Masia de can Serra d’Alella

Can Serra esta situada en l’avinguda de Sant Josep de Calassanç, 4 d’Alella.

Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Es creu que al segle XIII s’anomenà “Mas Sprà” .
  • L’any 1440 ja pertanyia a la família Serra, que la posseí fins a finals del segle passat. La reconstrucció i ampliació de la masia fou realitzada al segle XIX.
  • Cal fer constar que al mateix edifici existeixen dos habitatges independents: una que ocupa el pis superior i que és utilitzada pels propietaris, i la planta baixa que és utilitzada pels masovers.

Antiga masia reformada, a la qual s’hi ha afegit molts annexos laterals. Especialment, s’ha vist transformada la façana. L’edificació, consta d’una planta baixa, un pis i un cos més elevat a la part central, cobert amb una teulada de dues vessants que es reflecteix en un frontó de tipus neoclàssic.

Destaca la balconada que ocupa tot el primer pis, així com la porta d’accés al mateix amb la llinda i els brancals de pedra, per bé que cal remarcar especialment el treball de forja de baranes i reixes, així com dels fanals exteriors, executats amb un llenguatge premodernista que combina coups de fouet i iconografia medievalitzant.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

De la primitiva construcció es conserva fonamentalment l’estructura interna de la planta baixa i la seva porta d’arc de mig punt dovellat. Alguns elements neoclàssics es poden observar especialment als afegits de la part superior, als annexos amb arcades, i a la decoració del jardí. Un rellotge de sol corona el cim o vèrtex del frontó.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

Can Serra és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

  • La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
  • Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
  • A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
  • Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
  • A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
  • Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
  • Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
  • Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Hotel Vila de Caldes de Caldes de Montbui

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Hotel Vila de Caldes  esta situat al carrer d’Asensio Vega, 11 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • El balneari va ser fundat l’any 1680 per la família Solà, que provenien de Sant Llorenç Savall.
  • En aquells moments va ser conegut com a Balneari Solà.
  • El balneari va allotjar nombrosos artistes, principalment de l’escola catalana que solien fer tertúlies artístiques.
  • A finals del segle XX, el centre va ser comprat per el balneari Broquetas.
  • L’edifici va ser enderrocat, perquè estava en molt mal estat, i es reconstruí. La façana es va refer seguint un esquema similar a l’edifici anterior.
  • Canviant al nom a Hotel Vila de Caldes.

És un edifici aïllat que consta de planta baixa i dos pisos i engloba una zona de banys, espais de serveis i de comunicació, dues plantes de dormitoris, salons, menjador i sales de reunions.

La coberta és plana i transitable amb una balustrada.

Davant de l’edifici hi ha un ampli  jardí que també pertany al balneari.

La façana principal està ordenada mitjançant uns eixos verticals i horitzontals. Totes les obertures són rectangulars, allargades i emmarcades per una motllura llisa; les del primer i segon pis tenen un petit balcó. La façana està arrebossada i pintada.

La cantonera de l’edifici dels carrers Sant Pere i Corredossos és de carreus de pedra i és un dels pocs elements originals de l’anterior balneari, juntament amb la finestra i el balcó que donen al carrer Sant Pere que tenen els brancals, les llindes i els ampits de pedra.

L’Hotel Vila de Caldes és un edifici de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Mas de can Baró de Terrassa

Avui us  presento dos articles

Can Baró  està en el carrer de la  Font Vella, 1 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La construcció primitiva, probablement de final del segle XVI, era un mas de característiques rurals establert dins de la vila de Terrassa.
  • A començament del segle XIX s’hi instal•là una fàbrica de xocolata.
  • En 1855 va ser una vaqueria.
  • Posteriorment, passà a ser propietat de Lluís Antoni de Ramon i de Mora, baró de Corbera, que fou regidor de Terrassa el 1868 i diputat a Corts el 1871.
  • D’aquí li ve el nom amb què és coneguda habitualment de Cal Baró.
  • A la façana secundària, que dóna al carrer dels Gavatxons, fou típic el treball del temps de la verema de les vinyes del baró, on a la casa hi havia els cups.
  • Des del 1917 fou propietat de Joan Donadeu i Guillemot.

Es t

Es tracta d’una antiga casa senyorial amb tipologia de mas català que la singularitza del seu context. El cos principal és de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d’arc de mig punt i amb dovelles de grans dimensions. A ambdós costats s’hi han realitzat grans obertures que l’han desfigurat considerablement. Els brancals, trencaaigües i llindes (en una de les quals figura la data de 1603) són de pedra. La resta de façanes presenta un estucat amb imitació de carreus encoixinats.

Està flanquejada per edificis o cossos afegits de possibles ampliacions, entre mitgeres i de la mateixa alçada, amb igual tractament de les façanes.

Can Baró és un antic mas protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blogfonts naturals d’aigua i +

 

Masia de Ca n’Anglada de Terrassa

La masia de Ca n’Anglada, esta situada en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La masia de Ca n’Anglada, antigament coneguda com la masia de Sant Cristòfol, per la capella homònima vora la qual es va construir, té l’origen vers el segle XV.
  • El conjunt format per la capella i la masia ha donat nom al barri de Ca n’Anglada, desenvolupat des dels anys quaranta del segle XX.
  • El 1933 ja es van començar a aixecar unes quantes cases vora el mas.
  • A començament dels anys cinquanta els camps de conreu de la masia es comencen a vendre com a solars per aixecar-hi cases per als immigrants que arriben a Terrassa a buscar feina, moltes de les quals foren d’autoconstrucció.
  • El 1962, arran de la riuada que va fer desbordar la riera de les Arenes, que limita el barri per la banda est, la masia és cedida a les Germanes de l’Assumpció, que s’hi instal-len per donar-hi serveis d’assistència social.
  • Actualment la masia és un equipament municipal.

Aquesta antiga masia durant els anys i sobre tot en el segle XX, ha anat experimentant diverses obres de remodelació i ampliació.

Està constituïda per un cos principal i diverses dependències annexes.

L’edifici és de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula, a dos vessants.

La façana d’accés, situada a migdia, té a la planta baixa la porta d’entrada, d’arc de mig punt, dos balcons amb ampit al primer pis i nou obertures de punt rodó a les golfes.

Cal destacar-ne la finestra gòtica situada a la façana de llevant, amb llinda lobulada i brancals amb capitells decorats amb relleus.

Ca n’Anglada és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Torre de Mossèn Homs de Terrassa

La Torre de Mossèn Homs esta en la carretera. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. de Terrassa.

La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa S’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç.

Aquesta antiga masia típica catalana és del segle XIV.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular.

Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants.

La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular.

La porta d’accés, a la planta baixa, està desplaçada a l’esquerra i és d’arc de mig punt adovellada. La resta d’obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra.

La resta de la façana és arrebossada sense pintar.

Al mur de llevant també s’obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.

Façana guardonada en l’any 1990 per l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment acull una escola d’hostaleria.

Per a mes informació podeu consultar al Blog de Joaquim Verdaguer, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/04/la-torre-de-mossen-homs.html

La Torre de Mossèn Homs esta protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Antic d’Alella

El Mas Antic està situada en el Passeig d’Antoni Borrell, 25 d’Alella.  Aquest Mas, fou construït a la meitat del segle XX amb la intenció de copiar el model de les masies típiques de la zona, i concretament del Mas Antic del Masnou, tot i ser més gran, presenta una estructura molt similar i una torre qui escollí el model a seguir.

Us passo un enllaç on podeu conèixer el Mas Antic del Masnou:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Antic_(el_Masnou)

És una masia de planta rectangular, coberta amb una teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment per la seva porta adovellada en forma d’arc de mig punt, per les seves obertures realitzades en pedra, llindes, llindars i brancals,  i sobretot per la torreta circular de defensa situada a l’angle superior dret de la façana.

Aquesta petita torre és de forma cilíndrica, coberta amb una volta de mitja taronja, i descansa a la seva part inferior sobre tres motllures circulars concèntriques. Al centre superior de la façana hi ha un rellotge de sol.

El Mas Antic és una masia d’Alella inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Boada del Pi de Terrassa

La masia de Can Boada del Pi, està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva llarga historia :

  • La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d’Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família la meitat d’honor de Boada.
  • Aquest domini reial és el mas Boada, segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239.
  • Al 1673 hi visqué Francesc Boada, pare franciscà que tingué una activitat destacada i que és autor d’importants libres d’espiritualitat.
  • L’any 1772 la vídua d’un posterior Francesc Boada i l’hereu, Miquel Boada Perer, van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi.
  • Miquel, fill hereu d’un altre Francesc Boada posterior, es va endeutar molt, sobretot amb la família d’industrials tèxtils dels Galí, que més endavant van construir el Vapor Galí. Varen anar arrossegant deutes i, finalment, el 1824 Can Boada ja era propietat de l’industrial terrassenc Francesc Galí i Galí.
  • Quan aquest va morir, el mas va passar al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català.
  • Mort aquest, els seus hereus venen la propietat,
  • El 1865 ja pertanyia a l’industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer.
  • A finals de segle va passar a la néta, Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal.
  • Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s’havia casat amb l’hereu Carbonell.
  • El 1998, és el de taller, garatge i espai de magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

De la masia de Can Boada del Pi , l’element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat.

Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s’hi accedeix.

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat de Terrassa.

Can Boada del Pi és una masia al municipi de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Manent de Premià de Mar

L’antiga masia de Can Manent, és situada en la Ctra. N-II, 60 en Premià de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El 1616 se sap que can Manent, feia funcions d’hostal.
  • Uns primers documents en 1618, ens parlen de Can Manent van estretament lligats als orígens de Premià de Mar, ja que al seu voltant s’establí una petita població de pescadors i pagesos.
  • El 1719, els límits de Can Manent eren, d’una banda, el mar, i de l’altra, Vilassar. La família Manent va jugar un paper important a la formació del nou poble de pescadors, arran de mar.
  • La masia de Can Manent, malgrat les notícies de començaments del segle XVII referents a la família propietària, és un edifici de ple segle XVIII, aprofitant potser alguna dependència anterior i amb annexos posteriors (casa dels masovers).
  • L’any 1984 va ser restaurada per l’Ajuntament.
  • El Museu Municipal d’Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001
  • I com a biblioteca fins a 2010.

És una masia d’estructura basilical, de tres crugies, corresponent al tipus IV, amb planta baixa, pis i golfes a nivell de la crugia central, coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal d’accés, a la crugia central, és d’arc de mig punt dovellat. La resta d’obertures són quadrangulars, amb brancals, llindes i ampits realitzats amb carreus de pedra. Les dues portes laterals de la planta baixa foren obertes amb posterioritat. L’interior està reformat i no conserva gaires elements originals. Fent angle (E) amb la façana, s’alça un porxo obert per un arc, de planta baixa i pis, obra del segle XIX.

A la part posterior hi ha una nau adossada, de planta baixa i coberta amb una terrassa a la qual s’accedeix des del primer pis de la masia, possiblement feia les funcions de caseta de les eines o aixopluc de les bèsties de càrrega.

Can Manent,  ha estat destinat com a seu de la Coordinadora de colles de Cultura Popular de Premia de Mar.

Can Manent és una masia de Premià de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can València d’Arenys de Mar

Can València , està situada en la Riera del Bisbe Pol, 3, d’ Arenys de Mar. Aquesta antiga Masia, també és  coneguda com a Casa del Través o Casa Clavell.

És un edifici, amb teulada a dues aigües, de dues plantes, una baixa i un pis.  El portal de la planta baixa està format per un arc de mig punt adovellat, amb brancals i ampit de pedra. Les finestres, d’ambdues plantes, són de pedra  de llinda recta. Composició dels elements simètrics.

Es conserva en bon estat de conservació, les seves característiques són les pròpies de les masies del Maresme. Actualment pertany a una empresa privada.

Can València, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé