Sant Cugat del Racó de Navars (Bages)

Sant Cugat de Salou o del Racó es troba en un planell elevat acompanyada d’una masia i del clos del cementiri que es troba a poca distància. És una església dedicada a Cugat màrtir i un dels monuments més destacats del municipi. Cal accedir per la Ctra. Navars-Serrateix, km 3,3 trencall mà esquerra, situat en el municipi de Navars (Bages).

Us passo la seva historia :

  • El lloc apareix documentat el 925 quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i cedí, entre altres deixes, al monestir de Sta. Mª de Ripoll el seu alou que diuen Ecclesias Clavatas.
  • Malgrat que en l’alou no consta que tingui cap església, es creu que la tenia, perquè el 938 és esmentada en el precepte que el rei Lluís Ultramarí concedí al monestir de Ripoll.
  • Depengué d’aquest monestir fins a la desamortització eclesiàstica (1835) i passà a dependre de l’autoritat episcopal. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia que perdé a l’unir-se a la de Castelladral.
  • El 1040 el topònim s’havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral,
  • El 1293 s’anomenava com Sant Cugat de l’Alou,
  • I el 1689 es coneixia amb el nom de Sant Cugat del Racó

És un petit nucli rural del municipi de Navars que està ubicat als altiplans que hi ha entre les Esglésies i Castelladral. En aquest indret hi va haver un important assentament iberoromà, que s’ubicà al Pla de Sant Pere.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba Oliveras, Joan 1990 / Generalitat de Catalunya

Sant Cugat del Racó consta d’un petit nucli on hi trobem l’església del mateix nom i algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos dispersos com l’Alsina, el Soler, Les Esglésies, Ca l’Estruch, L’Espinalt, La Sala, Cal Mateu, Les Planes, L’Alou, Cal Soldat, Can Passols, La Rectoria, els Cellers, la Casa Nova del Pla i Taurons.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

De l’edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l’altar i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa.

L’església presenta una planta de creu grega, amb dues naus creuades, al centre de les quals s’alça una cúpula sobre trompes que a l’exterior acaba amb un cimbori cilíndric. Les naus són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó. La capçalera, actualment, solament conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida en edificar-se la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Exteriorment presenta una decoració típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs. La capçalera i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a migdia, és d’estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En el punt de dels braços de la creu grega s’alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els cimboris d’altres esglésies d’aquesta època són prismàtics. El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l’interior, s’eleva una cúpula, que passa del quadrat a l’octògon mitjançant trompes.

Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l’acabament queda una part de l’aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en espiral. Al frontis de ponent s’alça el campanar d’espadanya de dues obertures.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba Oliveras, Joan 1990 / Generalitat de Catalunya

Sant Cugat del Racó és una església romànica del municipi de Navàs (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari Mare de Déu de Coaner de Sant Mateu del Bages

Torruella i Sanllehy, Anna 1983 / Generalitat de Catalunya

El santuari Mare de Déu de Coaner, està en el desviament Km 18 Ctra. Manresa a Suria municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).

Mare de Déu de Coaner és una esglesiola situada a mig quilòmetre a ponent de l’església parroquial de Sant Julià, prop del poble de Coaner.

El seu origen és ocasionat pel gran culte que despertà la Mare de Déu de Coaner, que es troba envoltada de vuit parròquies: Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Torroella, Salo, Castelltallat i la mateixa de Coaner. A causa de l’increment de feligresos, l’altra església de Sant Julià quedava petita.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Alçada sobre un petit turó i aïllada, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri, a l’esquerra.

La façana és llisa, amb porta central i òcul a la part superior i acabada en un campanar d’espadanya doble. Les parets exteriors estan arrebossades, però pot apreciar-se l’ús de la pedra i el totxo (maó) per la construcció.

El portal és romà amb una espècie de frontó a sobre. La coberta és a dues aigües. El retaule de l’altar major és barroc, realitzat el 1716 per Segimon Pujol de Gurb.

Torruella i Sanllehy, Anna 1983 / Generalitat de Catalunya

Conservada a l’església de la Colònia de Valls i d’estil romànic dels segles XII-XIII trobem la imatge de la Mare de Déu de Coaner, feta de fusta policromada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El santuari Mare de Déu de Coaner, es troba catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez