El Casal les Fonts de Terrassa

El Casal  esta situat en el carrer de Mossèn Parramon, 16, Les Fonts de Terrassa.

El Casal, esta ubicat al gran edifici emblemàtic de principis del segle XX.

De la façana principal podem destacar el seu nom amb lletres grans i fetes de trencadís de diversos colors.

Així com el rellotge i unes campanes no massa grans  en un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions que ens recorda una capella.

I l’antiga porta de colors blau, al costat de la porta actual que dona entrada al restaurant.

Des de mitjans del segle passat, es va iniciar-se a servir menjars i fins en l’actualitat que es un restaurant destacat de Les Fonts de Terrassa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu de Sabadell

L’Església de Sant Fèlix o de Sant Feliu està situada en la Plaça Sant Roc, s/n, front de l’Ajuntament de Sabadell.

L’església de Sant Fèlix, oficialment de Sant Feliu, és l’església arxiprestal de Sabadell. Es just al mateix indret on, al segle XV, hi havia hagut la capella de Sant Salvador d’Arraona.

Durant el segle XX, la capella es va enderrocar i se’n va erigir una de més gran, on es poguessin traslladar els altars de la capella de Sant Feliu d’Arraona actual capella de Sant Nicolau.

cartell

Us passo detall de l’historia d’aquest església :

  • Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construeix una nova església (1403-1420) de la que destacava un portal de mig punt.
  • D’aquest temple, que es va consagrar l’any 1488, només en queda actualment l’absis amb els quatre finestrals que donen al carrer de l’Església i que allotja l’anomenada capella del Santíssim.
  • El 1578 es construeix la sagristia al costat de l’absis gòtic. El primer pis d’aquesta féu l’ofici de Casa dels Comú.
  • Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l’agregació de quatre noves capelles.
  • El campanar de l’església és d’estil barroc, va ser construït entre els anys 1738 i 1742, segons un projecte de l’arquitecte Joan Garrido.
  • De 1751 a 1775 es fan noves construccions, que gairebé fant una església de nova planta, amb un portal d’estil renaixentista.
  • Aquest temple fou cremat el 1909, després fou acabat d’enderrocar, respectant l’absis gòtic.
  • Enric Sagnier fou el responsable de la construcció d’arcs de reforç de la capella del Roser l’any 1910. Jeroni Martorell participà també, en dates semblants en les obres de reconstrucció.

L’actual església és d’estil gòtic acadèmic. Està formada per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4,5 metres.

S’ha conservat l’absis gòtic de l’any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l’enreixat de l’època i el campanar barroc del 1724, de base octogonal, format per tres cossos de pedra un de terra cuita.

Al passadís central hi ha enterrat l’escriptor i eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 1841 – 1916).

El campanar barroc de l’església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana.

Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita.

És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d’una alçària d’1,6 metres.

A dalt de la solera s’aixeca la torre de ferro, del 1856, ambles campanes de les hores i dels quarts, i l’àngel que assenyala d’on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d’inici de les obres.

Us passo mes dades a facebook.com:

https://www.facebook.com/parroquia.santfeliusabadell

Us passo informació mes detallada sobre el Campanar de Sant Felix :

http://ca.sabadell.cat/Descobreix/p/campanarfelix_cat.asp

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
  • En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
  • L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
  • Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
  • Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
  • De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu curiositats : Avui, en la barriada antiga d’Horta a Barcelona

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas en la barriada antiga d’Horta a Barcelona.

  • En el carrer Campoamor, podem veure a una casa antiga un rellotge de sol,
  • que esta fet amb rajoles de valencià i representa Sant Jordi matant el Dragó.
  • Seguim en el mateix carrer, ara ens crida l’atenció una casa que deu ser de primers del segle XX, els forjats que te en la part mes superior.
  • El carrer Campoamor ens facilita molt mirar per de munt nostra, en aquest cas es l’entrada a una finca i el relleu d’un tros de paret del mur exterior.
  • L’última casa d’aquest carrer, te la fatxada una certa tonalitat verd molt clar, que juga amb les sanefes de fulles i brancals verds que hi han en diversos llocs.
  • El carrer canvia de nom, ara entrem al carrer de Xapí en una de les cantonades hi ha un gran casa que podem destacar la seva decoració de la fatxada i el forjat decoratiu, entre altres.
  •     
  • Ara estem entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, on esta la Biblioteca de can Mariner, en la seva fatxada veiem un rellotge de sol de l’any 1949.
  • També de can Mariner hem triat un balcó ben conservat digna d’admirar.
  • També al tocar d’aquí, hi ha un edifici de la Caixabanc, on podem veure una torre – campanar i el seus rellotges en les quatre cares.
  • Per últim, en un costat de Plaça d’Eivissa , hi ha un petit comerç que en el seu conjunt es ven curiós, cal destacar els dibuixos de dos vaixells a sota del balcó.
  •  

Ven segur que si mireu per sobre vostre, podreu gaudir de moltes coses que mai heu vist…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé