Balneari Broquetas de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presentem dos articles

Balneari Broquetas està situat en la Plaça de la Font del Lleó, 1 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia:

  • El Balneari Broquetes existeix des de fa molts anys, però va reedificar-se l’any 1770, i la seva activitat més important començà en aquell any, quan es reformà l’antic hostal de Can Vicenç.
  • Des d’aleshores ha sofert diverses modificacions i ampliacions. L’Hostal d’en Vicenç és una part de les cases que Salvador Broquetas adquirí el 1729 per a edificar-hi la casa de banys que porta el seu nom.
  • Els seus propietaris, Juan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors d’un llibre “Luz de la Verdad, Tratado de las Aguas Termales de Caldas” (1790).
  • El 1873 n’era propietari en Salvador Nogués i Dalger.
  • En el 1915, Antònia Nogués i Turull.
  • L’aspecte exterior de l’edifici era força més petit, a finals del segle XIX.
  • Per davant i fent cantonada amb el carrer de Vic, s’endinsava a la Plaça del Lleó deixant un espai lliure que Climent Cuspinera descriu com la Plaça d’en Marc Savall.
  • Amb l’enderrocament posterior, unificada la façana, ambdues places es convertiren en una sola. El balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont que feien veïnatge amb el seu jardí, enderrocant-les totes per a convertir aquell espai en un jardí digne per a un hotel de la seva categoria.
  • També compraren l’Hostal de Cal Cès que enderrocaren per poder tenir una gran entrada al jardí pel carrer de Vic.

L’edifici presenta la tipologia típica de balneari, amb una separació clara d’usos. L’edifici més alt (6 plantes) que dóna al carrer del Pont és fonamentalment d’habitacions. L’edifici una mica més baix (3 plantes) que dóna al carrer de Vic és principalment la part de serveis. La zona noble (3 plantes) de menjadors, salons i zones d’estar és la del mig que dóna al jardí i a la plaça de la Font del Lleó, amb una imatge força senyorial.

El balneari té una interessant galeria de banys en el soterrani i un ampli jardí que ocupa una gran extensió de terreny, que queda totalment envoltat pel nucli antic.

L’estructura és bàsicament de murs portants, originàriament amb forjats unidireccionals de fusta, encara que posteriorment ha sofert moltes transformacions. La coberta és plana i transitable.

L’edifici presenta, en la plaça de la Font del Lleó, dos volums clarament diferenciats que es contraposen. Hi ha un ordre en la disposició i en el tipus de forats. La façana principal que presideix la Plaça de la Font del Lleó s’ordena per cinc eixos de composició.

Té un clar component horitzontal, marcat per la balconada i el rètol del balneari que hi ha a la primera planta, per les cornises i la balustrada que fa de remat.

Presenta una clara simetria, encara que la porta principal estigui desplaçada a un costat, ja que la mida d’aquesta i el tipus de forat és igual que tots els altres forats de la primera planta. Els forats presenten una clara similitud en cada una de les tres plantes, en una progressiva disminució.

El Balneari Broquetas és un conjunt d’un gran valor històric degut als vestigis trobats de l’època romana (sauna, ares), i alhora té un gran valor arquitectònic, degut als nombrosos elements de qualitat que hi ha a l’interior. Destacar principalment la galeria de banys i els elements de decoració interior modernistes.

Queden restes d’una càmera d’obra romana que hi ha a la galeria de banys.

El Balneari Broquetas és una obra amb elements noucentistes i modernistes de Caldes de Montbui protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Imatges antigues, Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Banys de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

Com cada Diumenge us presentem dos articles

Banys de Sant Elm està situats en el Pg. Marítim del President Irla, 15, de Sant Feliu de Guíxols.

Us passo la seva historia:

  • El turisme local va començar a ser important els anys vint i trenta, per això el 1922 es varen construir aquests banys que comprenien uns banys de mar calents i un club esportiu.
  • Aquest edifici es va fer en substitució d’uns establiments més elementals.
  • La moda imposada en els anys 20 pel que fa a la hidroteràpia afavorí aquest tipus d’edificis per a banys de mar, complement d’algunes instal•lacions balneàries.
  • Aquest edifici construït el 1922 va estar dedicat a l’oci, als banys de mar (freds o calents) i a la hidroteràpia fins a mitjans dels anys 40.
  • Tenia una piscina d’aigua de mar coberta amb una gran obertura vers el port.

És una construcció de dues plantes en forma horitzontal, totalment estucat de blanc.

Bàsicament és un conjunt d’obertures en forma d’arcades; les de la planta baixa formen un porxo al costat dret i a l’esquerra donen pas a una terrassa on es troben les casetes de banys. A la part superior s’hi troben uns finestrals emmarcats en un semicercle. A la part est hi destaca un annex amb finestres el primer pis.

És un conjunt plenament pensat per la seva funció, sense destacar de l’àmbit on es troba, en la badia de Sant Feliu.

La brillant solució arquitectònica de galeries, porxos, espigons i rotondes li proporcionen una singular imatge, avui desapareguda.

Tan sols es manté en part i amb la funció de restaurant.

Els Banys de Sant Elm són un edifici de Sant Feliu de Guíxols protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Arxiu Rasola

Banys del Remei de Caldes de Montbui

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Banys del Remei  estaven en la plaça de la Mercè Capcir (enderrocat). Estava situada en la Plaça de la Font del Lleó, al costat de les antigues termes romanes.

Fou edificat al voltant del 1880 i enderrocat en reconstruir la Plaça Major.

Aquests banys, anomenats també Alrich o del Remei o ” Can Tàrrga” van funcionar fins a mitjans dels anys 20 del segle passat.

Era un edifici de línia neoclàssica que fèia cantonada. Constava de baixos i tres plantes. Tenia instal·lació de banys.

el Remei

Banys del Remei és una obra romana enderrocada de Caldes de Montbui que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

(No disposem d’imatges d’aquest Balneari)

Banys de la Mercè de Campmany

Com cada Diumenge us presento dos articles

Banys de la Mercè de Campmany, esta en la Ctra. N-II, km 775. De Campmany , situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Campmany, a uns dos quilòmetres de distància.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1854 foren descobertes tres fonts sulfuroses: la de la Mare de Déu de la Mercè o font pudosa, d’aigua sulfurosa que brollava a 24 °C; la de Sant Rafael, d’aigua salina i sulfurosa, avui inexistent, i a una temperatura de 21 °C; i la font Rovellada, que actualment no brolla més, d’aigua ferruginosa de 18 °C. són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
  • El centre termal de la Mercè es fundà l’any 1861 pel Comte de Darnius, Joan de Fivaller.
  • L’edifici principal va ser bastit l’any 1887, sent propietari el duc d’Almenara Alata, i formava part d’un ambiciós projecte de bastir un gran balneari, mai realitzat.
  • Els serveis hidroterapèutics estaven situats a la planta baixa i incloïen 13 piles de bany on s’aplicaven diferents tractaments. També disposava d’una capella, actualment encara en peu, on feia missa cada dia de precepte.
  • L’any 1896 es realitzaren les primeres reformes per tal de renovar-lo i dotar-lo de certes comoditats.
  • L’any 1932 l’edifici patí les destrosses provocades per un aiguat i fou reparat.
  • Durant la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fou un dels balnearis més importants de la Província de Girona, força concorregut per la burgesia d’aquella època.
  • Durant la Guerra Civil, el balneari fou confiscat i destinat a acollir els refugiats de guerra.
  • El 1939, tot just acabada la guerra civil, el balneari va deixar de funcionar com a tal i va ser ampliat i reformat per donar lloc a l’Hotel La Mercè Park.
  • A finals de la dècada de 1990 va deixar de funcionar com a hotel obert al públic i passa a ser un prostíbul, conegut  com a Hotel Mercè Park – Club Madam´s.

Menjador de l’antic Balneari

Conjunt format per les restes de l’edifici que acollia l’antic balneari, l’església de la Mercè, la font pudosa i un pont damunt del curs del riu Llobregat d’Empordà. L’edifici del balneari, completament transformat, acollia en planta baixa els menjadors, els salons, les instal·lacions hidroteràpiques i altres serveis.

Es conserva l’estructura d’arcs i voltes d’aresta que configurava la galeria dels banys i un altre saló avui convertit en bar. Adossada a la façana de tramuntana de l’edifici hi ha l’església de la Mercè i, a la banda sud del conjunt arquitectònic, sota una arbreda heretada de l’antic balneari, la font pudosa.

Antic Restaurant

Es tracta d’una font integrada en un talús artificial, formada per una pica de pedra en forma de petxina oberta sostinguda per un peu helicoïdal. El brollador neix als peus d’un escut gravat a la part superior de la petxina. Damunt d’aquest escut destaca una placa gravada amb les propietats de l’aigua generada per la font, integrada dins d’un plafó d’obra amb el coronament motllurat. Acompanyen la font dos petits bancs d’obra correguts que delimiten l’espai per la part davantera.

Carles Aguilar 2009 – Generalitat de Catalunya

Per últim cal mencionar el pont, situat a la banda de ponent de l’edifici dels banys. Es tracta d’un pont força malmès format per una successió d’arcs rebaixats bastits amb maons, amb tallamars de planta triangular a la banda de tramuntana i semicirculars a la cara de migdia, tots ells de mides petites.

C. Aguilar – Generalitat de Catalunya

Els Banys de la Mercè són un balneari del municipi de Campmany  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  i imatges : Ramon Solé

Antic Balneari Lloveras d’Arenys de Mar

 Avui us passo tres articles

El Balneari Lloveras estava en el Passeig d’Arenys de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El balneari fou construït el segle XIX i enderrocat el 1978.
  • Aquest establiment no tenia fonts; senzillament tractava les aigües per poder oferir els seus serveis d’hidroteràpia en un jardí contigu.
  • L’edifici actualment es va enderrocar.

Es tractava d’un edifici al peu de la platja, de planta baixa amb serveis de banys a l’interior. Era una mostra de balneari artificial.

Cal destacar la simetria del seu cos principal, i les dues torres aixecades al centre del conjunt. Donava accés a l’edifici una escalinata que tenia gairebé l’amplada de l’edifici, i desembocava en un porxo amb catorze pilars amb capitells poligonals, que carregava un fris sobre el qual descansava una terrassa amb balustrades.

El Balneari Lloveras era una obra d’Arenys de Mar inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment enderrocada.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola