Torre de Climent Savall de Castelldefels

La Torre de Climent Savall, està situada en el carrer d’Arcadi Balaguer, 116 de Castelldefels.

Es creu que va ser construïda per Joan Font cap a l’any 1558m com a Torre de defensa i estava adossada a la desapareguda masia de can Tivalla o Tivaller. És una torre situada a 80 metres de la torre de Gabriel Folcher.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent. S’hi accedia mitjançant un pont llevadís.

Té una alçada de quatre plantes i està coronada per una barbacana que recorre tot el perímetre i uns merlets esglaonats.

A la façana sud-oest hi ha una inscripció on es pot llegir : ” JHS. AY/1558. CLIMENT SAVAL BALLE MA FETA PER MA DE IOHA FOT” es pot transcriure com: “Jesús Home Salvador. Any 1558. Climent Savall Batlle m’ha fet per mans de Joan Font”.

La Torre de Climent Savall està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Torre Gabriel Folcher de Castelldefels

La Torre Gabriel Folcher, esta situada en el carrer  Arcadi Balaguer, 106, de  Castelldefels, on hi ha un gran aparcament per tota les seves rodalies.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent.

En dues façanes es conserva el matacà.

Té un carreu esculpit amb la inscripció :

“IXS-XPS. GABRIEL FOL- CHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX”.

La Torre es corona amb merlets que van ser afegits en una restauració dels anys 50 del segle XX.

És una torre situada a 80 metres de la Torre de Climent Savall, que us dedicaré un article properament.

Us passo un article que crec prou interessant sobre l’historia de Castelldefels i els Pirates :

http://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/04/piratas-en-castelldefels-historias-del.html

La Torre Gabriel Folcher és un edifici del municipi de Castelldefels que és declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Cal Moliner de Castelldefels

La Torre de Cal Moliner és un edifici del municipi de Castelldefels  situat en el carrer  Major, 43 fa cantonada amb el carrer de Juan de la Cierva.

És una Torre de planta quadrada, formava part del recinte exterior del Castell de la vila, va ser construït dins del segle XVI.

Cal dir que a mitjana altura encara hi és visible una finestra trífora, feta amb la típica pedra rogenca local, igual que la resta d’obertures i les cantonades tot de pedra vermella. Està coronada per una cornisa de pedra, afegida a finals del segle XIX o principis del XX.

El nom es el mateix de la masia que havia al seu costat, cal Moliner conegut  també, per l’Hostal Gran, can Jubany o can Ramon del Molí.

Actualment està adossat a un edifici modern i l’accés es fa pel primer pis, les finestres i la porta estan tapiades per evitar incidents.

La Torre de Cal Moliner, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades i Documentació : Ajuntament de Castelldefels

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Valls de la Muntanyeta de Castelldefels

La Torre de Can Valls de la Muntanyeta és un edifici del municipi de Castelldefels, és una torre documentada el 1560.

Aquesta Torre esta en un costat del Parc de la Muntanyeta, en una zona de bosc que dona al carrer de Santiago Rusiñol.

Era una Torre de defensa de planta quadrada amb accés per la planta pis mitjançant un pont llevadís accionat per cadenes. L’entrada de la planta baixa era independent, aquesta planta s’usava con a magatzem i quadra.

Ambdós accessos són al cantó nord i el primer té un portal adovellat, mentre en el segon el portal és de llinda d’una pedra de marès vermella ben tallada, com les finestres, sageteres i angles de murs, que són fets amb paredat antic.

La coronació resta escapçada i pel cantó nord es veu encara la marca de la coberta del pont que , possiblement, la lligava a l’antiga masia de Can Valls.

Dalt dels portals d’accés resten les mènsules de suport d’un matacà que s’ha perdut.

Front a la Torre, hi ha una petita àrea amb taules i cadires de fusta per pícnic.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelldefels

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Guaita del Castell de Castelldefels

Aquesta Torre de Guaita,  es considerada  del Segle XIII, està situada davant de l’actual portal d’accés al recinte del Castell de Fels, del qual formava part del seu sistema defensiu.

Ara forma part d’una rotonda per reduir la velocitat pels cotxes en aquesta zona, concretament està en la plaça del Castell, al final de l’avinguda Manuel Girona.

És de planta circular i perfil lleugerament troncocònic, no es conserva la part superior de la Torre.

A Castelldefels hi ha fins a 11 antigues Torres de Guaita, que us aniré presentant en diferents articles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia i Torre Gomar de Castelldefels

Can Gomar és una masia amb una Torre lateral, situada  en el carrer Bisbe Urquinaona, 17-21 del municipi de Castelldefels.

Al llarg del temps se l’ha conegut o nombrat per  diversos noms : Can Claret (1883-1909), Can Gomà  ,Can Minguet (1920), Can Ballester (1932).

Emmarcada al peu del turó del castell al límit del casc urbà i el Parc del Castell, i a prop de can Roca de Baix i l’antiga masia de ca n’Arnand.

Es tracta d’una Torre de planta circular i envoltada per un matacà continu. Aquesta torre juntament amb d’altres que hi ha repartides pera Castelldefels,  van ser erigides al segle XVI per controlar la línia de la costa de les incursions corsàries dels turcs.

La Torre s’uneix a la masia per la planta baixa mitjançant un petit pont.

La masia de Can Gomar és de planta rectangular amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües.

Tant la Masia i la Torre tenen llindes, brancals i dovelles de pedra de marès vermella.

Actualment és propietat de l’Ajuntament de Castelldefels que l’ha va rehabilitar amb una  amplia reforma als anys setanta i la va destinar  com a Casal de Cultura.

Can Gomar és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Roca de Baix de Castelldefels

La Torre de Can Roca de Baix és un edifici del municipi de Castelldefels, situat en el numero 17 del carrer Bisbe Urquinaona.

És una Torre molt restaurada a l’entorn de la qual es va construir una masia.

L’acabament, afegit modernament, és una coberta inclinada a una aigua. La Torre pròpiament dita conserva els carreus angulars de pedra rogenca i un matacà defensiu. Al cos més antic de la masia es pot veure que les portes i finestres tenen els ampits, brancals i llindes esculpides d’una sola peça de marès vermella.

Anys en rere va ser la seu de la Policia nacional.

La Torre de Can Roca de Baix està declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Per a mes dades tècniques d’aquest edifici, podeu consultar a :

http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2012/03/08-estudi-arqueologic-can-roca-de-baix_20198.pdf

I de l’estudi fet per l’Ajuntament de Castelldefels, podeu consultar mes dades, a :

http://www.canrocadebaix.com/?page_id=787

Forma part de les diverses Torres de defensa que te Castelldefels i que anirem descobrint en diferents articles.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La masia de Can Roca de Dalt de Castelldefels

La masia de Can Roca de Dalt, està situada en els carrers del Castanyer  i de l’ Espígol, 26 de Castelldefels.

Segons consta,  la descripció de la masia, es aquesta :

“Masia de planta basilical formada per planta baixa, un pis i golfes, que ha sofert, al llarg del temps, afegits d’estructura vertical a banda i banda del cos principal, motiu pel qual es va pujar el nivell del ràfec de la coberta. La porta principal és d’arc rebaixat i està coronada per un balcó típicament setcentista amb baranes de ferro forjat i per sota ceràmica. El vestíbul és cobert per una volta rebaixada, les estances de la planta baixa amb voltes de mocador i les del pis tenen embigat de fusta. “

La façana té esgrafiats, salmó i blanc, destacant  en un dels medallons, el rellotge de sol, que es repeteix a la façana lateral amb el lema: “Bada, badoc que sense sol no fa bon jock” i l’altre medalló de la façana, consta l’any 1792 com a data de construcció.  L’any 1988 va ser restaurada pel seu propietari Jesús Velasco Merino.

Cal dir que esta a prop de la Font i Basses de Can Roca, també  allí hi ha una zona de Pinc nic.

Can Roca de Dalt és una obra del municipi de Castelldefels que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc del Castell de Castelldefels

Com a complement a l’Article d’ahir, que el vàrem dedicar al Castell de Castelldefels, avui us parlaré del seu Parc.

El Parc del Castell, forma part del barri del mateix nom, situat al nord-est del casc urbà de Castelldefels, de fet es la vegetació que rodeja el Castell

i pel que es pot accedir-hi, per varis punts.

Un dels seus accessos,  és una rampa que passa pel costat de l’antiga masia Can Gomar, on hi ha actualment la seu del Casal de Cultura,

i que va guanyant altura i vegetació, tot fent ziga-zaga, primer trobarem pins i alzines, i mes a dalt,

els antics camps de conreu i les feixes, amb oliveres, garrofers, i algunes palmeres.

Aquest Parc – Bosc, us trobareu amb gent que passeja sol o acompanyat, altres amb gossos, ja qui corra pels camins…

Trobareu, seients i llocs per poder fer un àpat i fonts d’aigua de xarxa.

Hi ha algun punt que poder veure la ciutat de Castelldefels i fins el mar en un dia clar; en la part de darrera, algun camí s’endinsa cap el massís i Parc del Garraf.

Si no el coneixeu, us el recomano !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels

també dit : Castell de Fels,  és un castell del municipi de Castelldefels.

La població, esta sota del Castell, s’alça a una altitud de 60 m sobre el nivell del mar . Es troba a l’extrem d’una petita serralada, orientada de sud-oest a nord-est, i paral·lela a la línia de costa, on darrere naixeria la Serra o Parc del Garraf.

Us invito a coneixerà la Historia d’aquest Castell  :

  • L’any 967, son els primers documents que ens parlen de l’establiment del castell daten del segle X.
  • Altres documents de l’any 972 fan referència al Castrum Feles com a situat en el terme del Castrum Erapruniano, si bé el domini corresponia al [monestir de Sant Cugat a través de l’església de Santa Maria abans esmentada.
  • L’any 1024 el castell era denominat Chastello de Fels.
  • L’any 1178, l’abat Guillem de Sant Cugat infeudà el lloc i les seves pertinences aTició, la seva muller Alamanda, llurs fills i descendents, tal com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona; el monestir en retenia la tercera part dels plets, la meitat de les defuncions i dues albergues.
  • Els Tició perderen la possessió del lloc en perdre un plet contra l’abat, possessió que l’any 1223 trobem en mans de Berenguer Gerart.
  • Però que els Tició recuperen com així consta entre el 1309 i el 1314, sempre com a feudataris de Sant Cugat, monestir al qual havia estat confirmada la senyoria per Jaume I el 1234.
  • Per sentència arbitral a causa d’un nou plet, es determinà, l’any 1328, que Castelldefels era casa o quadra però no castell i que havia dins el terme del castell d’Eramprunyà i sota domini alodial de Pere Marc.
  • Els Tició foren succeïts per Berenguer de Relat el 1340
  • I el 1427 Gispert de Relat vengué la quadra de Castelldefels a Lluís Marc senyor d’Eramprunyà. En la guerra contra Joan II el castell fou pres dues vegades.
  • El poble de Castelldefels s’anà engrandint i configurant als peus del seu castell el qual, a finals del segle XV i durant el segle XVI experimentà una transformació arquitectònica important.
  • A l’inventari de 1584 s’esmenten un bon nombre de cambres i una capella particular. També es construïren una sèrie de torres de defensa situades prop de la costa per defensar-se de les incursions dels corsaris berbers.
  • El 1632, Castelldefels, Castell d’Eramprunyà, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Begues constituïen una baronia.
  • L’any 1733 el senyor de la baronia, Francesc Salvador de Bournonville, vengué la meitat del territori als Pérez Moreno per 36.000 lliures. Posteriorment la baronia passà als Foxà o Foixà i als Sarriera.
  • i aquests la vengueren s l’any 1897 al banquer Manuel Girona i Agrafel, que inicià les obres de recuperació d’un castell que estava en un estat ben ruïnós.
  • El seu fill Manuel Girona i Vidal tingué cura de continuar l’obra de restauració iniciada pel seu pare, la qual ha permès que avui tinguem un castell en molt bon estat.
  • El banquer Manuel Girona l’adquireix el 1879, i el va fer restaurar des de 1897 per l’arquitecte Enric Sagnier, que opta per un medievalisme de fantasia.

En relació a Santa Maria de Castelldefels, es pot dir :

Dades generals

  • Santa Maria de Castelldefelsés.,és documentada el 974.
  • Entre 967 i 977 fou unida a Sant Cugat del Vallès. Aleshores era un petit monestir o priorat.
  • Després del 985 la vida monàstica s’extingí
  • L’església restà reduïda a simple parròquia, funció que continuà fins al 1909, quan la parròquia fou traslladada a una nova església bastida pel banquer Manuel Girona, que havia adquirit el Castelldefels.
  • Durant la guerra civil de 1936-1939 l’antiga església romànica s’utilitzà com a presó.

El que avui dia en resta del Castell , es troba totalment embegut en la reforma feta el 1897 per Manuel Girona.

Dalt del turó de Castelldefels s‘eleva un conjunt de volumetria complexa, resultat del creixement al llarg dels segles, i consolidat per la restauració del segle XIX.

El castell pròpiament dit, cúbic de planta baixa i tres pisos, amb una torre cilíndrica, pren amb la restauració un fals aire medieval per la inclusió de matacans trilobats, merlets i torre angular.

Les finestres de la planta noble, amb vitralls.

L’accés al recinte es realitza per un flanquejat de dues torres de planta quadrada.

El conjunt del Castell de Castelldefels, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades Històriques, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé