El Jaciment arqueològic de la Vil-la romana i Cisterna de Can Valls de Gava (Baix Llobregat)

El jaciment arqueològic de la Vil·la romana de Can Valls es troba sobre del vessant marítim del turó de Caçagats, un lloc privilegiat i ben comunicat: cap a l’interior seguint el decurs del riu Llobregat, i cap a l’est gràcies a les rutes comercials marítimes.

Fa 2.000 anys, la línia de costa es situava uns kilòmetres a l‘interior respecte l’actual, a tocar de Can Valls. L’actual delta del Llobregat no existia i aquest riu desembocava en un estuari, i al nord de Can Valls, aquestes aigües devien formar una petita badia.

Aquest antic estuari del riu Llobregat va ser utilitzat a l’antiguitat com a port d’ancoratge, on els vaixells que s’hi acostaven podien fondejar i ser carregats i descarregats. En són prova les restes que hi han estat localitzades de diferents naus naufragades o abandonades, en l’anomenat jaciment de les Sorres.

Es té constància de que l’activitat en aquest port començà cap al segle IV aC, encara en època ibèrica, i devia tenir el moment àlgid d’activitat la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC, quan els habitants de Barcino van impulsar la producció i comercialització del vi de la Laietània, arribant potser a esdevenir, a finals del segle I aC, la seva activitat econòmica més important.

La producció comercial de vi al nord-est d’Hispània, fou especialment intensa a la regió de la Laietània, integrada per les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat, i així anomenada per haver estat el país del poble ibèric preromà dels laietans.

L’origen del jaciment és precisament d’època romana. S’han trobat diferents elements construïts amb argamassa o morter de calç, que acompanyà als romans allà on Roma arribà. I els materials i tècniques utilitzades, denoten el caràcter governamental de l’arquitectura, ja que segueixen estrictament els de materials, tècniques i proporcions constructives dels cànons de l’arquitectura romana, ben descrits per Vitruvi a la seva obra De Architectura.

Entre les restes arquitectòniques localitzades, en destaquen les d’una cisterna inusualment gran, que provablement deuria servir per emmagatzemar aigua. Però també s’hi han localitzat restes de terrasses, canalitzacions i altres estructures la interpretació de les quals és encara incerta.

Les estructures arquitectòniques visibles a Can Valls podrien doncs correspondre a instal·lacions com les que es podien trobar a la pars rustica d’una vil·la. Però hi ha arguments que permeten pensar que Can Valls no només va ser una vil·la. És possible que allí hi existís algun tipus d’oficina portuària o de centre de suport logístic a l’ancoratge romà de les Sorres.

L’any 2018, va ser possible començar a consolidar i restaurar les estructures arquitectòniques conegudes del jaciment, que s’havien conservat en un estat més precari i que es veien més amenaçades. De forma simultània, es van dur a terme excavacions arqueològiques que resultaven imprescindibles per a poder fer-ho.

L’objectiu prioritari d’aquests treballs va ser, lògicament, la cisterna romana; però sense fer desaparèixer les transformacions posteriors, si no és que ho requerissin la conservació o la correcta comprensió de la primera. També es va adequar l’espai per tal que pogués ser visitat pel públic, minimitzant el risc tant pels visitants com pel monument.

Visita guiada cada tercer diumenge de mes. Places limitades

És necessari realitzar reserva a:

Museu de Gavà

T. 93 263 96 10 (de dimarts a diumenge de 10 a 13 h; i de dimarts a dissabte de 16 a 19 h) – museu@gava.cat

Per més dades sobre la Cisterna Romana, podeu consultar  a :

Recull de dades: Ajuntament de Gava i Museu

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Itinerari fàcil i familiar, de La Garriga a El Figaró

Aquest itinerari matinal es pot indistintament sortir des de qualsevol dels dos pobles: La Garriga o Figaró, pel PR : C-33.

En aquest recorregut, que podeu sortit com us dic, des de La Garriga, us cal anar a la rotonda i aneu a buscar el camí que surt a la dreta enmig de les fàbriques, desprès d’uns 5 kms, arribareu  a l’ermita de Sant Cristòfol Monteugues, seguir fins a  Can Plans i baixar a la Parròquia de Sant Pere de Vallcarquera i arribar-vos  fins el Figaró.

Quan arribeu a l’ermita podeu fer un àpat sota l’ombra dels arbres de l’explanada propera a l’ermita.

Ermita de Sant Cristòfol Monteugues :

  • Sant Cristòfol de Monteugues és una ermita romànica que es troba entre La Garriga i El Figaró, pertany a la masia Valls del Figaró. Ja existia amb seguretat l’any 1021, quan es documenta per escrit, i l’any 1139 va ser adscrita, com església sufragània de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, al monestir de Santa Maria de l’Estany. El seu estat actualment, no es gaire sòlida la seva estructura. El dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, abans s´hi feia un Aplec.

Boniques vistes des de varis punts dels boscos i les Cingleres.

Des d’aquest punt anireu a la Creu de Can Plans , podeu baixar per un camí directa a El Figaró, passan per la masia de can Plans

o seguir les indicacions i arribar-vos a :

Parròquia de Sant Pere de Vallcarquera :

  • Edifici aïllat, envoltat per un mur de pedra. Consta d’una nau amb absis semicircular amb una nau lateral afegida al segle XVII, separada per columnes amb coberta de volta força apuntada. Té un campanar amb embigat de fusta. A l’exterior, la teulada és a doble vessant, i al mur sud hi ha quatre contraforts. La nau s’il·lumina amb quatre finestres d’una esqueixada i d’arc de mig punt. A la façana hi ha la porta rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit i la data: 1679.

Si seguiu direcció al Figaró, passareu per la Font del Molí i l’antic Molí.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez