Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa l’Espinal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa l’Espinal està situada en el carrer Monturiol, 9, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell.
  • Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l’entrada (1900).
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un habitatge important, destacat per si mateix sobre els altres, a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí. Encara que, respecte al patró de planta baixa i un pis, sobresurt d’entre les altres cases per estar al capdamunt d’un carrer amb forta pujada, tret que es repeteix en altres elements singulars de la colònia (Cripta, Escola, etc.).

La influència de Gaudí és palesa en aquest edifici, d’un estil gòtic (el qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balco torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa.

Si bé tot aquest historicisme s’ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

La Casa l’Espinal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa de colònies Santa Maria del Roure de Cantonigròs

La Casa de Santa Maria del Roure, esta ubicada en el carrer de Sant Roc, 2-4 de Cantonigròs (Santa Maria de Corcó).

La casa de colònies de Santa Maria del Roure al bell mig del Camí de Sant Jaume, i situada a l’entrada del poble de Cantonigròs, a la comarca natural del Collsacabra. Es una Casa – Alberg de la Fundació Pere Tarrés.

La casa està envoltada d’un gran jardí que conté moltes espècies arbòries monumentals. En el mateix recinte hi ha piscina, una pista poliesportiva i un amfiteatre.

Edifici tipus senyorial amb un torre a un costat .

Està emmarcada en un entorn natural magnífic, enmig de rouredes i fagedes. I molt a prop està El salt de La Foradada, el Camí dels Enamorats, els cingles d’Aiats i la Vall de la Rotllada fan de Cantonigrós un lloc especial on gaudir del temps de lleure d’una manera plena.

A hora i mitja a peu, trobem el Santuari de Cabrera, un mirador excepcional de la geografia catalana.

Us passo mes informació detallada :

http://www.turismoescolar.es/cat/santa-maria-del-roure/p/139

 

Recull de dades : Fundació Pere Tarrés i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de la Casa de Guanta o Castellet de Guanta de Sentmenat

Avui us presento dos articles

No hi ha que confondre amb el Castell de Guanta, que estan situades les seves restes en el Turó del Corb,

(*) en diversos escrits es troba una considerable confusió entre la casa de Guanta i el castell de Guanta o del Moro.

La Casa de Guanta és d’abans del segle XV.  la documentació sobre l’existència d’aquesta masia hi ha notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII.

La casa esta a dalt d’una gran roca, segons es creu, es va construir sobre les parets d’una masia més antiga.

Part de les pedres de l’edifici antic van ser reaprofitades en el nou.

Es indiscutible que disposa d’una gran vista de la vall amb bosc de pins, cal destacar que quant plou molt cau al vuit un salt d’aigua important.

Entre la casa i la pista dins de la finca, hi ha una Bar – Restaurant amb una cuina destacada.

(*) El Castell de Guanta

Molt a prop hi ha el castell de Guanta, també anomenat castell de Moro, es creu que podria datar de l’any 1012. És una fortalesa documentada en el 1113 per la família Montcada. Actualment el castell està en ruïnes, i és pràcticament impossible determinar quina hauria estat la seva extensió. Només es conserven dos murs paral·lels, amb restes d’un mur transversal que els unia. L’orientació dels murs és E-O i estan separats per uns 4 m. Presenten un aparell format per pedres lligades amb morter de calç disposades en filades irregulars.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El Castell de Guanta és un castell medieval del municipi de Sentmenat declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases molt antigues de Cardedeu

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Avui us presento dues cases que son molt antigues, estan situades en el carrer Pedró, una en el número 5, i la segona en el 15 en Cardedeu.

No tinc massa informació al respecta, es semblen molt en la construcció, en la porta d’entrada del numero 15, un cartell hi llegim, Can Parera – Any 1613; per tant l’altra casa, també podria ser d’aquella època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una casa curiosament ornamentada en Martorell

Quan vaig anar a fer diferents fotografies a edificis emblemàtics i històrics de Martorell, no vaig poder-me resistir en fer unes fotografies a una casa… ;

és una casa no massa gran, senzilla, però… , amb una curiosa ornamentació en la façana que dona al carrer.

Està situada en el numero 29 del carrer de Sant Genís de Rocafort de Martorell.

Tota l‘ornamentació es feta d’un trencadís ceràmic irregular segons la figura que representa i varietat de colors.

En la part superior de la porta d’entrada, es llegeix : Bon sol.

El propietari d’aquest edifici, va voler expressar el seu amor a les terres de Martorell, … és verdaderament un artista…?,

pot ser que sigui anònim…, conegut sols pel veïnat, però crec que val la pena donar a conèixer aquesta petita obra curiosament ornamentada !.

El felicitem des del Blog… per aquesta feina que en el seu dia va portar amb imaginació, hores de treball i paciència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

  • La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
  • En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
  • Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
  • El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
  • El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
  • El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
  • Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
  • L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé