El Centre o barri vell de l’Hospitalet de Llobregat

Gaspar Coll i Rosell . 1986 / Generalitat de Calalunya

El Centre és un barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que pertany al Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu.

Zona centre

És un dels nuclis històrics de la ciuta, on hi ha l’Ajuntament, el Centre d’Activitats la Farga i part dels equipaments culturals: el Museu d’Història, can Sumarro, el Centre Cultural Barradas i d’altres.

Museu d’historia

Limita amb els barris de Sant Feliu i de Can Serra al nord, amb Bellvitge pel sud, amb Sant Josep a l’est, i amb el municipi de Cornellà de Llobregat a l’oest.

Museu,part de darrera, Carrer de Molinés

Us passo dades històriques dels edificis i espais més destacats de la part més antiga de l’Hospitalet de Llobregat :

  • Al segle XI s’esmentà l’heretat Torre Blanca, al costat de la qual es va construir un hospital que més endavant es diria l’Hospital de Provençana, tot a tocar del camí ral.
  • El petit nucli va anar creixent ràpidament al voltant de l’hospital i al segle XIV ja tenia cementiri propi.
  • Tot aquest procés culminà quan es va construir la primera església, el 1475, al mateix lloc que ocupa l’actual església de Santa Eulàlia de Mèrida, i aquell camí ral passà a convertir-se en carrer Major, assentament de botiguers i d’artesans, prop del Xipreret, on hi havia el patriciat urbà de la ciutat, que en aquell temps encara se’n deia Provençana o “la bandada de l’hospital” i més endavant la Pobla de l’Hospital.
  • Les cases més antigues del carrer Xipreret actualment són a la part nord, els números 78, 80 i 50. A la part sud en queda la núm. 59-61, totes del segle XVIII, encara que sobre una base anterior. Els números 33 i 57 hi ha dos exemples de modernisme i noucentisme, i una casa arabitzant al número 54, estil que es posà de moda arran de l’Exposició Internacional.
  • Conserva part d’un Via Crucis en ceràmica policromada.
carrer Xipreret amb carrer Major

La Rambla de Just Oliveras és un dels espais públics que més destaquen del barri i de tota la ciutat de l’Hospitalet.

Santa Eulàlia de Mérida destruida en 1937 durant la Guerra Civíl.

És punt d’encontre i una de les principals zones d’oci. El passeig creua el barri de nord a sud i s’hi pot trobar cinemes, terrasses, l’Auditori Barradas i l’Acollidora.

Edificis de La Atalaia i l’Harmonia

Altres espais del barri són el parc de Can Boixeres, coronat per un palauet del segle XVIII, la plaça de Lluís Companys, inaugurada l’any 1998 i al límit de la Rambla de Just Oliveras pel sud,

Palauet de can Boixeres

o també la plaça de l’Ajuntament, un dels principals escenaris dels grans esdeveniments ciutadans i de la festa major, que se celebra pels voltants de la revetlla de Sant Joan.

Museu de Historia de la ciutat

A l’entorn d’aquesta plaça es troba el Mercat del Centre, l’Església de Santa Eulàlia, el col·legi Tecla Sala i la Biblioteca can Sumarro,

Can Sumarro

així com el Museu d’Història, el carrer Major, i d’altres edificis senyes i vies principals de la història particular del barri i més general de la ciutat.

La Talaia

També es troben bona part dels edificis nobles que integren el patrimoni històric de la ciutat,

com la Talaia o l’edifici de l’Harmonia, integrats al carrer del Xipreret,

així com el centre comercial i centre d’activitats La Farga.

Dos carrers destacats de la zona antiga, són el carrer de Rosend Arus

i carrer de Sant Roc.

Actualment el conjunt de carrers del Centre s’ha modificat per la construcció d’edificis més moderns,

però us convido a fer un passeig pels carrers antics de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Masia de can Serra d’Alella

Can Serra esta situada en l’avinguda de Sant Josep de Calassanç, 4 d’Alella.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Es creu que al segle XIII s’anomenà “Mas Sprà” .
  • L’any 1440 ja pertanyia a la família Serra, que la posseí fins a finals del segle passat. La reconstrucció i ampliació de la masia fou realitzada al segle XIX.
  • Cal fer constar que al mateix edifici existeixen dos habitatges independents: una que ocupa el pis superior i que és utilitzada pels propietaris, i la planta baixa que és utilitzada pels masovers.

Antiga masia reformada, a la qual s’hi ha afegit molts annexos laterals. Especialment, s’ha vist transformada la façana. L’edificació, consta d’una planta baixa, un pis i un cos més elevat a la part central, cobert amb una teulada de dues vessants que es reflecteix en un frontó de tipus neoclàssic.

Destaca la balconada que ocupa tot el primer pis, així com la porta d’accés al mateix amb la llinda i els brancals de pedra, per bé que cal remarcar especialment el treball de forja de baranes i reixes, així com dels fanals exteriors, executats amb un llenguatge premodernista que combina coups de fouet i iconografia medievalitzant.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

De la primitiva construcció es conserva fonamentalment l’estructura interna de la planta baixa i la seva porta d’arc de mig punt dovellat. Alguns elements neoclàssics es poden observar especialment als afegits de la part superior, als annexos amb arcades, i a la decoració del jardí. Un rellotge de sol corona el cim o vèrtex del frontó.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Can Serra és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Camprodon o Castell de Sant Nicolau de Camprodon

El Castell de Camprodon  està situat en el Puig de les Relíquies de Camprodon .

Us passo la seva historia :

  • En l’any 904, el topònim “Camporotundo” es troba a l’acta de consagració de la primitiva església, dedicada a Sant Pere.
  • El 1196 Pere el Catòlic donà llicència a l’abat Bernat perquè, amb tots els veïns, es traslladés al Puig de les Relíquies (Podium Reliquiarium), on calgué fer algunes obres de defensa davant el perill de la Guerra dels Albigesos.
  • S’iniciava així el castell de Sant Nicolau, nom de la capella que sembla que ocupava aquell cim, on també hi havia, hom diu, un hospital de pelegrins. A la banda de ponent del castell nasqué la Vila de Baix, sector que el castell protegí cenyint-lo amb les muralles.
  • El 1462 el rei Joan facultà uns delegats “per resoldre si convenia a les necessitats de la guerra arreglar la vella fortalesa de Camprodon”.
  • El 1658 va ser escenari de la Batalla de Camprodon.
  • Durant el 1666 s’iniciaren les obres de reconstrucció i ampliació del castell però el 1698 fou volat per ordre del virrei de Catalunya.

La muntanya està ocupada avui dia per alguns horts en els marges amb més pendent i el pla de la Torre del Coll, i cases d’estiueig, com per exemple Can Serra, Can Conde o Can Vincke, en les parts més planeres.

El Castell de Camprodon, originalment de Sant Nicolau, és una antiga fortificació al nucli de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Camprodon i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Cardedeu

Aquesta antiga casa de Can Serra esta situada entre la plaça de la Cançó Catalana, el carrer d’Esteve Barangé i la crta. de Dosrius a Cardedeu.

Can Serra és un edifici aïllat, amb gran pati exterior, coberta a dues vessants i planta baixa, pis i un petit terrabastall.

L’estructura de la planta és rectangular, té una façana de capçalera, actualment arrebossada. Conserva un gran portal i un balcó amb arc escarser i motllures, té diverses finestres de llinda plana als laterals i a la part posterior.

Aquest edifici va ser construït com a habitatge l’any 1780 per Miquel Serra després d’edificar les cases del carrer d’en Serra, que està dibuixat en el planell de 1777 amb la inscripció “Calle que se va construyendo”.

La casa actualment  serveix d’escola des de l’any 1870, quan va passar a ser propietat de l’ajuntament gràcies a la desamortització. Des de llavors ha sofert diverses reformes. La façana havia estat decorada en altres temps amb esgrafiats. L’any 1956 es van acabar les últimes obres de renovació.

Can Serra és un habitatge a la vila de Cardedeu protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra, un dels Museus de Mataró

Can Serra és una casa pairal situada en carreró, 17 del municipi de Mataró.

Veiem pas a pas la seva historia :

  • Can Serra fou construïda per Jeroni Serra Arnau, primer síndic de la vila a Corts, fou bastida el 1565.
  • El Museu fou creat el 1894, després dels precedents del 1888 instats per l’Associació Artístic Arqueológica Mataronesa.
  • L’any 1915 l’Ajuntament comprà Can Serra per Museu, que s’inaugurà el 1942. De llavors daten les principals reformes de l’edifici: rajoles, escuts i finestrals encastats i el sostre pintat per Marià Ribas.
  • L’espai museístic s’amplià l’any 1975 incorporant-hi un edifici veí.
  • L’any 1982, per un conveni signat amb entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Museu quedà constituït com a Comarcal del Maresme.
  • I es reobrí l’abril de 1983 després de ser remodelat.
  • Des del 1997 el Museu adoptà definitivament el nom de Museu de Mataró.
  • La museografia de les sales d’exposició permanent fou renovada l’any 2011.

L’edifici de Can Serra, és d’estil renaixentista, conserva l’estructura originària amb una àmplia entrada d’on arrenca l’escala de pedra i la gran sala central al primer pis que manté el teginat de fusta originari.

La façana és de composició simètrica i hi destaquen el portal dovellat, l’escut i les finestres.

Les dues finestres son diferents.

És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé