Monasterio de Rueda de Sástago en Zaragoza

Avui us presento dos articles

El Monasterio de Rueda  està en la carretera Sástago a Escatrón Km. 9. 50780 Sástago. (Zaragoza).

Información sobre su historia :

  • Fue el 1-XI-1202 cuando comenzó la vida conventual en Nuestra Señora de Rueda de Ebro.
  • El primer abad fue Guillermo Arnáldez, quien ocupó el cargo hasta 1211.
  • El templo que todavía subsiste fue iniciado en mayo de 1226,
  • Y se consagró doce años más tarde (1238).
  • En 1234, Gregorio IX concedió una constitución a Rueda, en la que, además de la confirmación de la observancia de la regla cisterciense y de la confirmación detallada de su patrimonio, se contienen una serie de normas económicas, financieras y jurisdiccionales que determinan su status.

Existen en el monasterio dos partes constructivas perfectamente diferenciadas: la medieval (de los siglos XIII-XIV con la biblioteca, sala capitular, escalera de acceso al dormitorio, locutorio y finalizando el claustro con la galería occidental), y la moderna (siglos XVI-XVIII con la construcción de nuevas dependencias monásticas y restauración de alguna de las primitivas que modificó sustancialmente la parte original del monasterio).

El conjunto de planta y estructuras en el monasterio medieval sigue con rigurosa fidelidad las directrices artísticas impuestas por la Orden Cisterciense a la que pertenecen, con gran austeridad en la ornamentación y una extrema sencillez.

Empezando por lo más antiguo, el lado meridional del claustro, ofrece una de las más bellas edificaciones conventuales, el refectorio. En el extremo opuesto del claustro se sitúa el noviciado o scriptorium, la única dependencia de la primera época concebida en gótico primitivo.

La iglesia abacial cierra el claustro por su lado norte, muy simple en sus formas pero de una belleza extraordinaria. Su retablo mayor en alabastro lo podemos contemplar hoy en Escatrón.

La torre-campanario del monasterio es un elemento no muy frecuente en los edificios de la Orden del Císter. De planta octogonal y de notable esbeltez, fue edificada a lo largo de diversas generaciones, lo que justifica las variantes de estilo que en ella se advierten. Fue realizada en ladrillo con destacados ornamentos mudéjares, para rematarse en estilo barroco clasicista.

En la galería oriental del claustro, construida en la segunda mitad del siglo XIII, el espacio más destacado es la sala capitular, muy similar a la del Monasterio de Piedra. El dormitorio conventual es un inmenso salón rectangular, un espacio diáfano en el que dormía toda la comunidad.

Otras dependencias son la bodega, el primitivo molino de aceite, el pozo nevero, y el complejo sistema hidráulico que aseguraba riego en las tierras pertenecientes a la comunidad. Junto al Ebro se encuentra un profundo canal, con su correspondiente presa, y lo que fue gran noria o rueda para subir las aguas través de un acueducto, del que se distinguen cuatro de sus arcadas, hasta la huerta alta del monasterio.

A partir de la segunda mitad del siglo XIV se inicia la decadencia económica en el monasterio de Rueda. Solo a partir del siglo XVI la comunidad recupera su pulso y se construyen nuevas dependencias, en sustitución de las antiguas.

Nuevo refectorio, nueva galería y celdas individuales para los monjes, todo ello a lo largo de siglo y medio, en estilo barroco de ladrillo, con gran riqueza de estucos como ornamento de muros y bóvedas.

Estas nuevas dependencias y la construcción de la hospedería y el palacio abacial conforman una grandiosa plaza cuyos estilos predominantes son el renacimiento tardío y el barroco.

Recull de dades : Guía de Sástago i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fem una Ullada fora de Catalunya : Morella i la seva historia

Avui us presento dos articles

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins del seu gran terme municipal.

La N-232 és l’eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l’autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.

Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s’han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l’humà prehistòric per aquestes terres.

En Els Solanes van ser trobades al voltant d’una vintena de sepultures de l’edat del bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes.

Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres ibèriques, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l’any 2500 aC i el 200 aC.

Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d’interès.

Tanmateix, cal destacar-ne el castell, l’església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l’ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.

Des del punt de vista de l’arquitectura contemporània, Morella té un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pinòs.

Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb aquesta en repetides plataformes.

Correspon encara a la fase més primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrar la característica empremta formal-espacial de Miralles-Pinòs, es caracteritza més aviat per una contenció que temps després serà desenvolupada sota una major fecunditat formal.

L’edifici fou guardonat amb el II Premi d’Arquitectura Espanyola.

Us passo els Monuments de Morella :

  • Església Arxiprestal de Santa Maria la Major. Del segle XIII, declarada Monument històric d’interès nacional l’any 1931 (Gazeta de Madrid núm. 155 de 04/06/1931) És una fita obligada per als amants de l’art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l’altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l’escola valenciana del segle XIV i l’orgue de Torull són algunes de les seues joies.
  • Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV. El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la dansa de la Mort del segle XV. L’església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d’estil neoclàssic en el 1800. Avui s’hi pot apreciar l’estil gòtic original.
  • Església de Sant Nicolau. D’estil romànic tardà, és ara sala d’exposicions.
  • Poblat visigot és del segle VII a la Pedrera de la Parreta de Morella, en el jaciment del Mas de Sabater.
  • Castell de Morella, dels segles XIII al XIX. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d’armes (1.070 m), el palau del governador, l’aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar el 1838 els carlistes, presó de Cacho, restes de palaus reials, torres d’homenatge i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.
  • Muralles medievals, dels segles XIV i XV. Hi ha sis 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cal destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la Font, Alós, de l’Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l’any 1931, juntament amb l’església arxiprestal.
  • Aqüeducte de Santa Llúcia del segle XIV. Es tracta d’una obra considerable de l’enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i de l’Aljub cap a la Font Vella de Morella.
  • Ajuntament, és un edifici gòtic dels segles XIV i XV.
  • Cases i palaus. Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc d’Alagón), del segle XVI, és actualment un hotel. La casa de la Confraria de Pagesos (al carrer de la Confraria). La casa dels Estudis i del Consell (al costat de la plaça dels Estudis), la casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la casa de Rovira (al carrer de la Verge) i la casa del Marquès de Cruïlles en són només uns exemples més.

Com es pot entendre hi ha molt a visitar i admirar a Morella, si no el coneixeu val fer una visita i de forma tranquil·la, us encantarà.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Morella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Google