Balneari de les Termes Orion de Santa Coloma de Farners

El Balneari de les Termes Orion està situat en el veïnat de Vall de Santa Coloma de Farners.

Us passo la seva historia:

• La referència documental més antiga sobre les aigües i les seves propietats és la descripció que en fa el 1849 el metge Salvador Cabra.
• L’any 1860 Antoni Comas, propietari del mas Molins on es troba la deu termal, fa construir un edifici al mestre d’obres Pere Borrell, amb quatre piles o banyeres que s’ampliarà amb una nova planta el 1897.
• El 1871 la Junta Provincial de Sanitat de Girona declara les aigües d’utilitat pública i Joaquim Jordà, metge, fa una memòria sobre les aigües que dóna molta publicitat al lloc.
• El 1875 es fa una nova ampliació per a dormitoris, sala i galeria d’arcs de mig punt a la façana principal.
• L’any 1885 Joan Comas ven l’edifici dels banys i la finca a Josep Roig Pladevall el qual obté una nova declaració d’utilitat pública de les aigües atorgada des de Madrid (1889) i crea la societat Termas de Santa Coloma de Farnés.
• A finals del segle XIX sabem de l’existència d’una capella i s’agrega un nou cos lateral.
• El 1896 es constitueix una nova societat: Baños Termales de Santa Coloma de Farnés.
• El 1898 l’Ajuntament es compromet a fer un camí arbrat per comunicar l’establiment amb Santa Coloma.
• Es nomena gerent a Joan Martí i Trias (1901) que compra el negoci dotze anys més tard i li canvia el nom pel de Balneari Martí.
• Projecta una ampliació de 50 llits, un passeig de 24 m que enllaci amb el pont sobre la riera (1921) i una urbanització d’estiueig a la mateixa finca.
• Finalment es ven el negoci al matrimoni Manuel Burch Solanich i Mercè Barraquer i Garrigosa que li donen el nom actual de Termas Orion.
• S’instal•la el primer ascensor de les comarques gironines (1926).
• L’any 1932 la construcció compta amb planta baixa i dos pisos (1.310 m), un cos afegit de dos pisos (160 m), capella i edifici de l’embotelladora (405 m).
• Durant la Guerra Civil l’ajuntament se’n fa càrrec i el converteix en el Balneari Clínica Militar núm. 5.
• El 1939 es torna a posar en funcionament i als anys 60 comença la gran davallada que afecta a tot el termalisme de Catalunya.
• El 1978 la família Campeny compra l’establiment i li dóna un nou impuls.
• El 1980 es crea l’Associació Balneària de Catalunya amb la voluntat de revitalitzar el sector.
• En aquests últims anys s’han fet importants obres de restauració i condicionament a les noves necessitats respectant l’edifici original.

En els establiments balnearis l’entorn immediat té molta rellevància i, en aquest cas, el balneari disposa d’un gran parc que enllaça amb el de Sant Salvador formant un conjunt natural ordenat molt equilibrat.

L’arribada pel pont que creua la riera de Santa Coloma ens porta a una avinguda de plàtans, la font de la deu i altres fonts,

I tot seguit, l’edifici imponent blanc apareix majestuós al peu de la muntanya i els boscos.

L’edifici s’estén al llarg formant una gran façana per aprofitar al màxim l’espectacle del paisatge.

L’edificació actual ens mostra una construcció allargada de tres plantes amb un cos central de quatre, rematat per un frontó amb un finestral circular decorat amb una garlanda. Els dos laterals també estan rematats per frontons més senzills i menys apuntats.

I Forts i M. Pibernat 2005 / Generalitat de Catalunya

El més característic, però, és l’àmplia porxada de la façana amb pilastres, parelles de columnes jòniques de fust llis i balustrada amb el cos central sobresortint que fa d’abaixador de cotxes.

Al costat esquerre hi ha un cos afegit que s’avança que segueix l’estil i s’integra amb la balustrada recorrent tota la terrassa de sobre el porxo.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior es manté el vestíbul central amb les grans columnes jòniques que distribueixen l’espai cap a l’escala amb claraboia de vitralls i l’ascensor i vers les dues ales laterals.

Al costat dret, en el lloc on hi havia el teatre, avui hi ha la sala de lectura, però es manté en el mur la boca de l’escenari emmarcada per motllures.

La part del darrere de l’edifici està reservada als espais de servei i a la zona de banys. Als pisos superiors trobem les habitacions.

De elpuntavui, un passo un interessant article del 15 setembre de 2019, on podem treure mes informació sobre Termes Orion :

Termes Orion és un balneari catalogat com a monument al municipi de Santa Coloma de Farners i inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari de Les Masies de l’Espluga de Francolí

Espluga de Francolí

Les Masies és un nucli de població del sud del municipi de l’Espluga de Francolí situat al peu de les muntanyes de la Pena i molt a prop del monestir de Poblet, al límit amb el terme de Vimbodí i Poblet.

S’inclou dins el paratge natural d’interès nacional de la Vall del Monestir de Poblet. 

La carretera local TV-7007 comunica les Masies amb l’Espluga i Poblet.

Es va originar al final del segle XIX vora unes fonts d’aigües ferruginoses: la Font del Ferro i la Font de la Magnèsia.

Primer s’hi va construir l’anomenada Masia Blanca, i més tard, el 1887, el complex residencial de la Vil·la Engràcia, on es va edificar el primer balneari dos anys mes tard,

per la qual cosa aquest nucli de població es coneix també amb el nom de Balneari les Masies.

El balneari vil·la Engràcia es va començar a construir l’any 1890 per obra del polític liberal tarragoní Pere Antoni Torres Jordi.

El 1910 es reconverteix en el Gran Hotel Villa Engràcia, propietat del dr. Salvador Roca.

En aquella època el nucli de les Masies era un gran pol d’atracció turística.

Més endavant s’hi van construir altres xalets i hotels, com l’Hotel del Centre i l’Hotel La Capella.

Durant la guerra civil de 1936-39 l’hotel – balneari fou habilitat com a hospital militar i després d’aquesta fou venut a l’Estat.

Ja en els nostres dies, ha continuat amb una zona turística i de segona residència, disposa de diversos apartaments de muntanya, hotels, restaurants.

Tot aquestes edificacions situades al llarg de la carretera, com també, els parcs, jardins i fonts que l’organitzen,

el fan un conjunt interessant com a exemple de vil·la balneària del nostre país, tot recordant el seu passat esplendorós.

Quant hi passeu, pareu i veure que l’ambient fa que us retrobeu tot fent un passeig per aquesta part d’Espluga de Francolí,

que us farà retrocedir en el temps més de cents anys en rere, tal com em va passar a mi.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Espluga de Francolí

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari de Vallfogona de Riucorb i la seva historia

El Balneari de Vallfogona de Riucorb està situat en la Ctra. Vallfogona-Montblanc a Vallfogona de Riucorb.

El balneari s’estén al llarg del riu Corb.

Us passo la seva història:

• Fundat per Mn Miquel Piera Martí arran d’una visita per prendre les aigües conegudes des de 1850, amb el seu  germà Antoni.
• El 1901 es féu el projecte i construcció del balneari, inici de la urbanització de xalets.
• Entre 1913 i 1916, l’enginyer Miralles va fer  la nova carretera d’accés, de terra, i hi va haver la construcció del pont actual, fets que provocaren el creixement de la urbanització.
• El 1929 es fa la renovació de les instal-lacions hidroteràpiques i l’ampliació de l’edifici.
• Els anys 1941, 1951, 1961 hi hagué reformes projectades per J. M Ribes, J. M. Soteras i Joan Sellés.

Es van voler aprofitar les aigües mineromedicinals que brollaven en aquella zona. Està situat a un parell de quilòmetres de la vila, i hi trobem la Font Gran (o Pudenta) i la Font Petita (o Salada).

L’any 1901 es projecta i construeix el balneari i comença a funcionar amb gran concurrència de públic per tal de gaudir de les noves instal·lacions de dutxes, polvoritzacions, dutxes de vapor, etc. Paral·lelament es procedeix a la plantació del gran parc.

La seva ordenació va donar suport a les altres construccions posteriors i a la implantació de serveis públics.

Entre 1913 i 1916 es fa la nova carretera d’accés, es construeix el pont actual i es construeixen nous xalets a la urbanització (Xalet de la Verge de Montserrat, Xalet del Jardí…).

En una segona etapa del balneari (1921-36) es basteix un nou cos d’edifici i es modernitzen les sales d’hidroteràpia, cosa que fa tenir una nova embranzida en les obres de construcció de nous xalets i hotels.

Després del parèntesi de la guerra, l’any 1944 es posen en servei els nous xalets (Sant Miquel, La Salut, del Carme, Santa Teresa….) i es millora la instal·lació de captació i subministrament d’aigua corrent.

L’ús del balneari ve marcat per un descens en l’ocupació de les instal·lacions en els anys 60, que s’ha recuperat en els darrers anys, amb renovacions dutes a terme de manera continuada des del 1992.

L’edifici es construí seguint una estètica historicista. Molts elements evoquen l’arquitectura medieval, com la galeria amb arcs de mig punt.

J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

També presenta finestres esqueixades amb llancetes, de reminiscència gòtica, així com algunes obertures en forma d’espitllera.

Una edificació en forma de H, resultat de diverses ampliacions, acull les instal·lacions del balneari, restaurant, cuines, instal·lacions hidroteràpiques, etc.

A destacar el conjunt format pels xalets existents, una part important d’estil modernista o noucentista, l’Hotel Regina, el parc del Balneari, amb una petita presa on hi havia hagut un molí fariner, etc.

Tot això integrat en un ambient natural ben interessant.

A la capella del balneari hi destaca un Via crucis ceràmic que va elaborar el pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré entre 1958 i 1959 per encàrrec del doctor Manuel Trens.

El Balneari de Vallfogona de Riucorb és un conjunt d’edificis del municipi de Vallfogona de Riucorb inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues : Arxiu Rasola

Com era el Balneari de Can Rius de Caldes de Montbui

L’edifici de l’antic Balneari de Can Rius esta  situat en el carrer de Santa Susanna, 2 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

• Es va situar a la Plaça de l’Oli, era un conjunt de cases propietat de Joan Destorrent, que foren derruïdes.
• Aquest les havia venut l’any 1555 a Joan Bou, mercader de Barcelona. Donaven en part al carrer del Pont i el Pla de Marc Savall. Enganxat hi havia un hort que arribava a la riera. Estava just al costat de la Capella de Santa Susanna, que es comunicava per una tribuna.
• Aquestes cases i l’hort eren el que posteriorment serà anomenat com a : “Can Rius”, “Casa ab instantias de banys” (1618), “Casa de banys Rius” (1867), “Gran establecimiento de baños llamado Rius” (1873), “Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l’il•lustrat català de cor D. Marià de Sans”, “Balneari Rius” (1922).
• La família Rius posseïa la Casa Carerac i la Torre d’en Negrell, adquirida aproximadament l’any 1702.
• L’any 1853 es realitzà l’engrandiment d’una manera considerable del complex de Can Rius a partir d’un projecte de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca.
• Un pont construït el 1878 uneix Can Rius amb el parc de l’altre canó de la riera.
• La realització de la plantació dels arbres del parc es va començar a fer l’any 1878.
• Tancat el balneari, Can Rius passà a ser de propietat de la Casa de Ntra. Sra. de Montserrat, residència de l’orde dels cooperadors parroquials de Crist Rei l’any 1960.
• La idea era fer de Can Rius un seminari, però això no prosperà.
• Ja en el segle XX, l’edifici va ser ocupat per una orde de monges, es podien prendre espirituals portada per un orde de monge.

L’edifici presenta la tipologia típica d’aquests conjunts termals, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada, unes zones nobles de grans dimensions (sales de reunions, salons i menjador) i un ampli jardí per passejar.

A Can Rius hi ha una clara distinció dels diferents volums segons el seu ús i la seva utilització. Cada element té la imatge que li pertoca pel seu ús determinat.

L’estructura és fonamentalment de parets de càrrega i forjats unidireccionals.

Cal destacar l’estructura feta de petits pilars de ferro utilitzats per alleugerir i donar més transparència a la galeria.

En el conjunt hi ha diferents tipus de cobertes (coberta plana no transitable i inclinada de teula aràbiga).

Les façanes importants són les que donen a la riera.

Totes elles presenten un ordre en la seva composició, totalment modulades i pautades amb una sèrie d’eixos o franges d’alineació dels diferents forats.

Cal destacar la façana de la galeria, aquesta simètrica, amb un component vertical marcat per una sèrie de pilastres i pels pilars metàl·lics.

Presenta un clar canvi de materials segons l’alçada.

La part baixa de serveis fa de basament a la part noble, molt més delicada, lleugera i transparent.

Conserva a la façana estucada un gran nombre de relleus d’un gran treball escultòric.

A la façana de l’edifici més alt d’habitacions hi ha un ordre en la disposició dels forats, tant en sentit vertical com horitzontal donant una imatge d’homogeneïtat. Es disposen tots en diferents eixos i perfectament alineats.

De Can Rius s’ha de destacar també el pont, el jardí i la part de muralla de l’antiga vila que envolta l’antic balneari per la banda de ponent.

Dit això doncs podem dir que Can Rius es un dels majors balnearis de Caldes de Montbui, que va arribar a tenir una galeria de banys de 40 piles i més de 100 habitacions, salons, restaurants, teatre etc. disposat al llarg de la Riera.

Teatre

Can Rius és una casa amb elements eclèctics i modernistes de Caldes de Montbui protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Montbui i Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Balneari – Hotel Montcalvari d’Arenys de Mar

Edifici Montcalvari és un edifici d’Arenys de Mar, ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu.

Us passo la seva Historia :

• Fins a principis del segle XX, l’ermita estava unida amb la carretera mitjançant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella, d’estil romànic, té una llargada de 16 m. i una amplada de 6 m., el campanar, de cadireta, té una sola campana.
• L’any 1892 el bisbe català traspassà l’ermita a Narcís Serra, arenyenc molt pintoresc que hi construí el primer balneari.
• L’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel-lo, que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel-lo.
• Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari. L’edifici resultant va ser un hotel balneari amb tres façanes al mar, i constava de planta baixa i dos pisos amb un total de 50 habitacions.
• Degut al servei prestat en l’època i la situació, l’edifici va arribar a adquirir un gran renom.
• L’any 1916 l’hotel va anar a subhasta i l’adquirí Joan Artigas i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet.
• L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades.
• És adquirit l’any 1946 per una empresa de Barcelona.
• Va ser objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.
• L’any 1948, en tancar l’hotel, es remodelà l’edifici i es destinà la planta baixa a restaurant i els pisos a habitatges, posteriorment es tancà el restaurant, tornant-se a obrir als anys vuitanta.
• Actualment es manté el restaurant, els habitatges i alguns espais que han estat ocupats per oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.

B J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

És un edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port.

Ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX.

Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més d’estil colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d’ofici interessants.

Es bastí al voltant de l’ermita del Sant Crist del Calvari, que ha quedat rodejada i empetitida per l’edifici.

J. Contijoch /Generalitat de Catalunya

El probable fundador de la capella va ser Hipòlit Doy l’any 1584, i, segons la llegenda, la construí per expiar el pecat d’haver assassinat la seva esposa, Sofia.

Us passo imatges de principis del segle XX :

Edifici Montcalvari és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges antigues i altres : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’antic Balneari de la Puda d’Esparraguera

La Puda o La Puda de Montserrat està situat a la vora esquerra del riu Llobregat, tot just passat el Congost del Cairat, des de la carretera C-55 hi ha un camí  que hi porta directament.

Us passo dades històriques :

• El 1829 es concedeix a Salvador Garriga d’Esparreguera el permís d’obres de dos edificis de banys a cada vora del riu.
• El 1839 es fan càrrec de les aigües el Sr. F. Pedrosa i el Sr. F. Castell de Pons.
• El 1842-1843 unes riades destrueixen els dos edificis construïts; és aleshores quan una societat d’accionistes amb el doctor Pujades projecta l’edificació d’un nou edifici , projecte de Josep Oriol Bernadet 1846.
• El 1858, al costat de l’establiment balneari, es va construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat.
• Des del 18 de març de 1868 pertany a la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat.
• El balneari es va edificar el 1870 i es va anar ampliant durant les dues dècades següents.
• El seu moment d’esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s’instal·lava a l’hotel Gori d’Olesa, amb el qual l’unia un servei permanent de diligències.
• Es va tancar el 1958 i el 1971 patí moltes destrosses per una crescuda del Llobregat
• A principis dels anys 1980, l’edifici era d’un fabricant olesà que tenia pensat reconvertir-ho en un hotel.
• Després el va tornar a vendre a l’ajuntament.
• Actualment és en estat ruïnós.

La Puda és un edifici de grans dimensions, constituït per diversos cossos, i construït amb maó.

El cos principal té planta baixa, dos pisos i un pis inferior.

Unit a aquest, hi ha altre edifici, de forma semicircular, que es compon de planta baixa, dos pisos i golfes.

 A continuació hi ha altre edifici de planta baixa i dos pisos i, per últim, altre cos de només planta baixa.

A la façana es poden distingir elements classicistes: la simetria i l’austeritat del conjunt, les pilastres d’estil jònic, el parament encoixinat i el ritme de les obertures exteriors.

Pel que fa a l’interior, la planta baixa estava destinada al balneari pròpiament dit i a zona d’esbarjo;

les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.

La gran galeria de banys, està formada per un corredor central amb cubícles o habitacles a banda i banda.

Font

Cada habitació consta d’una banyera de marbre i un agafador amb enrajolat fins a mitjana alçada de color groc i blanc.

El conjunt constitueix una nau de notable alçada amb una estructura d’arcs que sosté una volta cilíndrica correguda al llarg de l’edifici.

Sobre l’antiga galeria de banys, un cos amb habitacions articulat amb un nucli d’escales i ascensors dóna pas a una part circular, amb més habitacions, que acaba en el cos central on es situen els salons, restaurants, menjador i bar.

A l’extrem de la construcció es conserva part de la capella.

Us passo un Article molt extens i sobre tot fotogràfic, que ens pot donar una idea de com esta actualment l’edifici del Balneari La Puda de Montserrat :

http://forgottenmagicplaces.blogspot.com/2013/01/el-balneario-la-puda.html

La Puda o La Puda de Montserrat és un antic balneari d’Esparreguera inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Nou Hotel – Balneari d’Oca Rocallaura Spa de Vallbona de les Monges.

El Nou Hotel – Balneari de Rocallaura esta situat a les Afores s/n a Rocallaura, sobre de la carretera de Vallbona de les Monges.

El dia 29 de maig de 2005 obria el nou Hotel Balneari de Rocallaura, va estar uns anys tancat i des de l´any 2018 va obrir novament com a Oca Rocallaura Spa****.

Disposa de 82 habitacions, entre les quals hi ha 9 Junior Suites o 6 Suites.

Està envoltat d’un paisatge natural de muntanyes verdes que creen un ambient ideal per a la relaxació, amb unes instal·lacions d’última generació. Hi ha WiFi gratuïta i a prop trobareu aparcament públic gratuït. Es important destacar que admet animals de companya.

Recull de dades : Ajuntament de Vallbona de les Monges i d’ Oca Rocallaura Spa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

• Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
• A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
• El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
• Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
• La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
• Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
• Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
• A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
• Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
• L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
• Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
• A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
• Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
• Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

Termes Victòria de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

L’Hotel Termes Victòria esta situat en el carrer de Barcelona, 2 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

• Aquest balneari es construí al començament del segle XIX amb el nom de Balneari Llobet.
• La casa de banys havia estat inicialment propietat d’en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, científic, mineralogista i home plurifacètic.
• Després de la seva mort persisteix el nom de Can Llobet, sent canviat arran d’unes restauracions fetes al menjador per a l’aleshores propietari Sr. Monteis, el qual li canvià el nom pel de la seva dona Sra. Victòria Prats.
• La senyora Prats, quan es va quedar vídua, va traspassar el balneari a l’avi matern del Sr. Anglí.
• Actualment el Termes Victòria, està regentat per la família Anglí, des del 1917, i en propietat des de fa 4 anys.
• En el menjador d’aquest balneari s’hi poden contemplar uns magnífics murals del pintor Francesc Domingo.
• Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història cal destacar l’annexió del Balneari Forns (segles XIX-XX).
• Aquest és una casa de banys que se situa al carrer del Forn.
• Cal destacar la reforma i ampliació que s’ha realitzat a les Termes Victòria adequant-les a la normativa vigent i afegint més prestacions.
• L’Hotel Termes Victòria ha mantingut una clientela fidel i selecta. Des del rei Alfonso XII fins a pintors i escriptors que buscaven la pau i tranquil·litat per a una millor inspiració.

L’edifici presenta la tipologia típica d’aquests conjunts termals, amb una galeria de banys en el soterrani, unes zones de servei situades a l’edifici més petit, unes zones de comunicació, una zona noble de salons i menjador a la part central, i una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada en l’edifici més alt.

L’estructura en el seu inici era fonamentalment de grans parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta, encara que de l’antic balneari no en queda res.

Tots els edificis del conjunt presenten cobertes inclinades a dues vessants i de teula aràbiga, quedant un petit voladís que sobresurt del pla de la façana.

La façana de ponent és la més important, ja que s’obre cap el jardí (a la riera).

Aquesta té una disposició molt ordenada amb uns eixos de composició i d’alineació dels diferents forats, que dóna una imatge homogènia i molt neutra.

Són tots d’iguals característiques i de proporcions verticals.

Tots són petites balconades. La façana del carrer de Barcelona és molt diferent. Els forats són molt petits i de forma quadrada i s’organitzen agrupats horitzontalment. La façana queda rematada per un ràfec a manera de cornisa.

Cal destacar la galeria de banys, la part de muralla de l’antiga vila de Caldes, el menjador i la sala amb elements ornamentals i mobiliari de gran interès artístic, com els murals del pintor Francesc Domingo, i sobretot el jardí.

L’edifici de l’Hotel Termes Victòria és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola