Casa nova de Can Vilardebó de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

La casa nova de Can Vilardebó esta en el Passeig de l’Església, front d’aquesta, en l’altre costat del carrer de Lliça de Vall.

Història

  • Referències en diferents document daten la seva construcció no abans de 1744.
  • Se sap que durant alguns anys de principis del segle XX s’hi va instal•lar l’escola.
Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

Masia amb cos central de planta superior i golfes.

La casa té dues entrades contraposades, una a migdia i l’altra al nord, amb portes de volta de pedra i finestres superiors amb ornamentacions.

S’han anat succeint diverses reformes, però tot i així es conserva l’estructura bàsica de la masia amb elements annexes adossats.

Jordi Martin i Princep – 1990 / Generalitat de Catalunya

La Casa nova de Can Vilardebó és una masia de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpinterio i Ramon Solé

Casa Torres Amat de Sallent (Bages)

Casa Torres Amat esta situada en el carrer del Pont, 2 de Sallent.

Us passo la seva historia:

  • La data més antiga de la casa és de l’any 1683 que figura en la llinda del balcó de la porta d’entrada.
  • El 1774 es feu una ampliació pel costat de ponent segons consta en una llinda del portal de l’esquerra. Aquesta família compta entre els seus membres amb el bisbe Fèlix Torres Amat i el seu germà Ignasi.
  • Durant el segle XIX diversos membres de la família dugueren a cap una gran activitat en la indústria tèxtil. En aquesta casa es conservava una gran biblioteca del bisbe Fèlix Torres Amat, avui a la Biblioteca de Catalunya.
  •  Després de la Guerra Civil hom feu construir una torre en el sector més occidental amb un escut nobiliari sense cap base legal.
  • S’hi conserva una col•lecció de retrats de membres de la família que va des del segle XVIII fins als nostres dies. Les primeres notícies de la vinculació dels Torres amb la vila de Sallent daten del segle XII, concretament de l’any 1252.
  • Al segle XVI ja són propietaris de grans extensions de terres de conreu. La unió dels Torres i els Amat es produeix al segle XVIII. D’aquesta unió, en van néixer set fills, dels quals Fèlix Torres i Amat fou el que assolí més fama per les seves activitats al si de l’Església catòlica, la qual el nomenà bisbe d’Astorga, càrrec que ocupà els deu darrers anys de la seva vida.
  • El conjunt que adquirí  en 1982 la Diputació, el formen la casa, propietat de la família Torres i Amat, i la fàbrica annexa, que durant molts anys va formar part del seu patrimoni. L’extensió del conjunt és aproximadament de mil cent noranta metres quadrats repartits entre la casa de dos pisos i els locals d’una fàbrica tèxtil, situada al costat del riu, que fou escenari d’un dels processos inicials de mecanització a la indústria catalana, ja que s’hi instal•là un dels primers telers mecànics que funcionaren a Catalunya.

Construïda al segle XVII, propietat de la família del bisbe Fèlix Torres i Amat, va ser adquirida el 1981 per la Diputació de Barcelona,

juntament amb mobles, objectes d’art i ornaments i objectes litúrgics que van pertànyer al bisbe Torres i a la seva família.

L’edifici consta de tres habitatges.

Dos en el sector occidental, el proper al riu, on hi ha l’habitatge de l’antic administrador i la dels porters.

L’habitatge de la família ocupa l’espai des de la torre fins a la cantonada, amb uns baixos, compartits per un bar, un magatzem i un garatge, juntament a un gran celler a un nivell inferior al del carrer.

El primer pis està dividit en dues classes d’habitacions, les que donen al carrer i al riu són les nobles, decorades amb mobles vuitcentistes i pintures murals d’imitació antiga, però pintades als anys 1950.

La part nord està ocupada per les dependències modernitzades.

Albert Benet i Clarà / Generalitat de Catalunya

Tot plegat està articulat per un pati interior.

L’espai de l’antiga fàbrica tèxtil acull actualment la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret (anteriorment Biblioteca Popular de Sallent).

La Casa – Museu Torres Amat és un edifici del municipi de Sallent (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa del Secretari de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La casa del secretari està en el carrer Claudi Güell, 8, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

L’edifici va ser construït en1911. És d’autor i data desconeguts, i edifici de característiques diferents a la resta de cases de la Colònia.

Es fet de totxo arrebossat imitant carreus de pedra, amb les obertures i el balcó inspirats en el romànic. Cal Destacar els escuts del balcó, amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi, símbol de catalanitat, així com el rat-penat que presideix el balcó.

Era la casa on vivia l’administrador de la Colònia Güell.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa del Metge en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa del Metge esta situada en el  carrer Malvehy, 16 en  la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Aquest edifici va ser construït a principis del segle XX, acabat en 1910. No se’n sap la autoria de l’arquitecte.

En un principi va se utilitzat tant com a consultori i com a habitatge del metge.

Edifici de planta baixa i un pis, es de planta quadrada, en general es va utilitzar el maó vist, com en altres edificis de la Colònia.

Sobre la porta d’entrada, en el pis de dalt, disposa d’un petit balco en cada costat una finestra rectangular.

Disposa d’un jardí que dona al carrer que fa d’entrada a la finca.

No confondre amb l’edifici que hi ha a la cantonada del carrer, aquell es Ca l’Espinal.

Ca l’Espinal

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Parroquial de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa Parroquial  està situada en el carrer del Bosc, 5, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • En el 1890, Eusebi Güell va iniciar la construcció de la fàbrica de teixits de cotó als terrenys del seu mas de Santa Coloma de Cervelló, i va encarregar a Antoni Gaudí el projecte urbanístic de la colònia.
  • Entre aquesta data i la de 1917, en què es va suspendre definitivament la construcció de l’església (suspensió en principi momentània, però que es va convertir en definitiva per mort de l’autor), es pot datar la construcció de la Casa Parroquial propera a la Cripta que, malgrat no haver estat l’església construïda en la seva totalitat, ha exercit la seva funció fins al moment per l’entrada al culte de la Cripta, que es va mantenir.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de planta i pis amb teulada de teula a quatre aigües.

Presenta una clara tendència historicista palesa en la porta i finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt remarcat amb maó vist i imitant la formació de les dovelles, i en la filera de finestres d’arc que hi ha a la planta superior a la manera de les golfes o graners de les cases senyorials medievals de la comarca.

La façana està tota ella recoberta de lloses irregulars de pedra. El maó vist remarca les cantonades, el sòcol, les obertures de la planta baixa i personalitza la filera d’arquets del primer pis recobrint totalment aquella zona com una franja ampla.

Gaspar Coll i Rosell 1987 / Generalitat de Catalunya

Un treball de maó imitant les bigues de fusta d’èpoques anteriors sosté un ample ràfec. El fet de ser aquesta una casa exempta oberta a la vista en totes direccions fa que els materials i motius ornamentals siguin idèntics en els quatre murs.

La Casa Parroquial és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa l’Espinal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa l’Espinal està situada en el carrer Monturiol, 9, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell.
  • Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l’entrada (1900).
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un habitatge important, destacat per si mateix sobre els altres, a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí. Encara que, respecte al patró de planta baixa i un pis, sobresurt d’entre les altres cases per estar al capdamunt d’un carrer amb forta pujada, tret que es repeteix en altres elements singulars de la colònia (Cripta, Escola, etc.).

La influència de Gaudí és palesa en aquest edifici, d’un estil gòtic (el qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balco torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa.

Si bé tot aquest historicisme s’ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

La Casa l’Espinal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa de colònies Santa Maria del Roure de Cantonigròs

La Casa de Santa Maria del Roure, esta ubicada en el carrer de Sant Roc, 2-4 de Cantonigròs (Santa Maria de Corcó).

La casa de colònies de Santa Maria del Roure al bell mig del Camí de Sant Jaume, i situada a l’entrada del poble de Cantonigròs, a la comarca natural del Collsacabra. Es una Casa – Alberg de la Fundació Pere Tarrés.

La casa està envoltada d’un gran jardí que conté moltes espècies arbòries monumentals. En el mateix recinte hi ha piscina, una pista poliesportiva i un amfiteatre.

Edifici tipus senyorial amb un torre a un costat .

Està emmarcada en un entorn natural magnífic, enmig de rouredes i fagedes. I molt a prop està El salt de La Foradada, el Camí dels Enamorats, els cingles d’Aiats i la Vall de la Rotllada fan de Cantonigrós un lloc especial on gaudir del temps de lleure d’una manera plena.

A hora i mitja a peu, trobem el Santuari de Cabrera, un mirador excepcional de la geografia catalana.

Us passo mes informació detallada :

http://www.turismoescolar.es/cat/santa-maria-del-roure/p/139

 

Recull de dades : Fundació Pere Tarrés i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antiga Masia de la Casa de Guanta o Castellet de Guanta de Sentmenat

Avui us presento dos articles

No hi ha que confondre amb el Castell de Guanta, que estan situades les seves restes en el Turó del Corb,

(*) en diversos escrits es troba una considerable confusió entre la casa de Guanta i el castell de Guanta o del Moro.

La Casa de Guanta és d’abans del segle XV.  la documentació sobre l’existència d’aquesta masia hi ha notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII.

La casa esta a dalt d’una gran roca, segons es creu, es va construir sobre les parets d’una masia més antiga.

Part de les pedres de l’edifici antic van ser reaprofitades en el nou.

Es indiscutible que disposa d’una gran vista de la vall amb bosc de pins, cal destacar que quant plou molt cau al vuit un salt d’aigua important.

Entre la casa i la pista dins de la finca, hi ha una Bar – Restaurant amb una cuina destacada.

(*) El Castell de Guanta

Molt a prop hi ha el castell de Guanta, també anomenat castell de Moro, es creu que podria datar de l’any 1012. És una fortalesa documentada en el 1113 per la família Montcada. Actualment el castell està en ruïnes, i és pràcticament impossible determinar quina hauria estat la seva extensió. Només es conserven dos murs paral·lels, amb restes d’un mur transversal que els unia. L’orientació dels murs és E-O i estan separats per uns 4 m. Presenten un aparell format per pedres lligades amb morter de calç disposades en filades irregulars.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El Castell de Guanta és un castell medieval del municipi de Sentmenat declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases molt antigues de Cardedeu

Com cada Diumenge us presento dos Articles

Avui us presento dues cases que son molt antigues, estan situades en el carrer Pedró, una en el número 5, i la segona en el 15 en Cardedeu.

No tinc massa informació al respecta, es semblen molt en la construcció, en la porta d’entrada del numero 15, un cartell hi llegim, Can Parera – Any 1613; per tant l’altra casa, també podria ser d’aquella època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé