Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Badalona

L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.

Us passo la seva història :

  • L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer  la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
  • La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
  • El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
  • I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
  • Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
  • La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
  • Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
  • A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
  • La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
  • Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
  • Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
  • les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
  • També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
  • Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
  • La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
  • I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.

El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.

És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.

L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.

Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.

El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.

El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.

L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masies de Can Pantiquet i Can Flequer de Mollet del Vallès

Les dues masies, Can Pantiquet i Can Flequer, estant situades  en l’avinguda  Antoni Gaudí, 31- 39 de Mollet del Vallès.

Can Flequer i Can Pantiquet és un antic conjunt residencial rural del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits,

avui integrat en el nucli urbà de Mollet del Vallès.

Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d’alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central.

Can Pantiquet té tres plantes d’alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants.

Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta.

L’ús original del conjunt és residencial amb dependències annexes per l’activitat agrícola i producció artesanal.

Aquestes edificacions rurals estan avui en un espai plenament urbà habilitat per a equipaments col•lectius.

En un angle entre els dos edificis i adossat a ell, hi ha l’antic Pou.

Les masies de Can Flequer i de Can Pantiquet  estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia de Sabadell

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  esta situada al carrer de les Tres Creus, 127-129,  molt a prop de la Gran Via, el lloc de pas del primer ferrocarril de la ciutat de Sabadell.

Us passo l’historia de L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  :

  • Josep Oriol Badia va fundar aquest vapor el 1867, convertint-lo en el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell.
  • Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’edifici, on ara s’ubica la Biblioteca Vapor Badia.
  • L’estructura original s’ha conservat però no conserva l’antiga xemeneia i les finestres ara són arran de terra.
  • Inaugurada el 15 de novembre de 2002, la reforma és obra de l’arquitecte municipal Josep Palau Grau.
  • El 2015 més de 275.000 usuaris van fer-ne ús i es van fer més de 190.000 préstecs

L’edifici és un exemple típic de construcció industrial del principi del procés d’industrialització local amb una gran economia de mitjans. Les columnes interiors de l’edifici eren de ferro fos, i les bigues del primer pis eren de fusta. Va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis.

Es considera el vapor més ben conservat amb relació al seu estat inicial, i per això té un gran valor històric. Les finestres de la planta baixa són més grans per aprofitar l’entrada de llum natural i les del primer pis són més petites, ja que era emprat com a magatzem.

La casa de màquines i la xemeneia no es conserven perquè en perillava l’estructura. L’edifici es va restaurar a finals del segle XX per adaptar-lo com a biblioteca. L’edifici original era més llarg que l’actual, però una part es va cremar i no es va restaurar posteriorment.

L’edifici té una superfície útil de 4.713 m² distribuïda en tres plantes La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que en reprodueix l’estructura original.

Us passo un article d’aquella època sobre la Biblioteca Vapor Badia:

https://www.ccma.cat/324/la-biblioteca-vapor-badia-un-nou-espai-dinamic-i-interactiu-a-sabadell/noticia/23292/

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de Can Borrell de Mollet del Vallès

La Masia de Can Borrell està situada al barri de Can Borrell, entre l’avinguda de Rívoli, la rambla de Salvador Espriu, el carrer de Jaume Coll i el carrer de Francesc Layret a Mollet del Vallès.

Us passo les dades que es te constància d’aquesta antiga i única masia fortificada que es conserva al municipi :

  • Datada en el segle XIV.
  • Però la seva imatge actual es deu a la reforma que patí en els segles XVI i XVII.
  • El seu ús original era d’una masia, habitatge amb dependències pel treball del camp.
  • El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Mollet del Vallès, aprovat provisionalment el 1984 la incorporava com un element a protegir.

És una masia de planta baixa i pis, de tipus basilical, amb torre i cos lateral adossats.

S’accedeix a la casa per un portal adovellat de mig punt situat a l’eix central de la façana.

Al pis hi havia els dormitoris i les golfes a les parts més baixes.

L’estructura de l’edifici està formada per murs de càrrega de paredat comú.

El sostre està construït amb bigues i costelles de formigó.

La coberta, a dues vessants amb carener central perpendicular a la façana,

està feta amb bigues, cabirons de fusta i teula àrab a l’exterior.

Conserva un paviment de lloses de pedra a la planta baixa i elements constructius i decoratius notables a la façana principal.

Destaca la torre, de planta quadrada, amb planta baixa i tres pisos, coberta també amb teula àrab.

El projecte va conservar l’antiga masia del segle XIII, avui reconvertida en un centre cívic municipal, un antic pilar de pedra del paller,

el pou i l’antiga bassa de reg , actualment un parterre de gespa.

Can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mollet del Vallès.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé