Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
  • A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
  • El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
  • Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
  • La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
  • Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
  • Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
  • A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
  • Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
  • L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
  • Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
  • A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
  • Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
  • Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Prats de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

Balneari Prats esta situat en la Plaça de  Sant Esteve, 6-7  amb el carrer de  Pla i Deniel, 2 de  Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • El Balneari neix de l’adquisició de Prats dels drets del brollador “La Mina”.
  • El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó.
  • Una reforma i ampliació configura el 1912 tal com el coneixem avui.
  • A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera que es llogaven als clients del balneari que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s’acollien en PB les noves instal•lacions hidroteràpiques.

La Plaça de Caldes de Malavella

L’edifici d’estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa i pis, en forma de “L”. L’edifici projectat pels arquitectes Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l’edifici original. Per accedir a l’interior, cal travessar una porta gran d’estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat “Balneario Prats”.

Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig que condueix a l’entrada principal on hi ha la recepció de l’hotel-balneari.

La coberta de l’edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada.

Fotografia : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel,

L’edifici modern està coronat per un terrat.

L’edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres.

De l’interior, cal destacar dos salons, d’estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.

Balneari

El Balneari Prats és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text ,Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Historia del Balneari Soler de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

L’Hotel- Balneari Soler estava en el carrer de Josep Soler (enderrocat) de Caldes de Malavella.

El Balneari Soler, va ser obert el 1900, embotellava l’aigua de la Font de la Mina amb el nom de “Fuente Catalunya”.

Rivalitzà amb el Prats i el Vichy Catalán durant els anys feliços de la hidroteràpia a principis del s. XX que l’arribada de la Guerra Civil va estroncar.

El Balneari Soler, de la mateixa manera que els altres dos balnearis de Caldes, s’usà durant les dècades dels anys 1930 i 1940 per a allotjar diversos refugiats i ferits de guerra, gràcies a l’alta capacitat d’hostalatge.

Durant els primers dies de la Guerra Civil, l’exalcalde conservador i propietari del balneari, Josep Soler, va aconseguir salvar-se de la repressió republicana gràcies a la seva doble nacionalitat (la seva mare era francesa) i va penjar una bandera de França a la façana.

L’any 1937 es va decidir habilitar el balneari per allotjar ferits de guerra i malalts, fet pel qual va patir diverses destrosses del mobiliari.

L’any 1944 va allotjar 150 soldats del contingent italià. Els que no respectaven el protocol  de la disciplina establerta per la marina italiana eren tancats al celler, que s’havia adaptat com a calabós.

L’Hotel- Balneari Soler va ser enderrocat l’any1975.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella

Adaptació del Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de Sant Grau de Caldes de Malavella

L’Ermita de Sant Grau està ubicada al centre urbà de la població, capdamunt del turó del mateix nom i just al costat de les termes romanes, concretament  en el carrer de St. Grau a Caldes de Malavella.

Al mateix turó hi podria haver hagut el castell de caldes esmentat a documents del S.XI. i que el 3 d’octubre se’n celebra la festa.

L’origen de la capella no es coneix, però podria haver format part del castell de Caldes tant per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell com també per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera.

És de planta és rectangular, amb una nau i dues capelles petites, dedicades a Sant Grau Abat i a Nostra Senyora del Remei. La porta principal està formada per un arc rebaixat de pedra. La façana és en paredat rústic arrebossat. La porta és en arc rebaixat de pedra, i a banda i banda unes finestretes en arc de mig punt. Mirant des de fora, des de cada finestra es veu la imatge d’un dels sants als que està dedicada la capella. Sobre la porta hi ha un ull de bou. Asimètricament a la porta un petit campanar de paret. La façana posterior té un paredat de filada amb vuit espitlleres.

Com diem, poc es sap d’aqusta Ermita, us passo breument la seva història :

  • Les notícies documentals més antigues de l’ermita són de la baixa edat mitjana.
  • Segons una visita pastoral del segle XVI, les inhumacions localitzades a l’entorn de l’ermita van haver de traslladar-se al voltant de l’església de Sant Esteve perquè l’aigua termal que transcorre pel subsòl de l’ermita les malmetia.
  • Al segle XIV es documenta un nou trasllat a l’església parroquial, aquesta vegada de l’altar, a causa de l’estat ruïnós en què es trobava l’ermita.

No fa massa es va pintar la façana principal, personalment el color no m’agrada.

És una obra que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé