Carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat.

Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

El edificis mes representatius són :

La Talaia, Ca n’Oliver, Casa Espanya, Ca la Vidala, Can Sumarro… que en diferents articles us els he presentat.

En general , la majoria de cases o antigues masies, ells habitatges són unifamiliars gairebé idèntics, son de planta baixa i un pis.

Però sapiguem la seva historia :

  • L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles.
  • En aquest lloc es forma el nucli del que seria la gran ciutat d’ara de l’Hospitalet.
  • La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat.
  • A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.

Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari,

on se situaven els pous i safareigs per recollir aigua i per rentar la roba.

En algunes cases, les portes són d’arc de mig punt o rebaixat o amb llinda, i les finestres són allindanades.

Com dèiem, en mols dels edificis, consten de planta baixa i un pis i tenen un petit pati al darrere.

Totes les façanes tenen les obertures amb llindes i petits balcons al primer pis.

En un cas, cal destacar les finestres de la casa, on podem veure que són gòtiques,

i amb arcs conopials amb decoració de pedra calada i caps humans.

Hi ha 27 elements protegits al carrer del Xipreret, pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Si no coneixeu aquest “Paratge Urbà”, us invito ha fer-ho…

 

 Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé