L’antiga masia de Can Julià esta situada en la Baixada del Mas de les Flors, 1 amb carrer de Bonaventura Calopa, 26, de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia :
No hi ha dades històriques concretes en referència a aquesta masia, està construïda, però als principis del segle XVIII un dels grans últims moments de Sant Boi, quan encara no s’havia construït el pont del Llobregat a Molins de Rei i el pont de Sant Boi o la seva barca eren el pas obligat per homes, bestiar i mercaderies per travessar el riu.
Això va dur una forta importància estratègica per a la vila i un considerable moviment comercial, que va traduir-se en la creació d’hostals, carnisseries, i el desenvolupament de moltes activitats menestrals.
Gaspar Coll i Rosell -1987 / Generalitat de Catalunya
Es tracta d’una masia que es pot incloure en el tipus II.5 de l’esquema de Danés i Torras. Conserva íntegra la seva estructura des de la seva data de construcció.
Està composta per planta baixa, un pis i golfes (graner). Té una petita modificació en la finestreta de les esmentades golfes, ja que es creu que era d’arc de mig punt.
Cal destacar la porta d’entrada, amb carreus alternats de mida i grans dovelles remarcant l’arc.
També són originals els graons de pedra que hi donen accés i les dues baranetes de ferro forjat una a cada banda de la porta.
La teulada, de teula àrab a dues vessants amb ràfec i amb una variant a quatre vents a la part de les golfes. La planta és basilical.
Al seu voltant i ha un jardí, on s’ubica un pou.
Can Julià és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.
Us passo la seva història :
La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.
És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada
que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.
El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,
amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.
Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.
En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.
El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.
El Mas de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.
Us passo la seva història:
Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera.
Al segle XVI la finca s’anomenava Quadra de Sant Hilari.
A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al “Llibre de la cobrança de l’oli”, on es registrava els lliuraments periòdics d’oli a l’església.
L’estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d’un nou portal sobreposant-se a l’original que es veu mig cegat, sota seu.
Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L’interior també ha estat molt canviat.
Com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.
Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya
És una masia de tipus basilical amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada al migdia.
La porta de l’entrada, d’arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat coronat per un gerro de flors de pedra.
Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya
Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d’arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
El mas de Sant Hilari és una masia d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pere de Vacarisses està situada en la Plaça de l’Església de Vacarisses.
Us passo dades històriques :
És bastida ja en el segle XVIII, dedicada a Sant Pere i Sant Feliu.
Sembla probables que el seu mecenes hagi estat l’Amat durant la seva estada a Vacarisses.
Ocupa el mateix lloc on s’aixecava la primitiva església del segle XI.
Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya
Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb una distribució de cossos i conseqüents volums dins la tipologia basilical. Per la qual cosa hi coexisteixen mòduls de diferents alçades. En un dels murs laterals hi ha la possible entrada, actualment tapiada, de l’antiga església del segle XI. L’edifici actual és el del segle XVIII les seves característiques porten a un seguiment de les arrels arquitectòniques catalanes amb la conjuminació autòctona de les masies.
En aquest cas, i sempre sota el concepte d’un llenguatge litúrgic, es tractaria d’una adaptació de tipus basilical, repartida en una prolongació de la nau central coberta amb teules àrabs a dues vessants que, a la vegada, es troba prolongada a nivell de creuer.
La torre campanar trenca la disposició i direcció d’horitzontalitat que desenvolupen els volums de la planta basilical de l’església. Aquesta nota d’esveltesa ens ve donada per l’aixecament del campanar. Aquest és de base quadrada i està format per quatre cares. Esdevé a partir del nivell de la coberta del cos central de l’església, en un sistema poligonal de vuit cares. Les quatre de nova creació amb una situació cantonera són de plànol més petit. Quan s’arriba al registre de la galeria oberta hi veiem que en les cares més grans s’hi han realitzat els vanos de quatre finestres rectangulars amb arc rodó a la part superior, destinats a la col·locació de les campanes.
Per tal de separar els registres s’hi ha situat una motllura, element que es torna a repetir, d’una manera més ressaltada, per tal de significar la cornisa de coronament sobre la qual, i com a motiu de protecció i de decoració, s’hi ha disposat una balustrada de pedra amb alternança de balustres i pilars. El parament de la torre campanar es troba totalment arrebossat i pintat. La cronologia del campanar va lligada a l’època de construcció de l’església, al segle xviii. Sembla que el promotor principal fou el Virrei Amat.
A la capçalera del temple s’hi forma l’absis i consta d’un cos central de la mateixa alçada que la nau, i els laterals prenen l’alçada de les naus laterals on s’hi situen les capelles laterals, la coberta de les quals és d’una sola inclinació.
Les capelles laterals, per sota del voladís, presenten una filera de caps de teules com a decoració. Des del creuer fins a la façana principal hi ha presència de contraforts exteriors a partir del nivell de les naus laterals.
Jordi Contijoch Boada – 1997 / Generalitat de Catalunya
Pel que fa a les obertures cal esmentar que hi ha finestres d’espitllera per sota del recorregut de la teulada, òculs el·líptics als murs laterals i finestres rectangulars o quadrades emmarcades distribuïdes de manera asimètrica. Al mur de l’absis hi ha l’arcada tapiada. El parament és de pedra ben lligada i la façana principal està arrebossada i pintada, amb porta adossada, òcul i pedres cantoneres. Tot el conjunt mostra una gran horitzontalitat típica de les esglésies meridionals, venint ja de l’època gòtica.
L’interior de l’església continua oferint una disposició interior de formes i gust similar a tota l’arquitectura realitzada sota les incidències de l’art neoclassicista. Conserva la formulació ja reflectida a la disposició exterior. Compartimentada en trams i presentant llunetes laterals cegues, s’hi dibuixa tota una línia d’imposta de diferents motllures degradants. Pilars i sengles arcades rodones comuniquen amb les capelles -intercomunicades- laterals.
Els pilars a part de presentar capitells motllurats, continuen adossats fins a la imposta i entre els punts d’origen a cadascun dels arcs i fins a la línia d’imposta, la seva tipologia correspon al capitell corinti-compost. Cor sobre arcada rebaixada, als peus de l’església. A l’absis, retaule adossat dins de les característiques generals decorativo-ornamentals de l’església, fornícula central entre columnes i dues laterals més petites, coronament circular.
A la capçalera hi ha l’altar-retaule neoclàssic. Són dos elements mobles a cada costat de l’absis, un dedicat a sant Josep i el Nen i l’altre dedicat al Sagrat Cor de Jesús.
Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya
Sant Pere i Sant Feliu és una església al poble de Vacarisses (el Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.
L’Església parroquial està situada en la Plaça de Sant Menna en Sentmenat.
Us passo la seva historia:
La dedicació a Sant Menna la confirmen pergamins dels anys 972-992 que consignen la forma llatinitzada “Sancti Miniatti”, de la qual deriva el nom de la vila.
L’església actual està separada del lloc on hi havia estat l’antiga per una placeta i va ser bastida l’any 1744,
L’absis no va ser edificat fins a la primera meitat del segle XX.
Dins l’església, hi ha una pica baptismal gòtica procedent possiblement de l’església anterior.
La dedicació del temple va tenir lloc el dia 11 de febrer de 1745.
B R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
Es tracta d’un edifici d’època moderna. A tocar del temple actual de Sant Menna hi ha l’antic campanar romànic de l’antiga església, avui desapareguda. Hom ha constatat la presència d’un temple primigeni anterior al temple que acompanyava el campanar actual.
És una església de planta basilical, que manté la seva tipologia estructural quant a les distribucions actuals, amb la nau central més ampla i alta que les laterals.
El seu frontis de murs estucats està bastant deteriorat i les diferents reformes, han afectat l’entrada principal i la part superior.
L’aspecte dels laterals deixa entreveure, en el mur de la planta superior (nau central) uns contraforts i unes obertures intercalades que descansen en l’inici de la teulada, a un sol aiguavés i que cobreix la nau lateral.
Pràcticament podria semblar una arquitectura cega, degut a les poques entrades de llum que en general, té actualment el conjunt arquitectònic.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
La teulada que cobreix la nau central és a dos aiguavessos. El frontis està coronat per un petit campanar d’espadanya.
Jordi Contijoch Boada -2004 / Generalitat de Catalunya
Tant l’església actual com el campanar estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Martí de Sorbet, es l’església que està en la Plaça de l’Església de Viladecavalls.
Us passo la seva historia :
Parròquia que té com a precedent l’antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet del terme de Terrassa i del seu castell, prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels antics nuclis de població de Viladecavalls juntament amb Cavall Jussà.
Aquesta antiga parròquia de Sant Martí té una data de consagració del 17 d’abril de 1096, pel bisbe de Barcelona Folc, on es documenta que hauria estat erigida pels habitants de Sorbet, dins del terme de l’església de Sant Pere d’Ègara.
Només se’n conserva una paret, que passà a conformar l’església actual construïda entre el 1785 i 1797.
La construcció d’aquest nou temple comportà gairebé a la total desaparició del l’edifici romànic.
El cos del campanar consta que fou començat a finals del segle XIX, en l’any1883.
L’any 1922 s’hi col•loquen les campanes i l’esfera del rellotge que només queda present en la façana principal.
Es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus. L’absis poligonal, orientat al nord, està al mateix nivell que la nau central. La teulada, a dos nivells segons l’alçada de la nau, té el carener perpendicular a la façana principal. L’aparell es troba arrebossat i les cobertes són de teules àrabs.
L’antiga capella romànica, d’una sola nau, ocupa l’espai de l’actual cor de l’església i la caixa del campanar. Es conserva el mur oest, amb una porta d’accés, ara tapiada, d’arc de mig punt adovellada. A la part superior de la porta, centrada, hi ha una finestra, també tapiada, d’arc de mig punt.
L’interior de l’església presenta una nau central coberta amb una volta de canó amb llunetes dividida per arcs diafragmàtics, els quals es recolzen sobre una cornisa. En els murs laterals, on hi ha les llunetes, s’obren òculs amb els vitralls decorats amb els símbols dels evangelistes. Les naus laterals s’obren a la central mitjançant arcs de mig punt que arrenquen d’una cornisa que decora els pilars. Les naus laterals estan cobertes per voltes d’aresta. En les naus laterals s’obren algunes fornícules on s’ubiquen imatges de sants. Als peus s’hi troba un cor i un rosetó amb vitralls.
A l’altar major hi ha el Retaule de Sant Martí, de línies arquitectòniques, del mateix moment que es va construir l’església.
El campanar està adossat a l’església com una prolongació de la façana principal i del mur de l’est. És de planta quadrada i els seus murs es troben arrebossats i pintats de blanc com la resta de parament que conforma l’església. Presenta tres registres de divisió ben diferenciats per motllures en ressalt i dessota ornamentades amb una sanefa d’arcuacions cegues. Tot el cos es troba rematat per merlets esglaonats.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya
En el primer registre, a la cara de la façana principal, s’obre una porta d’accés al campanar. En el segon registre, hi ha un senzilla finestra d’arc rodó i s’hi ubica el rellotge. En el mateix registre però a la cara lateral, hi ha una finestra tapiada que s’obre seguint la mateixa tipologia de finestra d’arc rodó amb motllura exterior. Aquest registre presenta un tram més llarg que els altres. En el tercer registre hi ha finestres de la mateixa tipologia amb motllura superior, en l’obertura del qual es troben suspeses les campanes.
La façana principal té una decoració similar al campanar. A la part baixa s’obre la porta d’entrada precedida per una petita escalinata. La porta és de tipologia rectangular amb un emmarcament de pedres ben treballades i motllures al llarg de la línia de d’intradós, tant en els brancals com a la llinda. A la part superior, i a partir d’un arc rebaixat; les pedres que conformen la llinda presenten un tractament ondulat i arrodonit als extrems. A la clau de l’arc hi ha una imatge de Sant Martí oferint la meitat de la seva capa a un pobre; aquest relleu és força esquemàtic i sense volum.
Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya
Marcant la meitat de la façana hi ha una cornisa amb un gran ràfec i línia d’arquets cecs a sota. Per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, es torna a trobar el motiu de la cornisa de molta volada amb uns arquets cecs decorant la part inferior. Per sobre de la cornisa es pot veure una creu de pedra.
Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya
La reixa d’accés a la zona del baptisteri està ubicada entrant al temple, a mà dreta. És feta de ferro forjat i està formada per dues fulles de tipologia rectangular amb l’acabament superior semicircular rodó. Les fulles rectangulars estan formades per barres rodones en sentit vertical, quatre a cada fulla, que a la vegada estan dividides horitzontalment en tres registres per barres planes amb elements decoratius adossats dins la tipologia dels «reganyols»; decoració que alterna l’element en punxa i espiral. A la part inferior hi ha una sanefa decorativa en espiral. A la part superior, l’arcada rodona inscriu una decoració fistonejada per l’intradós; després, centrant el semicercle, hi trobem tres cercles: el de l’esquerra inscriu el monograma JHS, el central té una decoració floral, i el de la dreta hi inscriu el monograma M (Maria). Dessota, al bell mig, hi consta la data 1867. Els tres cercles es troben rodejats per l’exterior per un dibuix de crestería.
Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya
Sant Martí de Sorbet és una església del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La masia de La Remunta està en el carrer Major, 94 de L’Hospitalet de Llobregat .
La Remunta, nom popular – en haver estat inclòs dins dels terrenys de l’antiga caserna de La Remunta- del mas conegut antigament per Ca l’Agustí , Ca n’Angulo i can Fatjó. Altres antics propietaris van ser Nadal, Melic o Guinart.
Història
Inicialment fou masia o casa senyorial.
Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta del darrere.
La documentació més antiga que es conserva és del 1740.
El Ministeri de la Guerra la va comprar l’any 1886 a la seva propietària, Mercedes Amat, descendent del Virrei Amat, per la quantitat de 75.000 rals de billó, junt amb el terreny que l’envolta d’una superfície de 8,5 hectàrees.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, en què va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria.
Així es mantingué fins a l’any 1926, data en la qual va passar a dipòsit de Sementals de Cavalleria.
El Propietari actual és l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
La masia és de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre.
El costat dret presenta un terrat.
A la façana principal s’obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s’accedeix a ella mitjançant una escala doble.
Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista.
La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s’obre una galeria de cinc arcs de mig punt.
El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc.
Són edificacions d’una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem.
Les obertures són d’arc de mig punt o d’arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.
Destaca la galeria de les golfes on s’obren dues finestres amb l’ampit motllurat i el seu rellotge de sol.
La masia de La Remunta és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
L’església de l’antic Monestir de Sant Pere, esta situada en la Plaça de Sant Pere a Besalú.
Us passo la seva llarga Història:
L’antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l’any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d’Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú.
El nou cenobi, l’església del qual fou consagrada el 1003 gràcies al comte Bernat Tallaferro, sembla que en substituí un d’anterior, del segle IX.
El temple actual correspon a una reedificació del 1060.
Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d’enterrament dels fidels d’una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere, i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l’església.
La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d’una reforma.
Va començar la seva decadència al segle xv per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona.
La influència del monestir s’estengué aviat.
Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).
El 1592 li foren units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.
Entre 1908 i 1914 s’hi instal•laren els benedictins d’Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l’església és la parròquia de la vila.
Durant la Guerra Civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari, part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.
De l’antic monestir, resta només l’església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central.
La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.
Al gruix del mur dels braços del creuer s’obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l’exterior. Tres absidioles més s’obren al mur de l’absis central.
L’element més remarcable d’aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s’inscriu a l’interior de l’absis,
i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes (com Daniel amb els lleons) que denoten la influència del nord d’Itàlia.
Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.
En un dels capitells hi ha la representació d’Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.
La façana, que denota també una influència del nord d’Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s’obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.
A banda i banda sengles lleons en alt relleu, d’influència rossellonesa, flanquegen la finestra.
La façana es corona amb frontó triangular.
El campanar s’aixeca sobre el braç nord del creuer.
El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d’arcs d’arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.
De l’antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d’algunes làpides i claus de volta esparses.
Sant Pere de Besalú és un monestir declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.
Recull de dades : Viquipèdia i Altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.
Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments
Imatge de Gabriel Cazado
Us passo la seva historia:
No es coneix la data concreta de construcció
La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.
Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.
És una masia de planta basilical, típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada, amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.
Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.
No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.
Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .
Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.
Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:
Masia de Can Pau de l’Arna és una antiga masia de tipus basilical, situada en el carrer Sant Roc, 7-9 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Dades històriques :
La primitiva Masia de Can Pau de l’Arna podria haver-se construït en el segle XVII .
Gaspar Coll i Rusell 1983 / Generalitat de Catalunya
L’edifici té planta i pis principal, amb unes golfes de teulada independent sobre las part central de l’edifici. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són allindanades i estan emmarcades per carreus de pedra. Les tres portes del primer pis donen pas a balcons amb la barana de ferro. A les golfes hi ha tres finestres d’arc de mig punt que tenen la línia d’imposta motllurada. El ràfec de la teulada està decorat amb una motllura que, quan arriba a les golfes, continua recte separant el primer pis del superior.
Gaspar Coll i Rusell 1983 / Generalitat de Catalunya
Al costat dret hi ha un cos annex de planta baixa i un pis. Al primer pis s’obre una galeria de tres arcs de mig punt, però un d’ells està tapiat. Davant de la casa hi ha un pati i l’accés al recinte es fa mitjançant una reixa metàl·lica.
Can Pau de l’Arna és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Terra, aigua i racons 