guerra Civil l’any 1939, la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona.
  • La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ocupa l’anomenat Palau de les arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, construït entre 1927 i 1929, sota projecte de l’arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col•laboració de Raimon Duran i Reynals.
  • El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.

L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.

Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.

Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)

 

Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Monestir de Montserrat entre llegenda i historia real

Avui us presento articles

Com ja sabeu i veieu, Montserrat es com si fora també la nostra patrona en aquest Blog,  i de tant en tant, faig algun article sobre aquesta Muntanya i tot el que li representa, avui serà entre la seva llegenda i l’historia real…

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Us passo la seva història :

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880.

Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa.

El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat al cambril de l’església de Montserrat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada.

A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”.

L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca.

Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia.

Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir.

La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

Us passo informació sobre l’Escolania, en l’enllaç adjunt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_de_Montserrat

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia i Monestir de Montserrat

Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Els Ponts de pedra de Catalunya

Fitxa Tècnica:

Autors : Manuel Maristany Sabater

Tapa dura: 292 páginas

Editor: Generalitat de Catalunya (23 de juliol de 2012)

Colección: Som i Serem

Idioma: Catalán

ISBN-10: 8439345925

ISBN-13: 978-8439345923

Preu : 33 euros

 

Sinopsis :

Mitjançant més de tres centenars de fotografies, acompanyades per descripcions i observacions al voltant dels ponts medievals i alguns d’èpoques més recents.

Tant de Catalunya com de la Franja de Ponent i d’Andorra, aquesta obra atraurà, certament, l’atenció del públic i fins i tot la de les institucions públiques vers una part tan notable del nostre patrimoni artístic i arquitectònic.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Llibre recomanat : A tocar del cel – 50 Ermites i Santuaris de Muntanya de Catalunya

Fitxa técnica :

Autor : BASTART I CASSÉ, JORDI

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2018

Material : Senderisme Catalunya general

ISBN: 978-84-9034-740-9

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Catalán

Preu ; 15,50 € . IVA inclòs

Sinopsi :

Enlairades, a tocar del cel, moltes ermites del nostre país busquen apropar-se a Déu.

En aquest llibre trobareu una vintena d’itineraris per fer a peu i en cotxe que us permetran visitar diferents ermites i santuaris repartits per tot el territori català, com són l’ermita de Sant Quirce de Durro a l’Alta Ribagorça, l’ermita de Puigcerver al Baix Camp, el santuari del Far a la Selva o el santuari de Bellmunt a Osona.

A més, s’hi inclou un capítol final amb una trentena més d’ermites, classificades per comarques, que també convida a la descoberta.

Es tracta d’un llibre imbuït d’una certa espiritualitat que, de ben segur, us permetrà escoltar les històries sorprenents dels ermitans de cada santuari sobre les llegendes, la fundació i altres anècdotes al voltant del lloc.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat : Castells de Catalunya

Dades generals :

Autors : Jordi FERNANDEZ,  Vanesa  SALVADOR

Editorial : Alpina

Preu : 12,00€

  • 20 EXCURSIONS ACCESSIBLES A TOTES LES EDATS

Comentari sobre el llibre :

itineraris a diferents castells del territori català, amb l’al·licient de poder-hi arribar fent una excursió, sempre per camins senyalitzats o molt evidents, que no cal tenir molta experiència prèvia en el món de l’excursionisme per poder-los fer.

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 2ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és situat en la Rambla d’Ègara, 270, de Terrassa.

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Us passo dades de la seva historia :

  • Fundada l’any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”.
  • L’any 1912, va morir Francesc Jover i la seva vídua va decidir de separar-se de la societat Aymerich, Amat i Jover, empresa tèxtil llanera, però no de la immobiliària.
  • A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses.
  • L’any 1962 l’edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa.
  • La fàbrica va plegar definitivament l’any 1976.
  • L’edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l’any 1983.
  • Després de ser rehabilitat, es va convertir en la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Cap als anys 1905-1906, tots tres industrials van decidir construir el seu propi vapor. Un dels socis, Pau Amat, va demanar als seus dos socis de l’empresa que l’immoble que anaven a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs, van formar una societat anònima que seria la propietària del local.

Sobre terrenys que havien estat hortes, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich van fer aixecar un edifici per a la seva indústria.

La coberta de la nau principal està formada per arcs i voltes de maó (volta catalana) tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra. La nau no té finestres: la il·luminació zenital s’aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques: amb materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons), Muncunill va aconseguir una combinació de funcionalitat i estètica.

La sala de màquines, de gran sobrietat, és construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva situació li permet distribuir racionalment l’energia al conjunt de la nau.

El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d’11.000 m²;  un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d’electricitat; el pati; la xemeneia de 42 metres d’alçada, i l’edifici de les oficines, que feia front a la rambla.

Vapor Aymerich, Amat i Jover va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 4 de juny de 2019.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipedia, Generalitat de Catalunya i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Sant Sebastià de la Bisbal d’Empordà

El Convent de Sant Sebastià, també anomenat Convent dels Franciscans, es troba en un petit turó a l’extrem sud-oest de la Bisbal d’Empordà on antigament hi hagué una petita capella dedicada a Sant Sebastià.

Tot i que el Convent va ser fundat el 1850, l’església del Convent dels Franciscans va ser iniciada el 1590, i el temple va ser ampliat el 1791. El conjunt arquitectònic està format per l’església i el claustre. Benedetto di Tocco, bisbe de Girona és considerat el seu fundador, i des dels seus inicis albergava la comunitat franciscana.

Durant la guerra civil fou saquejat i els objectes de culte i els altars foren cremats i quatre frares assassinats. També va ser refugi de fugitius de la zona franquista. Més endavant els frares hi pogueren tornar. A partir de donacions de famílies i subvencions de les autoritats, el convent i el calvari van poder ser restaurats.

Però l’any 2003 hi va haver un canvi d’activitat molt important, ja que els últims franciscans varen cedir a la Fundació Acollida i Esperança l’edifici per a ús social, i és a partir de llavors que és un centre d’acollida. La missió de la fundació és promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-los i donar-los oportunitat de canvis.

Com a anècdota intrigant,  el 4 d’octubre del 2007, coincidint amb la festivitat del seu patró, Sant Francesc d’Asís, i també que l’últim franciscà que hi quedava, en Francesc Costa, que aquell dia l’havien traslladat a un altre indret, un llamp va caure al cim del seu campanar, el qual va quedar totalment destrossat, així com altres dependències del recinte, havent-se de construir de cap a peus.

  • Fotografia molt antiga del convent, extreta de la publicació del llibre L’Abans. És la comunitat de franciscans a principis del segle XX en el claustre de l’edifici.

Us passo un enllaç de Monestirs de Catalunya, on podreu veure fotografies interiors del Convent de Sant Sebastià  :

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp04seba.htm

Poema : El convent

 Dalt d’un petit turó,

a redós de les muntanyes,

tu, el convent dels franciscans,

tot altiu i orgullós,

la nostra vila acompanyes.

No fa gaire temps,

un llampec esgarriat,

tot cercant el seu camí,

al teu cim va aterrar.

Campanes i campanar,

a fer punyetes se’n van anar.

Fou la caiguda d’un llampec

turmentat pel desamor,

defallit per la manca d’esperança.

Fou un llampec enamorat,

de quelcom que tu tenies.

Ell, per tu, va perdre l’erma.

Avui, per fi, el mal d’amor està arranjat,

i, el convent, de nou, tot altiu ens acompanya.

Avui, ja repiquen les campanes.

 

 

Text, Fotografies, Pintura i Poema : Joaquima Pellicer  i Solà

 Agraeixo aquest bonic article del dia d’avui que ens a regalat al Blog i a tots els seus seguidors,  la Joaquima.

Ramon Solé