Sant Miquel de Serra-sanç de Sallent (Bages)

L’esglesiola de Sant Miquel de Serra-sanç o millor potser de Serrassanç, forma un petit agregat de Sallent, del qual dista 4 Kilòmetres.  Està situada entre els masos Soler i Vilaseca, dalt d’una petita Serra que s’acosta als 400 metres d’altitud, apartada de les carreteres generals i sensiblement a igual distància de Sallent que de Balsareny.

S’hi accedeix des de la vila de Sallent. Venint de Manresa, cal travessar la població i, a la zona esportiva, barriada del poble nou, s’agafa una pujada per la muntanya cami del Pal, trobant una cruïlla de camins a la banda esquerra una pujada que ens porta a l’ermita de Serra-sanç.

Us passo dades històriques:

  • És probable que abans d’aquesta existís una altra església, que el 1520 és dita de Serrassanç vell.
  • Les primeres notícies històriques s’inicien l’any 951 quan entre les possessions confirmades pel papa Agapet II a Ripoll, s’esmenta “la Serra que Sanç va donar al dit monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny”.
  • L’església actual correspon al segle XII.
  • De l’església i de la parròquia com a tal, n’hi ha notícies des dels volts del 1154, quan la parròquia de Serra de Sancho consta en unes llistes parroquials del bisbat de Vic.
  • Després d’un abandonament de més de 30 anys, l’any 1980 el grup sallentí del F.A.E.S. (Forment Arqueològic Excursionista Sallentí), filial del Centre Excursionista del Bages, hagués empres l’obra de neteja i restauració del temple amb un interès i cura dignes del millor elogi. (Antoni Pladevall).
  • Amb motiu de la restauració van ser també editats amb lletra de mn. Josep Maria Gasol i música de mn. Josep Potellas.

Altres dades de intertes :

  • El territori de Serrassanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del Baró de Balsareny. En l’aspecte religiós, la parròquia també depenia del Cambrer de Ripoll, que era qui nomenava, amb l’aprovació del bisbe de Vic, el sacerdot que tenia la seva cura d’ànimes.
  • El seu terme arriba a comptar amb 20 famílies, que s’havien reduït a 7 entre els segles XVI i XVIII; per aquesta raó, aleshores no residia allà el seu rector, ni tan sols hi havia rectoria.
  • Sant Miquel era servit des de Sallent, i en els darrers segles, el seu rector solia esser un membre de la comunitat de beneficiats de dita vila.

És un edifici de boniques proporcions que treu tota la bellesa de l’harmonia de les seves línies romàniques.

Consta d’una nau amb volta de canó i un arc toral o dobler al seu centre.

El seu absis és ornamentat amb una graciosa ratlla de dents de serra i amb una finestreta de doble espitllera.

L’antic portal, fins ara tapiat, era al mur de migdia, però més tard s’obrí una nova porta a ponent, on també s’aixecà un ampli campanar d’espadanya, ara restaurat i retornat a les línies primitives. El seu carreu és de terme mitjà i ben tallat.

Segles enrere comptà amb un altar de Santa Maria i, des del 1643, amb un del Roser, que no varen mutilar la seva estructura.

Sant Miquel de Serra-sanç  és un monument de Sallent protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Portella d’Avinyó (Bages)

La masia de la Portella està situada a prop de la carretera d’Avinyó a Balsareny, km 32,5 d’Avinyó.

Historia:

  • En el fogatge de 1497 trobem l’existència ja dun mas propietat d’en Jaume Portella, fent constar que ja hi havia l’existència d’un mas propietat d’aquesta família.
  • Segurament, però, es crearia una nova masia al segle XVII.
  • Es va remodelar la façana al segle següent (XVIII), i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment.

Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia.

En aquesta façana es varen obrir quatre balconades.

A llevant hi ha una façana porxada formada per dos nivells d’arcs de mig punt.

Totes aquestes obertures són relativament modernes (segle XVIII-XIX),

mentre que la masia es més antiga (probablement segle XVII) sobretot atenent a la seva planta poc evolucionada.

A l’entorn de la casa hi ha les dependències pel bestiar i els conreus.

Mas la Portella és una masia d’Avinyó (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve de Soldevila de Balsareny (Bages)

Sant Esteve de Soldevila esta en la Colònia de Soldevila de Balsareny .

Us passo la seva historia :

  • L’església apareix citada el 1038 al testament d’Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell.
  • Hom creu que devia tenir el caràcter d’una església rural.
  • El 1897 en Josep Soldevila i Casas fundà una colònia tèxtil en aquell lloc i l’església es convertí en ajuda de la parròquia de Balsareny.
  • El 1942 s’amplià amb dos absis neoromànics.
  • Fa pocs anys s’hi ha fet alguna restauració que permet descobrir més bé la part antiga de la construcció.
  • L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny. Actualment és sufragània de la parròquia de Balsareny.

L’antiga església era un edifici romànic d’una sola nau, rectangular, desproveïts de creuer, amb un absis semicircular, sense decoració.

L’any 1942 sofrí una sèrie de transformacions: s’hi afegí un transsepte, i en ell s’hi construïren dues absidioles d’estil neoromànic, flanquejant l’antic absis.

Últimament s’han dut a terme algunes tasques de restauració, consistents en la reobertura de la finestra de l’absis i en treure el guix dels paraments interiors. L’aparell és ben ordenat i disposat en filades.

La coberta és a doble vessant. La porta, a ponent, és de mig punt. Adovellada.

Al damunt de la porta s’obren dues finestres també de mig punt, igual que els dues laterals.

Un altre punt de llum és l’ull de bou en un lloc elevat de la façana. Aquesta cara de ponent culmina amb un senzill campanar d’espadanya.

Sant Esteve de Soldevila és una església del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquiipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Colònia Soldevila o Sant Esteve de Balsareny (Bages)

Colònia Soldevila està situada a la dreta del Llobregat, a 3,5 km al nord del poble, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (s. XII), ampliada i modificada modernament.

Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell.

L’edificació s’inicià en 1894 i es posa en funcionament en 1897.

El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el carrer Nou, així com habitatges i serveis per els treballadors.

Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l’Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d’ençà de 1948.

La Colònia va experimentar un creixement molt important fins la dècada dels anys 60 del segle passat,

amb una important crisis del sector tèxtil i davallada en la producció.

La crisis va derivar que en 1983 sols treballessin unes 150 persones.

La fàbrica va tancar en 1993.

Els habitatges presentat un estat d’abandó pràcticament en la seva totalitat.

Actualment hi ha instal·lada l’empresa Texpack.

Recull de dades: Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Capella de Sant Roc de Balsareny (Bages)

La Capella de Sant Roc està situada a una banda del pont del riu, és una de les capelletes més conegudes de Balsareny.

Fou construïda per mossèn Roc Garcia després d’acabar les obres del Pont del Riu. És una construcció feta en pedra ben tallada, que a la part central alberga una petita fornícula amb la verge dels Dolors, Sant Joan Baptista i Sant Roc. Les figures han estat restituïdes moltes vegades, essent les actuals d’una factura molt recent.

La dècima que s’hi va esculpir, avui força deteriorada, deia: Virgen Dolorosa, el puente / por Vos, sin mal concluido, / guardad, pues el pueblo unido / lo pide devotamente. / Vos, Bautista penitente, / y vos, mi patrón San Roque, / haced que no se derroque, / ni esta capilla, si os place, / que el Rector Garcia os hace / para que el pueblo os invoque.

R. Serra i Jordi Sarri – 1993 / Generalitat de Catalunya

El conjunt de la capella és coronat per una cornisa de pedra i una coberta de morter coronada per una creu. Al seu costat hi ha una Font.

Altres Oratoris : Passat el pont hi havia hagut un altre pedró amb la imatge de la Puríssima, del qual avui no en queden rastres; i una ven conservada es la Capella de Sant Ambròs.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella o Oratori de Sant Antoni de Balsareny (Bages)

Capella de Sant Antoni esta al costat del camí que puja al Castell de Balsareny.

Us passo la historia:

  • Hi havia hagut catorze capelletes de dimensions i característiques similars, distribuïdes al llarg del camí antic d’anar al castell, concretament entre la palanca i l’església del castell.
  • Aquestes capelles de viacrucis es van construir a la primera dècada del segle XX. Inicialment les estacions es van preparar amb estampes enquadernades i més tard amb rajoleta.
  • A conseqüència de la Guerra Civil se’n van enderrocar moltes i només d’algunes només en queden les restes.
  • La capella de Sant Antoni, construïda fa pocs anys al camí nou que puja cap al castell, es va aixecar en record de les capelletes de viacrucis que hi havia hagut. Aquesta capella conté una rajola amb la imatge de Sant Antoni.

Pedrons del camí vell del Castell era un conjunt de petites construccions de caràcter religiós del municipi de Balsareny (Bages).

De les catorze capelles originals només en queda una. Totes tenien una factura similar: el primer metre construït en pedra, l’espai de la capelleta és fet amb maó, i la coberta -a dues aigües molt pronunciades- és formada amb tres gruixos de rajola.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Santa Maria, la Capella del Castell de Balsareny (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

La Capella de Santa Maria està al costat mateix del Castell de Balsareny,  

i en un excel.lent estat de conservació, s’alça com un magnífic exemple de l’austeritat i la puresa del primer romànic català.

La parròquia de Santa Maria és esmentada ja l’any 1039;

l’edifici actual conserva la nau central, del s. XII, rematada per un absis semicircular.

Ampliada el s. XVII amb una capella lateral d’estil barroc, havia estat dedicada anteriorment als Sants Iscle i Victòria.

Mai no degué passar de capella vinculada al castell, del qual depenia.

Actualment continua tenint culte com a Capella del Castell.

Recull de dades : Ajuntament de Balsareny

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª.Àngels Garcia – Carpintero

Església rural de Sant Ramon Sobirana de Vall Ferrans de Balsareny (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Sant Ramon de Sobirana de Ferrans està al costat del Mas Sobirana, en un lloc enlairat de la vall de Ferrans de Balsareny.

Us passo la seva història:

  • Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, en el lloc conegut com la vall de Ferrans, documentat des del 967: Vall de Fernandos.
  • L’església apareix el 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia, però sense l’advocació.
  • Al s. XIV, el 1311, apareix l’església de Sen Digmenge de Ferrans,
  • I el 1398 la dedicació es llatinitza Sancti Domini de Ferrans. Ara bé, l’advocació més antiga no queda aclarida.
  • Al segle XIV deixà de ser parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny.
  • El 1849 l’església juntament amb el mas Sobirana passà a ser propietat de la comunitat de Canonges de Santa Maria de Manresa.
  • El 7 d’octubre de 1979, després de restaurada, fou restablert el culte.
  • El 1959 passà a dependre del bisbat de Solsona, deixant el de Vic, del qual havia depès.

Església amb planta de dues naus;

una de principal, gran i de forma allargada, i l’altra al cantó nord, petita i gairebé quadrada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Ambdues estant encapçalades per un absis de dimensions concordants amb la grandària respectiva de les naus.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Aquestes són cobertes amb una volta de canó lleugerament apuntada, i els absis amb volta de quart d’esfera.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Dos arcs apuntats en degradació relacionen l’absis principal amb la nau.

Al centre dels absis s’obren unes petites finestres de doble esqueixada i de mig punt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es z-2.jpg

La porta d’accés es troba al mur de migdia;

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

és formada per tres arcs de mig punt en degradació, obrats amb dovelles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La decoració del portal és senzilla, només presenta alguns elements esculpits: uns botons en l’arquivolta, uns motius geomètrics, i una figura antropomorfa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 5-12.jpg
Pou d’aigua al tocar la masia

En època gòtica la nau principal s’engrandí pel cantó de ponent i posteriorment s’enlairà amb una torre quadrada.

Una Barbacoa front l’església

Sant Ramon de Sobirana de Ferrans és una Església del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Una Barbacoa front l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Vila – Argençola de Castellnou de Bages (Bages)

La Vila – Argençola esta situada al costat de la carretera BP-4313 de Balsareny a Súria, poc abans d’entrar al terme de Súria.

Us passo la seva historia:

  • Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa.
  • Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de “Joan Vila de Argensola”, el mateix nom que encara rep actualment la casa.
  • No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.

Gran casal al voltant del qual s’organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d’una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d’una torre de planta quadrada de tres nivells d’alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa.

La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d’accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció “La Vila 1922” al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d’ordre corinti. Des d’aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l’anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.

Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d’arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d’arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s’estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l’altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d’una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l’altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d’arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d’ordre corinti. Sobre d’aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica.

A l’altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d’arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s’hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d’aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions.

Pel que fa a la torre, és d’un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s’inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d’arc de mig punt a la part frontal.

Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d’arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment.

Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció “La perla de Catalunya”. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l’exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d’un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d’un pòrtic d’arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero