La Vila – Argençola de Castellnou de Bages (Bages)

La Vila – Argençola esta situada al costat de la carretera BP-4313 de Balsareny a Súria, poc abans d’entrar al terme de Súria.

Us passo la seva historia:

  • Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa.
  • Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de “Joan Vila de Argensola”, el mateix nom que encara rep actualment la casa.
  • No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.

Gran casal al voltant del qual s’organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d’una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d’una torre de planta quadrada de tres nivells d’alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa.

La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d’accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció “La Vila 1922” al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d’ordre corinti. Des d’aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l’anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.

Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d’arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d’arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s’estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l’altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d’una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l’altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d’arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d’ordre corinti. Sobre d’aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica.

A l’altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d’arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s’hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d’aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions.

Pel que fa a la torre, és d’un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s’inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d’arc de mig punt a la part frontal.

Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d’arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment.

Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció “La perla de Catalunya”. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l’exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d’un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d’un pòrtic d’arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Margarida de Viladepost de Castellnou de Bages (Bages)

Santa Margarida de Viladepost, esta molt a prop de la  Cra. BP-4313, km 50,8, un camí hi porta directament, és municipi de Castellnou de Bages.

Us passo dades històriques:

  • Fou l’antiga parròquia del castell d’Argençola, documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost.
  • Es considera que l’església de Santa Margarida apareix documentada des del 1205.
  • Els anys 1294 i 1295 apareix esmentada Santa Margarida de Villa Porcorum, que es correspondria a la mateixa capella.
  • Les reformes foren poques; només el 1646 es reconstruí el portal del mur de migdia i possiblement s’alçà el campanar d’espadanya, alhora que s’arrebossava l’exterior i s’enguixava l’interior.

Capella rural d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a l’est.

Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. La coberta és de teula àrab a dues vessants a la nau central.

Al mur de migdia hi ha un portal amb la data de 1646, any en què probablement es va construir sobre l’anterior edifici.

Al mateix mur trobem una finestra refeta.

Al cantó de ponent s’alça un campanar d’espadanya de factura i característiques diferents a les de la resta de la capella.

A sota seu s’obre una petita finestra de mig punt.

Oliveras Rubiralta, Maria Alba – 1989 / Generalitat de Catalunya

No destaquen ornamentacions.

Santa Margarida de Viladepost és una església romànica del municipi de Castellnou de Bages, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero