Església de l’antic Monestir de Sant Pere de Besalú

L’església de l’antic Monestir de Sant Pere, esta situada en la Plaça de Sant Pere a Besalú.

Us passo la seva llarga Història:

  • L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
  • El nou cenobi, l’església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro, sembla que en substituí un d’anterior, del segle IX.
  • El temple actual correspon a una reedificació del 1060.
  • Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d’enterrament dels fidels d’una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l’església.
  • La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
  • Va començar la seva decadència al segle xv per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.
  • La influència del monestir s’estengué aviat.
  • Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).
  • El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
  • Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.
  • Entre 1908 i 1914 s’hi instal•laren els benedictins d’Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l’església és la parròquia de la vila.
  • Durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

De l’antic monestir, resta només l’església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central.

La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

Al gruix del mur dels braços del creuer s’obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l’exterior. Tres absidioles més s’obren al mur de l’absis central.

L’element més remarcable d’aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s’inscriu a l’interior de l’absis,

i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d’Itàlia.

Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.

En un dels capitells hi ha la representació d’Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

La façana, que denota també una influència del nord d’Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s’obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.

A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d’influència rossellonesa, flanquegen la finestra.

La façana es corona amb frontó triangular.

El campanar s’aixeca sobre el braç nord del creuer.

El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d’arcs d’arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.

De l’antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d’algunes làpides i claus de volta esparses.

Sant Pere de Besalú és un monestir declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Església de Sant Vicenç de Besalú

Sant Vicenç de Besalú esta situada al carrer de Sant Vicenç i carrer de Safont de Besalú.

Us passo la seva historia :

  • És documentada ja el 977, en què el comte Miró Bonfill la cedeix a l’església de Santa Maria.
  • Si bé el seu origen és, doncs, anterior, l’edifici actual correspon a la tercera o quarta reedificació de l’església.
  • Feta probablement al pas dels segles XII al XIII, amb alguns elements ja característics del gòtic.
  • En una visita pastoral del 1420 se’ns diu que tenia nou altars.
  • En època gòtica es construí una capella adossada al costat nord.
  • A ponent d’aquesta s’edificà a inicis del segle XVIII
  • Va patir  l’incendi el 1936.
  • La capella dels Dolors, va ser enderrocada els anys 1960.
  • L’església de Sant Vicenç era originàriament la parròquia de Besalú, funció que ara comparteix amb l’església de l’antic monestir de Sant Pere

És un temple de tres naus amb creuer i tres absis semicirculars. La nau central és coberta amb volta seguida de canó apuntat i les laterals amb volta de quart de cercle, que se sostenen sobre grans pilars de secció quadrangular.

 Al mur de migdia s’obre una portada, d’arc rodó, d’un romànic tardà molt elaborat, amb decoració abundant als capitells i les arquivoltes. Al mur de ponent, o façana principal, s’obre un altre portal, força senzill, que ja podem qualificar de gòtic. És format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per un guardapols i dos parells de columnes amb capitells, de regust gòtic.

Damunt d’aquesta porta hi ha un finestral ogival, que conté un rosetó i quatre petits arcs rodons. La decoració de l’absis és encara romànica, amb arcuacions cegues sota un fris de dents de serra.

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d’arc de mig punt a quatre de les cares.

Sant Vicenç de Besalú és una església  declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : EL CASTELL DE SANT NICOLAU EN EL PUIG DE LAS RELIQUIAS DE CAMPRODÓN: Y otros estudios

Fitxa Técnica :

Autor : Carlos Serra Vidal

Tapa : Tova

Preu : 17,09 €

Editor: DUXELM; Edición: 1 (1 de septiembre de 2008)

Colecció: Pdte. Coleccion

Idioma: Català

ISBN-10: 8493593370

ISBN-13: 978-8493593377

Epíleg :

 “Cuando en el año 1995, el día 6 de Diciembre, festividad de San Nicolás de Bari, di fin al opúsculo de El Castell de Camprodón en el Puig de las Reliquias, omití incluir, por desconocerlos en aquel entonces, ciertos acontecimientos relacionados con el origen del Castillo y su devenir inicial, y que posteriormente, y a medida que mis indagaciones sobre diversos temas de Camprodón iban progresando, fui vertiendo en posteriores escritos.

Primero, en el dado a luz en 1996, denominado Clamores que el Abad de Camprodón y su comunidad, elevan a Dios y al Rey, donde se relatan las quejas del Abad, por muertes, daños y expolios, ocasionados a siervos, honores y predios del Monasterio, cuando las razias organizadas por hombres de Besalú, entre los años 1234 y 1240. Y después, en El monasterio de Sant Nicolau de Camprodón. Las canonesas reglares de San Agustín en el Puig de las Reliquias, publicado en 1997, en el que se narra la vida y milagros de unas Canonesas reglares de San Agustín, posesionadas en el deshabitado Convento del Puig de las Reliquias.

Al considerar estas noticias, suficientemente significativas para aclarar ciertos aspectos del Castillo, no expuestos en la primera edición, he creído conveniente darlas a conocer, incluyéndolas, como es lógico y natural, en el presente trabajo, que ahora y para mejor entendimiento, encabezo con el nombre de El Castell de Sant Nicolau en el Puig de las Reliquias de Camprodón (publicado en 2000), para diferenciarlo del primer opúsculo. .En Abril de 1998, publiqué La peste negra en Camprodón – Greuges y fogajes. De Narbona pasó la Peste a Perpignan, en donde se manifestó a partir de principios de Abril y duró hasta finales de Junio. En Gerona, a mediados del mes de Mayo, y persistió hasta fin de Agosto, y en Camprodón apareció en la última decena del mes de Junio del mismo año de 1348 y no empezó a decrecer hasta finales del mes de Agosto.”

 

Recull del Llibre i informació : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

El Rebost del Comtat o Museu de l’Embotit de Besalú

El Rebost del Comtat o Museu de l’Embotit, esta situat en la Plaça de la Llibertat, 13 de Besalú.

Besalú és una vila molt visitada pel seu interès històric i arquitectònic.

Aquest petit museu a part de mostrar diferents objectes i estris relacionats amb el món de les empreses de la carn, permet a través de la seva botiga, degustar o comprar diferents productes de la comarca de la Garrotxa.

El Rebost del Comtat de Besalú, es va portar a terme, el desembre del 1995, gràcies a la col·lecció de Ramon Sala i Canadell.

Es tracta d’una exposició permanent d’estris per a l’elaboració de productes tradicionals.

També, hi ha una extensa col·lecció d’armes antigues, com armes de foc, navalles, espases,  ballestes, llances, que varen ser utilitzades pels avantpassats en aquestes contrades.

Hi ha una secció d’eines de fusta, com culleres i forquilles fetes a mà, típiques de la Garrotxa.

Ceràmica de l’època medieval i de l’època romana amb una col·lecció de ceràmica, fragments de vidre i monedes.

També, ceràmica de l’època eneolítica, acompanyada dels ossos polimentats que s’utilitzaven per a la seva decoració, i una col·lecció de pedres de moldre per fer farina.

En la botiga que hi ha dins el mateix recinte del Rebost, es pot degustar i comprat tot tipus d’embotits, formatges i altres productes de la Garrotxa.

El museu pertany a l’empresa de la família Sala de Castellfollit de la Roca, propietària també del Museu de l’Embotit de Castellfollit de la Roca. Tots dos museus es poden visitar de forma gratuïta.

Per saber del Museu de l’Embotit de Castellfollit de la Roca, podeu seguir aquest enllaç :

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3156/

Quan visiteu l’antic comtat de Besalú, pont, carrers, església… no deixeu d’anar al Museu de l’Embotit, conegut com El Rebost del Comtat. !

 

Recull de dades : El Rebost del Comtat, Ajuntament de Besalú

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola

Capella de Santa Fe de Besalú

La Capella de Santa Fe de Besalú és coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume. És situada davant l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, a l’indret anomenat Prat de Sant Pere on, fins al començament del segle XIX, hi hagué un antic cementiri monacal del qual era capella del Monestir.

Us passo la seva història :

  • La primera notícia documental apareix en la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per Bernat, abat de Sant Pere, i Albert, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú on s’afirma que la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
  • Durant casi cents anys, hi ha poques dades sobre l’església de Santa Fe.
  • L’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada apareix «Sancta Fide».
  • En la venda d’una casa feta el 1524 per Isabel Oliver a Elionor Català s’esmenta l’església de Santa Fe com a afrontació.
  • L’any 1835, a causa del decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, que la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere a J. Bover per 3.771 duros el 1849.
  • A partir d’aquest moment passà per diversos propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos i fou utilitzada com a magatzem.
  • Després de la guerra civil fou adquirida per la família Solà-Morales.
  • En l’actualitat curiosament, és un restaurant.

L’estructura original ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta. L’edifici, de reduïdes dimensions, consta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i teulada de dues aigües.

A la façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt prop del lloc on sembla que s’obria la porta original, ara cegada, i que conserva encara el ràfec de pedra original.

L’aparell, en les parts visibles, i és de petits carreus no gaire escairats amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra que, d’altra banda, sembla modificada com ho ha estat tot el conjunt. Amb certes reserves, se li atribueix una filiació corresponent a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII.

Santa Fe de Besalú és una antiga capella de Besalú declarada bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La vila de Besalú, per anar i reviure a una època Medieval !

La vila de Besalú disposa d’un conjunt historicoartístic medieval,

considerat com un dels més ben conservats de Catalunya.

Cal destacar-ne, el call jueu, amb el Miqvé, l’únic recinte de banys jueus descobert a la Península Ibèrica fins el 2014, quan en va aparèixer un segon a la veïna ciutat de Girona.

 

En general molts carrers de Besalú tenen gran importància per que són de l’època Medieval, i ven reconstruïts quan es fan obres.

 

Podem destacar  :

  • El Monestir de Sant Pere, temple benedictí del segle X
  • L’Església
  • La Casa Cornellà
  • Col·legiata de Santa María

El primer Pont de Besalú sobre el riu Fluvià,  va ser edificat al segle XI, pel comte Guillem el Gras durant els anys1030-1050.

A l’edat mitjana s’havia de pagar peatge, per passar era, un òbol per persona a peu i per bèstia carregada.

El pont actual, està format per set arcades de forma angular sustentades pels pilars que aprofiten com a base les pedres del riu; amb una llargada de 105 metres i destaca una torre de 30 metres d’alçada.

Al llarg dels segles s’ha reconstruït diverses vegades, en l’any 1315, una riuada se’l va endur, i va ser aixecat de nou gràcies a un impost establert pel rei Jaume II. L’última va ser durant la Guerra Civil Espanyola, que va ser dinamitat i refet durant els anys 1950-1960.

Es un lloc d’entrada o sortida a peu per tota la gent que visita Besalú, i de passeig.

El primer cap de setmana de setembre, Besalú organitza la seva Fira Medieval,

amb la participació de tota la població, on la fantasia i la història transporten el visitant a l’antic comtat de Besalú.

Per a mes detallada informació sobre Besalú, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Besal%C3%BA

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú (Inf. i turisme), Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l’antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’extrem més meridional de l’actual terme municipal d’Albanyà (Alt Empordà).

Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont.

Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d’Albanyà i, per tant, a la comarca de l’Alt Empordà.

A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous.

Podeu consultar informació sobre l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_Sous

Us passo un resum la seva llarga historia :

  • Les primeres notícies que es tenen d’aquest monestir es remunten a l’11 d’abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d’Aguja pel rei franc Carles el Calb.
  • Els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat.
  • Fins a la primeria del segle XI la comunitat de Sant Llorenç del Mont era només una cel·la (cella Sancti Laurentii) filial de Sant Aniol d’Aguja i, com aquest, sotmès al domini dels canonges de la catedral de Girona.
  • Així ho testimonien dos documents atorgats pel rei Carles el Simple en els anys 898 i 922 i una butlla del papa Silvestre II expedida el 1002 a favor de la mitra de Girona
  • El 1003 la comunitat de Sous ja consta regida per l’abat Abbó. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa
  • Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besalú i assistiren als concilis que es van celebrar a Girona els anys 1068 i 1073.
  • Entre els segles XI i XII es construí una nova església.
  • Almenys des de 1222 al monestir de Sous tenia culte particular la imatge de la Mare de Déu del Mont.
  • La difusió de la devoció impulsà l’abat Bernat, en els anys 1311-1318, a construir l’actual santuari al cim de la muntanya, al qual fou traslladada.
  • Aquest santuari enfrontà de seguida l’abat amb el bisbe de Girona, llavors Guillem de Vilamarí, pel seu control.
  • El 1319 s’arribà a un conveni que deixà en mans de l’abat l’administració del santuari, mentre el bisbe hi retenia el dret de visitació, la jurisdicció i un cens anual.
  • Al segle XIV era una comunitat pròspera però petita, formada, l’any 1332, per vuit monjos.
  • Al segle XV la decadència s’accentuà, amb una comunitat que arribà a tenir només dos monjos (1438) i amb greus dificultats econòmiques per la disminució progressiva de les rendes.
  • La situació fou agreujada pels forts terratrèmols que es deixaren sentir sobretot en aquella zona entre els anys 1427 i 1434, que afectaren els edificis i arruïnaren l’església i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l’altar major al claustre.
  • Durant el segle XVI, es reconstruïren parcialment els edificis i l’abat Francesc Albanell († 1530) intentà restaurar el monestir amb l’establiment de quatre capellanies o beneficis, però el deteriorament ja fou imparable.
  • El 1592, d’acord amb el desig del monarca de potenciar els monestirs més poblats, el papa Climent VIII en decretà la supressió i l’annexionà al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • La supressió, però, no es féu efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el 1605.
  • A partir d’aleshores, esdevingué una simple parròquia rural del poble de masies disperses de Sous.
  • La ruïna de l’església, definitivament abandonada al segle XVIII, obligà a condicionar el nou temple parroquial de Sant Llorenç de Sous en el que havia estat la sala capitular del monestir, que fou consagrat el 1829.
  • Des de mitjan segle XIX, les restes del monestir serviren d’estable d’animals i magatzem d’eines agrícoles.
  • Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l’estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.
  • Durant el segle XX el poble ha quedat deshabitat i el lloc totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.
  • A partir de 1984 s’emprengueren campanyes de neteja, excavació i consolidació del conjunt monumental, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El 2008 s’ha aprovat un projecte de restauració, impulsat per l’Ajuntament d’Albanyà i la Diputació provincial de Girona, que és afavorida per la recent potenciació turística del santuari.

Us passo la llegenda de la Font del monestir de Sant Llorenç de Sous , recollida per Jacint Verdaguer:

La font de l’Esparreguera o dels Monjos, és molt a prop del monestir, que n’obtenia l’aigua necessària.

Segons conta la llegenda recollida per Verdaguer, aquesta font no existia, però un dia passaren per allí dos homes que perseguien sarraïns fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d’aquests exclamà:

“Si Déu ens fes la mercè d’una mica d’aigua!”… , immediatament, brollà aigua d’on ara hi ha la font.

Per a mes informació sobre aquest monastir podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02sous.htm

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous, el 1983 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues