Església de Sant Andreu de Castellnou del Bages (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Andreu està en la Plaça de l’Església  de Castellnou del Bages.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Andreu està situada en l’antic terme de Buc, documentat des del 952, terme que més tard canvià de nom i s’anomenà de Castellnou de Bages des del 1001.
  • L’església apareix citada el 981 en la jura d’un testament d’un tal Guitard.
  • L’any 1032 apareix citada sota l’adoració de Sant Andreu i amb categoria de parròquia.
  • Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
  • Als segles XVI i XVII va patir diferents reformes.
  • Va ser restaurada el 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col•laboració de veïns de Castellnou. Aquesta restauració li va retornar la seva antiga fesomia.

Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta.

Està coberta amb voltes de canó, l’absis i les absidioles amb voltes de quart d’esfera.

La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l’exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d’arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l’absis central i sense lesenes en les absidioles.

Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal.

Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l’absis i una a cadascuna de les absidioles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Actualment el portal s’obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre.

La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l’absis i les absidioles és col•locada en cascada. L’aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Sant Andreu de Castellnou és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Ictíneo I Museu Marítim Barcelona

Aquesta rèplica de l’Ictíneo I està situada davant del Museu Marítim a Barcelona.

L’Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d’amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m³ mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el buc interior i l’exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d’hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L’Ictíneo I tenia un propulsor pla d’aleta accionat per una tripulació de quatre homes.

La immersió s’aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d’assegurar l’estabilitat i flotació de l’enginy. L’Ictíneo I estava equipat amb un seguit d’eines específiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l’objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA.

Les primeres proves de l’Ictíneo van ser en privat, durant tot l’estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d’en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d’un públic expectant. L’Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d’exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.

L’èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap mena de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l’Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l’empresa La Navegación Submarina amb l’objectiu de desenvolupar l’Ictíneo II.

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero.