Llibre Recomanat : Ponts Amagats de Catalunya

Fitxa:

Autors : BARBA, CESAR / RAMIS, SERGI

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Año de edición: 2021

Materia: Excursionismo / Trekking

ISBN: 978-84-8090-858-0

Páginas: 100

Idioma: CATALA

Colección: INDRETS I PAISATGES

Preu: 14 euros

Sinopsi:

Us presentem vint rutes per explorar els ponts del nostre país.

Trobareu comarques que ja esperàveu, per on transcorren els grans rius catalans, com el Segre, el Ter i el Llobregat, tot i que bona part dels ponts proposats possiblement fins ara no havien cridat la vostra atenció.

Però també us trobareu amb les que potser siguin bones sorpreses, com ara caminades fins antics ponts que travessen rierols i torrents perduts i que de ben segur seran tot un descobriment.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 8ª Part #

Bon dia de Sant Esteve

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es que facin referència a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà per la memòria.

Ripollet

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de nou poblacions amb monuments de nova creació :

Cerdanyola del Vallès

Mataró

Ripollet

Sabadell

Santa Coloma de Gramanet

Santa Coloma de Gramanet

Santa Maria de Palautordera

Terrassa

Terrassa

Text i fotografies : Ramon Solé

Castell de Cardona

BON NADAL A TOTS I TOTES !!!

El castell de Cardona és d’estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

El Castell de Cardona es troba sobre una muntanya de figura cònica ubicada a 585 m sobre el nivell del mar, que al seu torn està situada a l’extrem oriental d’una petita serra que s’estén des del castell i la vila en direcció ponent.

Us passo dades de la seva historia:

  • El Castell apareix documentat per primera vegada en època carolíngia (segle VIII) quan consta com a destruït pels sarraïns en una de les seves ràtzies inicials.
  • Posteriorment, Lluís el Pietós el féu ocupar i restaurar (798) per tal de preparar la reconquesta de Barcelona.
  •  La revolta dels nobles Aissó i Guillemó (826) feu fracassar la represa i motivà el despoblament de la Catalunya Central. La fortalesa fou restablerta definitivament en la repoblació de Guifré el Pilós.
  • Cardona conserva una de les cartes de poblament més antigues; la que lliurà el comte Guifre als pobladors del castell en una data indeterminada entre 872 i 878, si bé alguns la situen entre 880 i 886.
  • El segle XIV el castell de Cardona passà a ser el centre d’un conjunt de castells vinculats a l’hereu de la família.
  • Hug Folc II (1334-1400), participà amb el rei Pere el Cerimoniós en l’expedició a Sardenya (1354) i lluità contra Bernat de Cabrera, aconseguint així del rei la creació del títol de comte de Cardona l’any 1375.
  • La Junta General de Braços, o Parlament de Catalunya, no va acatar els tractats de pau internacional d’Utrecht i, al juliol del 1713, va proclamar la guerra a ultrança contra el Borbó. Així, es va iniciar un setge sobre Barcelona que es perllongà durant més de tretze mesos. A la resta del Principat, si bé en un primer moment Castell-ciutat també es posà sota obediència catalana, només la fortalesa de Cardona es va oposar de manera continuada als exèrcits de les Dues Corones.
  • En el darrer any de guerra, el castell de Cardona es convertí en el centre de la resistència a l’interior del país.
  • Entre l’estiu del 1713 i el del 1714, les tropes franceses i castellanes van assetjar Barcelona per terra i mar i la van bombardejar amb més de quaranta mil projectils.
  • La ciutat va capitular l’11 de setembre de 1714
  • Al principi del segle XX, la comandància militar va ser suprimida i la fortalesa va quedar en estat d’abandó.
  • El 1931, la canònica de Sant Vicenç va ser declarada Monument Nacional.
  • L’any 1949, la resta del conjunt patrimonial.
  •  Des del 1976, acull un parador de turisme.

És considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya.

Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.

Església Sant Vicenç de Cardona

La Torre de la Minyona és una torre escapçada d’origen medieval (segle XI) del castell de Cardona.

La torre té 13 metres d’alçada i una base de més de 10 metres de diàmetre.

Foto : Viquipèdia

Tenia una considerable altura original de gairebé vint metres, que junt al lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància.

A més la seva solidesa i el seu relatiu aïllament la feien un excel·lent polvorí i un calabós segur. L’any 1812, durant la Guerra del Francès es va retallar i eliminar el pis superior i es va deixar pràcticament en l’aspecte actual.

Us passo un document de Castells Catalans, on podreu saber més d’aquest Castell :

L’any 2001, la gestió i conservació del castell de Cardona van ser transferides a la Generalitat de Catalunya.

És gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola i Google

Nous monuments al carrer – 7ª Part #

Avui us presento dos articles

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via pública, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el més normal és que facin referència a la població, a un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindre per la memòria.

En aquests últims anys s’han instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem, si no ens els expliquen, pot ser és aquesta la intenció de l’artista, en algun cas hi ha un cartell orientatiu. Fem avui un petit mostrari de deu poblacions amb monuments de nova creació :

Barcelona :

Barcelona :

Centelles :

El Masnou :

El Masnou :

Granollers :

Granollers :

L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :

L’Hospitalet de Llobregat (Parc de Bellvitge) :

Martorell :

Ripollet :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 4ª Part #

Avui us presento dos articles

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.

Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC de Barcelona

Avui us presento dos articles

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1879, l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata.
  • A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació.
  • L’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arqueologia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
  • El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director.
  • Després de la Guerra Civil l’any 1939, la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona.
  • La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ocupa l’anomenat Palau de les arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, construït entre 1927 i 1929, sota projecte de l’arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col•laboració de Raimon Duran i Reynals.
  • El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.

L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.

Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.

Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)

 

Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Monestir de Montserrat entre llegenda i historia real

Avui us presento articles

Com ja sabeu i veieu, Montserrat es com si fora també la nostra patrona en aquest Blog,  i de tant en tant, faig algun article sobre aquesta Muntanya i tot el que li representa, avui serà entre la seva llegenda i l’historia real…

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Us passo la seva història :

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880.

Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l’estàtua pesava massa.

El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

La imatge que es venera en l’actualitat al cambril de l’església de Montserrat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada.

A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”.

L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca.

Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l’abadia.

Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l’incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir.

La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l’antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

Us passo informació sobre l’Escolania, en l’enllaç adjunt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolania_de_Montserrat

Escolania de La Sagrada Familia a Montserrat

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia i Monestir de Montserrat

Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Els Ponts de pedra de Catalunya

Fitxa Tècnica:

Autors : Manuel Maristany Sabater

Tapa dura: 292 páginas

Editor: Generalitat de Catalunya (23 de juliol de 2012)

Colección: Som i Serem

Idioma: Catalán

ISBN-10: 8439345925

ISBN-13: 978-8439345923

Preu : 33 euros

 

Sinopsis :

Mitjançant més de tres centenars de fotografies, acompanyades per descripcions i observacions al voltant dels ponts medievals i alguns d’èpoques més recents.

Tant de Catalunya com de la Franja de Ponent i d’Andorra, aquesta obra atraurà, certament, l’atenció del públic i fins i tot la de les institucions públiques vers una part tan notable del nostre patrimoni artístic i arquitectònic.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Llibre recomanat : A tocar del cel – 50 Ermites i Santuaris de Muntanya de Catalunya

Fitxa técnica :

Autor : BASTART I CASSÉ, JORDI

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2018

Material : Senderisme Catalunya general

ISBN: 978-84-9034-740-9

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Catalán

Preu ; 15,50 € . IVA inclòs

Sinopsi :

Enlairades, a tocar del cel, moltes ermites del nostre país busquen apropar-se a Déu.

En aquest llibre trobareu una vintena d’itineraris per fer a peu i en cotxe que us permetran visitar diferents ermites i santuaris repartits per tot el territori català, com són l’ermita de Sant Quirce de Durro a l’Alta Ribagorça, l’ermita de Puigcerver al Baix Camp, el santuari del Far a la Selva o el santuari de Bellmunt a Osona.

A més, s’hi inclou un capítol final amb una trentena més d’ermites, classificades per comarques, que també convida a la descoberta.

Es tracta d’un llibre imbuït d’una certa espiritualitat que, de ben segur, us permetrà escoltar les històries sorprenents dels ermitans de cada santuari sobre les llegendes, la fundació i altres anècdotes al voltant del lloc.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé