Historia del Parque de Bellvitge

1. Los terrenos del Parque de Bellvitge (1987-1998)


La zona del parque aún eran campos. Se ve la pista del Casal donde se podía jugar a bàsquet, fútbol sala y hoquei durante los primeros años del barrio. Al otro lado estaba -y está- la de patinaje.
El terreno abandonado del parque en los años 80
11 años para la construcción del parque.
El proyecto del Ayuntamiento incluía viales que, si se hubieran hecho, impidirían los paseos tranquilos y agradables por Bellvitge

Abril, 1987 Ante el proyecto del Ayuntamiento de unir la Avenida Nuestra Señora de Bellvitge con la Rambla Marina mediante varios viales abiertos a la circulación, se crea, a propuesta del Grup Ecologista Bellvitge (GEB) y de la Associació de Veins (AVV), una comisión de Urbanismo con entidades y vecinos del barrio. Se decide rechazar el proyecto por considerarlo peligroso y no dejar espacio para el Parque de Bellvitge.

Marzo, 1988 El GEB y la AVV convocan a otras entidades y vecinos y el domingo 27/03/88 realizan, en el solar del parque, una primera plantada de 250 árboles cedidos por el departamento de política forestal de la Generalitat y con herramientas que prestó el ayuntamiento. Acudieron distintos concejales de diversas formaciones políticas. Algunos establecimientos colaboraron proporcionando un almuerzo popular cuando se terminó la plantación.

1988. Foto: Simón Rovira

En Junio piden la retirada de las vallas publicitarias que degradan el paisaje que, finalmente, fueron retiradas.

1989 Foto: Simón Rovira

Sábado 4 de marzo del 1989. Segunda plantada de árboles: 300 chopos y 100 encinas. Se solicitan bocas de riego para utilizar las aguas del subsuelo que el concejal de barrio deniega. Los vecinos compran una gran manguera y cogen agua de los bloques para regar. Los establecimientos colaboran con el almuerzo popular

1990. Se solicita nuevamente las bocas de riego, dos camiones de estiércol y herramientas para la nueva plantada de árboles. Expresan quejas por el abandono de los terrenos y porque siguen pasando rebaños de ovejas destrozando los árboles plantados. En marzo se hace la tercera plantada de árboles y se termina con una sardinada, sardanas y juegos infantiles. En el almuerzo colaboran los mercados y establecimientos del barrio. El Ayuntamiento por fin concede lo que habían solicitado. En noviembre se acude al Pleno y empiezan a recibir promesas de que el parque se hará.

1990, AVV
Parrillada en los terrenos del parque. AVV

1991 Se quejan al ayuntamiento por la instalación de un circo en los terrenos del parque y solicitan que, con lo recaudado de tasas, arreglen los desperfectos ocasionados. El 13 y 14 de abril del 91 se hace una acampada popular en el parque, cuando la finalizan inauguran oficiosamente el parque.

1991. AVV
Se crean falsas expectativas con una anunciada “Escuela Taller de Jardinería” que nunca se inició.

Ante la inminente campaña para las elecciones municipales se promete la construcción del parque, pero esta no llega. En las fiestas mayores del 91 el Ayuntamiento expuso los planos y maquetas del proyecto del “Parque Ecológico de Bellvitge”

1991 Stand de muestras de las entidades y invernadero del paseo.

1992. Se empieza el año solicitando el inicio de las obras en el parque, se les dice que se les convocará a una reunión, solicitan dicha reunión por escrito, no reciben respuesta del concejal de barrio, en marzo hacen una asamblea y se acuerda ir al próximo pleno del 10 de abril al que acuden muchos vecinos y consiguen que el alcalde prometa una reunión que finalmente se hizo el 21 de abril, el concejal del barrio les presenta el proyecto del parque pero les dice que las obras se posponen has el 93, cuando tengan presupuesto para ello.

Años 90. Aún se ve la pista del Casal.

En marzo habían hecho la segunda acampada popular en la que hubo un concierto de rock a cargo de grupos del barrio que fue muy celebrado.

1992, Maqueta presentada por el Grup Ecologista Bellvitge

En la maqueta que realizó el grupo Ecologista de Bellvitge se podía ver en el centro un pequeño acuífero que reproduciría, a pequeña escala, el ecosistema del Delta.

1993 Desde primeros de año se sigue presionando al ayuntamiento para que nos hagan el “Parque de Bellvitge”.

1993, AVV

En Noviembre del 93, en una asamblea de barrio se presenta el proyecto que incluye una hamburguesería que, según el ayuntamiento, financiaría las obras. Después de un largo y crispado debate y estando el GEB en contra de la instalación en el parque de dicho establecimiento, se decide que el ayuntamiento presente una propuestas más concreta en enero del 94.

Calle Ermita cercana al parque.

1994 Se solicita y se espera una detallada propuesta que no llega.

1995 Ante el deplorable estado del parque se convoca un fin de semana a los vecinos para arreglarlo. Se podan los árboles que lo necesitan. Los dos días se hace un almuerzo en el que colaboran los mercados, establecimientos comerciales y entidades del barrio. Numerosos vecinos participan. El domingo, entre otras actividades, la banda de música y escuela de solfeo de Bellvitge “Los amigos de la música” hace un pasacalle y las entidades de sardanas organizan un baile.

La banda de los amigos de la música de Bellvitge.
1995. Grup Sardanista de Bellvitge.

El Ayuntamiento retira la basura y la leña de los árboles. Los vecinos contribuyen.

1995, AVV

1996 El 3 de mayo se interviene nuevamente en el Pleno para pedir que se haga el parque. Se contesta que próximamente se aprobará la inversión. Finalmente se decide que invertirán 160 millones de pesetas para la 1ª fase del Parque de Bellvitge. Reconociendo a los vecinos como los primeros promotores del parque se confecciona una encuesta de 23 preguntas para que todos los que quieran den su opinión al respecto. En Junio la AVV publica los resultados en base a las respuestas dadas por 2.743 encuestados y se entregó al área de obras urbanísticas del ayuntamiento. Aprovechando una visita del alcalde a una exposición de plantas y flores en la que participaban los colegios del barrio, también se le dio los resultados de la encuesta y el proyecto alternativo presentado por el GEB. El Alcalde se comprometió a incorporarlo al proyecto definitivo.

Miembros del GEB y de la AVV explicando el proyecto al alcalde en el Casal.

1997 Finalmente se inician las obras del parque.

Con gran pena y decepción los vecinos y vecinas ven cómo se arrancan los árboles que con tanto cariño y esfuerzo se plantaron, especialmente las encinas. – ¿No se podrían haber aprovechado?, se preguntan aún muchos.

1997-obres

2. Inauguración del Parque de Bellvitge

1998. Se prepara, con las entidades del barrio, la inauguración del parque y se recaba ayuda de los comercios, cajas y bancos. Hay una respuesta muy buena por parte de todos y el domingo 15 de marzo de 1998 se inaugura el Parque de Bellvitge con la colaboración de varias personas y entidades del barrio que organizan diversas actividades.

3. Después de la inauguración, la actividad vecinal sigue,

Fiesta del arbol – 1999

1999. Después de la inauguración de la 1ª fase del parque, el día de “la festa de l’arbre”, los vecinos continuan tomando la iniciativa plantando árboles.

Fiesta del arbol – 1999

En 2001 se inaugura el monumento que l’AVV i l’Ajuntament de l’Hospitalet encargaron a Ferran Soriano, con motivo del 30 aniversario del barrio, en memoria y homenaje de los hombres y las mujeres que con su esfuerzo y lucha consiguieron un barrio mejor.

“Conseqüències d’equilibris” de Ferran Soriano. Foto: AGC, 2020

POEMA :

“Equilibri de l’home i la dona,

del ciment i la natura,

la perspectiva,

nova lluita albira.”

Poema de Maria Angels García-Carpintero

Any 2003

En 2003 finaliza la última remodelación de la ermita de Bellvitge y la construcción del parque.

El parc de Bellvitge té racons com aquest on un pot imaginar que està fora del ciment que ens envolta. Foto: AGC. 2015.

A quienes formaron parte del Grup Ecologista de Bellvitge

Autora : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

————————————————————————————————————————————————————————

Informació estreta del butlletí de l’AVV, 1987-1998 “La voz de Bellvitge” Historia del Parque de Bellvitge i del Grup Ecologista de Bellvitge. Fotos: AVV i Grup juvenil “Vivac”, si no s’ha especificat una altra autoria coneguda.

Article del 29-3-2020. Revisat el 20-1-2021.

Ara fa cent anys en rere – La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt

Fotografia : Generalitat de Catalunya

L’actual masia o casal de can Maians fou probablement construïda per la família Maians, que en fou propietària del 1610 al 1665. La Torre de defensa i guaita està adossada i comunicada a la masia. El 1795 s’obrí una porta a la planta baixa, que es convertí en capella. Sempre a dedicat a conrear els camps de la propietat.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Maians

Us passo fotografies de La Torre de can Maians de Vilassar de Dalt , Ara fa cent anys en rere :

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Fotografia : Generalitat de Catalunya

 

Text i  recull de Fotografies antigues : Ramon Solé

Tres Fotografies Antigues : Generalitat de Catalunya

Casal de Gent Gran i de l’Associació de Jubilats de Cardedeu

L’Edifici del Casal de Gent Gran i de l’Associació de Jubilats, està situat en el Passeig Pau Gesa, 30, de Cardedeu.

En aquest edifici, anteriorment i havia hagut l’Ajuntament i posteriorment,  El Casino.

Al posar-se a la venda, l’ajuntament tenia l’opció de compra i com que el pressupost no hi arribava, va fer un tracta amb les entitats locals que si elles aportaven certa quantitat de diners buscant donatius, l’ajuntament aportaria la resta i l’edifici seria comprat i seria destinat a seu de les entitats locals i a Casal del Jubilat.

Les entitats van aconseguí trobar donacions per reunir la quantitat pactada i l’edifici passa a ser propietat de l’Ajuntament.

Disposa d’un gran jardí que dona a l’avinguda del Rei en Jaume, 55, front de l’estació de tren.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Draper de l’Ametlla del Vallès

La gran masia de Can Draper és un mas fortificat al municipi de l’Ametlla del Vallès, està al sud del terme municipal, a tocar de l’accés des de la C-17.

Podeu anar pel carrer del camí de can Draper.

Can Draper és una propietat molt antiga, cal dir que era originaria del 1152, coneguda en aquell moment com a Mas Barceló, nom que conservaria fins al 1393 en què Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa.

Us passo la seva llarga i interessant historia :

  • Molt abans de la construcció del Mas Draper i al mateix lloc hi existia un petit edifici voltat de terres pròpies anomenat Mas Barceló.
  • Aquest mas, el més antic documentat a l’Ametlla, consta que existia en documents dels anys 1151 , 1172 i 1393.
  • A l’any 1393 és anomenat marmessor de l’herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló, i aquest nom ha romàs als documents fins ara.
  • La construcció del Mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XV amb la revolta dels remences.
  • El patrimoni del mas fou augmentat i a mitjan segle XVI, en vida del propietari Jaume Draper, es construeix el gran edifici de l’actual mas,

amb la seva torre de defensa separada per un pont que podia aïllar completament el Casal de la Torre en els moments de perill.

La masia de can Draper, està formada per diverses construccions que formen un complex a l’entorn d’un gran pati tancat i amb una torre a la línia exterior.

Aquesta torre, originàriament de defensa, és de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada.

A la planta baixa es troba una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella havia posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936.

Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l’any 1939 a la parròquia de l’Ametlla i no fou tornada.

A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d’elles amb l’escut i l’any 1551.

Hi ha un relleu situat a la façana de migdia de la torre, sota la finestra del primer pis. És una pedra de forma rectangular la llegenda de la qual està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per unes figures infantils esculpides en alt relleu, totalment nues.

A la part superior i inferior de la llegenda hi ha una carota. La inscripció diu així: “FONCH EDIFICADA LA PRESETN TORRA A XXVI DE MAIG DE L’ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER”.

Destaca una escultura en alt relleu situada sota la finestra de la Torre, a la banda de llevant, que representa un guerrer de mida natural, amb capa, empunyant una arma i amb un escut amb la inscripció “IHS”.

Hi ha dues inscripcions més, una en la cinta que té al voltant amb la inscripció en llatí que diu: “Amb aquest signe venceràs”.

L’altra al peu de la figura on es pot llegir: “A l’edat de LV anys”.

S’ha dit que l’escultura del guerrer fou trobada enterrada en algun lloc proper al mas, per la seva forma podria ser la tapa d’una tomba…

A banda, és tradició en la família Draper,  que la pedra esculpida fou l’obsequi que feren els picapedres a Jaume Draper un cop acabades les obres del casal i la torre.

Aquest Masia està envoltada encara avui en dia, de terres de cultiu amb oliveres i a prop en la riera hi ha la font del seu nom.

 Can Draper, és una magnifica masia – fortificada, que cal veure-la per donar-se de la seva importància monumental. !

La gran masia de Can Draper, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des del 1949.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 – Viu el món de l’hípica

Presentació :

El Casal de Setmana Santa d’URIAN volem que sigui diferent dels altres casals, on el nen o nena gaudeixi d’una vivència autèntica en una hípica.

La nostra idea sorgeix de la nostra passió pel món dels animals, i més concretament, dels cavalls. De petits hauríem desitjat poder realitzar un casal on estiguéssim el 100% del temps, envoltats d’aquests animals tan fidels i nobles, alhora que aprenent sobre el seu món i, clarament, divertint-nos amb altres nens i nenes amb les mateixes aficions que nosaltres.

És d’aquesta manera, que juntament amb l’hípica Catafau, presentem una setmana de vivències en una hípica real, on realitzarem tasques quotidianes que es fan per al bon cuidat dels animals (donar-los de menjar, netejar-los, etc.), adquirirem un aprenentatge durant una setmana de monta per pista i ens divertirem realitzant tallers i jocs relacionats amb aquest món equí.

Informació general:

El Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 es realitzarà del Dilluns 15 al Divendres 19 d’Abril, ambdós inclosos.

El punt de trobada i recollida serà a la població de Castellar del Vallès. La trobada serà a les 9h i la recollida a les 17h.

Seran pujats i baixats de l’hípica per cotxes particulars dels organitzadors (recorregut per pista de 15 min aprox.).

La inscripció i preu serà per setmana complerta.

L’edat dels participants serà de 8 a 14 anys.

Cada nen o nena haurà de portar el seu esmorzar de casa. El dinar està inclòs en el preu.

Cal especificar si algun nen/a, pateix alguna intolerància alimentaria i/o pren medicació.

Activitats que realitzarem :

  • Coneixem el món de les hípiques.
  • Aprenem a preparar un cavall per muntar-lo.
  • Netegem els cavalls.
  • Què mengen els Cavalls?
  • Passejada amb carruatge.
  • Com és el ferratge d’un cavall? Demostració pràctica.
  • Creació i realització d’un recorregut d’obstacles amb els Ponis.
  • Jocs equins.
  • Jocs cooperatius.
  • Aprenem a muntar.
  • I molt més…

Per a mes informació podeu contactes a :

Director Tècnic: ​Oriol Solé

E-mail de contacte:​​casal.urian@gmail.com

What’sApp:​ 655 79 79 08

Casal de Setmana Santa d’URIAN 2019 – Viu el món de l’hípica és una manera diferent de passar la Setmana Santa.

 

 

Text i Fotografies : Oriol- Ramon Solé

 

 

Casal del Puig de la Balma de Mura

El Casal del Puig de la Balma, esta situat a les a fores del municipi de Mura. És a 541,2 metres d’altitud,  a llevant del paratge de la Quebeca i al nord-est del de la font del Puig,  a prop de la masia de la Vila, a l’esquerra del torrent del Puig.

Els murs d’aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d’un gran cingle, tot aprofitant les cornises naturals.

La part de l’edificació mes antiga es considera d’època preromànica, però s’hi han fet afegits al llarg dels segles.

El casal és de caràcter defensiu i fortificat ; disposa  un lloc amb suficient visió des d’on es pot vigilar tot el camí d’accés a la casa.

Curiosament, en una  part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó.

Us passo unes dades històriques del Puig de la Balma :

  • Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l’entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l’arxiu de la casa i data de l’any 1278, quan Armengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l’Espluga de la Vila Mancada.
  • L’època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles XIV i XV. Es pot considerar que l’edificació actual és d’època alt medieval amb elements preromànics, tot i que s’han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle XIII i algunes parts construïdes amb pedra tallada.
  • Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del XIX, foren anys d’expansió a causa de l’explotació de les vinyes, i fou quan s’amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.
  • Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.

Si visiteu aquest  lloc, podreu gaudir d’un museu , una residència casa de pagès amb habitacions, bar – restaurant .

Per a mes informació podeu consultar aquest interessant llibre

Casal del Puig de la Balma està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista general

 

Recull de dades : Ajuntament de Mura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé