Monestir de Sant Joan les Fonts del municipi de Sant Joan les Fonts

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva història :

  • L’església és documentada l’any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel.
  • L’any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí.
  • Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
  • L’edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
  • L’any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú,
  • Del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon.
  • Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.
  • Fou declarat monument nacional l’any 1981.
  • L’any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l’antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX.
  • Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l’església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l’exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades.

La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis.

Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle.

La nau central comunica amb les laterals a través d’arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars.

Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d’accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos.

Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s’hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752.

L’altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules.

L’absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada.

Al centre de l’absis s’obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana.

Per fer la porta s’empraren les restes d’un antic retaule.

És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància.

A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d’immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d’alçada.

Antigament estava adossada a un mur lateral de l’església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic.

Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s’hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l’autor; d’ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l’oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d’elles es conserven dins de l’església monacal; la tercera davant la porta d’accés a la casa rectoral.

 

Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm.[1] La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l’antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona.

És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l’associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l’església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Masia de Can Boada del Pi de Terrassa

La masia de Can Boada del Pi, està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva llarga historia :

  • La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d’Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família la meitat d’honor de Boada.
  • Aquest domini reial és el mas Boada, segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239.
  • Al 1673 hi visqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants libres d’espiritualitat.
  • L’any 1772 la vídua d’un posterior Francesc Boada i l’hereu, Miquel Boada Perer, van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi.
  • Miquel, fill hereu d’un altre Francesc Boada posterior, es va endeutar molt, sobretot amb la família d’industrials tèxtils dels Galí, que més endavant van construir el Vapor Galí. Varen anar arrossegant deutes i, finalment, el 1824 Can Boada ja era propietat de l’industrial terrassenc Francesc Galí i Galí.
  • Quan aquest va morir, el mas va passar al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català.
  • Mort aquest, els seus hereus venen la propietat,
  • El 1865 ja pertanyia a l’industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer.
  • A finals de segle va passar a la néta, Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal.
  • Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s’havia casat amb l’hereu Carbonell.
  • El 1998, és el de taller, garatge i espai de magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

De la masia de Can Boada del Pi , l’element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat.

Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s’hi accedeix.

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat de Terrassa.

Can Boada del Pi és una masia al municipi de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del convent del Carme de Sant Adrià de Besos

El Portal del convent del Carme, està situat en el nus d’accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs a prop de l’antic edifici de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

La portada gòtica del convent del Carme, és molt conegut com a arc adrianenc, és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona.

Enderrocat el 1874, de les restes del convent, sols la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

Us passo dades sobre l’historia  del convent i de la portalada :

  • Aquest és la portada de l’església del convent del Carme de l’orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381.
  • L’any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris.
  • El 1838 es va cedir l’espai del convent a l’Ajuntament de Barcelona per instal•lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872).
  • L’any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.
  • La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l’autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d’aquesta via.
  • El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l’emplaçament actual.
  • El 1997 l’arc es declara símbol d’identitat del municipi, a petició de l’associació Dones de Futur.

La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l’arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans.

El carregament de l’arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L’arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.

Una petita joia, recuperada com a monument entre la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Adrià, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Amatller de Barcelona

La Casa Amatller, està situada en el Passeig de Gràcia, 41de Barcelona.

La Casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.  Actualment, acull les oficines de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Us passo un recull de la seva historia :

  • L’any 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s’hi.
  • L’industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l’aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l’habitatge principal, tot i que l’immoble havia de ser habitat per diverses famílies.
  • El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col•laborà Alfons Juyol, els treballs de serralleria van ser obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
  • L’any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart fundà l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que encara perdura.

Mirem detalladament com es aquest edifici tant peculiar :

La Casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma.

El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d’esgrafiats característics de l’arquitectura catalana.

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l’esquerra (una de les quals servia d’accés als carruatges), i una a la dreta, d’entrada a la joiera Bagués, oberta a l’indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l’esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger.

L’interior d’aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l’estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d’elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres.

S’accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d’un pati -a l’estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d’entrada. Al fons d’aquest pati hi ha l’escala d’accés als altres pisos i l’ascensor.

La segona planta té un balcó d’arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d’arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d’arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.

La decoració escultòrica és obra d’Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc. A la façana destaca Sant Jordi i el drac.

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.

La Casa Amatller és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’Article de demà, estarà dedicat a la Casa Batlló de Barcelona.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Monestir de Sant Cugat, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes, cal destacar el seu gran Claustre.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà.

El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars, amb 144 capitells.

En un costat del Monestir , podem veure la gran font – cisterna, que ja em dedicat en el seu dia un article al Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes.

Per últim, cal destacar  el que roman avui en dia de les seves antiquíssimes muralles.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

i a :

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-pere-d-octavia-de-l-antic-monestir-benedicti-de-sant-cugat-del-valles/155/l_ca

Article de Totsantcugat sobre la restauració del rellotge del Campanar del Monestir :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/l-ajuntament-restaura-el-rellotge-del-campanar-del-monestir_169933102.html

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestirs i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé