L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casal dels Clapers de Malgrat de Mar

El Casal dels Clapers està situat en el carrer de Desclapers, 14 de Malgrat de Mar.

També és conegut aquest edifici com La Cooperativa.

Us passo la seva historia :

  • És un antic casal fortificat, construït durant el segle XVI.
  • En un principi va viure la família noble dels Clapers.
  • Va ser en el segle XVIII, un hospital de sang.
  • Durant el segle XIX, va ser la seu del Casino Malgratenc .
  • Mes tard, en el segle XX, la seu d’una Cooperativa obrera de consum.

Per saber mes sobre aquest Casal dels Clapers , podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/casal-dels-clapers-biblioteca-cooperativa/

Actualment hi ha la Biblioteca de Malgrat de Mar, que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals,

I que depèn de l’Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Masia de Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt

La masia de Ca l’Oliveres, està ubicada en el carrer de Castelló de la Plana, 11 de Lliçà d’Amunt.

La Biblioteca Ca l’Oliveres era una masia construïda l’any 1872 per Joan Sala i Riera, descendent de la família Oliveres, documentada des del segle XIII; d’aquí el nom de la Biblioteca.

Aquest edifici històric  un cop rehabilitat està distribuït en tres plantes.

En la reforma de l’edifici s’ha mantingut la pedra original del terra, les escales; així com el pou, el forn de pa i la volta de tova catalana.

La Biblioteca va ser inaugurada el 10 de setembre de 2010;

depèn de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Els horaris de la Biblioteca són :

Hivern: Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres, divendres i dissabte de 10h a 14h

Estiu : Tardes de dilluns a divendres de 16h a 20.30h

Matins: dimecres i divendres de 10h a 14h

Front la masia – biblioteca, es disposa d’una zona enjardinada, amb bancs i una font.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lliçà d’Amunt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de can Manyer de Vilassar de Dalt, ara és una Biblioteca

L’Antiga Fabrica de can Manyer  està situada en la Plaça Miquel Martí Pol, 6  de Vilassar de Dalt.

La seva arquitectura és característica d’un recinte industrial de finals del s. XIX,

amb gran espais, suportats per columnes de ferro i amb terres de paviment hidràulic.

Us passo mes dades de la seva historia :

Podeu consultar mes dades a l’enllaç que us adjunto, del Museu de Vilassar de Dalt : http://www.museuarxiu.snailand.com/joomla/index.php/coneix-patrimoni/pindoles-d-historia/40-patrimoni/immoble/75-can-manyer

La Biblioteca can Manyer ocupa la nau més moderna i rehabilitada de tot el conjunt industrial de can Manyer, un dels últims exemples del passat industrial tèxtil de Vilassar.

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt , Biblioteca can Manyer i Museu.

 

 

 

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casacuberta de Fabrica a Biblioteca de Badalona

Can Casacuberta, era també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n’Isop, està situada entre el carrer d’Enric Borràs 47, carrer de Colom i carrer de Anton Romeu de Badalona.

Us passo l’historia de la Fàbrica :

  • A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt.
  • El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d’ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l’actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.
  • L’obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l’empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop.
  • Bona part dels treballadors el 62% de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.
  • L’any 1920 Josep Giró va vendre l’edifici a l’empresari barcelonès Salvador Casacuberta.
  • La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina.
  • En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.
  • Com a a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta es va inaugurar l’any 1992.

És un edifici industrial d’estil modernista que antigament ocupava tota l’illa de l’eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d’estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L’entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l’industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.

Posrtada del Llibre Can Casacuberta

De l’estructura original només es conserven l’espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

L’edifici de Can Casacuberta està protegit com a bé cultural d’interès local i actualment és una biblioteca pública. Ha estat remodelada i ampliada, i actualment té una superfície de més de 3.000 m², dividida en dos nivells i en quatre seccions: infantil, adults, audiovisuals i sala de premsa.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

  • Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
  • Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
  • L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
  • La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
  • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
  • El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
  • Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
  • A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
  • El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
  • L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
  • L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
  • Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
  • l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llaurador, de masia a Biblioteca a Teia

Can Llaurador es una antiga masia del segle XVI, on el costat de la casa trobem una creu de terme gòtica, situada en l’avinguda  J. Roca Suárez-Llanos, 40 de Teià

Masia que teia una gran extensió de terreny i camps per conrear.

Veiem la seva historia :

  • En el fogatge del 1515 hi consta que hi vivia Joan Llauradó,
  • En el següent, del 1533, Francesc Llauradó, que va ser batlle de Teià.
  • A principi del segle XIX hi va viure Josep Botey, àlies Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey.
  • Ben a prop de la part de darrere de la casa hi ha una creu de terme la construcció de la qual –segons s’explica en un goig de mossèn Santiago Casanovas– podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta del 1589 que va flagel·lar el poble i que podia haver començat en aquesta casa.

La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l’Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals,  80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d’informació d’accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antic escorxador d’Alella

L’antic escorxador està situat en el passeig  Marià Estrada 8 d’Alella.

L’increment de població i la necessitat de millorar les condicions d’higiene i salubritat pública va motivar el trasllat de l’escorxador a la partida de Vallbona, fora del nucli urbà. Fins llavors havia estat situat a la cantonada de l’Empedrat del Marxant i la Plaça.

L’any 1874, la Diputació de Barcelona va aprovar la venda de les antigues instal·lacions per sufragar la construcció del nou edifici, tot i que en conservà una part com a escola i casa de la mestra. La manca de finançament va paralitzar els plans fins a 1884.

L’obra va ser encarregada al senyor Cirera per 9.000 pessetes, però l’acabà executant Josep Aymar per la renúncia del primer adjudicatari.

Una vegada tancada l’instal-lació com a escorxador,  va tindre diversos usos, com a escola, biblioteca, espai social, magatzem,  fins i tot, de tanatori. Des de 2009 es la seu de la comissaria de la policia local d’Alella.

    

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Can Mulà de Mollet del Vallès

Can Mulà també és coneguda com can Mular o can Mola, està situada en el parc de Can Mulà, entre l’Avinguda de Burgos, l’Avinguda de Rafael Casanova i el carrer d’Alzina de Mollet del Vallès.

Es un edifici, de fondària considerable, format per tres cossos. El cos principal és de planta rectangular i dues plantes d’alçada, té coberta a dues vessants.

El portal de la façana principal no està centrat respecte al carener.

Els dos cossos annexes tenen una planta i coberta a una vessant. Els murs de càrrega són de paredat comú.

Els sostres i cobertes estan construïts amb bigues i cabirons de fusta i teula àrab. Conserva a les cantonades carreus de pedra ben tallats.

La transformació més important va ser en afegir un cos lateral al primitiu amb el que va desaparèixer una finestra gòtica original.

Una vegada restaurada la masia, la Diputació de Barcelona conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet van destinar a aquest edifici com a Biblioteca.

Dins del seu jardí, hi ha el Menhir de Mollet dins d’una urna de protecció.

Can Mulà és una masia que està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament de Mollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé