Sant Esteve de Tavèrnoles

Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles.

És una construcció d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada. En època barroca va ser ampliada amb capelles pel costat de tramuntana. El mur de migdia conserva la porta d’arc de mig punt tapiada. Exteriorment presenta decoració de tipus llombard d’arcs amb finestres cegues entre lesenes, a l’absis, que es prolonga al mur de migdia sota un fris de dents de serra. El portal de ponent és de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular.

A la nau, prop d ‘absis, s’hi adossa un esvelt campanar de torre de planta quadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres geminades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda pels vescomtes d’Osona cap el 1069 en un dels seus feus i fou reconeguda nou anys més tard pel bisbe de Vic al vescomte Ramon Folc.
  • Va morir en mans dels sarraïns l’any 1086 la lliurà junt amb l’església de Sant Pere a la canònica vigatana.
  • El 1728 fou sobre-aixecada, s’hi construïren capelles laterals, una de les quals fou abolida durant la restauració i s’hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
  • Hi ha una làpida funerària, pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d’agost de 1839.
  • Una segona correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l’any 1868. Probablement, es tracta de Jacint Verdaguer i Ordeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.
  •  

Sant Esteve de Tavèrnoles , està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i recopilació en Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez