Ajuntament de Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles, es situat entre l’Avinguda de Canovelles i el carrer Enric Gurgui, concretament on hi ha la Plaça de l’Ajuntament, 1 de Canovelles.

Com edifici, no hi ha cap informació al respecta, fins hi tot es desconeix l’autoria tècnica del edifici de l’Ajuntament.

Per tant, us passo la història del municipi :

  • L’actual municipi s’assenta sobre poblaments del neolític. En dóna testimoni la troballa d’un menhir datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist, extret de les terres de Ca l’Estrada, juntament amb altres restes arqueològiques i funeràries, també localitzades a Ca N’Amell. Al gener del 2016, durant els treballs de construcció de la nova escola Els Quatre Vents, pròxima a l’anterior jaciment de Ca l’Estrada, van aparèixer restes d’un poblat neolític datat entre el 4800 i 4500aC, compost per dues cabanes construïdes en solera de pedra, sis focs o forns amb restes de fustes i una zona d’enterraments amb dos esquelets humans i un d’una ovella.
  • La primera referència escrita del poble de Canovelles data de l’any 1008 en un document on consta una permutació de terra a l’abat Ot (Odó) de Sant Cugat. La parròquia de Sant Feliu és documentada el 1072. Durant l’edat mitjana els senyors del casal d’Olivet, del qual se’n conserven les restes de l’edifici al bosc de Can Marquès, exerciren un important poder. Al segle xv la domus s’incendià i fou abandonada. La presència feudal a Canovelles sembla que es conjugà amb l’existència de masos amb terres lliures (alous).
  • Durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Canovelles era un lloc especialment transitat per la veneració a la Mare de Déu de Bellulla, situada en un santuari del qual avui dia se’n conserva l’església d’època moderna. Fou un dels principals focus de peregrinació del Vallès Oriental. La imatge original de la Verge de Bellulla es va perdre el 1936 en el context dels inicis de la Guerra Civil espanyola. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla fou casa de dominics (1611-1835), del convent de Santa Caterina de Barcelona, posseïdors en temps moderns de terres fonamentalment a l’actual veïnat de la Serra. Al segle xvii la família Magarola era propietària d’importants terres i cases, des de Can Castells fins a Can Pagès Vell.

Durant el segle xx el municipi va viure una transformació demogràfica molt notòria a causa de la immigració rebuda principalment d’Andalusia i Extremadura, que es traduí en una transformació urbanística avui dia constatable en els grans canvis dels darrers quaranta anys. Així, si l’any 1950 Canovelles tenia poc més de 600 habitants, en l’actualitat poc ja superar els 19,000 habitants, i és gràcies a l’avinguda d’emigrants d’arreu del mon.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Canovellas

L’antic Ajuntament de Canovelles està situat al carrer de l’Església, al nucli antic del municipi. És una casa de planta baixa construïda l’any 1908, amb la data de la seva construcció sota la llinda de la porta d’entrada amb la representació d’un ca. És l’edifici de les antigues dependències municipals, escola i casa de la mestra; ara és un equipament municipal anomenat Casa Nostra.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Moderna església de Fàtima de Granollers

L’Església de Fàtima està situada Ctra. de Caldes, 1, amb Avinguda de l’Estació del Nord de Granollers.

És una moderna església situada en un dels extrems de Granollers, concretament en el barri Congost, i que dóna servei a aquest barri amb la Barriada Nova de Canovelles.

Us passo la seva història :

  • La parròquia de Fàtima va néixer a l’any 1952, arran de l’impuls d’un grup de feligresos del barri, després de la Santa Missió que va visitar Granollers.
  • El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal.
  • És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l’altar central.
  • El 15 d’agost del 1963 l’arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.

La part exterior de l’església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell.

A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l’alzina.  Les vidrieres són obra de la “Unión de artistas vidrieros” com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.

La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.

L’Església Nostra Senyora de Fàtima de Granollers està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga masia de Can Carrencà de Canovelles

L’Antiga masia de Can Carrencà, està situada al costat de la carretera  a Caldes des de Canovelles, a l’altre costat de la barriada que porta  el mateix nom.

Antigament s’arribava a l’antiga casa de pagès pet un camí  propi de Can Carrencà, on ara hi ha un Parc i la seva font.

També, es va conèixer com la Torre de les Àguiles, perquè a l’entrada de la carretera de Caldes hi havia dues grans àguiles metàl·liques.

Realment de la masia queda poc, va tindre una gran remodelació estructural, convertint-se en una edifici que ens recorda a una fortificació, en cada cantonada te una garita de guaita, i una torra en la seva cara de davant.

Tenia molta terra de conreu, que encara queda en part en el seus voltants, sense ser cultivada.

 

Actualment, aquesta casa està tancada , les portes i finestres segellades per evitar que es converteixi en un edifici “Okupa”, per tant, no està habitada.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Canovelles i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’església Sant Fèlix de Canovelles, és una verdadera joia

L’Església Sant Fèlix està situada al nucli antic de Canovelles, al carrer de l’Església.

És un carrer molt estret  i s’hi arriba travessant la rotonda  de l’avinguda de Canovelles de la Ronda Nord de Granollers en el tram que passa per Canovelles.

L’Església parroquial de Sant Fèlix de Canovelles és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic probablement edificat en la segona meitat del segle XII.

i construïda amb una sola nau allargada amb bandes llombardes al voltant de tota la façana.

A l’interior s’hi conserven dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu de finals del segle XVI.

A la rectoria hi ha dues taules procedents d’un retaule on hi ha representats Sant Llorenç i Santa Puríssima.

La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que va desaparèixer el 1936 amb la guerra civil espanyola.

Actualment es conserva una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori.

L’Església de Sant Felix de Canovelles és una església de Canovelles (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé