Al-lusions al Pont del Diable a Martorell

Dins de la mateixa població de Martorell, hi ha diverses al·lusions al Pont del Diable, i que avui us presento :

Casa de la Vila, sobre una de les finestres hi ha esgrafiat el Pont del diable

Font de l’Eudo, amb relleu la seva llegenda, situat al costat del Pont del diable

Maqueta del Pont del Diable  en una petita plaça al costat del carrer de Sant Genís de Rocafort.

Algunes aceres del Martorell podem trobar aquest dibuix

En una casa de Martorell, en el carrer de Sant Genís de Rocafort, podeu veure aquesta recreació del pont fet amb un trencadís de rajoles a colors.

Segur que alguna mes se’n pot trobar…


Bona vigilia de Nadal, Felicitats a Tots i Totes !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila o Ajuntament Nou de Santa Coloma de Gramenet

La Casa de la Vila o Ajuntament Nou està situada, en la plaça de la Vila, a Santa Coloma de Gramenet.

Us passo dades de la seva historia :

  • Amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali.
  • El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases.
  • El 1915 es va urbanitzar la plaça pública.
  • Un any més tard, el 1916, es va construir el campanar.
  • A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

L’edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d’arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l’escut del municipi.

En la seva part de darrera de l’edifici, on es forma una placeta, hi ha uns cartells de diferents països amb els Drets Humans.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet , Viquipédia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa de la Vila de Lloret de Mar

La Casa de la Vila esta situada en la Plaça de la Vila.  L’edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre a Lloret de Mar.

Us passo dades relacionades a la seva historia :

  • Al lloc on hi ha l’Ajuntament hi havia una antiga torre del segle XVII (1601-1607) malmesa pels temporals. Aquesta torre era de planta semicircular i tenia dos torricons i una barbacana.
  • L’any 1867 es va acordar l’enderrocament de la Torre de la Vila, que també funcionava com a esporàdica casa consistorial i presó de Lloret.
  • L’Ajuntament fou projectat i construït entre 1867 i 1872 pels arquitectes Félix de Azúa i Martí Sureda Deulovol, i segueix la tipologia estilística neoclàssica.Les façanes de l’Ajuntament foren decorades amb terra cuita obra del terrisser lloretenc Pau Arpí i Galí.
  • El 18 de febrer de 1868 es va posar la primera pedra de la Casa de la Vila.
  • La seva inauguració fou el febrer de 1872.
  • El campanar de ferro forjat, col•locat el 1884, fou obrat pel serraller i ferrer Pere Tarrats, prenent com a base els dissenys d’Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo. El responsable del rellotge fou el barceloní Isidre Bofill.
  • Des de la inauguració de l’Ajuntament, la part baixa funcionà com a escola pública fins als anys trenta del segle XX.
    La primera planta era ocupada per la presó, el jutjat de pau, la sala de reunions, el rebedor, l’arxiu i la secretaria. El segons pis era ocupat pels habitatges dels mestres i les golfes, per l’habitatge de l’agutzil o conserge.
  • Entre el 1907 i 1921 l’escola dels nens, situada a la part esquerra, fou dirigida per la mestra Lluïsa Usall i Gertrudis Moret. A més, també hi havia una guarderia infantil, popularment anomenada “Can Cagabotes”.
  • L’ajuntament ha estat reformat i restaurat a finals del segle XX i algunes regidories s’han repartit per altres edificis de la vial, com és el cas d’Urbanisme i Cultura.

Es tracta d’un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. La construcció, de planta rectangular, consta, a la façana principal, de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica. Els laterals consten de tres crugies dividides per dues pilastres de dalt a baix.

El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l’escut d’Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d’un dels pocs edificis que té l’escut del rei Amadeu de Savoia. Hi ha l’escut de Lloret, amb el llorer simbòlic, i una al·legoria de la Llei .

Igualment destaca, darrere l’escut principal de la façana anterior, el citat campanar de ferro forjat, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí.

La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Lloret de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Troballes arqueològiques de l’època medieval a Parets del Vallès

Entre 2010 i 2012 es van fer els treballs de reurbanització del carrer Major, emmarcats en el Pla de millora del Barri Antic, van posar al descobert una troballa arqueològica de l’època medieval a Parets del Vallès.

Segons els arqueòlegs que hi van treballar, es tracta d’un mur d’entre 60 i 70 cm d’amplada que formaria part de l’entramat urbà de Parets del Vallès de l’època medieval i que podria datar dels segles XI o XII. Les restes es troben a l’alçada de l’edifici de la Casa de la Vila.

D’altra banda, entre el carrer Major i Barcelona, es va trobar una sitja per emmagatzemar aliments, també de l’època medieval, que podria formar part del mateix conjunt.

El control arqueològic preventiu previ a la remodelació de les escales del carrer Raval, situades a la zona necropolar de Parets, va deixar al descobert noves troballes arqueològiques.

En aquest cas, es tracta de tres esquelets humans, que estan incomplets,

i de tres sitges d’emmagatzematge.

Podeu llegir aquesta  informació amb mes detall, a la Web de l’Ajuntament de Parets del Vallès :

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/2012/02/23/noves-troballes-arqueologiques-al-barri-antic-de-parets

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Parets del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un passeig per les cases antigues de Sant Cugat del Vallès 1ª Part #

Es considera que Sant Cugat del Vallès es una ciutat satèl·lit, amb unes altres paraules, un poble ric i amb el poder gastar molt, per tant, la gent que hi viu, te un poder adquisitiu prou elevat.

La gent que hi viu…, molt d’ells van a treballar a la gran ciutat, Barcelona, que no dista mes que uns vint kilòmetres del treball segons el lloc d’ubicació del treball a Barcelona.

Aquesta població de Sant Cugat, encara te llocs d’encant, llocs antics, llocs que recordant com era fa mes de cent anys en rere la vila.

Avui us demano que us submergiu al barri antic de Sant Cugat i veieu unes cases i edificis que us recordaran a un antic Poble !!!

Des de la plaça Octavià, anirem pel carrer Major, a part que son les cases baixes, trobarem  “les Voltes”, arcades sotes les cases i on hi ha comerços.

Algunes d’elles son ven antigues…

Veiem casa de Pere San, va ser Fonda, casa de la Vila, Escola de nenes i l’Estanc…

En el carrer de Sant Domenec , hi ha can Mates, ja documentada en el segle XV.

Recordeu que sempre que esteu en la part antiga d’una població o poble, us cal mirar cap a dalt…

Fem un salt, i situem-nos en la Plaça de Barcelona, era un lloc de cases petites, axo si que era un poble, encara avui podem imaginar-ho.

Resten records del passat,

alguna casa tal com era,

algun cartell, rellotge de sol…

Avui deixarem el passeig aquí pels carrers antics de Sant Cugat del Vallès, a l’espera d’una altra ocasió.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la masia de can Perpunter, on actualment és la Casa de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor

La masia té el carenat paral•lel a la façana principal, una característica de les masies del segle XVII, una masia que no és va dedicar plenament a tasques agrícoles o ramaderes, sinó altres activitats, la principal de ferrer, és podria dir que era una cases de poble.

La família Perpunter eren una nissaga de ferrers que duien una vida benestant i gent destacable en la societat del poble en aquells temps.

Sant Antoni de Vilamajor era una cruïlla de camins amb una intensa vida comercial gràcies al transport dels productes de muntanya.

Aquesta masia es convertí en punt de parada, de repòs i lloc on arreglar els mitjans de transports com els carros i ferrar els cavalls, mules i ases. Quan necessitaven canviar les ferradures ho feien al ferrer de Can Perpunter.

La primera referència data del 1647, podem veure una inscripció a dalt d’una de les antigues portes d’entrada a la casa. Durant aquest període és quan hi vivia la família Perpunter. Miquel Perpunter, l’hereu, assolí càrrecs d’importància dins de l’administració local, essent batlle l’any 1658.

La família formà part del govern fins l’any 1730, exercint diferents càrrecs, entre els quals cal destacar el de Síndic de Vilamajor i membre de les corts catalanes com a representant del braç reial (popular) en la persona de Josep Perpunter.

La masia a l’agost de l’any 1988 es va inaugurar com a Casa de la Vila, després d’unes obres de rehabilitació, tot respectant l’aspecte exterior i conservant l’estructura interior. Edificació formada per planta baixa i dos pisos i edifici annex. Disposa d’ascensor.

A la planta baixa s’hi troba la Sala de Plens i la recepció de l’Ajuntament. Al primer pis hi trobem la secretaria, intervenció, alcaldia i regidories. Al segon pis, els serveis tècnics. L’edifici annex acull l’arxiu. A la part posterior, disposa d’un aparcament per a vehicles.

 

Dades històriques : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé