Antic safareig i pou, a la Masia de Can Riera de L’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de L’Hospitalet de Llobregat .

Observem a mà dreta del pati d’aquesta masia, un safareig i el seu pou, on s’extreia l’aigua necessària per rentar la roba.

Molta de l’aigua que es feia servir a les cases per rentar-se, i cuinar provenia dels pous que s’alimentaven de l’aigua de pluja que queia a les teulades i que amb una canonada es desviava cap al pou.

L’Hospitalet, al estar a la part baixa del riu Llobregat és ric en aqüífers, encara avui dia. Els safareigs  acostumaven a tenir aigua d’algun rec o canalització, sobre tot aquells on es rentaven la roba dels malalts.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Capella de Sant Pancràs de Montflorit a Cerdanyola del Vallès

En el Blog “Conèixer Catalunya “ i que us passo l’enllaç, parla de l’existència d’un Pou de Glaç, que es va transformat amb una Capella, la de Sant Pancràs,  sense culte i descatalogada avui en dia, situada en els terrenys de Can Riera, Antic Mas Oliver :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/capella-de-sant-pancras-de-montflorit.html

Si passeu pel carrer de Montflorit , podreu veure la Capella per fora, la porta d’entrada que dona al carrer està tapiada,  en canvi des de dins de la finca es pot accedir.

En la part superior ens dona idea de la curvatura que te un pou de glaç, els accessos al interior s’ha adaptat als existents.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una església ven antiga, de quin poble deu de ser ?

Ara i aquí veieu aquesta església, us preguntareu de quina és tracta i de quin poble deu de ser ?…

Us ho explico, correspon a l’església  i a l’antic poble de Sant Martí de Provençals, que data de l’any 1052 i deu el seu nom al vell temple dedicat a Sant Martí de Tours, i és l’origen de l’actual església de Sant Martí Vell, avui en dia al Barri de Barcelona de Sant Martí.

Veiem mes dades  sobre Sant Martí de Provençals, corresponents a una Web de l’Ajuntament de Barcelona, que ens donen una informació detallada :

“… Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l’Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l’església.

Al final del segle XIX pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

La antiga rectoria, amb dos rellotges de sol

El barri, com tants d’altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades els anys 50. Els primers dos grups d’habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, foren promoguts per la Caixa de Pensions i l’Obra Sindical del Hogar.

L’aprovació d’un pla parcial del sector, l’any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va possibilitar la culminació edificatòria, amb la multiplicació de grans blocs d’habitatges. En resultà un barri amb una alta densitat de població i una manca total d’equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l’arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres importants millores al barri.”…

Com veiem, en petits racons de Barcelona, encara es pot sentir i gaudir d’escenaris antics d’abans de la Barcelona actual … perdràs per uns instants,  a un silenci de segles en rere…per tornar a la vida quotidiana i al sortir veure grans cases i multitud de cotxes per aquest vell barri de Sant Martí de Provençals.

 

Dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text , adaptació de les dades i Fotografies : Ramon Solé