Antiga Biblioteca de Villa Almirall de Barcelona

L’Antiga Biblioteca de Villa Almirall està entre el cim del Tibidabo i la torre de comunicacions de Collserola.

Us passo dades de la seva historia:

  • Almirall va ser un reconegut polític i escriptor del segle XIX, considerat el pare del federalisme català.
  • Valentí Almirall no va veure mai aquest edifici, va ser la seva dona, Rosalía, qui el va construir després que morís per honrar-lo.
  • L’edifici és d’estil neoclàssic i té una façana plena d’al•legories al coneixement.
  • Aquí s’hi va guardar la biblioteca personal d’Almirall però amb el temps, els llibres van desaparèixer.
  • Els veïns expliquen que molts van ser cremats durant l’època franquista.
  • També hi ha qui assegura que entre la seva col·lecció hi havia més d’un llibre dedicat a la maçoneria.
  • Actualment es un centre de Celebracions particular.

En la casa Almirall, era on Valentí Almirall acostumava a reunir-se amb els intel·lectuals i polítics de l’època.

Us passo mes informació estreta de Beteve :

https://beteve.cat/general/ledifici-de-lantiga-biblioteca-valenti-almirall-exemple-de-simbologia-macona/

Per les rodalies podem veure la ciutat de Barcelona com si fora en miniatura als nostres peus… !

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Biblioteca Joaquim Folguera de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

La Biblioteca Joaquim Folguera està en el carrer d’Aranyó, 12-14, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva Història:

  • Les seves dades històriques són les de qualsevol altre edifici de la Colònia, construït al mateix temps (entre 1898 i 1917).
  • Posteriorment, el poeta Joaquim Folguera hi donà nom i la biblioteca conté la major part de la seva obra poètica.
  • En el 1987 ja pertanyia a la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca de la Colònia també respecta les característiques de tot el projecte quant a l’harmonia de materials i estructures externes. És per això que respecta l’alçada mitjana dels edificis de tota la resta del projecte i la façana, quant a materials i proporcions, que s’escau totalment dins del modernisme industrial.

Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya

De maó vist i arrebossat, ostenta unes proporcions marcadament horitzontals, compensades per la distribució de les obertures i unes franges verticals de maó vist que fraccionen rítmicament tota la façana principal. Té un ample ràfec de teula àrab i una sanefa de maó vist al capdamunt que equilibra el sòcol del mateix material, característica aquesta que es contempla pràcticament en tots els edificis de la Colònia.

La porta d’entrada està situada a l’extrem esquerre de la façana, mentre al dret i part posterior hi ha un jardí amb arbres.

La Biblioteca Joaquim Folguera és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Viquipedia

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

El Centre o barri vell de l’Hospitalet de Llobregat

Gaspar Coll i Rosell . 1986 / Generalitat de Calalunya

El Centre és un barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que pertany al Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu.

Zona centre

És un dels nuclis històrics de la ciuta, on hi ha l’Ajuntament, el Centre d’Activitats la Farga i part dels equipaments culturals: el Museu d’Història, can Sumarro, el Centre Cultural Barradas i d’altres.

Museu d’historia

Limita amb els barris de Sant Feliu i de Can Serra al nord, amb Bellvitge pel sud, amb Sant Josep a l’est, i amb el municipi de Cornellà de Llobregat a l’oest.

Museu,part de darrera, Carrer de Molinés

Us passo dades històriques dels edificis i espais més destacats de la part més antiga de l’Hospitalet de Llobregat :

  • Al segle XI s’esmentà l’heretat Torre Blanca, al costat de la qual es va construir un hospital que més endavant es diria l’Hospital de Provençana, tot a tocar del camí ral.
  • El petit nucli va anar creixent ràpidament al voltant de l’hospital i al segle XIV ja tenia cementiri propi.
  • Tot aquest procés culminà quan es va construir la primera església, el 1475, al mateix lloc que ocupa l’actual església de Santa Eulàlia de Mèrida, i aquell camí ral passà a convertir-se en carrer Major, assentament de botiguers i d’artesans, prop del Xipreret, on hi havia el patriciat urbà de la ciutat, que en aquell temps encara se’n deia Provençana o “la bandada de l’hospital” i més endavant la Pobla de l’Hospital.
  • Les cases més antigues del carrer Xipreret actualment són a la part nord, els números 78, 80 i 50. A la part sud en queda la núm. 59-61, totes del segle XVIII, encara que sobre una base anterior. Els números 33 i 57 hi ha dos exemples de modernisme i noucentisme, i una casa arabitzant al número 54, estil que es posà de moda arran de l’Exposició Internacional.
  • Conserva part d’un Via Crucis en ceràmica policromada.
carrer Xipreret amb carrer Major

La Rambla de Just Oliveras és un dels espais públics que més destaquen del barri i de tota la ciutat de l’Hospitalet.

Santa Eulàlia de Mérida destruida en 1937 durant la Guerra Civíl.

És punt d’encontre i una de les principals zones d’oci. El passeig creua el barri de nord a sud i s’hi pot trobar cinemes, terrasses, l’Auditori Barradas i l’Acollidora.

Edificis de La Atalaia i l’Harmonia

Altres espais del barri són el parc de Can Boixeres, coronat per un palauet del segle XVIII, la plaça de Lluís Companys, inaugurada l’any 1998 i al límit de la Rambla de Just Oliveras pel sud,

Palauet de can Boixeres

o també la plaça de l’Ajuntament, un dels principals escenaris dels grans esdeveniments ciutadans i de la festa major, que se celebra pels voltants de la revetlla de Sant Joan.

Museu de Historia de la ciutat

A l’entorn d’aquesta plaça es troba el Mercat del Centre, l’Església de Santa Eulàlia, el col·legi Tecla Sala i la Biblioteca can Sumarro,

Can Sumarro

així com el Museu d’Història, el carrer Major, i d’altres edificis senyes i vies principals de la història particular del barri i més general de la ciutat.

La Talaia

També es troben bona part dels edificis nobles que integren el patrimoni històric de la ciutat,

com la Talaia o l’edifici de l’Harmonia, integrats al carrer del Xipreret,

així com el centre comercial i centre d’activitats La Farga.

Dos carrers destacats de la zona antiga, són el carrer de Rosend Arus

i carrer de Sant Roc.

Actualment el conjunt de carrers del Centre s’ha modificat per la construcció d’edificis més moderns,

però us convido a fer un passeig pels carrers antics de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Grans pintades a les parets – 7ª part #

Avui us presento dos articles

Els carrers de ciutats, poble, barris, suburbis d’arreu del mon, esta ple de Grafits produïts per la gent que vol expressar … on no pot fer-ho, en alguns llocs, se ha permès fer-ho o tolerat, avui us presento algun d’aquests :

Terrassa – Paret exterior de l’antiga masia de ca l’Anglada.

Sant Quirze del Vallès – Paret de l’edifici de La Biblioteca.

Sant Quirze del Vallès – Antiga porta d’entrada a una finca.

Terrassa  – Parets entre dues finques que mai s’uniran front el Parc Roc Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Soler i Palet de Terrassa

La Casa Soler i Palet, esta situada en el carrer de la Font Vella, 28 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La casa fou donada pel seu propietari, el notari i estudiós Josep Soler i Palet, per ser destinada a biblioteca pública, tal com figura en el seu testament en poder de Josep Fontanals i Arater, notari de Barcelona el 7 abril del 1919.
  • El donador morí l’any 1921; l’any següent la vídua, Elisea Casanovas, va fer donació del llegat a l’Ajuntament de Terrassa.
  • La biblioteca i museu Soler i Palet s’inaugurà el 8 de juliol de 1928.
  • El 1933 s’hi inaugurà una biblioteca técnico – tèxtil.
  • Pel 1939, la Biblioteca Tecnico-tèxtil passà a l’Institut Industrial i la sala que ocupava es dedicà a un ingrés importantíssim, ‘Arxiu Històric de Terrassa, amb els fons recollits al Museu Comarcal de les esglésies de Sant Pere.
  • L’any 1998, els fons de la biblioteca, la més important de la ciutat, van integrar-se dins la nova Biblioteca Central de Terrassa.
  • Des de l’any 2000 acull les oficines de l’IMCET – Institut Municipal de Cultura i Esports de Terrassa-.

Inicialment fou destinat a habitatge familiar i constituïa una casa pairal de notables dimensions, encara que d’estructura senzilla i decoració austera.

És un edifici de murs de pedra i planta rectangular, constituït per baixos i pis, amb golfes a la part anterior i pati posterior com a prolongació de la planta.

La Casa Soler i Palet, és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casal dels Clapers de Malgrat de Mar

El Casal dels Clapers està situat en el carrer de Desclapers, 14 de Malgrat de Mar.

També és conegut aquest edifici com La Cooperativa.

Us passo la seva historia :

  • És un antic casal fortificat, construït durant el segle XVI.
  • En un principi va viure la família noble dels Clapers.
  • Va ser en el segle XVIII, un hospital de sang.
  • Durant el segle XIX, va ser la seu del Casino Malgratenc .
  • Mes tard, en el segle XX, la seu d’una Cooperativa obrera de consum.

Per saber mes sobre aquest Casal dels Clapers , podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/casal-dels-clapers-biblioteca-cooperativa/

Actualment hi ha la Biblioteca de Malgrat de Mar, que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals,

I que depèn de l’Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Masia de Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt

La masia de Ca l’Oliveres, està ubicada en el carrer de Castelló de la Plana, 11 de Lliçà d’Amunt.

La Biblioteca Ca l’Oliveres era una masia construïda l’any 1872 per Joan Sala i Riera, descendent de la família Oliveres, documentada des del segle XIII; d’aquí el nom de la Biblioteca.

Aquest edifici històric  un cop rehabilitat està distribuït en tres plantes.

En la reforma de l’edifici s’ha mantingut la pedra original del terra, les escales; així com el pou, el forn de pa i la volta de tova catalana.

La Biblioteca va ser inaugurada el 10 de setembre de 2010;

depèn de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Els horaris de la Biblioteca són :

Hivern: Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres, divendres i dissabte de 10h a 14h

Estiu : Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres i divendres de 10h a 14h

Front la masia – biblioteca, es disposa d’una zona enjardinada, amb bancs i una font.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lliçà d’Amunt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de can Manyer de Vilassar de Dalt, ara és una Biblioteca

L’Antiga Fabrica de can Manyer  està situada en la Plaça Miquel Martí Pol, 6  de Vilassar de Dalt.

La seva arquitectura és característica d’un recinte industrial de finals del s. XIX,

amb gran espais, suportats per columnes de ferro i amb terres de paviment hidràulic.

Us passo mes dades de la seva historia :

Podeu consultar mes dades a l’enllaç que us adjunto, del Museu de Vilassar de Dalt : http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/40-patrimoni/immoble/75-can-manyer

La Biblioteca can Manyer ocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de can Manyer, un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar.

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt , Biblioteca can Manyer i Museu.

 

 

 

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casacuberta de Fabrica a Biblioteca de Badalona

Can Casacuberta, era també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n’Isop, està situada entre el carrer d’Enric Borràs 47, carrer de Colom i carrer de Anton Romeu de Badalona.

Us passo l’historia de la Fàbrica :

  • A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt.
  • El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d’ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l’actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.
  • L’obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l’empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop.
  • Bona part dels treballadors el 62% de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.
  • L’any 1920 Josep Giró va vendre l’edifici a l’empresari barcelonès Salvador Casacuberta.
  • La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina.
  • En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.
  • Com a a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta es va inaugurar l’any 1992.

És un edifici industrial d’estil modernista que antigament ocupava tota l’illa de l’eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d’estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L’entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l’industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.

Posrtada del Llibre Can Casacuberta

De l’estructura original només es conserven l’espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

L’edifici de Can Casacuberta està protegit com a bé cultural d’interès local i actualment és una biblioteca pública. Ha estat remodelada i ampliada, i actualment té una superfície de més de 3.000 m², dividida en dos nivells i en quatre seccions: infantil, adults, audiovisuals i sala de premsa.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé