Ermita de Santa Perpetua de Gurb

Avui us presento dos articles

L’ermita Santa Perpètua està situada en un indret privilegiat. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunya

Us passo dades de la seva història :

  • L’ermita original era del s. XII.
  • L’ermita està documentada el 1356, malgrat que d’aquesta època només en resta l’estructura de la planta. Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
  • Degut a l’increment de la devoció popular, seria reconstruïda durant el segle XVII o XVIII, alterant la coberta, possiblement de volta de canó, i afegint-hi el cor.
  • Se sap que el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.

L’ermita de Santa Perpètua és en l’actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Campanar d’espadanya de dos ulls en arc de mig punt cobert per una teuladeta de dues vessants amb una creu de pedra al cim; fa una amplada de 4’20 metres. Hi pengen dues campanetes, una a cada ull. Està situat damunt el centre del mur del frontis.

Alba Erra – 1989 / Generalitat de Catalunia

Per a més dades podeu accedir al Blog Coneixer Catalunya :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/santa-perpetua-en-terme-de-santa.html

El 3/11/2012, va sortir un article en el9nou.cat, sobre la restauració portada a terme per part de voluntaris:

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-grup-de-voluntaris-ha-restaurat-lermita-de-santa-perpetua-a-gurb/

La ubicació de l’ermita de Santa Perpètua, és un dels miradors naturals de la comarca d’Osona.

 

Text : Ajuntament de Santa Cecilia de Voltregà i Ajuntament de Gurb

Adaptació al Text :Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé

Ermita de Sant Muç de Rubí

Avui us presento dos articles

Sant Muç de Rubí està situat en el camí de Sant Muç de Rubí (Vallès Occidental).

Us passo la seva historia:

  • Capella molt vinculada a la història de la Barcelona vuitcentista.
  • Va ser construïda l’any 1307 amb un llegat de 12 diners a la llàntia de Sant Muç fet per Guillem i Elisenda de Vilaroç.
  • Posteriorment, aquests llegats van ser molt freqüents en els testaments dels veïns d’aquella època.
  • Entre els segles XVII i XIX s’hi van fer nombrosos aplecs de les colles dels Xatos de Sant Muç, originaris del Raval de Barcelona.

És una capella d’una sola nau, que és la part més primitiva.

El presbiteri que s’aixeca per sobre de la nau va ser construït en el segle XVIII.

Davant de la porta d’entrada hi ha un pòrtic format per tres arcs rebaixats que es sustenten per dues columnes.

S’hi accedeix per una escalinata de cinc graons.

Disposa d’un petit campanar d’espadanya d’un sol ull amb campana, on veiem la data de 1771.

Actualment l’edifici esta en un estat delicat i en fase de deteriorament.

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo article de rubitv.cat, sobre l’Aplec de Sant Muç de l’any 2019 :

https://www.rubitv.cat/noticia/2210/dema/aplec/sant/muc/festa/dels/xatos/era/ermita/sant/muc

Sant Muç de Rubí és una petita església del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església – Capella de Sant Sebastià de Molló

Avui us presento dos articles

Sant Sebastià  es una església d’estil Medieval, que està situada al carrer de Sant Sebastià, 31 de Molló.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que va assolar Europa a l’Edat Mitjana.
  • En algun lloc s’esmenta l’any 1708 com a data de la seva construcció.
  • L’any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l’església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó, mort el mateix any a l’edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.

INSPAI – IF-647296-Molló – Església de Sant Sebastià de Molló

A l’entrada del poble es troba Sant Sebastià, una petita capella amb coberta a dues aigües i un petit campanar de torre.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L’absis està cobert amb volta d’aresta.

Es conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló. Avui dia, encara se celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de gener) on la gent del poble els canta.

Us passo informació d’aquests Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-sebastia-mollo-ripolles.html

Fotografia : Jordi Contijoch Boada – Generalitat de Catalunya – Retaule d’estil Barroc

Sant Sebastià  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Avui us presento dos articles

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d’Osona.

Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Us passo la seva historia :

  • Tot i que l’estructura de l’edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta, del 1700.
  • La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l’interior és anterior a l’obra arquitectònica.
  • La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l’arquitectura és del segle XVIII.
  • Esmentada ja el 1170, l’església fou renovada a partir del segle XVII.

Gemma Vila-Catala Passola. any :1990 – Generalitat de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat en el vertex d’unió entre Osona i el Ripollès.

L’església és una construcció d’una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d’entrada al 1700.

Al costat esquerre de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s’hi accedeix des de l’interior de l’església.

La porta d’entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l’hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada.

Us passo més informació dels Munts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Munts_(Sant_Agust%C3%AD_de_Llu%C3%A7an%C3%A8s)

El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de la Mare de Déu de les Feixes de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Santa Maria de les Feixes és una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, situada al mig d’un camp a tocar el camí d’Horta de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Santa Maria depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes.
  • Podria ser originàriament romànica però no està documentada fins al S. XIV.
  • Concretament se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars.
  • El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany la capella, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús.
  • El 1767 els jesuïtes foren expulsats d’Espanya i la capella es va vendre en subhasta pública el 1770, i fou reconstruïda segons consta en una làpida.
  • El juliol de 1936 va patir un incendi i es destruí l’altar.
  • En aquest indret hi havia un projecte de construir un camp de golf.

Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s’accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d’obra.

Ermita abans de ser restaurada – Fotògraf : Roger Vinent Arnau -2008 – Generalitat de Catalunya

La façana de l’atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l’ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic.

A l’interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l’exterior com a l’interior, i amb arrambadors pintats, a l’interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals.

Us passo informació de la revista Cerdanyola al dia – issuu.com,  del 23 de gener de 2013 que parla d’aquesta ermita :

https://issuu.com/cerdanyola_al_dia/docs/1493_web

Santa Maria de les Feixes és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Capella de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles

La Capella de Sant Roc  esta en el carrer de Vista Alegre, 1 d’Olot.

És una capelleta situada damunt les Fonts que porten el seu nom, prop del riu Fluvià. Realitzada amb carreus i enguixada, disposa d’una sola nau, coberta a dues aigües, amb el campanar de cadireta col·locat damunt l’absis.

Cal destacar el gran porxo d’estructura de fusta que cobreix la porta principal, d’estil neoclàssic, amb llinda que presenta esculpida la data de 1728.

A cada costat hi ha una finestra amb reixa que permet veure l’interior i al damunt una bonica rajola amb la imatge del sant. Aquesta va ser canviada de lloc en algun moment, ja que algunes de les rajoles estan mal col·locades. Cromàticament predominen els colors blaus i taronges i està emmarcada per una sanefa de motius florals de colors verds i blaus que fou suprimida en la part superior i inferior.

A la paret dreta de l’església s’hi va construir un petit contrafort durant les obres de restauració. La capçalera està formada per l’absis, damunt el qual es va aixecar un pis superior que servia d’habitatge i el campanar de cadireta amb la data 1723.

La nau de la capella està coberta amb voltes d’aresta enguixades. L’altar està fet de rajoles vidriades, possiblement procedents de València. Està format per dos registres horitzontals i cinc verticals. Al damunt hi ha una fornícula, també vidriada, que guarda la imatge de la Verge. Els dos registres verticals situats als extrems dissimulen les portes que donen accés a la sagristia i al campanar. Als centrals hi ha l’altar, a la part baixa, fet de rajoles amb motius vegetals i a cada costat dos registres verticals amb motius florals i caps d’àngels.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – 1985 – Generalitat de Catalunya

Als murs de la nau hi ha dos plafons més de ceràmica vidriada amb motius vegetals.

La capella de Sant Roc és un edifidi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Ermita de Sant Aniol d’Aguja de Montagut i Oix

Com cada diumenge us presento dos articles

L’Ermita de Sant Aniol d’Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). L’ermita, també és anomenada Sant Aniol d’Uja i Sant Aniol d’Aguges, és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d’Aguja.

Es pot arribar des de Sadernes, o des d’altres punts, si sou bons coneixedors dels senders d’aquesta zona.

Us passo la seva historia :

  • És un edifici romànic del segle XI,
  • Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d’embigat de fusta, que es va enfonsar.
  • Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s’accedeix per una escala de pedra.
  • La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera.

És un temple de reduïdes dimensions, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard.

Absis

La porta, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.

Per l’interior de l’ermita i també per l’exterior, a través d’una baixada amb graons i rampa, s’accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l’Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.

Us passo mes dades sobre l’Ermita en l’enllaç amb Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Aniol_d’Aguja

L’Ermita de Sant Aniol es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el 1983.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada de Terrassa

Ahir us vaig parlar de l’antiga masia de Ca n’Anglada, avui ens fitxarem amb la seva Capella adjunta.

L’accés a l’Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada, està en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, al costat de la masia de Ca n’Anglada, en el barri al qual ha donat nom de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • És una capella romànica
  • Tot i que no hi ha documentació directa sobre la capella, surt esmentada a partir de mitjan segle XI.
  • Per les seves característiques, sembla probable que el seu origen es pugui situar vers aquest període.

Es tracta d’un edifici amb planta en forma de T, d’una sola nau i capçalera rectangular, amb voltes de canó i coberta a doble vessant.

La façana, a ponent, té porta d’accés adovellada, al damunt de la qual hi ha una finestra atrompetada d’arc de mig punt.

El conjunt es completa amb un campanar de paret d’una sola obertura i una campana. El parament és irregular.

L’Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada del municipi de Terrassa, és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Torre Mossèn Homs de Terrassa

Ahir us vaig fer l’article sobre la Torre Mossèn Homs, avui us faré referencia a la seva Capella, situada en front de la Torre Mossèn Homs de Terrassa.

La Capella de Mossèn Homs s’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç de Terrassa.

La Capella, esta dedicada al Sagrat Cor, se situa prop de l’era de la Torre de Mossèn Homs i està construïda en planta rectangular, d’una nau, sense absis i amb entrada lateral d’accés al cor.

L’atri, a l’entrada, està suportat per dues pilastres de pedra i coberta amb cavalls de fusta.

Presenta un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions.

La capella de Mossèn Homs és un edifici del nord-est del municipi de Terrassa inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé