Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls

Sant Martí de Sorbet, es l’església que està en la Plaça de l’Església de Viladecavalls.

Us passo la seva historia :

  • Parròquia que té com a precedent l’antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet del terme de Terrassa i del seu castell, prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels antics nuclis de població de Viladecavalls juntament amb Cavall Jussà.
  • Aquesta antiga parròquia de Sant Martí té una data de consagració del 17 d’abril de 1096, pel bisbe de Barcelona Folc, on es documenta que hauria estat erigida pels habitants de Sorbet, dins del terme de l’església de Sant Pere d’Ègara.
  • Només se’n conserva una paret, que passà a conformar l’església actual construïda entre el 1785 i 1797.
  • La construcció d’aquest nou temple comportà gairebé a la total desaparició del l’edifici romànic.
  • El cos del campanar consta que fou començat a finals del segle XIX, en l’any1883.
  •  L’any 1922 s’hi col•loquen les campanes i l’esfera del rellotge que només queda present en la façana principal.

Es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus. L’absis poligonal, orientat al nord, està al mateix nivell que la nau central. La teulada, a dos nivells segons l’alçada de la nau, té el carener perpendicular a la façana principal. L’aparell es troba arrebossat i les cobertes són de teules àrabs.

L’antiga capella romànica, d’una sola nau, ocupa l’espai de l’actual cor de l’església i la caixa del campanar. Es conserva el mur oest, amb una porta d’accés, ara tapiada, d’arc de mig punt adovellada. A la part superior de la porta, centrada, hi ha una finestra, també tapiada, d’arc de mig punt.

L’interior de l’església presenta una nau central coberta amb una volta de canó amb llunetes dividida per arcs diafragmàtics, els quals es recolzen sobre una cornisa. En els murs laterals, on hi ha les llunetes, s’obren òculs amb els vitralls decorats amb els símbols dels evangelistes. Les naus laterals s’obren a la central mitjançant arcs de mig punt que arrenquen d’una cornisa que decora els pilars. Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta. En les naus laterals s’obren algunes fornícules on s’ubiquen imatges de sants. Als peus s’hi troba un cor i un rosetó amb vitralls.

A l’altar major hi ha el Retaule de Sant Martí, de línies arquitectòniques, del mateix moment que es va construir l’església.

El campanar està adossat a l’església com una prolongació de la façana principal i del mur de l’est. És de planta quadrada i els seus murs es troben arrebossats i pintats de blanc com la resta de parament que conforma l’església. Presenta tres registres de divisió ben diferenciats per motllures en ressalt i dessota ornamentades amb una sanefa d’arcuacions cegues. Tot el cos es troba rematat per merlets esglaonats.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

En el primer registre, a la cara de la façana principal, s’obre una porta d’accés al campanar. En el segon registre, hi ha un senzilla finestra d’arc rodó i s’hi ubica el rellotge. En el mateix registre però a la cara lateral, hi ha una finestra tapiada que s’obre seguint la mateixa tipologia de finestra d’arc rodó amb motllura exterior. Aquest registre presenta un tram més llarg que els altres. En el tercer registre hi ha finestres de la mateixa tipologia amb motllura superior, en l’obertura del qual es troben suspeses les campanes.

La façana principal té una decoració similar al campanar. A la part baixa s’obre la porta d’entrada precedida per una petita escalinata. La porta és de tipologia rectangular amb un emmarcament de pedres ben treballades i motllures al llarg de la línia de d’intradós, tant en els brancals com a la llinda. A la part superior, i a partir d’un arc rebaixat; les pedres que conformen la llinda presenten un tractament ondulat i arrodonit als extrems. A la clau de l’arc hi ha una imatge de Sant Martí oferint la meitat de la seva capa a un pobre; aquest relleu és força esquemàtic i sense volum.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Marcant la meitat de la façana hi ha una cornisa amb un gran ràfec i línia d’arquets cecs a sota. Per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, es torna a trobar el motiu de la cornisa de molta volada amb uns arquets cecs decorant la part inferior. Per sobre de la cornisa es pot veure una creu de pedra.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

La reixa d’accés a la zona del baptisteri està ubicada entrant al temple, a mà dreta. És feta de ferro forjat i està formada per dues fulles de tipologia rectangular amb l’acabament superior semicircular rodó. Les fulles rectangulars estan formades per barres rodones en sentit vertical, quatre a cada fulla, que a la vegada estan dividides horitzontalment en tres registres per barres planes amb elements decoratius adossats dins la tipologia dels «reganyols»; decoració que alterna l’element en punxa i espiral. A la part inferior hi ha una sanefa decorativa en espiral. A la part superior, l’arcada rodona inscriu una decoració fistonejada per l’intradós; després, centrant el semicercle, hi trobem tres cercles: el de l’esquerra inscriu el monograma JHS, el central té una decoració floral, i el de la dreta hi inscriu el monograma M (Maria). Dessota, al bell mig, hi consta la data 1867. Els tres cercles es troben rodejats per l’exterior per un dibuix de crestería.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Sant Martí de Sorbet és una església del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de La Remunta de L’Hospitalet de Llobregat

La masia de La Remunta està en el carrer  Major, 94 de L’Hospitalet de Llobregat .

La Remunta, nom popular – en haver estat inclòs dins dels terrenys de l’antiga caserna de La Remunta- del mas conegut antigament per Ca l’Agustí , Ca n’Angulo i can Fatjó. Altres antics propietaris van ser Nadal, Melic o Guinart.

Història

  • Inicialment fou masia o casa senyorial.
  • Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta del darrere.
  • La documentació més antiga que es conserva és del 1740.
  • El Ministeri de la Guerra la va comprar l’any 1886 a la seva propietària, Mercedes Amat, descendent del Virrei Amat, per la quantitat de 75.000 rals de billó, junt amb el terreny que l’envolta d’una superfície de 8,5 hectàrees.
  • Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria.
  • Així es mantingué fins a l’any 1926, data en la qual va passar a dipòsit de Sementals de Cavalleria.
  • El Propietari actual és l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

La masia és de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre.

El costat dret presenta un terrat.

A la façana principal s’obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s’accedeix a ella mitjançant una escala doble.

Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.

La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s’obre una galeria de cinc arcs de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210228_122448.jpg

El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc.

Són edificacions d’una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem.

Les obertures són d’arc de mig punt o d’arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.

Destaca la galeria de les golfes on s’obren dues finestres amb l’ampit motllurat  i el seu rellotge de sol.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210228_122428.jpg

La masia de La Remunta és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de l’antic Monestir de Sant Pere de Besalú

L’església de l’antic Monestir de Sant Pere, esta situada en la Plaça de Sant Pere a Besalú.

Us passo la seva llarga Història:

  • L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
  • El nou cenobi, l’església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro, sembla que en substituí un d’anterior, del segle IX.
  • El temple actual correspon a una reedificació del 1060.
  • Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d’enterrament dels fidels d’una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l’església.
  • La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
  • Va començar la seva decadència al segle xv per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.
  • La influència del monestir s’estengué aviat.
  • Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).
  • El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
  • Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.
  • Entre 1908 i 1914 s’hi instal•laren els benedictins d’Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l’església és la parròquia de la vila.
  • Durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

De l’antic monestir, resta només l’església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central.

La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

Al gruix del mur dels braços del creuer s’obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l’exterior. Tres absidioles més s’obren al mur de l’absis central.

L’element més remarcable d’aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s’inscriu a l’interior de l’absis,

i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d’Itàlia.

Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.

En un dels capitells hi ha la representació d’Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.

La façana, que denota també una influència del nord d’Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s’obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.

A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d’influència rossellonesa, flanquegen la finestra.

La façana es corona amb frontó triangular.

El campanar s’aixeca sobre el braç nord del creuer.

El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d’arcs d’arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.

De l’antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d’algunes làpides i claus de volta esparses.

Sant Pere de Besalú és un monestir declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Masia de cal Gotlla de L’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.

Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments

Imatge de Gabriel Cazado

Us passo la seva historia:

  • No es coneix la data concreta de construcció
  • La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
  • Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
  • Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
  • Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.
Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.

És una masia de planta basilical,  típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada,  amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.

Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.

No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.

Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .

Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.

Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/01/15/cal-gotlla/

Actualment està molt reformada i forma part del Consorci de la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet.

Cal Gotlla és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Recull de Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de Can Pau de l’Arna de l’Hospitalet de Llobregat

Masia de Can Pau de l’Arna és una antiga masia de tipus basilical, situada en el carrer Sant Roc, 7-9 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Dades històriques :

La primitiva Masia de Can Pau de l’Arna podria haver-se construït en el segle XVII .

Gaspar Coll i Rusell 1983 / Generalitat de Catalunya

L’edifici té planta i pis principal, amb unes golfes de teulada independent sobre las part central de l’edifici. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són allindanades i estan emmarcades per carreus de pedra. Les tres portes del primer pis donen pas a balcons amb la barana de ferro. A les golfes hi ha tres finestres d’arc de mig punt que tenen la línia d’imposta motllurada. El ràfec de la teulada està decorat amb una motllura que, quan arriba a les golfes, continua recte separant el primer pis del superior.

Gaspar Coll i Rusell 1983 / Generalitat de Catalunya

Al costat dret hi ha un cos annex de planta baixa i un pis. Al primer pis s’obre una galeria de tres arcs de mig punt, però un d’ells està tapiat. Davant de la casa hi ha un pati i l’accés al recinte es fa mitjançant una reixa metàl·lica.

Can Pau de l’Arna és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira

Avui us presento dos articles

El Monestir benedictí de Santa Maria d’Alaó de la Ribagorça, municipi de Sopeira, es a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.

Us passo la seva história:

  • Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir que llavors estaba consagrat a Santa Maria i Sant Pere, fundat en temps dels visigots, segurament al segle VI.
  • Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d’Urgell.
  • Al 876 la comunitat benedictina estava formada per 24 membres. Va ser destruït per les ràtzies.
  • Al segle XI es va implementar la reforma cluniacenca i, a finals d’aquest segle, va passar a dependre de Roda d’Isàvena.
  • El bisbe Ramon Dalmau designa el nou abat: Bernat Adelm que, amb l’impuls benedictí, restaura el monestir que és consagrat el 1123. Llavors va tenir el seu moment d’esplendor, dominant sobre altres temples de la rodalia que seguien la seva estètica.
  • La vida monàstica va seguir fins el 1836, amb la desamortització de Mendizàbal, passant a ser l’església parroquial de Sopeira. Durant la Guerra civil es va destruir una talla romànica i altres objectes de valor.

Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest: la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre.

L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada. Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat per un fris escacat.

Els pilars que suporten els arcs i les voltes són d’estructura complexa i no presenten una forma única, si bé el tipus bàsic consisteix en un nucli quadrat al qual s’adossen els pilars que suporten els arcs.  El presbiteri conserva un paviment romànic excepcional.

L’edifici constitueix un exemple excepcional de l’evolució dels llenguatges arquitectònics llombards en l’arquitectura catalana, tot i que es manté fidel als principis bàsics, alguns de força arcaïtzants i fora del seu context. Per tot plegat, cal emplaçar-lo dins el s. XII.

Us passo mes informació detallada sobre aquest Monestir :

https://www.monestirs.cat/monst/annex/espa/arago/alao00.htm

El 1931 el monestir fou declarat monument nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cai d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Cai esta en la Riera Fosca, 40 d’Alella.

La masia és de tipus basilical amb un cos central més elevat, coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes o graner en la part central.

Destaca la porta dovellada d’arc de mig punt, encara que les dovelles estan pintades de color blanc, el balcó amb les llindes i els llindars de pedra i els brancals amb carreus i les dues obertures d’arc de mig punt del graner.  Els angles de l’edifici estan realitzats amb carreus.

Can Cai és un edifici protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Rull de Sabadell

Avui us presento dos articles

Imatge de la Generalitat de Catalunya.

Can Rull esta en l’avinguda de Lluís Companys, 81, dins del Parc de Catalunya de Sabadell. Actualment la masia dóna nom al barri que l’envolta, iniciat al 1919.

Us passo l’enllaç per conèixer dades del Barri de can Rull :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Rull_(Sabadell)

A la part de migdia es conserva hi ha un arc que podria ser del segle xv. En el cup hi ha una pedra gravada que remet a l’any 1682.

Antigament anomenada Mas d’en Torrella i després Can Julià Ferrer.

El nom actual li donà Josep de Rull que fou regent del Reial Consell de Catalunya, de la conselleria del Consell Suprem d’Aragó i canceller del Consell Reial.

Masia basilical amb vessants que donen aigües a les façanes laterals.

La façana principal està excepcionalment orientada a llevant, té golfa amb finestres d’arquets, porta adovellada i finestres d’estil renaixentista.

Cal destacar la seva Font natural, ara dins del Parc, que temps  en rere, va ser punt de trobada de la gent de Sabadell per recollir aigua i fer Fontades.

Can Rull és una masia renaixentista a la ciutat de Sabadell protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Generalitat de Catalunya.

Monestir de Sant Joan les Fonts del municipi de Sant Joan les Fonts

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva història :

  • L’església és documentada l’any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel.
  • L’any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí.
  • Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.
  • L’edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.
  • L’any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú,
  • Del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon.
  • Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.
  • Fou declarat monument nacional l’any 1981.
  • L’any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col•locat sobre l’antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX.
  • Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l’església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l’exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades.

La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis.

Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle.

La nau central comunica amb les laterals a través d’arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars.

Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d’accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos.

Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s’hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752.

L’altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules.

L’absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada.

Al centre de l’absis s’obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana.

Per fer la porta s’empraren les restes d’un antic retaule.

És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància.

A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d’immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d’alçada.

Antigament estava adossada a un mur lateral de l’església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic.

Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s’hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l’autor; d’ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l’oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d’elles es conserven dins de l’església monacal; la tercera davant la porta d’accés a la casa rectoral.

 

Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm.[1] La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l’antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona.

És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l’associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l’església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Antiga masia de can Viló d’Alella

L’Antiga masia de can Viló està situada en el carrer de la Riera Fosca, 8, amb cantonada al carrer de Dom Bosco d’ Alella.

Us passo detall de dades històriques :

  • Malgrat sigui una construcció recent, està situada on hi havia hagut una construcció antiga, potser del segle XIV o XV.
  • Algunes de les peces gòtiques podria pertànyer a l’antiga edificació.
  • Altres noms com se la coneixia : Mas Company de Vall; Can Colomer; Mas Roure; Can Ventura; Can Bord; Can Cassola.

Alella. Antiga Casa viló.

Masia de planta basilical. Formada per un cos central més elevat i cobert amb una teulada a quatre vessants poc inclinades; els cossos laterals són d’una sola vessant.

Destaquen les teules i els cairons dels ràfecs.

S’estructura en planta baixa i tres pisos, l’últim situat només al cos central.

La façana està formada per elements gòtics: porta dovellada, finestres amb arcs gòtics conopials, finestres bipartides amb arcs lobulats i un matacà. Es tracta possiblement de peces de diferent procedència, col·locades per donar un aire neogòtic a l’edifici.

Sobre la façana hi ha un rellotge de sol fet amb peces ceràmiques amb la data de 1927.

Per a mes dades i fotografies antigues de la masia podeu consultar a l‘enllaç que adjunto :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/historia

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

i també, sobre el jardí de la finca,  a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4193/can-vilo/jardi

Can Viló és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé