Com era el Balneari de Can Rius de Caldes de Montbui

L’edifici de l’antic Balneari de Can Rius esta  situat en el carrer de Santa Susanna, 2 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • Es va situar a la Plaça de l’Oli, era un conjunt de cases propietat de Joan Destorrent, que foren derruïdes.
  • Aquest les havia venut l’any 1555 a Joan Bou, mercader de Barcelona. Donaven en part al carrer del Pont i el Pla de Marc Savall. Enganxat hi havia un hort que arribava a la riera. Estava just al costat de la Capella de Santa Susanna, que es comunicava per una tribuna.
  • Aquestes cases i l’hort eren el que posteriorment serà anomenat com a : “Can Rius”, “Casa ab instantias de banys” (1618), “Casa de banys Rius” (1867), “Gran establecimiento de baños llamado Rius” (1873), “Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l’il•lustrat català de cor D. Marià de Sans”, “Balneari Rius” (1922).
  • La família Rius posseïa la Casa Carerac i la Torre d’en Negrell, adquirida aproximadament l’any 1702.
  • L’any 1853 es realitzà l’engrandiment d’una manera considerable del complex de Can Rius a partir d’un projecte de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca.
  • Un pont construït el 1878 uneix Can Rius amb el parc de l’altre canó de la riera.
  • La realització de la plantació dels arbres del parc es va començar a fer l’any 1878.
  • Tancat el balneari, Can Rius passà a ser de propietat de la Casa de Ntra. Sra. de Montserrat, residència de l’orde dels cooperadors parroquials de Crist Rei l’any 1960.
  • La idea era fer de Can Rius un seminari, però això no prosperà.
  • Ja en el segle XX, l’edifici va ser ocupat per una orde de monges, es podien prendre espirituals portada per un orde de monge.

L’edifici presenta la tipologia típica d’aquests conjunts termals, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada, unes zones nobles de grans dimensions (sales de reunions, salons i menjador) i un ampli jardí per passejar.

A Can Rius hi ha una clara distinció dels diferents volums segons el seu ús i la seva utilització. Cada element té la imatge que li pertoca pel seu ús determinat.

L’estructura és fonamentalment de parets de càrrega i forjats unidireccionals.

Cal destacar l’estructura feta de petits pilars de ferro utilitzats per alleugerir i donar més transparència a la galeria.

En el conjunt hi ha diferents tipus de cobertes (coberta plana no transitable i inclinada de teula aràbiga).

Les façanes importants són les que donen a la riera.

Totes elles presenten un ordre en la seva composició, totalment modulades i pautades amb una sèrie d’eixos o franges d’alineació dels diferents forats.

Cal destacar la façana de la galeria, aquesta simètrica, amb un component vertical marcat per una sèrie de pilastres i pels pilars metàl·lics.

Presenta un clar canvi de materials segons l’alçada.

La part baixa de serveis fa de basament a la part noble, molt més delicada, lleugera i transparent.

Conserva a la façana estucada un gran nombre de relleus d’un gran treball escultòric.

A la façana de l’edifici més alt d’habitacions hi ha un ordre en la disposició dels forats, tant en sentit vertical com horitzontal donant una imatge d’homogeneïtat. Es disposen tots en diferents eixos i perfectament alineats.

De Can Rius s’ha de destacar també el pont, el jardí i la part de muralla de l’antiga vila que envolta l’antic balneari per la banda de ponent.

Dit això doncs podem dir que Can Rius es un dels majors balnearis de Caldes de Montbui, que va arribar a tenir una galeria de banys de 40 piles i més de 100 habitacions, salons, restaurants, teatre etc. disposat al llarg de la Riera.

Teatre

Can Rius és una casa amb elements eclèctics i modernistes de Caldes de Montbui protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Montbui i Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui

La Capella de Santa Susanna està situada en el carrer de Santa Susanna, 8 de Caldes de Montbui.

Aquesta Capella molt senzilla, d’una sola nau o de planta única.

En els seus inicis tenia un creuer a l’entrada i no pas a l’extrem com és habitual.

Està adossada al mur de Can Rius i al Museu d’Història o antic hospital. Antigament a un dels costats del creuer hi havia una petita galeria enlairada a la qual s’entrava pel balneari. L’absis ha desaparegut totalment.

La composició de la façana principal o de ponent és molt simple, amb un eix central de simetria. Malgrat les nombroses modificacions al llarg de la història, encara és possible identificar l’estructura del mur i l’aparell. L’aparell és de petites dimensions i fàbrica senzilla.

És característic dels edificis del romànic meridional i és datat al segle XI. Cal destacar el portal i l’ull de bou realitzat amb maó.

Us passo la seva llarga historia :

  • La zona de l’església pertanyia al gran conjunt termal, del segle I aC – I dC.
  • En el segle IV es redueix l’espai destinat a banys de les termes i la part que actualment correspon a la capella es converteix en zona de necròpolis.
  • L’església es situà a l’antic nucli urbà de Caldes, en el cor de la població, just tocant la muralla, i presidia l’antic portal de Santa Susanna, que assenyalava la direcció de ponent.
  • Probablement fou consagrada l’any 1043, encara que el primer document conegut data del 1141.
  • Posteriorment es té constància que l’any 1156 Ramon de Caldes féu donació de l’església a la canongia de la catedral de Barcelona, juntament amb el solar on estava edificada.
  • Durant els segles XII i XIII va pertànyer a la canongia.
  • Més endavant en aquesta possessió es construí l’Hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l’església de Santa Susanna.
  • Al segle XIX estava unida a la casa de banys coneguda per Can Rius.
  • Consta que el 1867 hi havia una tribuna al balneari que comunicava amb la capella en la qual se celebrava diàriament missa. Aquesta servitud que tenia Narcís de Sans i Rius, propietari del balneari, i que permetia als banyistes veure i oir la santa missa.
  • Cessà el 1906 perquè la capella també era utilitzada com a dipòsit de cadàvers.
  • La capella es va tancar al culte a principis del segle XX, convertint-se en un magatzem d’escombraries.
  • L’any 1987 es va netejar per dur-hi a terme excavacions arqueològiques.
  • Actualment està integrada al nou museu.

La Capella de Santa Susanna, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé