Balneari Vilajuïga de Vilajuïga -2ª Part #

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Vilajuïga esta situat en el carrer de Sant Sebastià 2, en al centre del nucli urbà a tocar del nucli de l’església de Vilajuïga.

Us passo la seva historia:

  • Fundat per en Ramon Margineda i Duran (1883-1928) arqueòleg industrial, col-leccionista i animador d’un centre cultural a Vilajuïga, vivia al mateix recinte de les aigües minerals.
  • Fou un dels primers a explorar-les vers el 1917.
  • L’empresa Aigües de Vilajuïga, va ser fundada l’any 1904, per sis famílies empordaneses.
  • Les seves aigües van ser declarades minero-medicinals i d’utilitat pública per Real Ordre de 15 de juliol 1904.
  • El 1909 es va encarregar a l’arquitecte Josep Azemar el projecte d’una obra d’estil modernista per construir-hi un establiment d’aigües medicinals que mai es va portar a terme.
  • Així i tot dintre del recinte de les actuals Aigües de Vilajuïga hi ha diferents edificis bastits per servir de magatzems.
  • L’Hotel Central va fer funcions de Balneari, al estar prop de l’empresa Aigües de Vilajuïga.
  • Avui en dia s’hi conserven dues fonts naturals. Es tracta d’una aigua de taula molt apreciada per la seva composició bicarbonatada sodicalítica.

L’antic balneari és un edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, i cornisa motllurada sostinguda amb permòdols. Està organitzat en planta baixa. Les façanes llargues presenten quatre finestrals d’arc de mig punt, bastits amb maons i amb l’ampit, també de maons, motllurat. El vidre és prismàtic i té un plafó decoratiu al centre.

A les façanes curtes hi ha els dos portals d’accés, també bastits amb maons. Ambdues façanes presenten el frontal de la teulada amb rajoles vidrades de color verd. Les cantonades també estan acabades amb maons.

A l’interior, l’edifici presenta un sòcol de rajola blava ornamentada i, al centre de l’estança, un dipòsit circular de rajola delimitat per dos grans pilars. L’accés a aquest edifici es feia pel carrer Mendizábal, a través d’una porta d’arc rebaixat que sobresurt de la tanca, bastida amb maons i coronament decorat.

Dins del recinte de les Aigües, al que s’accedeix des del carrer Sant Sebastià, hi ha la planta embotelladora en funcionament. Destaca la crugia oest de l’edifici, de planta rectangular amb les obertures de mig punt motllurades, la majoria d’elles reformades, i façana sobrealçada amb poc pendent als vessants.

A l’est del recinte hi ha un altre edifici, anterior constructivament parlant. Està format per dos cossos adossats de planta rectangular, distribuïts en planta baixa i pis. El més antic té la coberta a dues vessants de teula i ràfec de dents de serra. L’accés a l’interior es feia pel sud, a través d’una porta amb emmarcament de ceràmica verda i llinda triangular de pedra amb decoració central.

Posteriorment fou l’accés al petit museu que va ocupar l’interior. Al pis hi ha un balcó exempt, amb un plafó de ceràmica blava a la part superior del finestral. Hi ha petits motius decoratius de ceràmica verda per tota la façana. El cos més modern està adossat per la banda oest.

Té la coberta plana, a l’extrem nord presenta un sobrealçat amb golfes i està distribuït en planta baixa i pis, amb finestres rectangulars i portals d’arc rebaixat. La construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.

Fotografia : Jacob Casquetes – Generalitat de Catalunya

El Balneari Vilajuïga és un balneari catalogat com a obra monumental del municipi de Vilajuïga inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia : Jacob Casquetes – Generalitat de Catalunya

Recull  de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues  : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre Recomanat : Els metges de la Puda de Montserrat

Avui us presento dos articles

Fitxa Tècnica :

Autor : Àngel Manuel Hernández Cardona

ISBN 10: 841694234X

ISBN 13: 9788416942343

Editorial: Nova Casa Editorial,

Any : 2016

Preu : 18 euros

Sinopsis :

Aquest llibre versa sobre els metges directors del balneari de la Puda de Montserrat, des que el 1818 fou creada aquesta plaça fins al 1958, any en què fou clausurat el balneari.

Durant aquest quasi segle i mig han exercit la direcció mèdica de la Puda vint-i-cinc facultatius, tots ells ben competents, atès que havien hagut de superar unes difícils oposicions.

Després d’una breu introducció sobre el balneari de la Puda, de cadascun d’aquests metges se n’ofereix la biografia i s’adjunten, ordenades cronològicament, unes detallades referències documentals que no solament avalen les dades presentades, sinó que també serveixen d’ampliació o de complement a la biografia respectiva.

El pròleg l’ha fet el Dr. Pere Miret, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

 

Recull de Llibre : Ramon Solé

Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Avui us presento dos articles

Balneari dels Banys de Sant Vicenç estan situats en la carretera N-260, Km 214,5 en Els Banys de Sant Vicenç a Lleida.

Podem llegir a la seva Web :

“ … L’hotel – Balneari de Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965. La família Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari aixecant un gran edifici que anys després encara s’amplià més, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’àmplies i modernes instal·lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins al inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabada la guerra, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel-balneari familiar…”

Us passo l’enllaç del blog encos., on podeu veure una font del Balneari – Hotel de Sant Vicenç :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1729

L’edifici de l’antic balneari esta a poca distancia del Hotel.

Us passo imatges d’antic Balneari :

Antiga Font de St. Vicente

Recull de dades : Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Adaptació al Text, Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Termes romanes de Caldes de Montbui

Avui us presento tres articles

Les Termes romanes esta en un lateral de la Plaça de la Font del Lleó en el número 3 de Caldes de Montbui.

La vila de Caldes fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen, entorn de la qual es desenvolupà un nucli urbà d’importància considerable a l’alt Imperi, com ho demostren les inscripcions recuperades.

De l’antiga estació balneària de Caldes n’han restat les termes romanes, situades al bell mig de la població actual.

Les restes conservades, una piscina i la galeria que l’envolta, són només part d’un conjunt termal que devia ser molt més ampli i que devia tenir una important finalitat medicinal, com ho palesen les inscripcions votives trobades, algunes d’elles de personatges importants de l’antiga Tàrraco.

La piscina, que es trobava al soterrani del balneari de Can Rius, aterrat els anys 1955-56, fou restaurada per la Diputació de Barcelona.

La intervenció consistí a refer la volta que cobreix la piscina (només se’n conservava l’arrencada de l’original) i les arcades que conformen la galeria sud. Així mateix, es va dissenyar el conjunt d’arcades adjacents a la plaça, a fi de donar-li un caire monumental.

La piscina és feta amb “opus signinum”, és a dir, amb obra de picadís de pedra i terrissa barrejat amb calç. Les mesures són 13’5 x 6’9 m.

El fons, al qual s’accedeix per cinc graons arrebossats amb una capa d’argamassa, és recobert amb lloses de terrissa.

De l’ala nord de la galeria es conserva la paret de tancament, així com les quatre arcades que s’obren a la piscina, fetes amb carreus de pedra sorrenca roja, molt deteriorada.

La galeria est conserva les dues arcades adjacents a la piscina, així com l’arrencada del mur de tanca, en el qual s’obren dues fornícules amb un banc seguit, que podrien haver servit de vestidor o bé per prendre banys de vapor, en el supòsit que la piscina correspongués efectivament al “caldarium”. La galeria sud fou totalment refeta en la restauració esmentada, i la de ponent no es conserva.

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindré la conservació.

Les Termes romanes de Caldes de Montbui és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari de la Fontcalda de Gandesa

Com cada Diumenge us presento dos articles

Des de Gandesa, per C-43, a l’arribar al Km.11,8 s’agafa a una pista que porta directament al Santuari i Balneari de la Fontcalda.

Josep Sanchez Ferre – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A mitjans de segle XIX (1860), quatre edificis s’havien construït per hostalatge de banyistes o gent que acudia per les cures.
  • Per conèixer l’origen de la Fontcalda cal referir-se a l’estada dels frares trinitaris en els darrers segles de l’Edat Mitjana, els quals l’abandonaren per les dificultats de subsistencia.
  • Està força lligat a la vida social i religiosa de Gandesa.

Un conjunt d’edificacions al voltant del Santuari de la Fontcalda, d’un modern estil barroc,

van formar a inicis de segle XX,  un complex balneari amb alguns edificis de residència per acollir un centre d’excursionisme.

Josep Sanchez Ferre – Generalitat de Catalunya

Disposa d’una piscina a cel obert amb l’entrada de cinc grans brocs d’aigua.

Cal destacar el parc de pins a la vora del rierol.

Piscina natural a cel obert, any 1989 :

El Balneari de la Fontcalda és una obra eclèctica de Gandesa  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Josep Sanchez Ferre – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Imatges : Arxiu Rasola

Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Balneari de Caldes de Músser de Lles

Com cada diumenge us presento dos articles

Músser  és una entitat de població del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. El 2005 tenia 44 habitants. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins a la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970.

Foto de Viquipèdia

Tenia un balneari d’aigua sulfurosa del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al terme de Músser a 1.130 metres d’alçada. Situat a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers. L’aigua de la seva deu, brolla a 24°C.

Les Caldes de Músser, actualment en ruïnes, fou abandonat al segle passat.

 

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana

Adaptació al Text : Ramon Solé

( No tenim imatges d’aquest Balneari) 

Balneari Titus d’Arenys de Mar

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Titus d’Arenys  de Mar esta situat a tocar de Caldetes, en la carretera N-II Km. 655, a cinquantena de metres de la platja i a només cinc metres sobre el nivell del mar.

Us passo dades històriques :

  • La deu de la qual obté l’aigua va ser descoberta el 1794, any en què es van construir els Banys de Can Titus.
  • Després d’un curt període d’inactivitat, Can Titus va tornar a obrir les portes, el 1992, convertit en un modern balneari.
  • Disposa de tots els avenços tecnològics que requereixen els tractaments termals.

L’aigua, qualificada de mesotermal , és clorurada sòdica, brolla a 38 graus i és de mineralització mitjana,  recomanada  especialment per a malalties reumàtiques i artrosis, de l’aparell respiratori, circulatori i per a determinades afeccions dermatològiques.

Els principals tractament són massatges generals o parcials de tot tipus, embolcalls d’algues, de fang, de xocolata i d’argiles, píling corporal, electroteràpia amb infrarojos, electricitat i ultrasons, fisioteràpia, parafangs, parafines i escola d’esquena.

Té un jardí amb piscina exterior d’aigua termal, terrassa, gimnàs i totes les instal·lacions terapèutiques estàndard. Com que no és un hotel, no disposa d’habitacions, però hi ha conveni amb hotels de la zona per oferir descomptes als seus clients.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Balneari Roqueta de Tona

Com cada diumenge us passo dos articles

El Parc on estava el Balneari Roqueta esta situat en el carrer Sebastià Roqueta de Tona.

Us passo la seva Historia :

  • L’últim quart del segle XIX, a pocs metres del balneari Ullastres es va trobar una deu d’aigües sulfuroses a Tona que va permetre la posada en funcionament del tercer establiment balneari a Tona –els altres dos eren el balneari Ullastres i el balneari Segalers.
  • El balneari Roqueta, que va esdevenir el més important i destacat de la població.
  • N’eren propietaris Ramon Montaner Vila, Francesc Simón i Font i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.
  • El manantial de la Roqueta fou declarat d’utilitat pública el 1895.
  • L’edifici principal del balneari, bastit en estil modernista, sembla que era obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, emparentat amb un del propietaris.
  • Les diferents construccions del balneari restaren en funcionament fins el 1966, any que l’establiment entrà en crisis.
  • L’any 1974 es procedí a l’enderroc de l’estructura de l’edifici.

Actualment, de l’antic Balneari Roqueta només es conserva el pou amb l’antiga escala de marbre d’accés a la deu, que fou restaurat a les darreries del segle XX.

És una construcció aïllada de planta hexagonal.

Originalment anava cobert amb una cúpula que es va enderrocar el 1974 i que posteriorment fou substituïda per una pèrgola de fusta, coberta amb teules i sustentada per pilars de fusta.

Estudi Hidrogeològic de l’entorn del pou del Balneari Roqueta per part de la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/web/mediambient/llistabutlletins/-/newsletter/53612548/91/114231655/tona-ja-disposa-de-l-estudi-hidrogeologic-de-l-entorn-del-pou-del-balneari-roqueta-

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Festa Catalunya

Adaptació al Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ara fa cent anys en rere – El Balneari i les seves Fonts de Sant Hilari de Sacalm

Com cada diumenge us passo dos articles

Aquest Balneari conegut com de la Font Picant o Hotel Martin, esta situat a 4 quilometres de Sant Hilari de Sacalm, al costat mateix de la carretera GI-542, km 20,4 de Osor.

La seva importància era anar a prendre les seves aigües fent estada a l’Hotel –Balneari.

Llac del Balneari Font Picant

Però com era ara fa cent anys en rere ?, us passo imatges :

Us passo un enllaç on podreu saber molt mes del Balneari i les seves Fonts :

https://lesguillerieskm0.cat/descobreix/antic-balneari-de-la-font-picant/

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola