Carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat.

Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

El edificis mes representatius són :

La Talaia, Ca n’Oliver, Casa Espanya, Ca la Vidala, can Riera… que en diferents articles us he presentat.

En general, la majoria de cases o antigues masies, eren habitatges unifamiliars gairebé idèntics, de planta baixa i un pis.

Però sapiguem la seva historia :

• L’origen del carrer se situa en l’època medieval on feia de separació entre propietats agrícoles.
• En aquest lloc es forma el nucli del que seria la gran ciutat d’ara de l’Hospitalet.
• 
• La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat.
• A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.

Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari,

on se situaven els pous i safareigs per recollir aigua i per rentar la roba.

En algunes cases, les portes són d’arc de mig punt o rebaixat o amb llinda, i les finestres són allindanades.

Com dèiem, en mols dels edificis, consten de planta baixa i un pis i tenen un petit pati al darrere.

Totes les façanes tenen les obertures amb llindes i petits balcons al primer pis.

En un cas, cal destacar les finestres de la casa, on podem veure que són gòtiques,

i amb arcs conopials amb decoració de pedra calada i caps humans.

Hi ha 27 elements protegits al carrer del Xipreret, pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Si no coneixeu aquest “Paratge Urbà”, us invito ha fer-ho…

 Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Ca n’Oliver de l’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de Ca n’Oliver, està ubicada en el carrer  Xipreret, 23-29. Fa cantonada amb la plaça Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat .

Us passo la seva historia :

• És una casa de pagès del segle XVIII.
• Originàriament era una casa de pagès
• No es tenen notícies que els propietaris siguin els mateixos Oliver de l’heretat de la torre Blanca.
• Va ser restaurada l’any 1976, moment en què es va afegir la finestra gòtica, d’un altre edifici que es va enderrocar, per tal de donar un aire més medieval a aquest edifici.

Formada per dos cossos juxtaposats de planta baixa i un pis. Cada cos té teulada a doble vessant, amb el carener perpendicular a la porta de cada cos, i col·locats en perpendicular una de l’altre.

A la façana de la plaça Josep Bordonau es troba una porta d’arc rebaixat adovellat, i un balcó amb finestra de pedra gòtica amb un arc trevolat, possiblement elements aprofitats d’una construcció anterior. A la façana del carrer Xipreret presenta una porta d’arc de mig punt i finestres rectangulars, realitzades en maó.

Ca n’Oliver és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu i Poblat Ibèric de Ca N’Oliver de Cerdanyola del Vallès

El Museu i el Poblat Ibèric de Ca N’Oliver estan situats en el carrer de València, 19 de Cerdanyola del Vallès.

És un poblat ibèric de grans dimensions que es troba dins del Parc Natural de Collserola a la serra de Collserola sobre el Turó de Ca n’Oliver, al territori antigament conegut com a Laietània i, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit.

Es tracta d’un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l’edat mitjana.

Us passo la seva història :

• El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats laietans ibèrics, on s’observa tota la plana del Vallès.
• El poblat fou habitat durant tota l’època dels ibers. Inicialment, era només un cúmul arrenglerat de cases senzilles construïdes dins d’un gran retall.
• Durant l’època de l’ibèric ple (s.IV aC – III aC), es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d’esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l’objectiu d’emmagatzemar els excedents de la producció agrícola.
• El poblat va ser destruït a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra púnica (218-206 aC), però es va reconstruir durant l’ibèric final.
• Anys més tard, amb l’arribada de la nova organització territorial imposada pels romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.
• Durant els segles IX i X, en l’època alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes construccions i sitges dels ibers.

Us passo altres dades :

Es té constància de l’existència del poblat ibèric des del 1919.

Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60.

Els treballs es van continuar a partir del 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i, més endavant, per empleats del Servei de Patrimoni de l’ajuntament local.

El novembre del 1999, s’inaugurà la primera fase museïtzada. Des de llavors, anualment es museïtzen les troballes restaurades durant l’any anterior.

Actualment, es poden observar els carrers ben definits, així com cases i altres restes, museïtzades i accessibles al públic.

El dia 1 d’octubre del 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n’Oliver, on es mostra més àmpliament el gran volum d’objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la ruta dels Ibers.

Molts d’aquests objectes ja havien sigut exposats al Museu de Ca n’Ortadó, també a Cerdanyola.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.cerdanyola.cat/guia/equipaments/culturals/museu-i-poblat-iberic-de-ca-noliver

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Nota : Al no poder entrar al recinte, les fotografies son realitzades des de lluny.

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallès

El Parc de la Riera de Sant Cugat , de fet és un espai de transició entre la ciutat, en aquest cas Cerdanyola del Vallès i la serra de Collserola.

És un itinerari, que tant podem fer-ho a peu o fent footing, recorren el parc seguint un camí principal de terra

i hi ha altres camins secundaris de curta distancia.

Trobareu indicadors repartits al llarg del camí principal, que per petits i grans, ajudaran a identificar la vegetació i la fauna, típica dels boscos de ribera.

En relació als arbres que trobareu classificats amb un cartell i comentari, son : Plàtan, pollancre, salze, vern, freixe de la fulla petita, desmai, pi pinyoner, lledoner, surera, auró blanc, entre altres.

El parc té una àrea de pícnic i una de jocs infantils.

Concorregut per famílies, passejants i esportistes, al Parc de la Riera de Sant Cugat, també trobareu que s’han instal•lat jocs per practicar l’esport lliure.

Podeu creuar a peu la riera de Sant Cugat per les passeres que anireu trobant.

Riera està seca a l’estiu

Hi ha una caseta d’informació que és oberta els diumenges i festius, de 10 a 14 hores, situada en la cruïlla dels camins, que des de Cerdanyola del Vallès va pel Parc de Collserola, a can Catà, can Lloses, can Ferrer o per Horta a Barcelona, amb el camí del Parc de la Riera.

Si no teniu prou amb els arbres, podeu fer diferents itineraris o fer visites al l’aqüeducte de Canaletes ( que ja us vaig presentar en el Blog), fins pujar a visitar al poblat iber de Ca n’Oliver a Montflorit i fins i tot, arribar a peu a Barcelona.

També hi ha el projecte que el Parc de la Riera,  pugui ser ampliat, per una banda fins a Montflorit i la Plana del Castell .

I per l’altra costat de Cerdanyola del Vallès, un camí paral·lel a la riera permetria seguir fins a desembocar al riu Besòs i arribar amb bici o a peu al mar…!

 

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé