Edifici del Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès

L’edifici del Sindicat Agrícola esta a la plaça de la Vila, a prop de l’Ajuntament i de l’Església de Sant Quirze del Vallès.

El Sindicat Agrícola va ser fundat en 1917. Conserva la façana original al pis superior es pot veure el tipus d’ornamentació dominant, d’estil clàssic, amb pilastres de capitell corinti i tres grans finestrals balconers al centre de la façana.

En la part baixa ha estat molt modificada a la llarg de les dècades.

Es feia teatre, se celebraven balls, i havia un cafè; mes tard va acollir el cinema de Sant Quirze fins els anys 80 que va tancar. Actualment en la planta baixa hi ha un bar-restaurant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Las Termes Baronia de Les

Com cada diumenge us presento dos articles

Les Termes Baronia de Les, estan situades en Les, en la Vall d’Arán, província de Lleida.

Les Termes Baronia de Les són entre un balneari i un spa, perquè no es fa servir aigua de l’aixeta sinó aigua termal. Les aigües sulfuroses que brollen a 300 metres de fondària i a més de 30 graus de temperatura de les Termes Baronia de Les són sulfuroses, riques en sílice i tenen una olor característica atorgada per la presència de gas sulfhídric. Són indicades per al reumatisme, l’artrosi, l’artritis i les afeccions de la pell, del sistema circulatori i de les vies respiratòries.

Actualment, el circuit termal consisteix en un vaporarium aromatitzat, sauna, cabina de gel, zona de marbre càlid, tres jacuzzis, un pediluvi, piscina interior i exterior, aparells de gimnàs i una àrea de relaxació. Cal destacar que les piscines estan adaptades a discapacitats.

El centre utilitza tècniques innovadores, com per exemple pílings d’arròs i sucre, embolcalls de fang, argila, xocolata, cafè o raïm; massatges amb mel i amb melmelada d’oli d’oliva o amb caviar; i tractaments tradicionals…. sense comentaris…

Les Termes Baronia de Les,és un centre termal herència dels romans, que ja aprofitaven les aigües calentes que brollaven al poble.

 

Recull de dades : Termes Baronia de Les

Adaptació al Text , Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Mesón del Café de Barcelona, te mes de cent anys

El Mesón del Café està situat al carrer Llibreteria 16 de Barcelona.

L’establiment es va fundar el 1909 per part de Joan Romagosa, és un dels establiments històrics de la ciutat.

L’establiment ocupa tota l’amplada d’una estreta parcel·la on s’aixeca un edifici de planta baixa i cinc plantes afrontat al carrer de la Llibreteria. La façana dels baixos destaca pel recobriment d’una estructura d’obra que imita el capcer d’un mas, amb revestiment rústec pintat de blanc i rematada per una coberta a dues aigües. El portal d’accés és centrat amb un ràfec de taules, damunt del qual hi ha dues finestres anunciant els productes típics de l’establiment i, a sobre, una tarja de fusta on s’anuncia el nom del local.

L’interior disposa de dos espais diferenciats: l’espai propi de la barra del bar amb petites taules i una sala separada a l’interior. Conserva el mobiliari original, com el moble boteller que s’estén per la paret del darrere del mostrador i un moble per a l’antiga màquina de cafè. A la paret de l’esquerre hi ha un arrambador de fusta fins al sostre amb motius pictòrics emmarcats.

El Mesón del Café és una obra modernista de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Wiquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Café de l’Opera de Barcelona

El Cafè de l’Opera està situat en La Rambla dels Caputxins, 74, de Barcelona. L’establiment està situat davant del Teatre del Liceu.

Us passo la seva historia :

  • El seu origen data del segle XVIII, era una taberna amb hostal i lloc de partida de carruatges que viatjaven a Zaragoza o Madrid.
  • A la dècada de 1860 hi havia en aquest lloc, la Confiteria La Pampa.
  • Anys mes tard hi havia hagut una xocolateria i restaurant anomenada La Mallorquina propietat del gallec Manuel Docampo que va encarregar la decoració de l’interior a Amigó entre el 1880 i el 1889.
  • El local es va inaugurar com a Cafè de l’Òpera el 1929 per Antoni Dòria
  • El 1992 es van obrir dos salons al pis superior seguint el mateix estil de decoració.
  • Sembla que part de la decoració dels plafons podria ser de l’època de la Confiteria, de 1860.
  • En l’actualitat, continua regentat per la mateixa família.

L’obertura està formada per dos muntants laterals que emmarquen una estructura de fusta amb una porta centrada d’accés a l’interior del local. Els muntants laterals incorporen un sòcol de marbre i un emmarcament superior de fusta decorat amb motius de talla de temàtica vegetal que recorden el modernisme. Una segona estructura de fusta se situa formant una llinda que sobresurt de l’anterior i que conté un tendal modern amb el nom de l’establiment. A les baranes de ferro dels balcons del pis superior, es conserven dos cartells anunciant també l’establiment.

Pel que fa a l’interior, el local es distribueix en una primera sala més estreta amb taules a banda i banda i la barra cantonera al final; un segon espai de saló s’obre més ampli amb dues columnes de ferro fos amb capitells allargats per sostenir els embigats de fusta amb la mateixa decoració. A les parets, plafons sobre tela es combinen amb miralls gravats a l’àcid emmarcats per motllures de guix pintades amb els mateixos colors verd fosc i os que trobem també al sostre. Els plafons representen figures femenines que porten cistells i flors a les mans i, als miralls, figures femenines que, per la seva indumentària, podrien ser personatges d’òperes. A l’espai del saló gran es conserven restaurades taules de fusta i cadires Thonet de diferents èpoques. Del mobiliari també destaca el boteller de fusta amb un mirall central amb una lira i l’escut de la ciutat gravat a l’àcid.

mirall

El Cafè de l’Òpera és un edifici noucentista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Podeu saber mes sobre El Cafè de l’Òpera a la seva Web, a :

http://www.cafeoperabcn.com/historia.php

Fotografia del segle passat

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona i El Café de l’Opera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé