Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme de Camarasa

Sant Bartomeu  està situat en La Baronia de Sant Oïsme, municipi de Camarasa ( La Noguera).

La Baronia de Sant Oïsme fins al 1970 havia pertangut a Fontllonga. Sant Oïsme és situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger.

Clara Lopez_/ Generalitat de Catalunya

Fou municipi independent fins a mitjans del segle XIX quan s’integrà a Fontllonga i posteriorment, Fontllonga i els seus agregats van ser annexionats al municipi de Camarasa.

Us passo dades històriques:

  • Estava situada amb el castell al centre de la Baronia de Sant Oïsme.
  • Al segle XVIII la baronia pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella.
J. salvadó – 1985 / Generalitat de Catalunya

Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme és l’antiga capella del castell del qual es conserva una magnífica torre circular, molt a prop del temple.

Està formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, acabada en una capçalera trevolada, amb tres absis semicirculars.

Jordi Contijoch 2009 / Generalitat de Catalunya

En cadascun dels tres absis s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Jordi Contijoch 2009 / Generalitat de Catalunya

L’absis del costat nord ha estat molt modificat al llarg dels segles. Arc triomfal i volta de canó de mig punt.

Porta de mig punt al nord.

Clara López Basanta / Generalitat de Catalunya

El campanaret quadrat sobre el creuer, amb finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme, a les quatre cares, data del segle XII.

Els murs són de carreus i la coberta de lloses de pedra del país.

Sant Bartomeu és l’església de la Baronia de Sant Oïsme, és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Castell de Sant Oïsme de la Baronia de Sant Oïsme

Castell de Sant Oïsme situat al nucli de la Baronia de Sant Oïsme (La Noguera).

El castell de Sant Oïsme és una fortalesa situada al poble de la Baronia de Sant Oïsme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera.

S’aixeca, rodejada per les cases de la Baronia, al cim d’una roca enfront de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d’Àger, sobre l’embassament de Camarasa. És d’època romànica i datada al segle XI.

Jordi Contijoch Boada – 2009 / Generalitat de Catalunya

Es passo la seva historia :

  • Documentada el 1095, quan Ermengol, nét de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040.
  • En diversos documents s’esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l’actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu).
  • Quan Santa Eufèmia va perdre la parroquialitat, aquesta categoria va passar a Sant Bartomeu, que també la perdria al s. XVII.
  • En un document del 1099 s’esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la família Meià.
  • L’any 1193 ja no era domini de la branca principal d’aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià.
  • El 1379 es tornen a tenir referències de l’indret en un document del rei Pere III on consta el castell de Sant Oïsme (“Sent Ohismia”) situat a la baronia de Meià.
  • L’any 1426, el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre les quals hi havia “Santa Sosimia”, que s’identifica com Sant Oïsme.
  • Sembla que Sant Oïsme seguí vicissituds ben diferents a la dels castells de la conca de Meià que foren inclosos en el marquesat de Camarasa. En desaparèixer els senyorius jurisdiccionals Sant Oïsme pertanyia al noble Sobies.

La torre, que conserva una alçada de 14m, té a peu pla un diàmetre intern de 270m i un gruix de murs de 1,5m, mentre que a la part superior el gruix és de 1,13m. La porta es troba a 4m del terra interior i està orientada al sud.

Pere Catalá – 1962 / Generalitat de Catalunya

Aquesta porta devia estar coberta amb un arc de mig punt. El que es veu en l’actualitat és fruit de la restauració. A uns 8m hi ha una altra porta de mida menor (70cm d’ample i 1,6m d’alt), oberta al sud-oest, i també coberta amb un arc de mig punt, aquest original.

Al nord hi ha dues espitlleres, una a 5m i l’altra a 8m de terra, que tenen unes dimensions de 1m per 80cm a la part interior.

Actualment hi ha a l’interior de la torre una escala metàl·lica que permet l’accés a la part superior i que fou col·locada després de la restauració del conjunt.

Pere Catalá – 1962 / Generalitat de Catalunya

La torre està construïda amb carreus rectangulars de mida mitjana units amb morter de calç. A l’interior els carreus són més petits i menys treballats.

A més de la torre, al capdamunt de la roca on aquesta està ubicada, hi ha també altres edificis pertanyents al castell. A la banda sud hi havia un recinte de 4m per 3,5m de funció desconeguda. Abans de la restauració de la torre es veia com aquest mur arrencava des d’ella. La planta pot seguir-se amb facilitat.

Roger Vinent Arnai 2006 / Generalitat de Catalunya

Al nord, a uns 15,5m de distància de la torre, hi ha una paret transversal amb una alçada d’uns 9m, una llargada de 5,4 metres i 1 metre d’amplada.

Entre aquesta paret i la torre hi ha també restes de murs laterals. A la paret transversal es poden observar una finestra tapiada i dues portes de diferents mides.

Aquesta construcció està feta amb aparell irregular, de mida més petita. La torre i el recinte meridional es poden datar al voltant del segle XI, mentre que la resta de construccions semblen baix medievals.

Castell de Sant Oïsme és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

Xavier Oms / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Miquel de Fontllonga municipi de Camarasa

Avui us presento dos articles

Imatge del poble

L’Església de Sant Miquel de Fontllonga de la Plaça de l’Església de Fontllonga  municipi de Camarasa.

J Salvado 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • Fou la parròquia del castell i nucli de Fontllonga, funció que encara conserva avui en dia. Fins a la desamortització depengué del priorat de Santa Maria de Meià.
  • Les primeres notícies escrites són de l’any 1049, quan una persona anomenada Vuart, la seva muller Maria i el seu germà Ramon Temon feren donació del delme de Fontllonga al monestir de Santa Maria de Meià i a l’església de Sant Jordi de Fontllonga.
  • El 1095, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, i nét del fundador del monestir, donà al mateix monestir les esglésies que tenia entre les quals figuraven les de Fontllonga amb tots els drets i pertinences.
  • El 1137, en un capbreu del mateix monestir hi consta que Santa Maria de Meià posseïa el castell de Fontllonga i les esglésies del terme.
  • El 1315, consta que el delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona visità el lloc.
  • La dependència de Santa Maria de Meià es féu més patent quan el 1458, el prior Pere de Vilanova uní la rectoria de Fontllonga al priorat de Santa Maria.
  • Això l’exemptava de les visites pastorals del bisbe d’Urgell, sobretot a partir del segle XVI.
  • Així, el 1633 el visitador de la catedral i el bisbat d’Urgell hagué de revocar la seva visita a l’església de Fontllonga perquè anava en perjudici de la dignitat prioral.
  • A mitjan segle xvii Roig i Jalpí afirma que l’església encara gaudia d’un culte important: «Sant Miquel Archangel, en Font-llonga. És parroquial. Y en ella hay instituidas dos Cofradias».

Consisteix en un edifici d’una sola nau amb una capella adossada al sud, donant a la planta certa aparença de creuer. L’aparell general de l’edifici es caracteritza per l’ús de carrerons ben escairats, sense polir, disposats de forma ordenada en filades uniformes i regulars. Les cobertes conserven el seu acabat en lloses de pedra irregulars, presumiblement originals, tot i que recentment es denoten restauracions que han canviat aquesta aparença puntualment.

La façana principal actual es troba a l’oest, compta amb un portal en arc lleugerament apuntat, i emfatitzat per una arquivolta en degradació, amb un motlluratge simple de filiació gòtica. A la façana original, al mur nord, hi ha una porta paredada també amb arc lleugerament apuntat, amb grans dovelles. En aquesta mateixa façana nord s’observa un canvi de nivell al ràfec de coberta, que manté el carener uniforme.

Imatge del poble

Com ja s’ha dit és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per una absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral que arrenca una motllura bisellada. Als costats de l’absis hi ha dos arcs formers de perfil apuntat. Al mur de ponent, capçat per un campanar de torre que correspon a les reformes tardanes, s’obre una finestra d’una sola esqueixada amb arc apuntat, esvelta i apuntada.

Imatge del poble i paroràmica

L’edifici mostra una evolució complexa en les seves fases arquitectòniques. Per una banda la planta de l’església podria correspondre’s amb el temple arcaic, del segle XI. No obstant la majoria de trets de les façanes, arcs i motllures semblen indicar una cronologia vers els segles XIII-XV. Altres elements interiors o el mateix campanar deuen correspondre amb el segle XVIII o posteriors. Es pot observar, a més, que recentment l’edifici ha estat restaurat, ja que els murs i la teulada es troben ben assentats i acabats i en un òptim estat de conservació.

Panoràmica des del poble

Fontllonga ens ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals.

Sant Miquel és l’església parroquial del poble de Fontllonga, al municipi de Camarasa (Noguera) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez