Tines dels Manxons de Callús (Bages)

Les Tines dels Manxons es troben a la sortida del poble, al costat esquer de la carretera BV 3003, direcció a Sant Mateu de Bages.

Als Manxons, un barri situat a l’oest del nucli de Callús al costat del riu Cardener hi trobem les Tines dels Manxons.

Aquestes antigues tines a peu de vinya són un testimoni històric de l’activitat vinícola que hi va haver al Pla de Bages al s.XIX.

La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX.

Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya.

La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d’assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport.

Actualment, no hi vinta, sols camps…

Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9.

Encara avui es conserven unes quantes tines agrupades en filera

i construïdes en tàpia que darrerament s’han rehabilitat i museïtzat parcialment per tal de poder-les visitar.

Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza.

És possible veure’n l’interior des de fora ja que s’hi ha instal·lat un polsador de llum per il·luminar-les.

També és possible accedir-hi demanant la clau a l’ajuntament prèviament.

Actualment, aquest conjunt patrimonial està catalogat en l’Inventari de Béns Culturals elaborat per la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Ajuntament de Callús i Altres.

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Sant Sadurní de Callús -església nova- (Bages)

L’església de Sant Sadurní de Callús està situada en el carrer de Josep Puigbó, 8 de Callús (Bages).

Us passo la seva historia :

• A finals del segle XIX s’anaren instal•lant a la vora del riu Cardener una sèrie d’indústries tèxtils que eren pol d’atracció de població; així es configurà un nou poble a la plana que quedava allunyat de l’església parroquial ( l’esglesia vella) situada dalt d’un turó prop del castell de Callús.
• Es diu que els bisbe Muñoz Izquierdo, que estigué al davant de la diòcesi de Vic entre el 1916 i 1927, ordenà la construcció d’una nova església al lloc on vivia la gent.
• El 21 de novembre de 1926 fou col•locada la primera pedra.
• Però no fou beneïda fins al 10 d’agost de 1940 pel bisbe Perelló.
• El campanar actual fou inaugurat el 9 de setembre de 1951, en substitució d’un altre anterior, enderrocat durant la guerra civil.

És una església amb una planta de tres naus, una central i dues laterals més baixes i estretes que la central.

El sostre d’aquesta està coberta amb volta de totxo, reforçada per uns arcs faixons que condueixen el pes cap a uns pilars (cinc per banda).

El sostre presenta llunetes i unes aparents claus de volta en funció merament decorativa.

En la part alta de la nau central, just acabada la volta, s’obren unes finestres allargades, set al cantó dret i sis a l’esquerra.

En els laterals hi ha una sèrie d’altars, definits per sis petis estreps els quals ajuden a aguantar la coberta d’aquesta part.

Mª Alba Oliveras i Rubiralta -1988 / Gerneralitat de Catalunya

L’edifici és obrat amb carreus de mides irregulars i també utilitza el totxo per flanquejar i delimitar els cantoneres de les naus i del campanar de torre.

La porta és de mig punt i a sobre presenta un arc de descàrrega; element que també es troba en les 2 finestres i el rosetó de la façana principal.

Sant Sadurní de Callús és una església del municipi de Callús (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Castell de Callús o “Castell de Godmar” de Callús

Castell de Callús o “Castell de Godmar”  esta en el camí del Cortès o del Cementiri, en un petit turó darrera l’església de Sant Sadurní.

Us passo la seva historia:

• Castell termenat, dit inicialment “Castell de Godmar”, documentat el 941.
• El primer nom amb què apareix citat és el de castell de Gedomare l’any 941.
• Al 982 es parla de Gomare que deien Castellet.
• Al 1026 com a Castell de Godmar que diuen Casteluç. Es creu que Godmar seria nom de la persona que aprisià o construí el primitiu castell.
• Els primers senyors coneguts són dos germans de la família Òdena. En Domnuç Bernat d’Odena el 1054 permuta la seva part al seu germà Guillem Bernat a canvi d’altres béns.
• El 1063 Guillen Bernat infeuda el castell a Bernat Arnal.
• El castell va continuar en mas dels Odena almenys fins a finals del s.XII.
• No apareix cap més senyor fins al 1358, data en la qual figuren com a senyors Ramon Eimeric i Eimeric de Sallent, ciutadans de Manresa.
• A finals del s. XV passa a la família Descatllar i després als marquesos de Palmerola.
• El terme d’aquest castell era pràcticament el mateix que el del terme actual.
• Fou enderrocat durant la guerra civil de Joan II, el 1462.
• Conjuntament amb l’antiga parròquia de Sant Sadurní fou el centre de la vida col·lectiva del poble fins a final del segle XIX, quan arribà la indústria tèxtil al pas del Cardener.

Del castell de Callús avui solament en resten el basament d’una torre circular situada en el lloc més elevat del turó i alguns fragments de paret escampats pel voltant d’aquella.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

El diàmetre exterior de la torre és de 7 m. i l’interior de 4,80 m, mentre que l’alçada assoleix 1,5 m en els punt més elevats.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

L’aparell d’aquesta construcció circular i la seva distribució és força irregular; els carreus són de mides diferents i estan units amb morter grisenc de sorra i calç.

Els fragments de mur més sencers són els situats a l’est, que tenen unes mides de 3,5 m. d’alçada per 17 m. de llargada.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Altres trams de paret els trobem al cantó nord, a l’angle sud-oest i a l’est. L’aparell és aquí també irregular. En conjunt el castell està en un estat de franca ruïna.

Ricard Balló / Generalitat de Catalunya

El castell de Callús o castell de Gotmar és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional en virtut del decret de castells de l’any 1949.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Patrimoni històric de Callús

És una col-lecció d’art sacre i funerària procedent de l’antiga església parroquial de sant Sadurní de Callús i del cementeri medieval.

Esta situat al costat de l’església parroquial.

Fotografies : Ramon Solé

Sant Sadurní o Església vella de Callús

Finalitzem avui el mes dedicat a les Esglésies, Ermites, Capelles i Monestirs

Sant Sadurní o Església vella de Callús està al costat del Castell de Callús.

Us passo la seva historia :

• L’antiga església és documentada des del 977.
• Com a parròquia no la trobem fins abans del 1153.
• No conserva restes romàniques i fou reedificada e la seva totalitat a principis del segle XIX.
• Estava situada dins l’antic terme del castell de Callús.
• Tingué categoria de parròquia, però al construir-se el nou temple a nucli del poble aquest n’assolí les funcions parroquials.
•  La primera pedra  del nou edifici fou col•locada el 21 de novembre de 1926.
•  Fou beneït el 10 d’agost del 1940.

És una església amb planta de tres naus, la central més ample i alta que les laterals. La capçalera presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitell compostos, i una absidiola a les naus laterals. La volta de totxo del sostre, amb llunetes, es veu reforçada per arcs faixons que condueixen el pes cap a uns pilars massissos, en els quals també es recolzen cinc arcades de mig punt per banda que defineixen i separaren la nau central de les laterals.

A la part de ponent s’alça un campanar quadrat. Al mur nord hi ha un petit absis, però que no s’ha pas d’atribuir a l’antic edifici, si tenim en compte el sueu aparell. A la façana hi ha tres obertures tapiades amb totxo. La porta, situada també a migdia, era de mig punt, però els seus propietaris l’han transformada totalment cara a les seves tasques agrícoles.

Sant Sadurní de Callús és una església del municipi de Callús (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria de Viladelleva de Callús

Aquest mes està dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Monestirs

Santa Maria de Viladelleva està en el Camí de Viladelleva, prop dels masos Viladelleva i Ferrer, a uns 6 km del nucli urbà de la vila de Callús, a la comarca del Bages.

Us passo la seva història:

• Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Callús, al lloc de Viladelleva, que és documentat des del 1025 en una venda de terres al lloc dit Vila de Leva, prop del riu Malceres.
• Probablement fou propietat de la família Montcada, que la cedí a la canònica de Vic.
• Es creu que l’església és la que amb la mateixa advocació de Santa Maria apareix el 1033 en una donació entre germans de la família Montcada.
• També es considera que correspon a aquesta capella la referència de 1060 d’una església de Santa Maria situada a Vila Mancada prop del riu Malchers.
• Les notícies sobre el culte són tardanes.
• Les visites pastorals del bisbe Pascual, entre el 1685 i el 1693, són les que aporten més detalls.
• La capella fou profanada el 1936.
• El 1962 la comprà Jordi Planas, prop del mas Ferrer, que impulsà la seva restauració i manté el culte.

Aquesta església, de dimensions força petites, presenta una planta amb nau rectangular i absis trapezoïdal; aquest fet ha portat a considerar-la en alguna ocasió i erròniament com a preromànica.

L’absis, situat al l’est, és més baix que la nau i s’obre a aquesta a través d’un arc de mig punt.

Al centre de la capçalera hi ha un gran finestral rectangular refet modernament i una petita espitllera. La nau és coberta amb volta de canó.

La porta d’accés, a ponent, és de mig punt, adovellada. Al davant d’aquesta hi ha un porxo d’entrada, posterior a l’església.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta – 1988 / Generalitat de Catalunya

El campanar situat també a ponent és força massís i té estructura d’una petita torre.

Maria Alba Oliveras i Rubiralta – 1988 / Generalitat de Catalunya

La Mare de Déu de Viladelleva és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Francesc de Santpedor

Aquest mes us presento: Esglésies, Ermites, Capelles i Santuaris

L’Ermita de Sant Francesc està situada a prop del trencall de la urbanització Mirador de Montserrat  amb la carretera de Callús ( BV-4511)  a la sortida de Santpedor.

Us passo la seva historia:

• L’església de Sant Francesc de Santpedor és documentada al segle XIII, concretament l’any 1240 en diferents deixes testamentaries.
• Sabem que a partir d’aquest segle l’església fou centre d’una gran devoció fomentada per les mateixes autoritats de la vila.
• L’any 1605 s’hi instal•là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) on vivia al sagrista i regent de la capella.
• La devoció a Sant Francesc culminà l’any 1693 amb l’arribava a Santpedor dels frares franciscans que hi fundaren una casa conventual.
• L’any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d’aquesta capella.

És una petita capella d’una sola nau construïda sobre la base i el model d’una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial.

L’església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta.

La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l’altar.

Situada dalt d’un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

És considerada una de les ermites més antigues de Catalunya.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Va ser edificada en honor de Sant Francesc d’Assís que segons la tradició, en el turó que ocupa l’ermita

i que domina la plana bagenca, predicà quan seguia el Camí de Sant Jaume.

L’Ermita de Sant Francesc és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero