Oratori de Sant Isidre de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

La font- abeurador de cal Marxant

i una vegada que passeu per  , cal seguir un camí a la dreta, conegut com carrer G. i que agafa altura, a una certa distancia i sobre el camí a la dreta, en un pujol esta l’Oratori de Sant Isidre.

Oratori en forma quadrada , amb portella per tancar la imatge del sant,

sempre en flors de muntanya, donat que es molt apreciat per la gent de la contrada.

Sobre de l’oratori hi ha una creu de ferro.

Es contempla una bona vista de la vall de Camprodon.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

 

Ajuntament i municipi de Molló

Avui us presento dos articles

L’Ajuntament de Molló, està ubicat al cor del poble, es tracta d’un edifici de tres plantes,

coronat per un rellotge esfèric,

i que combina les parets de pedra antigues amb una intervenció moderna que ha permès obrir-hi finestres.

Us passo dades  de l’historia de Molló :

  • El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement de l’existència d’un poblament anterior, segurament d’origen celta.
  • A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll.
  • L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir.
  • Al 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, Molló passa a ser un municipi fronterer.
  • Durant la Guerra Civil, el gener i febrer de 1939, Molló va ser testimoni dels més de 100.000 exiliats que es calcula que van creuar el Coll d’Ares per refugiar-se cap a França.
  • L’entrada a la UE (1986) i la desaparició de la duana a Coll d’Ares (1992) van permetre recuperar la relació de veïnatge amb el Vallespir i la Catalunya Nord.

Molló (a 1.182 metres d’altitud) i Espinavell (1.250 m) són els dos nuclis de població que conformen el municipi.

La resta de la població del municipi es troba disseminada en forma de masos pels set veïnats: Can Solà, Fabert, Favars, Ginestosa, Els Grells, Moixons i El Riberal.

El terme municipal, de 43 km², comprèn tota la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter.

Molló és la millor balconada per veure com conflueixen a la vall de Camprodon els paisatges catalans a banda i banda de la frontera franco-espanyola.

Ja en època de celtes i romans, Molló era terra de pas i això la convertí en escenari de guerres.

Llocs a visitar a Molló :

Església de Santa Cecília de Molló, la capella de Sant Sebastià, l’Ajuntament, la Font Vella i safareig, Pont del Molí de Can Fumat, Pont de Can Plaga, Camí de la Retirada, Molló Parc Aventura, el Parc d’animals de Molló…i molt més…!

Si voleu conèixer més de Molló, us passo l’enllaç de la Enciclopèdia Catalana :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0043271.xml

Us recomano la seva visita a qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Feliu de Rocabruna de Camprodon

Avui us presento dos articles

Sant Feliu de Rocabruna és una església romànica del municipi de Camprodon (Ripollès), situada concretament del petit poble de Rocabruna, dins l’antic terme municipal de Beget, situat al vessant sud de la muntanya de Montfalgars, a la capçalera de la riera de Beget.

Us passo la seva historia :

  • El temple de Rocabruna s’esmenta per primera vegada l’any 1097 en una donació feta per Arnau de Petrio a l’abat i al monestir de Sant Pere de Camprodon, de tots els drets i honors que tenia a Sant Cristòfor de Beget i a Sant Feliu de Rocabruna.
  • Pel 1184 n’era rector Guerau de Fornells.
  • Se cita l’any 1279 amb el nom “d’ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rochabruna”.
  • Va ser restaurada entre els anys 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna.
  • I de nou l’any 1929.

Temple romànic del segle XII, restaurat l’any 1929. Disposa d’una sola nau amb volta apuntada a l’interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l’absis, formada per tres arcs en degradació, és de doble biaix. Pel costat de migdia hi ha la porta i dues finestres, parcialment cegues, de doble esqueixada.

El campanar originari era d’espadanya, damunt la qual s’aixecà l’actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l’escala que mena a les campanes.

La porta d’accés al temple que mira al sud, presenta un conjunt d’arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S’hi accedeix per quatre graons. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

En la façana sud, també hi ha dues finestres originàriament amb arc de mig punt i atrompetades. Actualment són parcialment cegues, en haver estat convertides en ull de bou.

Verge de la Salut

Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.

Pila Baptismal

A pocs metres del campanar hi trobem el comunidor.

Fotografia : Viquipèdia – el Comunidor

Sant Feliu de Rocabruna és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa front de l’Església

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Mas Pascal de Camprodon

Avui us presento dos articles

Mas Pascal està a redós del turó que li dóna nom i encarada a Migdia a Camprodon.

També, aquest mas se’l coneix com Mas Llandrius; és una finca molt important i estratègica dins el conjunt de Camprodon.

Antigament tenia molta extensió de terreny, on es podia conrear i pasturar en els Prats de can Pascal.

Cal fer ressenya de la Roureda de can Pascal o Roureda de mas Llandrius de gran interès ecològic.

També cal destacar les seves Fonts, com la Gavatxes, de Llandrius

i de can Pascal.

La Fundació Vila Riera, propietària de la finca, i que ha posat en valor diferents punts de la finca, tot i que resta molt de treball per realitzar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Camprodon

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Martí esta situada en la Plaça dels Països Catalans de Vilallonga de Ter.

Us passo la seva historia :

  • Fou documentada des de l’any 1183 quan Arnau Descatllar cedeix els drets que té sobre l’església de Sant Martí el bisbe de Girona.
  • Però el lloc de Vilallonga ja existia d’abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villalonga”.
  • La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten notícies especials sobre l’edifici.
  • Es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l’absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes.

foto viquipèdia

L’absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.

L’absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

L’Església de Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Roure de Camprodon

La Capella del Roure esta en un turó al costat de la Font Llandrius de Camprodon.

Us passo dades històriques :

  • Alderico de Campa la feu edificar l’any 1477, possiblement va restaurar una capella romànica del s. XII.
  • A la llinda de la porta principal hi ha cisellat l’any 1851.
  • L’any 1851, Francesc Xavier de Campa la va modificar molt, deixant-la tal com es troba actualment.
  • A fi de poder ampliar el carrer Freixanet, amb el permís del Bisbat de Vic va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font Llandrius (però orientada aproximadament est-oest).
  • Localització abans del trasllat, era en el carrer Freixenet, 46.

Petita capella de planta rectangular, originàriament un petit oratori de camí situat a la sortida de la Vila en direcció a Molló.

Estructurada en una sola nau i absis semicircular orientat al sud.

Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures.

La coberta és de teula àrab a dues vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.

Us passo informació del trasllat de elpuntavui de la capella i la seva llegenda :

http://www.elpuntavui.cat/article/59834-traslladen-a-peces-la-capella-del-roure-de-camprodon.html

Us passo imatges de la capella quan es va fer el trasllat, extretes de Viquipèdia :

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Ara fa 100 en rere …. com era La Font del Boix de Camprodon ?

Imatge febrer de 2020

El passat dia 28 de juny , en el Blog de Fonts Naturals, Aigua , Muntanya i Mes… , us vaig  presentar com està actualment La Font del Boix, però…, com era fa 100 en rere ?, aquí teniu imatges :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Roig de Camprodon

Can Roig esta situada en el carrer Freixenet, 21de Camprodon, a la sortida del poble en direcció Molló, just abans de travessar el riu Ritort.

Us passo la seva història :

  • Va ser construït com a segona residència del Dr. Roig, cunyat del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal durant els anys 1900-1901.
  • L’autoria de l’arquitecte és discutida, ja que es creu que hi va intervenir Puig i Cadafalch.
  • L’arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial.
  • L’edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39,
  • Va ser abandonat en acabar el conflicte.
  • Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l’edifici.

L’edifici està situat en una finca de 1.550 m2 i té una superfície construïda total de 780,52 m2 distribuïda en quatre plantes.

La porta principal de l’edifici avui desapareguda, era d’un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d’arcades romàniques coronades per merlets.

Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra.

A l’interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l’escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Edifici de gran qualitat, per no dir el que més, de l’època. Obra molt interessant del modernisme, llàstima pel seu estat actual.

Us passo un article del 25 de febrer de 2014, on ja fa menció d’una situació de degradació molt marcada d’aquest edifici :

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/23198/camprodon/encara/restauracio/can/roig/75/anys/despres/abando

Can Roig és un edifici modernista inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació  al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : EL CASTELL DE SANT NICOLAU EN EL PUIG DE LAS RELIQUIAS DE CAMPRODÓN: Y otros estudios

Fitxa Técnica :

Autor : Carlos Serra Vidal

Tapa : Tova

Preu : 17,09 €

Editor: DUXELM; Edición: 1 (1 de septiembre de 2008)

Colecció: Pdte. Coleccion

Idioma: Català

ISBN-10: 8493593370

ISBN-13: 978-8493593377

Epíleg :

 “Cuando en el año 1995, el día 6 de Diciembre, festividad de San Nicolás de Bari, di fin al opúsculo de El Castell de Camprodón en el Puig de las Reliquias, omití incluir, por desconocerlos en aquel entonces, ciertos acontecimientos relacionados con el origen del Castillo y su devenir inicial, y que posteriormente, y a medida que mis indagaciones sobre diversos temas de Camprodón iban progresando, fui vertiendo en posteriores escritos.

Primero, en el dado a luz en 1996, denominado Clamores que el Abad de Camprodón y su comunidad, elevan a Dios y al Rey, donde se relatan las quejas del Abad, por muertes, daños y expolios, ocasionados a siervos, honores y predios del Monasterio, cuando las razias organizadas por hombres de Besalú, entre los años 1234 y 1240. Y después, en El monasterio de Sant Nicolau de Camprodón. Las canonesas reglares de San Agustín en el Puig de las Reliquias, publicado en 1997, en el que se narra la vida y milagros de unas Canonesas reglares de San Agustín, posesionadas en el deshabitado Convento del Puig de las Reliquias.

Al considerar estas noticias, suficientemente significativas para aclarar ciertos aspectos del Castillo, no expuestos en la primera edición, he creído conveniente darlas a conocer, incluyéndolas, como es lógico y natural, en el presente trabajo, que ahora y para mejor entendimiento, encabezo con el nombre de El Castell de Sant Nicolau en el Puig de las Reliquias de Camprodón (publicado en 2000), para diferenciarlo del primer opúsculo. .En Abril de 1998, publiqué La peste negra en Camprodón – Greuges y fogajes. De Narbona pasó la Peste a Perpignan, en donde se manifestó a partir de principios de Abril y duró hasta finales de Junio. En Gerona, a mediados del mes de Mayo, y persistió hasta fin de Agosto, y en Camprodón apareció en la última decena del mes de Junio del mismo año de 1348 y no empezó a decrecer hasta finales del mes de Agosto.”

 

Recull del Llibre i informació : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Castell de Camprodon o Castell de Sant Nicolau de Camprodon

El Castell de Camprodon  està situat en el Puig de les Relíquies de Camprodon .

Us passo la seva historia :

  • En l’any 904, el topònim “Camporotundo” es troba a l’acta de consagració de la primitiva església, dedicada a Sant Pere.
  • El 1196 Pere el Catòlic donà llicència a l’abat Bernat perquè, amb tots els veïns, es traslladés al Puig de les Relíquies (Podium Reliquiarium), on calgué fer algunes obres de defensa davant el perill de la Guerra dels Albigesos.
  • S’iniciava així el castell de Sant Nicolau, nom de la capella que sembla que ocupava aquell cim, on també hi havia, hom diu, un hospital de pelegrins. A la banda de ponent del castell nasqué la Vila de Baix, sector que el castell protegí cenyint-lo amb les muralles.
  • El 1462 el rei Joan facultà uns delegats “per resoldre si convenia a les necessitats de la guerra arreglar la vella fortalesa de Camprodon”.
  • El 1658 va ser escenari de la Batalla de Camprodon.
  • Durant el 1666 s’iniciaren les obres de reconstrucció i ampliació del castell però el 1698 fou volat per ordre del virrei de Catalunya.

La muntanya està ocupada avui dia per alguns horts en els marges amb més pendent i el pla de la Torre del Coll, i cases d’estiueig, com per exemple Can Serra, Can Conde o Can Vincke, en les parts més planeres.

El Castell de Camprodon, originalment de Sant Nicolau, és una antiga fortificació al nucli de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Camprodon i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +