Església de Santa Maria d’Ullastrell

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça de l’Església d’Ullastrell.

Es tracta d’una església parroquial dedicada a Santa Maria, la data de realització és de l’any 1908. La seva fisonomia exterior descriu una estructura de planta rectangular dibuixant la silueta de basílica romana. La fàbrica dels seus murs, a la part posterior, és de pedra de riu tot reforçant les cantoneres amb maó vist (restes segurament de l’església primigènia). El mur lateral, que dóna al carrer, té el repartiment de l’espai en dos registres i cornisa motllurada. Hi predomina l’aparell de maó vist. Al primer registre hi ha finestres d’arcada rodona i amb vitralls. Al segon registre hi ha obertures cegues. La coberta és a dues aigües i de poca inclinació.

L’aspecte més reeixit de l’edifici és la composició i el dinamisme de la façana. Segons els model clàssics, hi ha dos registres, en sentit horitzontal, i remat amb frontó triangular, amb gran alternança de línies rectes i rodones. Al primer registre hi ha la porta d’entrada, rectangular, amb un tractament de motllures que l’emmarquen. A la línia de la façana hi ha aparell disposat en entrants i sortints. Al costat esquerre hi ha un òcul. Pel que fa al segon registre cal esmentar que està separat per una motllura en forma de ressalt i que continua amb la dinàmica del tractament del maó vist. Al bell mig hi ha una obertura semicircular. Al capdamunt s’observa un frontó triangular amb un òcul centrat.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

El dinamisme general és de gran horitzontalitat, que queda una mica compensada quant al tester de la pròpia façana amb l’aixecament de la torre campanar.

La torre-campanar està aixecada a partir del tester de la façana principal seguint la tipologia de planta octogonal (de cares principals i les altres més petites com a cantoneres) a manera de pervivència de les estructures utilitzades per l’arquitectura religiosa popular catalana del segle XVIII. En aquest cas, els murs són de factura de maó, ja dins del gust dels materials utilitzats pel Modernisme. A les respectives cares, tant a les petites com les grans, hi ha un tractament de motllures de maons arrodonits que emmarquen la galeria oberta del registre inferior, on van col·locades les campanes, com la superior, separats entre si per una motllura de separació en ressalt. Al registre superior, i a les cares més grans, hi ha les esferes del rellotge (xifres romanes sobre fons blanc) i dessota la data de realització feta amb mosaic. El coronament es caracteritza per presentar una cúpula recoberta de trencadís ceràmic de color blanc. Tot el remat és de perfil ondulant i recorda al de la torre aixecada en la Masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte.

Santa Maria d’Ullastrell és un edifici del municipi d’Ullastrell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Temple Expiatori de la Sagrada Família, detalls interiors – 2ª Part #

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona.

És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l’arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.

Us passo imatges dels detalls del seu interior :

?

Recull de dades:  Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Catedral o basílica del Sant Esperit de Terrassa

Aquesta setmana esta dedicada a les Esglésies

La Catedral o Basílica del Sant Esperit  esta en la Plaça Vella de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • El temple es va construir entre 1574 i 1616.
  • Durant la guerra civil de 1936-39 va patir un incendi que en va malmetre l’interior i va destruir el retaule barroc, obra de Joan Mompeó.
  • La restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d’Enric Monjo.
  • El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l’àtic s’hi va afegir un cos nou.
  • L’atri d’accés a la basílica, d’estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l’apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l’anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l’incendi.
  • El 1994 se’n va fer la inauguració.
  • Des de l’any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa.
  • El 2006 es va inaugurar el frontal de l’altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l’Esperit Sant.

Tot i l’època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica.

La Catedral del Sant Esperit representa un dels millors exponents del gòtic tardà a Catalunya.

Les seves mides són: 49 m de llargada, 14’5 m d’amplada i 22’7 m d’alçada.  El campanar, aixecat l’any 1893, té una alçada de 47 m.

Més endavant es va construir la Capella del Santíssim en estil modernista, obra de Lluís Moncunill en 1907.

Després de la Guerra civil es van realitzar  el conjunt actual del presbiteri obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, l’escultor Enric Monjo i el pintor Antoni Vila Arrufat, acabat l’any 1956, les capelles laterals del temple, l’atri neogòtic (de començaments del s. XX) i, finalment, el frís de disseny modern que recobreix la Sala Capitular, bastida sobre l’atri l’any 1999.

Us passo un enllaç sobre les campanes de la Catedral de Terrassa :

http://campaners.com/php/catedral.php?numer=2067

La Catedral o Basílica del Sant Esperit , ha estat inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i forma part de l’Inventari General de Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.

Recull de dades : Bisbat de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Conjunt arqueològic de Cornella de Llobregat

El Conjunt arqueològic de Cornella de Llobregat, esta situat al costat de l’Església parroquial.

Us passo informació de l’Ajuntament de Cornellà :

“Conjunt de troballes arqueològiques al voltant de l’església de Santa Maria de Cornellà: s’han trobat els fonaments de l’església paleocristiana, els murs de l’antiga vil·la romana i una considerable quantitat de fragments d’objectes de ceràmica, monedes, ossos, i materials constructius.

Aquesta excavació ha permès demostrar l’existència d’un assentament romà al segle segon després de Crist. Totes les restes trobades fins el moment, demostren que es tractaria d’una gran vila romana destinada a la producció agrícola i a habitatge dels seus propietaris.

Especial importància té el descobriment de les restes d’una antiga església amb més de 1500 anys d’antiguitat. L’any 1928, en una remodelació de l’Ajuntament es va documentar part de l’absis d’una possible església paleocristiana del segle sisè després de Crist. L’arquitecte Puig i Cadafalch va fer l’únic dibuix que es conserva d’aquelles troballes.   La metodologia actual, amb topologia d’alta resolució, permetrà documentar millor aquest absis de l’església. Concretament, es tracta dels fonaments de l’absis de la basílica que estava formada per una nau de 9 metres per 12 i un tram de murs de 50 centímetres de gruix.”

Us adjunto un video explicatiu al respecta :

https://www.youtube.com/watch?v=-yqnJZxfetc&feature=youtu.be

Per a mes informació podeu consultar l’enllaç adjunt :

http://www.cornella.cat/files/noticias/1850/Dossier%20Visita%20Ruines.pdf

Aquí teniu el que podeu veure a l’exterior i rodalies de l’Església :

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Basílica de Santa Maria de Mataró

La Basílica de Santa Maria és una església situada a la part antiga de Mataró.

Segons estudis fets, molt abans de la Basílica, es creu que deuria haver en el mateix lloc un temple d’origen romà i posteriorment, una església romànica.

Veiem la seva Historia a la llarg del temps :

  • Documentada des de l’any 1054, era possiblement una petita església romànica que perdurà fins a finals del segle XIV, quan hom construí el temple gòtic, substituït posteriorment per l’edifici que ha arribat als nostres dies.
  • Durant el primer quart del segle XVI fou aixecat, al mateix indret, un temple gòtic de tres naus; les obres de dita construcció ja estaven iniciades l’any 1508.
  • L’any 1533, el Consell de la Universitat resolgué fer pintar el retaule major a càrrec del portuguès Pere Nunes.
  • El 1675 s’iniciaren les obres segons projecte del Pare Josep de la Concepció, el “tracista”, substituït el 1675 pel d’Ercole Turelli, arquitecte milanès establert a Barcelona.
  • L’any 1690 s’inicià la construcció del retaule barroc del Roser, obra de l’escultor mataroní Antoni Riera, ajudat en una primera fase per Lluís Bonifaç i després pel seu propi fill, Marià Riera
  • Es va construir allargant per la part de llevant l’espai de l’antiga església del segle XV. adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia.
  • A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Les obres s’interromperen diverses vegades fins que el 1754 s’acabaria d’enllestir tot, amb la construcció del Portal Xic.
  • La façana fou construïda en ple segle XIX (1861-1864) per l’arquitecte Gaietà Simó.
  • El 1864 s’hi afegí la capella del Sagrament, que seria construïda sobre l’antic fossar, projectada per l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i decorada pel pintor Enric Monserdà.
  • Actualment, adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia. A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Durant la Guerra Civil de 1936-1939, El retaule del Roser, junt amb el de sant Nicolau i amb alguns fragments del de Sant Desideri és pràcticament l’única obra que es va salvar de la destrucció.
  • Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue construït per Gaietà Estadella el 1927, i restaurat l’any 1974 per Gabriel Blancafort i París i Georges Lhote. ).
  • El 1928 fou elevada a la categoria de basílica menor

Com es veu, l’església de Santa Maria va ser restaurada a finals del segle XIX i novament després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). 

Junt amb l’església s’ha protegit tot un sector del voltant com a entorn.  

A finals del segle XX s’ha restaurat la façana i s’ha rehabilitat l’entorn.

El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El beat està enterrat a la basílica de Santa Maria de Mataró, que també acull les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.

La Basílica de Santa Maria està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Dades documentals : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé