Sant Salvador de Canadell de Calders (Moianès)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Salvador del Canadell esta a prop del mas Canadell de Calders.

S’hi arriba per un camí de terra dolent des de la carretera.

Us passo la seva història:

• Està documentada des del 1206.
• I entre 1361 i 1438,  apareix com a parroquial, tot i que la resta de documentació existent la situa de sufragània de Sant Pere de Viladecavalls.
• Altres notícies són de visites Pastorals (1523-1652), publicades per A. Pladevall, en les quals dona notícia que Joan Canadell hi va fundar una caritat de pa cuit, i en les quals es diu que s’anomeni entre els feligresos de Viladecavalls a dos administradors per tenir cura de la capella.
• El 1743 es pagava un retaule nou, que s’havia fet per la capella.
• Es conserva una campana de bronze amb la data de 1703, que es troba al mas del Canadell.
• El 1936 fou profanada, i des d’aleshores no s’ha obert al culte.
• El 1999 s’hi ha realitzat una intervenció arqueològica posant al descobert els fonaments i l’enllosat de la construcció romànica primitiva i s’ha excavat el subsòl interior.
• Material escadusser aparegut entre l’arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.

És de planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant, coberta amb volta de canó.

Les parets estan fetes de filades de carreus més o menys quadrats.

Té dos finestrells poc vistents i, a la façana principal, un portal adovellat, amb una senzilla motlluració que té dos carreus a la base.

Té l’inici d’una espadanya damunt la façana de ponent.

Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d’una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis).

La capella que actualment es conserva sencera és d’obra gòtica de tradició romànica.

L’ermita de Sant Salvador del Canadell és una petita capella d’origen romànic, pràcticament refeta amb tradició gòtica, situada al terme municipal de Calders (Moianès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Castellar d’Aguilar de la Segarra (Bages)

Per anar al Castell de Castellar, cal accedir a la carretera N-141-g paral·lels a la autovia C-25, en direcció a Calaf. Al poc de passar pel agregat de Castellar, hi veureu un cartell indicant per on es puja per anar al Castell de Castellar , que es per una estreta carretera.

Us cal desviar-vos per l’esquerra ara per un camí de terra en bones condicions, que duu directament el mateix castell.

Imatge antiga

Us passo la seva història:

• És un castell termenat documentat el 983 i el 1029.
• El topònim “in Castelar” s’afigura ací l’any 983, documentalment.
• El 1022 hom al•ludia el “castro de Castellar”, concedit per “Segui” a “Companis filio meo.
• El 1063 el “termino de Castelar” tocava el del Castell de Grevalosa (=Gravalosa), puix que així apareix en la venda que del castell que tractem feu aleshores Bernat Otger de Castellet al Comte de Barcelona.
• El fogatjament del 1358 anomena “Petrus de Gravalosa, civis Minorise, pro XIIII focis quos habet in castro suo de Castellar”. L’esmentat ciutadà de Manresa posseïa, així mateix, el lloc de Seguer, i prosseguí en el domini, ell i la seva família.
• El 1565 Senyor de Castellar ho era “mossen janot de Gravalosa”.
• El rei Carles (l’arxiduc pretendent) concedí, el 1707, el comtat de Castellar a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar, des del 1923).
• L’any 2007 es va portar a terme una intervenció arqueològica al castell amb motiu de la seva restauració, i es van establir tres grans fases constructives. La primera fase correspondria als segles X-XIII, moment de la fundació del castell. Les restes d’aquesta fase són difícils de localitzar degut a les transformacions posteriors que ha patit l’edifici, tot i això els murs perimetrals són considerats com les estructures més antigues per ara documentades. Una segona fase correspon als segles XIII – XVII, quan es comencen a fer reformes al castell. L’última fase constructiva està lligada amb la reforma del conjunt i la seva transformació en masia, als segles XVIII-XIX.
• La restauració del castell es va portar a terme entre els anys 2010-2011, i actualment es destina a usos culturals.

És una gran edificació rectangular sobre un sòcol rocós, renovat en part el segle XVII i adaptat posteriorment com a masia.

Té una planta aproximadament ovalada; els extrems de l’eix llarg presenten una forma angulosa mentre que els de l’eix curt són arrodonits.

Les parets estan fetes de doble paredat, amb carreus de pedra petits i mitjans lleugerament escairats disposats en filades més o menys regulars.

L’espai entre els dos paredats probablement era reomplert de pedruscall amb morter de calç,

fet que atorgaria una gran consistència a l’estructura.

A les cantonades formades entre els murs, al contrari, els blocs de pedra són ben escairats.

En general, l’edifici presenta un aspecte sever, amb finestres de poques dimensions repartides per totes les façanes.

Horaris i dia de visita:

El Castell de Castellar del municipi d’Aguilar de Segarra va ser declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les esquerdes de la Torre Gran de L’Hospitalet de Llobregat

Torre Gran al camí de la «Carretera de la Vora del Riu» AGC, 2022

Entre la Gran Via i la Feixa Llarga, a tocar de Bellvitge, s’alça la majestuosa, però abandonada, Torre Gran. La veiem quan, venint des de El Prat, entrem al vial de la Gran Via que duu a Bellvitge. Era una gran masiaque fins fa poc explotava les terres del voltant i que actualment està en un estat lamentable. Està situada a la Carretera de la Vora del Riu, que actualment és un “no-carrer” tan deplorable com la mateixa masia.

La part posterior de la masia, tota esquerdada, es veu entrant al lateral de la Gran Vía.

Des del 2001 està catalogada com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), A la fitxa n. 99 del “Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat” (PEPPA) trobem poques dades d’aquesta imponent masia que en aquells moments continuava sent explotada agrícolament.

…/…

Podeu seguir aquesta interesant historia i d’altres a :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Autora del Text i Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

La Creu de Terme esta a la dreta de la carretera que puja al Castell de Sant Martí Sarroca.

Imma Mestres, Josep Font i Àlex Asensió – 2006 / Generalitat de Catalunya

Història:

• Aquesta creu, moderna, substitueix una altra creu de ferro que estava situada prop el castell i que va ser destruïda durant la guerra civil.
• La base de suport de pedra motllurada probablement és un element aprofitat procedent d’una altra construcció.

Creu de planxa de ferro que resta encastada dins una base de pedra. La creu, pròpiament dita, és molt senzilla, del tipus llatí, amb els braços rectes acabats en punta de fletxa i els angles de la creuera remarcats amb expansions punxegudes que configuren un quadrat central. La superfície de la planxa és llisa. El braç inferior, a través d’un eix vertical cilíndric, s’encasta dins la base de suport la qual descansa damunt una socalada, de pedra, de tres graons.

La base de suport és un volum profusament decorat treballat amb relleus de cargolades fulles d’acant que surten de la part inferior i s’enfilen per la superfície per acabar en un tram estriat remat per un coronament de sanefa de formes vegetals esquemàtiques. Els acants s’agrupen de dos en dos i, entre cada parella, es disposen rostres grotescs de personatges masculins, adults, amb els ulls i la boca oberts.T MARTÍ.

La Creu de Terme de Sant Martí Sarroca és una creu de terme del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí fariner de Can Pedrosa de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

Farinerç

El Molí fariner de Can Pedrosa està situat en la carretera de la Fatjol de Sant Just Desvern.

Us passo la seva història:

• En terrenys propietat de la masia de Can Padrosa es va edificar al segle XIV.
• La primera referència documental sobre el molí la trobem el 1306, any de la seva construcció, però el molí canvià de mans constantment. Els seus propietaris útils o usuaris eren els santjustencs Ferrer Moragues i Arnau d’Horta.
• A aquest mateix 1306 el senyor feudal, Guillem Durfort, era el propietari directe del molí.
• El 1311 el senyor feudal ho va vendre a un mercader de Barcelona, Guerau Trilla.
• El 1347 el molí apareix en un document de la catedral de Barcelona, citat com a molí mitjà, el que fa pensar en l’existència d’altres dos molins, propietat de Bonanat Teixidor.
• El molí va deixar de funcionar aviat i no es va parlar d’ell fins al 1651, amb motiu de l’enterrament a la bassa del molí de tres morts de pesta que després van ser retirats.
• A mitjan segle XVII el molí va deixar de funcionar.
• A partir dels anys 60 del segle XX va servir de garatge d’una excavadora, i fins i tot d’abocador de runes.
• L’any 1986 l’Ajuntament de Sant Just Desvern va decidir adquirir els terrenys.
• El 1987 les restes es van incloure al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic Local. Tota la sala de les moles va quedar totalment coberta de terres i runes.
• L’any 2001 l’Ajuntament va redescobrir el molí, iniciant un projecte de restauració per adequar-lo.
• Fer-lo accessible, finalitzat l’abril de 2003.

Molí fariner hidràulic que conserva gairebé la totalitat de la seva estructura.

Un molí fariner de bassa, que captava l’aigua de la riera. A la part superior hi ha part de la bassa soterrada.

L’aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí.

Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya

D’aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina.

Conserva la totalitat del cup, la volta sencera del carcabà amb les canalitzacions internes i externes.

No es conserven les pedres del molí.

El portal d’entrada, situat a la façana nord, té un arc gòtic apuntat.

L’antic molí fariner de Can Padrosa és un monument arquitectònic del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Bruguers de Gavà (Baix Llobregat)

Aquesta Creu de terme esta  situada davant de l’Ermita de Bruguers, a tocar de la carretera de Gavà a Begues.

Segons sembla aquesta creu dataria de l’any 1500,

la mateixa època en que es va construir la façana de l’Ermita de Bruguers.

En aquesta creu de terme, podem observar que no hi ha cap imatge tal com es habitual,

on en una cara hi ha la imatge de Crist i a l’altra una de la Mare de Déu, ni cap sant o / i santa.

Es considera que és d’estil gòtic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Castellet de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una fortificació que es pot pujar per la carretera del Castell, un carrer que surt d’una zona industrial.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

• El castell s’edificà per a defensar un terme anomenat Castellet de Bages que comprenia pràcticament el territori de l’actual Sant Vicenç de Castellet.
• L’any 1099 en la butlla del papa Urbà II al bisbe Ot d’Urgell se cita Castellet com a propietat a Manresa exceptuant la jurisdicció parroquial del bisbe d’Osona.
• El castell és documentat l’any 1001 quan l’obra de repoblació avançava per les terres del Bages; el lloc degué ésser pres per un home important que adquirí les propietats de l’alou i el cedí al Bisbat d’Urgell. Aquesta propietat tan llunyana devia ser difícil de controlar pels bisbes urgellencs, que després de dos segles el vengueren als comtes de Barcelona.
• Els comtes infeudaren el castell a una família que s’anomenà Castellet i sabem que l’any 1277 fou destruït i assassinat el seu senyor. El castell tornà a alçar-se i d’aquesta segona obra és la torre que encara es conserva.
• Els comtes infeudaren el castell a una família cognominada Castellet; degut als diversos castells i famílies que reberen aquest nom, no es documenta de manera segura fins al 1277: un Guillem de Castellet, assassinat en ser destruït el castell que es reconstrueix i la família continua en la persona de Bertran de Castellet.
• El 1279 posseïa el castell Humbert de Rocafort, castlà de Castellbell casat amb Sibil•la de Castellet.
• La família continua amb el domini del castell fins al segle XVI, Introduint-s’hi altres cognoms (els Cirera, els Segalers i posteriorment els Muntanyans) per casament o adopció.
• El 1343 la família Cirera adquirí del rei Pere II el dret alodial i directe que tenia el rei.
• A mitjan segle XVI apareix un Onofre de Cardona com a senyor de Castellet i per matrimoni passà a la família Amat de Terrassa que foren senyors del castell fins al segle XIX, quan s’aboliren les dependències senyorials.
• De les construccions castelleres, l’únic element que roman dempeus és la torre, que s’aixeca a l’extrem sud del turó, una part del mur i restes d’estances. Tenint en compte l’estructura de l’aparell, les obertures (porta i finestres) i la construcció, es creu que la torre fou construïda a finals del segle XIII, després de la destrucció de l’any 1277. Les altres restes podrien ser anteriors a aquesta data.

A. Daura, J. Galobart, E. Sánchez 1988 / Generalitat de Catalunya

L’únic element que es conserva del conjunt medieval del Castell de Castellet és la torre i alguns fragments de muralla del costat de migdia.

La torre és de planta quadrada amb parets de 90 cm de gruix i amb una alçada de 9,7 m.

Té tres nivells i l’aparell és fet amb carreus força gruixuts i grans col·locats en filades horitzontals.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

La porta d’ingrés és d’arc de mig punt dovellat i de proporcions notables, obrint-se a llevant.

Sembla ser una construcció del segle XIII, mentre que les restes de la muralla semblen anteriors.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

Actualment el carrer que hi puja esta barrat el pas.

Xavier Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

El Castell de Sant Vicenç de Castellet és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les cases de la carretera de Sentmenat

Setmana que hem dedicat a Sentmenat

Les 3 cases de Passeig d’Anselm Clavé van ser construïdes ente 1888 a1910 per Vicenç Ramoneda Fruitós amb un projecte de l’arquitecte Falguera.

Petits edificis entre mitgeres de planta baixa, de tipologia senzilla amb tres obertures. La porta d’accés allindanada centra la composició de la façana.

El coronament dels edificis és amb barana sobre una cornisa. En una d’elles es poden observar uns medallons amb cares de lleons.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia de la Plaça de la Corona de Granollers

Diversos carrers entren a la Plaça de La Corona de Granollers, com, el carrer de Conestable de Portugal, carrer Castella, carrer Príncep de Viana, carrer del Lliri , carrer d’Alfons IV, i carrer Anselm Clavé.

Us passo la seva historia :

En aquest article, La revista del Vallès digital, ens fa una ressenya històrica sobre la Plaça de la Corona :

http://revistadelvalles.es/2016/05/02/ja-es-pot-veure-la-historia-de-la-placa-de-la-corona-en-fotos/

Trobareu en el carrer Anselm Clavé prop de La Plaça de la Corona, i a terra,

un cartell que recorda que la carretera N-152, passava per aquest punt de Granollers, des del 1848 fins el 2008.

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic hospital de Sant Llàtzer de Barcelona

Aquest edifici de l’antic hospital de Sant Llàtzer, esta situat damunt de la vall de Can Masdeu,

és pot accedir per la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle i que porta a Cerdanyola del Vallès.

Us passo l’ historia l’antic hospital de Sant Llàtzer :

• El 27 de març de 1931 s’aprovà la seva construcció però no és fins el 1955 que s’inaugura com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
• El 1974 tanca definitivament, ja que només hi quedaven dos nens i la propietat, l’Hospital de Sant Pau, volia dur-hi part dels pacients de l’Institut Mental, la qual cosa mai va arribar a succeir.

Des d’aleshores s’ha utilitzat per poc més que alguna activitat puntual als anys 80, com a residència del vigilant i com a magatzem.

Es van plantejar  diferents opcions per reaprofitar l’edifici, com per ubicar-hi el zoo de Barcelona, el trasllat d’una part de la presó de La Model o la construcció d’una residència privada per metges jubilats, amb l’oposició de l’opinió pública del barri.

Cal dir, que a Can Masdeu, va estar l’antiga leproseria de Barcelona, des de finals de l’any 1904.

Us passo el Blog de Santa Creu i Sant Pau, on podreu conèixer mes informació :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Si no coneixeu la Vall de can Masdéu, podeu fer un passeig o excursió, des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Blog de Santa Creu i Sant Pau, Blog Can Masdeu i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé