Sant Pere nou Viladecavalls de Calders (Moianès)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere de Viladecavalls (església nova) és una església del poble de masies disperses de Viladecavalls de Calders, situat al municipi de Calders (Moianès).

Us passo la seva història:

• Aquesta església va ser aixecada el 1944, prop la Colònia tèxtil del Manganell o Jorba, quan l’antiga església de Sant Pere de Viladecavalls, al costat del mas “llucià” ja no servia al culte en ser saquejada per la guerra civil del 1936.
• El canvi d’ubicació va ser donat a la formació de la Colònia tèxtil, i per tant, un nombre considerable de població que s’hauria de desplaçar per satisfer aquest servei si es refeia l’església al primitiu indret.

Es tracta del temple de construcció recent i estil neoromànic situat a l’esquerra del Calders, a llevant de la Colònia Jorba i al sud-est de la masia d’el Manganell.

Entre el portal d’entrada i els murs de migdia hi ha un doble arc adovellat. Exteriorment s’insinuen tres cossos, essent el central és el doble d’ample que els laterals.

Hi ha un campanar adossat al SE, de forma quadrada i formant tres pisos, amb porta exterior. Absis semicircular; dos absis laterals de forma quadrada al sector nord.

Tres contraforts a cada una de les naus laterals; Petites obertures a cada banda. L’interior és d’una sola nau, en volta. El material constructiu utilitzat és majoritàriament maó i terra cuita, mentre que els contraforts són de formigó.

Sant Pere de Viladecavalls forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Salvador de Canadell de Calders (Moianès)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Salvador del Canadell esta a prop del mas Canadell de Calders.

S’hi arriba per un camí de terra dolent des de la carretera.

Us passo la seva història:

• Està documentada des del 1206.
• I entre 1361 i 1438,  apareix com a parroquial, tot i que la resta de documentació existent la situa de sufragània de Sant Pere de Viladecavalls.
• Altres notícies són de visites Pastorals (1523-1652), publicades per A. Pladevall, en les quals dona notícia que Joan Canadell hi va fundar una caritat de pa cuit, i en les quals es diu que s’anomeni entre els feligresos de Viladecavalls a dos administradors per tenir cura de la capella.
• El 1743 es pagava un retaule nou, que s’havia fet per la capella.
• Es conserva una campana de bronze amb la data de 1703, que es troba al mas del Canadell.
• El 1936 fou profanada, i des d’aleshores no s’ha obert al culte.
• El 1999 s’hi ha realitzat una intervenció arqueològica posant al descobert els fonaments i l’enllosat de la construcció romànica primitiva i s’ha excavat el subsòl interior.
• Material escadusser aparegut entre l’arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.

És de planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant, coberta amb volta de canó.

Les parets estan fetes de filades de carreus més o menys quadrats.

Té dos finestrells poc vistents i, a la façana principal, un portal adovellat, amb una senzilla motlluració que té dos carreus a la base.

Té l’inici d’una espadanya damunt la façana de ponent.

Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d’una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis).

La capella que actualment es conserva sencera és d’obra gòtica de tradició romànica.

L’ermita de Sant Salvador del Canadell és una petita capella d’origen romànic, pràcticament refeta amb tradició gòtica, situada al terme municipal de Calders (Moianès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Guàrdia, antiga Torre de Guaita de Calders (Moianès)

La Guàrdia  esta situat en el carrer Montardo, 61B, en la urbanització de La Guardia de Calders.

Historia:

• La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l’indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica.
• Té a la vista el castell de Calders i el de Granera.
• Posteriorment s’hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s’adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l’any 1091.
• Donada la seva situació estratègica, l’edifici va fer de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils…
•  El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l’aspecte interior com exterior.
• El 1978 s’hi van fer noves ampliacions.
• Actualment és un Restaurant.

Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases.

Té planta baixa més dos pisos. S’hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent.

De la torre de guaita se’n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats.

Té trossos en “opus spicatum”. Aquesta part havia estat el celler de la masia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Les Tàpies de Calders (Moianès)

Les Tàpies és una masia del municipi de Calders, al Moianès.

És un gran casal situat a un pla, prop del límit amb Artés, amb Navarcles i amb la parròquia rural de Sant Pere de Viladecavalls, on pertanyia. És en el vessant sud-est de la Serra de les Tàpies, al nord-oest del Canadell i al nord del Manganell.

Us passo la seva història:

• La primitiva no estava ubicada al lloc de l’actual masia, sinó prop d’ella.
• La família tàpies es troba documentada ja el 1290, segurament el topònim deriva del tipus de material en què estava construïda la casa.
• Conserva un estable on es diu que hi feien estada els animals de bast quan baixaven els ramats de la muntanya.
• Conserva també en perfectes condicions el molí d’olives, amb la corresponent pica rodona de pedra picada.
• El 1880 s’hi va fer una capella sota l’advocació de la verge Immaculada.
• El gran campanar data del 1881, el pont passadís que els uneix és posterior.

S’observen murs que tanquen la lliça i el mas al cantó del migdia.

Als baixos hi ha una porxada, amb arcs de mig punt que sostenen la galeria del primer pis.

Els baixos són majoritàriament en volta, amb molta construcció de tàpia i tova.

Guarda encara el celler, situat a la part nord de la casa, el molí de moldre olives, les tines, premsa. I totes les dependències típiques de la masia catalana, com una galeria a migdia i ponent.

Hi ha un gran campanar que enllaça, per mitjà d’un pont cobert, amb la capella, situada a la part nord el mas, dedicada a la Immaculada Concepció.

És una capella senzilla, de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb portal de llinda recta i un petit òcul d’il·luminació.

Hi ha dos cossos residencials: un pels propietaris i l’altre pels masovers.

Aquest posterior al nucli de la casa, i adossat a l’est. El material constructiu utilitzat als baixos és majoritàriament tapia i tova; i la resta és reble i maó.

La Masia de Les Tàpies és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Creu de Terme de Calders (Moianès)

La Creu de Terme està a prop del carrer Manresa, on s’encreua amb al carrer de les Basses Roges, a prop de la carretera.

Historia:

• Abans de l’actual creu de ferro n’hi havia una de fusta sense pilar de pedra.
• Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada.
• Aleshores s’hi va posar la creu de pedra i ferro.
• Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d’Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.

La Creu de terme, consta d’un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d’uns dos metres d’alçada,

i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes.

La creu té la següent inscripció: “ANY 1805”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies:  Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Calders de Calders (Moianès)

El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès;

situada a dalt d’un turó en un antic meandre del riu Calders.

Us passo la seva historia:

• És documentat des del 965, tot i que la construcció actual podria datar-se del segle XI: in comitatu Minorissa in terminio de castro Caldarios.
• D’altres documents d’anys posteriors en confirmen l’existència: 974, 977, 984, 1019, 1023…
• El domini del castell pertanyia en aquell moment a Sendred Domnuç, senyor de Calders, branca lateral dels vescomtes d’Osona. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima.
• El 1023 el castell i la seva jurisdicció pertanyien a la comtessa Ermessenda, vídua de Ramon Borrell, que el degué rebre en dot, juntament amb altres castells de la Catalunya central.
• La mateixa comtessa donà aquest castell, i d’altres, al seu fill Ramon Berenguer I el Corbat com a penyora de pau.
• El 1067 apareix vinculat a aquest castell Guillem Ramon de Calders, casat amb Guilla, filla de la comtessa Ermessenda de Cardona. Aquest primer castlà o senyor de Calders llega en el seu testament el castell de Calders i les parròquies del seu entorn als seus fills Artal i Ponç, dels quals passa al fill de Ponç, Arnau, que ja consta com a senyor de Calders.
• Més endavant dos Calders, Guillem i Pere, apareixen com a signataris del testament de Guillem de Berguedà. Són germans, com consta en diversos documents de l’època.
• El castell romangué fins al 1336 en mans dels Calders, que passaren per alguns moments on tingueren molt presència entre les classes dirigents catalanes com, per exemple, el 1313, any en què el comte-rei envià Blanca de Calders (Blanca de Centelles, casada amb Guillem de Calders) a Alemanys per tal d’acompanyar la filla del rei, la infanta Isabel, que anava a contraure matrimoni amb el duc d’Àustria.
• Poc després, la família Calders entrà en crisi i el 1347 es vengué el castell i les seves parròquies a Bernat de Talamanca.
• Tot seguit, un any més tard, el tornà a vendre a Ramon Berenguer de Dusfort, però hagué de fer-se en part enrere, i en retornà la meitat del domini a Bernat de Talamanca, del qual passà al seu fill Berenguer.
• Alhora, a finals del segle XIV, el rei Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions del castell, i s’inicià una ampliació que no es va arribar a acabar mai.
• A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.
• El 1410 Bernat de Talamanca es casà amb Aldonça de Planella i de Togores, filla del senyor del castell termenat de Castellnou de la Plana i de Violant, de la influent família sabadellenca dels Togores i germana de Ramon de Planella i de Togores, senyor de Granera, Mura, Castellcir i Tona, entre altres senyories properes.
• Ramon de Planella comprà el senyoriu a la seva germana i el seu cunyat, i un descendent seu, Manuel de Planella, s’anomenava senyor de Calders i Talamanca el 1440.
• A partir d’aleshores, però, el castell de Calders perdia importància estratègica i era pràcticament abandonat. El senyoriu, ja baronia, de Calders passà dels Planella als Amat, barons de Maldà, i d’aquests, sempre per via matrimonial, als marquesos de Castellbell, que en teoria encara en tenen la senyoria.

És un conjunt medieval majoritàriament del segle XI bastit damunt un turó de 471 m d’altitud encerclat per un antic meandre del Calders.

Està format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella del castell, Santa Maria del Castell de Calders.

Aproximadament la meitat de la torre s’ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on se sustentava, es tracta d’una construcció senzilla amb un aparell matusser.

Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l’esplanada al cim del turó.

Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s’aixequen les restes d’una construcció posterior al castell dels segles XVII i XVIII, possiblement es tracta d’una masoveria, amb un soterrani que devia servir com a cisterna.

Fou seu d’una castlania, després senyoria i més tard, la baronia de Calders, tot i que els titulars no hi degueren viure més enllà del segle XII.

Santa Maria del Castell de Calders és l’antiga capella del Castell de Calders, al cim del turó, entre les restes d’aquest castell, del qual formava part.

Només en queden dempeus alguns fragments de mur, a més de poder-se’n reconèixer el recinte, entre les ruïnes del castell, en el seu costat de llevant.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Torre Cabota de Calders (Moianès)

Per anar a Torre Cabota, cal seguir el camí que surt de la B-431al Km. 42,

i agafar ´posteriorment el camí de l’esquerra que puja al cim del Serrat, on front del Mas de Torre Cabota de Calders, està la seva Capella.

Petita capella rural, de planta rectangular, d’una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant.

La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles.

Al damunt un rosetó.

Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó.

Té un petit cor i sagristia darrera l’altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d’aquest segle) i de poc valor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Forn de Calç de Calders (Moianès)

El Forn de calç de Calders esta en la zona de Les Tapies, a 5 km del poble de Calders.

Us passo la seva història:

• Per les dades de què es disposa sembla que són de mitjans del S. XIX.
• Prop de la casa n’hi ha un de més antic i petit, força malmès.
• A la dècada dels 50 es va tancar.

Es coneix amb aquest nom l’indret compost per una antiga masia molt reformada i un conjunt de 3 forns, avui en desús, que s’utilitzaven per a fer calç.

Aquí es tractaran simplement els forns.

Són tres forns de dimensions semblants situats un al costat de l’altre.

L’accés al forn s’efectua per un arc avançat (4 m de profunditat) de 3 m d’alçada que sosté una volta feta en pedra.

El forn pròpiament dit, circular, de 3 m de diàmetre i 5 d’alçada, fou construït amb gresos.

Té dues obertures: una arran de terra que servia per treure les cendres i per a entrada d’aire i una altra de dimensions més grans per on es carregava la pedra i s’hi posaven els feixos de llenya.

El funcionament era el següent:

Es treia la pedra d’una pedrera a cops de mall i es portava al forn.

Després es carregava el forn amb 100 tones de pedra (acció de posar les pedres al forn de manera que formaven una volta).

S’alimentava contínuament amb feixos de llenya durant 3 dies i 3 nits.

Es deixava refredar la pedra i es molia (el molí ha desaparegut).

La calç resultant era calç viva, si hom la mullava en feien calç hidràulica.

La casa és el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat.

El Forn de calç és una obra de Calders (Moianès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Vicenç de Calders

Església de Sant Vicenç  està en la Plaça de l’Església de Calders.

És una església de tres naus, cobertes per volta de creuer, i rematades en presbiteri poligonal amb volta d’ogiva.

Pilars, nervacions, arcs i claus de volta en carreus de pedra picada. A les claus de volta hi ha diferents decoracions: sants, petxines, elements vegetals…

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

A l’extrem de la nau esquerra, sobre un pla circular i coberta de cúpula i llanternó hi ha la capella al Santíssim, de posterior construcció.

La porta d’entrada a l’església és adovellada, de mig punt, a la façana de ponent. Al capdamunt, simple campanar d’espadanya; ingrés a l’església per un cancell de fusta treballada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Material constructiu: a la nau central carreus ben escairats; la resta és pedra i reble.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Hi ha dues escultures tallades en forma de mènsula que avui es troben als murs laterals exteriors de l’església. Una d’elles, mirant a nord, representa una figura humana amb trets orientals, el cos molt arrodonit, les mans unides a ell i una barba bifurcada. L’estil recorda el romànic.

L’altra imatge, situada a la banda sud, és un àngel al qual se li distingeix la cabellera, les ales i una mà oberta. Els seus trets també recorden l’escultura romànica.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Totes dues es troben als murs laterals de l’església, fent cantonada amb la façana. Ambdós estan situats als murs construïts amb motiu de l’eixamplament de l’antiga església romànica al segle XVII.

Roser Serra i Coma – 1982 / Generalitat de Catalunya

Són dos elements aprofitats d’antigues estructures i que estan fora del seu context original.

Evolució de l’església :

• Queden restes de l’església del s.XII representats en el primer tram de l’actual temple.
• Al segle XIII es fa la porta d’ingrés amb el campanar,
• Una transformació del que era una nau en tres, ampliació que data de finals del segle XVI.
• Consta que el 1611 havia estat construït el retaule de la Verge del Roser.
• Se sap per Visites Pastorals que el 1699 hi havia els altars del Roser, del Sant Crist, Sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, Sant Jaume, i l’altar major, dels que no en queden restes.
• Al segle XIX correspon l’erecció de la capella del Santíssim.
• A finals del segle XIX s’avançaren les naus laterals, igualant-les a la central.
• El 1963 se li va treure un petit atri exterior.

Sant Vicenç de Calders és una església parroquial al poble de Calders (Moianès) catalogada com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Presó de Calders

La presó de Calders està en plaça de l’Església de Calders.

Us passo la seva historia:

• La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble.
• Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s’hi compta una quantitat en concepte del que s’havia gastat en llum per als presos).
• Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia.
• Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l’Ajuntament.

Construcció subterrània a la qual s’accedeix per una trampa de fusta des de l’oficina de correus, a l’edifici de l’Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2’90 x 3’90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l’exterior. A l’esquerra, un portal d’entrada rectangular.

Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d’una de les dovelles de la porta d’entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l’escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l’habitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé