Font de Cuní d’Olot, fa cent anys en rere

Us presento imatges de la Font de Cuní d’Olot, podem veure tal com era fa 100 en rere, gràcies a postals antigues.

Actualment és descriu així aquesta Font :

La Font  de Cuní és molt popular, situada en  la Canya i dins els terrenys del mas Cuní,

a tocar al camí que porta a l’Esperança.

Font intermitent que raja amb certa abundància en temps de pluja però no tant o gens en períodes de sequera.

L’entorn ha sofert modificacions al llarg del temps, sobre tot amb els canvis o desaparició de l’arbrat.

La Font , però,  manté la seva pica, les canalitzacions i la petita bassa al cantó així com el pedrís per seure.

Es d’un sol raig.

Segons la data d’inscripció, es de l’any 1689.

La Font de Cuní és una font d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades actuals : Viquipèdia

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé

Montfalcó Murallat de les Oluges

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra a Lleida.

Us passo la seva història :

  • Parlem primer d’El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila, fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.
  • Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043.
  • Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró.
  • El 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.
  • Ja en el 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.
  • De l’any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d’Altés.
  • El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera.
  • L’any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.
  • Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el “castrum Monfalcon” era assignat a “Guillelmo filio meo”
  • Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà.
  • Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

Montfalcó Murallat està damunt d’un turó, un lloc molt estratègic i que es divisa una bona part de la comarca.

És una de les millors exemples de la Catalunya medieval per la seva fortificació, sense edificacions d’extramurs.

Forma un recinte clos i murat i es tracta d’un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s’adossaren interiorment les cases.

Pel que fa al seu traçat urbà, es bassa d’una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja,

a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s’hi troba l’antic forn.

Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

Per a mes informació podeu entrar en aquest enllaç :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Montfalco-Murallat/6641.aspx

No deixeu de  visitar l’església.

Tot el seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Val molt la pena fer una parada i visitar Montfalcó Murallat, serà com si el temps s’hagués parat fa molts de segles en rere…

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Lleida i altres fonts.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Masia can Masdéu de Barcelona

La Masia can  Masdéu, està situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle propietat del l’Hospital de Sant Pau.

Us passo dades de la seva historia :

  • Can Masdéu és una masia documentada des de l’edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven.
  • El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant la segona meitat del segle XVII, Enric Masdéu i Farrera.
  • L’aspecte que presenta avui dia és fruït d’una reforma important que es va fer sobre l’antiga masia al segle XIX.
  • A principis del XX va ser adjudicada por subhasta al Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, que la utilitzar com residencia para leprosos.

A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal.  Davant d’aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada.

La masia te la Font de Sant Llatzer i la seva gran bassa i mines d’aigua pel torrent i una gran extensió d’horts, antigament de vinyes.

Com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l’època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Va ser Okupada durant l’any 2001,  però el jutje va concedir la gracia que si portavent una feina positiva per la societat i el barri , és podien quedar a Masdéu, i així ha sigut ja fa mes de 17 anys que es porten a terme moltes activitats i uns horts ven cuidats de la gent i per la gent del barri, sobre tot gent que ho necessita.

Per a mes dades podeu consulta al Blog La Vall de Masdéu :

https://www.canmasdeu.net/la-nostra-historia/

Per últim us passo l’enllaç d’un interessant reportatge sobre la masia de Masdéu :

https://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/05/29/can-masdeu-de-locupacio-al-projecte-de-vida/

Si no coneixeu Masdéu, podeu fer un passeig o excursió des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé