Masia de Ca n’Anglada de Terrassa

La masia de Ca n’Anglada, esta situada en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, de Terrassa.

Us passo la seva historia :

• La masia de Ca n’Anglada, antigament coneguda com la masia de Sant Cristòfol, per la capella homònima vora la qual es va construir, té l’origen vers el segle XV.
• El conjunt format per la capella i la masia ha donat nom al barri de Ca n’Anglada, desenvolupat des dels anys quaranta del segle XX.
• El 1933 ja es van començar a aixecar unes quantes cases vora el mas.
• A començament dels anys cinquanta els camps de conreu de la masia es comencen a vendre com a solars per aixecar-hi cases per als immigrants que arriben a Terrassa a buscar feina, moltes de les quals foren d’autoconstrucció.
• El 1962, arran de la riuada que va fer desbordar la riera de les Arenes, que limita el barri per la banda est, la masia és cedida a les Germanes de l’Assumpció, que s’hi instal-len per donar-hi serveis d’assistència social.
• Actualment la masia és un equipament municipal.

Aquesta antiga masia durant els anys i sobre tot en el segle XX, ha anat experimentant diverses obres de remodelació i ampliació.

Està constituïda per un cos principal i diverses dependències annexes.

L’edifici és de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula, a dos vessants.

La façana d’accés, situada a migdia, té a la planta baixa la porta d’entrada, d’arc de mig punt, dos balcons amb ampit al primer pis i nou obertures de punt rodó a les golfes.

Cal destacar-ne la finestra gòtica situada a la façana de llevant, amb llinda lobulada i brancals amb capitells decorats amb relleus.

Ca n’Anglada és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirar per damunt nostre : Relleus, Imatges, Sants, Santes i altres del Barri antic de Barcelona

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, d’una part del barri antic de Barcelona :

Iniciem un petit recorregut en la Plaça de Jaume Sabartés en tota la fatxada  de l’edifici del nº:13,

podem veure i gaudir de dibuixos.

Deixem la plaça, per anar pel carrer Cremat Gran,

on ens fitxem en un desguàs a la paret de la dreta a tocar d’un balcó,

hi ha una curiosa cara.

Ara, ens dirigim al carrer Assaonadors,

allí tenim varis objectius, a la dreta dos balcons i una petita finestra, sembla que son uns afegits o aprofitats quan es va remodelar l’edifici…

Enfront on fa cantonada una imatge que ens sorprèn.

A partir d’aquí, si seguiu tranquil·lament per carrers estrets i foscos del barri antic, es un no parar, podem veure :

escuts,

Gravats amb relleu,

sants o santes…

capelletes on falta la figura, com el cas del Museu Frederic Mares.

En la Baixada del Canonja, unes lletres amb relleu picades a la pedra,  que se’ns fa difícil de descriure…

Per últim, podem veure dos cartells típics a primers del segle XX,

on orientaven als carruatges, per lloc de sortida del barri.

Val molt la pena:  Mirar per damunt nostre !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Milà o La Pedrera de Barcelona -2ª Part #

La Casa Milà o La Pedrera, és situada al passeig de Gràcia, 92 de Barcelona, avui us porto imatges de l’interior, maquetes i el terrat.

És obra arquitectònica  d’Antoni Gaudí concebent un edifici modernista i adequat a les noves necessitats socials, sense oblidar mai la seva font d’inspiració principal: la natura i les formes orgàniques.

Va ser l’encàrrec de Pere Milà de construir un edifici d’habitatges, portant-ho a terme entre el 1906 i el 1910.

Ocupant tot un xamfrà del Passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona, és un edifici d’estil modernista sorprenent,

organitzat al voltant de dos patis interiors que proporcionen ventilació i llum als pisos.

El protagonisme de les formes corbes i sinuoses a La Pedrera és rotund, tant a l’exterior com a l’interior.

La façana de la Casa Milà és el mar en moviment, on les onades juguen amb les algues de ferro forjat que serveixen de reixa als balcons.

Els grans blocs de pedra són una mena de pell que recobreix l’esquelet d’un edifici alliberat de parets de càrrega.

És permet visitar tres espais: unes golfes de somni, estructurades a base d’arcs catenaris de maó;

el terrat, on les xemeneies recorden les siluetes de guerrers entre les dunes del desert, i finalment un pis d’època.

Des de les parts mes altes de Barcelona, es pot veure una altre important obre d’Antoni Gaudi, La Sagrada Família,

també el Tibidabo el passeig de Gracia i bona part de Barcelona…

Us passo maquetes d’aquest edifici :

La Casa Milà o La Pedrera, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1984.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antiga masia de Can Diumer o Casa Corbella de Cardedeu

Can Diumer o Casa Corbella, està ubicada en l’avinguda d’Eduard Corbella, 1 – ctra. de Cànoves – carrer Figueres de Cardedeu.

Us faig una resenya de la seva destacada historia :

• En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l’antiguitat de l’assentament.
• A l’interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702.
• En el planell de 1777 s’hi veu dibuixada “Casa Diumer” com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
• Les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, el 1857, el propietari podia anar a la parròquia de Marata a la del Fou trepitjant sempre terra de la seva propietat.
• Les construccions anteriors del mas Diumer, estan incloses dins les noves de 1857.

Can Diumer, és un edifici amb planta en forma de L i coberta a dues vessants.

Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.

El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament.

Hi ha un gran portal d’entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.

Hi ha una torrassa rodona cantonera d’un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l’interior que serveix per accedir a la terrassa.

Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats.

Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig.

Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.

La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis,

format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic.

Donant a l’exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.

Nota : Actualment, la Casa Corbella de Cardedeu, és l’espai per a la cultura i recuperació de la història de Can Diumer. Els Familiars dels antics i actuals propietaris s’han unit per continuar escrivint la història de la casa.

L’Antiga masia de Can Diumer, ara Casa Corbella,  és una obra del municipi de Cardedeu inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Patrimoni de Cardedeu i Ajuntament, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

• La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
• Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
• Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
• La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
• Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
• Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arimon de Sabadell

La casa Arimon està situada en el carrer d’Arimon, 24 i dona al carrer de Brujas  de Sabadell.

Us passo la seva historia :

• La casa Arimon inicialment era propietat de la família burgesa Arimon.
• Dissenyada per l’arquitecte Josep Renom i Costa i bastida l’any 1858, durant el període modernista, la qual anys més tard fou radicalment transformada entre 1911 i 1929.
• A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època.
• L’any 1941 va comprar la casa la família Garcia-Planas.
• En l’actualitat esta gestionat per Arimon Centre Wellness.

Les seves característiques mes destacades son :

Es tracta d’un casal de construcció postmodernista de planta baixa, pis, golfes i torre quadrada.

L’estructura de l’edifici és entre parets mitgeres, de planta i pis, té secció rectangular i una teulada sobre la qual s’aixeca una torratxa de secció també rectangular.

En destaca la porta de la façana, oberta en arc trilobulat, i els treballs de ferro forjat de totes les reixes de les finestres i balcons.

Hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i molt probablement obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són del taller Butsems i Fradera. I el ferro forjat, del taller Ballarín.

Casa Arimon està en la llista d’edificis destacables de Sabadell.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu curiositats : Avui, en la barriada antiga d’Horta a Barcelona

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas en la barriada antiga d’Horta a Barcelona.

• En el carrer Campoamor, podem veure a una casa antiga un rellotge de sol,
• que esta fet amb rajoles de valencià i representa Sant Jordi matant el Dragó.
• Seguim en el mateix carrer, ara ens crida l’atenció una casa que deu ser de primers del segle XX, els forjats que te en la part mes superior.
• El carrer Campoamor ens facilita molt mirar per de munt nostra, en aquest cas es l’entrada a una finca i el relleu d’un tros de paret del mur exterior.
• L’última casa d’aquest carrer, te la fatxada una certa tonalitat verd molt clar, que juga amb les sanefes de fulles i brancals verds que hi han en diversos llocs.
• 
• El carrer canvia de nom, ara entrem al carrer de Xapí en una de les cantonades hi ha un gran casa que podem destacar la seva decoració de la fatxada i el forjat decoratiu, entre altres.
•     
• Ara estem entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, on esta la Biblioteca de can Mariner, en la seva fatxada veiem un rellotge de sol de l’any 1949.
• També de can Mariner hem triat un balcó ben conservat digna d’admirar.
• També al tocar d’aquí, hi ha un edifici de la Caixabanc, on podem veure una torre – campanar i el seus rellotges en les quatre cares.
• 
• Per últim, en un costat de Plaça d’Eivissa , hi ha un petit comerç que en el seu conjunt es ven curiós, cal destacar els dibuixos de dos vaixells a sota del balcó.
•  

Ven segur que si mireu per sobre vostre, podreu gaudir de moltes coses que mai heu vist…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Casa Bonaventura Raspall o Cauhé Raspall de Sant Feliu de Llobregat, una casa singular !

La Casa Cauhé Raspall esta situada en el carrer de Vidal i Ribas, 36-38 amb passeig de Nadal, 22- 24 de Sant Feliu de Llobregat.

Edifici del 1916, de coberta plana amb una destacada barana que evoca l’emmerletat dels castells i que enllaça amb el voladís de ceràmica.

L’element més característic és el conjunt d’esgrafiats circulars tipus escut, que són fidel reproducció de les medalles guanyades al 1907 a París, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall.

Aquesta casa era el seu habitatge i el magatzem de la firma que regentava, anomenada “La Pilarica”.

Es conegué pel nom de Casa Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l’hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913) poetessa i escriptora, medalla d’or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

La Casa Cauhé Raspall , és una casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. L’acabament està resolt amb un joc de línies corbes que formen una sanefa que a la vegada està decorada amb fulles en el centre formant grups curvilinis ascendents. Del peu d’aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica o mènsules esglaonades als balcons.

La Casa Cauhé o Casa Bonaventura Raspall, és un habitatge de Sant Feliu de Llobregat protegit com a bé cultural d’interès local.

Per a molt mes amplia informació, podeu consultar a  Casa Raspall a :

http://casaraspall.blogspot.com/

i també, us passo un article sobre aquesta important casa de la Web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat :

https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=9736

Aquesta casa forma part de les mes de 27 cases o edificis d’interès de Sant Feliu de Llobregat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Casa Raspall

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé