Una casa curiosament ornamentada en Martorell

Quan vaig anar a fer diferents fotografies a edificis emblemàtics i històrics de Martorell, no vaig poder-me resistir en fer unes fotografies a una casa… ;

és una casa no massa gran, senzilla, però… , amb una curiosa ornamentació en la façana que dona al carrer.

Està situada en el numero 29 del carrer de Sant Genís de Rocafort de Martorell.

Tota l‘ornamentació es feta d’un trencadís ceràmic irregular segons la figura que representa i varietat de colors.

En la part superior de la porta d’entrada, es llegeix : Bon sol.

El propietari d’aquest edifici, va voler expressar el seu amor a les terres de Martorell, … és verdaderament un artista…?,

pot ser que sigui anònim…, conegut sols pel veïnat, però crec que val la pena donar a conèixer aquesta petita obra curiosament ornamentada !.

El felicitem des del Blog… per aquesta feina que en el seu dia va portar amb imaginació, hores de treball i paciència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Misericòrdia de Barcelona

La Casa de la Misericòrdia esta situada en una gran illa que forma el carrer de les Ramelleres, carrer d’Elisabets , carrer de Montalegre, de Barcelona.

La Casa de la Misericòrdia era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte.

Aquests últims anys, els vestigis de la Casa de la Misericòrdia han sofert una sèrie d’accions urbanístiques que han modificat l’estructura original del conglomerat d’edificis.

Us passo dades històriques sobre la Casa de la Misericòrdia i el seu conjunt d’edificis :

  • Aquest recinte obrir les portes l’any 1584,
  • La primera edificació fou ampliada al llarg del temps, i així a la primera meitat del segle XVII s’amplià cap a l’oest i cap al sud passant de dos departaments a vuit.
  • Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt.
  • Seria novament ampliat l’any 1699, construint-se el convent de les Germanes Terciàries de sant Francesc i la construcció d’una capella d’ús privat per a les monges.
  • El tancament total del pati no es realitzà fins al 1776 quan es construí a la seva ala nord la infermeria.
  • A partir de 1775 la població masculina va ser traslladada a l’antic Seminari Conciliar o “Colegio Tridentino”, actual casa de la Caritat, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
  • L’any 1852 la Casa de la Maternitat ocupà part del recinte de la Misericòrdia, provocant noves redistribucions al interior i ocupant una part de l’hort adjacent, que es va edificar en gran part per donar cabuda a la nova institució .
  • A partir de 1881 es començà a construir un nou convent al carrer Montalegre.
  • Ja al segle XX, a la dècada de 1980 una part del conjunt fou enderrocada, sobretot gran part de les estructures vuitcentistes per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació.
  • L’edifici de la que actualment és la seu del Districte de Ciutat Vella va ser, en una altra època, l’hospici de la Casa de la Misericòrdia.
  • Des de l’estiu del 1999, però, comprèn les oficines municipals del Districte de Ciutat Vella, on es poden realitzar tota mena de tràmits, obtenir informació d’interès ciutadà i altres qüestions relacionades amb els barris.

Us passo altres dades de interès sobre aquest conjunt d’edificis :

En aquest gran conjunt d’edificis, ocupava el centre de la parcel·la, dos patis rectangulars que actuen com a distribuïdors de les diferents dependències,

la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d’Elisabets, consistent en un arc pla amb l’escut de la ciutat.

En un dels extrems del pati l’any 1887 s’hi construir una capella neogòtica.

Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l’antic conjunt,

que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter.

Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l’edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra.

En l’actualitat aquesta façana destaca per la presència d’un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578.

Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes.

A part d’aquestes obertures, la façana de les Ramalleres 17, just davant de la plaça de Vicenç Martorel, destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.

Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici.

L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici, el torn va estar en funcionament des de mitjan segle XIX fins al 1931.

En un primer moment es construïren la casa del prior i els dormitoris; també de la primera època destaca la capella, encara avui existent, datada del 1603, alienada al carrer d’Elisabets; és una capella d’una sola nau i petites capelles laterals, amb coberta a dues vessants.

L’estructura d’aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l’altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l’església, l’hort i altres dependències menors.

Podeu consultar mes dades sobre la Casa de la Misericòrdia, a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Miseric%C3%B2rdia

Us invito a fer un passeig per aquests antics convents, església i altres dependències de La Casa de la Misericordia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona entre muralles i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana de Martorell

  • Avui us presento dos articles !

L’Enrajolada, és una Casa Museu, sent un dels museus més antics del país, situat en el carrer Francesc Santacana, 15 amb carrer de  l’Aigua, 1de Martorell.

Us passo detall de la seva historia :

  • Aquest Museu va ser fundat l’any 1876, en un edifici anterior, per Francesc Santacana i Company .
  • Ampliat el 1916 pel seu nét.
  • L’edifici és bastit amb elements arquitectònics procedents de diversos edificis barcelonins enderrocat en les reformes urbanes del s. XIX, o provinents d’edificis antics martorellencs.
  • En el seu fons hi ha una valuosa col•lecció de rajoles catalanes, valencianes i hispano-àrab.
  • El 1967 la Diputació incorporà el fons museístic la col•lecció Faraudo.

Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L’edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. Façana a oest. D’obra vista, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats (tota de diferent temàtica), porta de quarterons ferrada i merlets coronant l’edifici.

La façana a Sud presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets.

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa:

  • Consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d’antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius.
  • A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i la seva rodalia.
  • Els 120 elements arquitectònics procedeixen d’una vintena d’edificis, molts de Barcelona.

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l’exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay.

A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d’atuells ceràmics d’època medieval i moderna.

Per mes informació i imatges podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2813-cat-casa_museu_santacana_lenrajolada_a_martorell.htm

L’Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, Ajuntament de Martorell i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
  • Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
  • A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
  • L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
  • En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé