Torre de Can Sert de Barcelona

Avui us presento dos articles

Torre de Can Sert està situada en l’Av. República Argentina, 16-26, carrer de  Ballester, 58-72, l’av. Hospital Militar, 13-35 i carrer de  Velàzquez, 2-16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Fou una gran masia típica catalana, en un principi tingué una gran extensió de terres de conreus i horta.
  • Un dels antics propietaris fou Domènec Sert.
  • Actualment hi ha instal·lat el “Refugi d’Obreres”, regentat per monges, que va ser fundat per la família Sert, un asil que inicialment acollia treballadores jubilades de la seva fàbrica, ara persones grans.

La façana principal és llisa, amb moltes balconades i finestres. En un dels laterals hi ha una galeria porxada que abasta dos pisos i golfes. La casa té planta baixa i dos pisos.

Els murs exteriors estan arrebossats imitant carreus regulars. La casa del canonge i director de l’asil de finals de segle XIX és un annexa de la residència.

Avui resta un sector enjardinat i part de l’antiga horta és ocupada per un pàrquing públic.

Can Sert és un monument de Barcelona protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Blancafort de la Garriga

Avui us passo dos articles

 

El Balneari Blancafort esta situat en el carrer dels Banys, 59  amb carrer de la Mina, 7, de La Garriga .

Us passo dades històriques :

  • Les aigües del Balneari Blancafort es van declarar d’utilitat pública el 12 de setembre de 1860.
  • El Balneari Blancafort ha vist desfilar per la casa les més eminents personalitats de cada moment: Jaume Balmes, el bisbe Torras i Bages, Jacint Verdaguer, el  canonge Collell, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Frances Cambó…

És un edifici civil. Es tracta d’una important reforma i ampliació d’un antic edifici. Planta en “U”, de planta baixa i dos pisos.

El pati està obert i orientat a migdia, al llarg de llur perímetre es desenvolupa una galeria d’arcs de mig punt i carpanell, limitada per una balustrada de pedra artificial.

Façanes planes a excepció de la del carrer Banys, de la que sobresurten balconades a quasi la totalitat de les obertures.

Fotografia Generalitat de Catalunya

S’han fet reformes en diverses ocasions però sense alterar l’estructura exterior del conjunt.

Fotografia . M. Angel Solé – 1983 Generalitat de Catalunya

El Balneari Blancafort està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i alttres

Adaptació al Text, imatges antigues  i Fotografies : Ramon Solé

 

Balneari d’Alcarràs

El Balneari d’Alcarràs esta en la Ctra. N-II en el municipi d’Alcarràs (Segrià).

Us passo la seva historia:

  • L’antic balneari fou emplaçat sobre una font d’aigües termals coneguda des d’època romana.
  • El 1829 va ser declarada d’utilitat pública.
  • El 15 de març del 1887, per Reial Ordre, s’acceptà l’emplaçament proposat per a instal·lar-hi un balneari i es concedia l’expropiació i autorització sol·licitada per Martin Castells.
  • El balneari es va explotar de 1828 a 1920, tot i que hi ha notícia del seu funcionament fins al 1922.

El Balneari donava servei a 20 banyistes amb dues banyeres i un aparell giratori de dutxes, a més de 5 habitacions al pis superior. Constava, a més, d’habitacions per omplir ampolles, dipòsits d’aigües minerals, sala d’espera, sala de reunions, restaurant, cuina i sala de la font per beure l’aigua.

És un edifici emplaçat al sud i fora de la població, a 50 m de la línia d’edificació, en una parcel-la enjardinada que fa 56,50 x 44,50 m (supera els 2.514 m²). Al centre d’aquesta parcel-la es va construir el balneari, edifici de planta baixa i pis. Presenta una composició estètica força sòbria que només es perd amb alguns detalls de les balconades i la balustrada que tanca la terrassa, components que li donen una prestància neoclàssica. La distribució tant de les obertures com dels diferents elements arquitectònics és de tendència racionalista.

Josep A. Corbella i J. Salvadó – 1983 – Generalitat de Catalunya

Va ser ocupada com a caserna de la Guàrdia Civil.  Al jardí s’hi va trobar la part superior d’una creu de terme d’estil gòtic.

L’edifici que es conserva del balneari era el destinat a vivenda del director i actualment es destinat a vivenda particular, amb un jardí i un entorn immillorable.

El Balneari d’Alcarràs és un edifici d’estil eclèctic del municipi d’Alcarràs inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Josep A. Corbella i J. Salvadó – 1983 – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Alcarras

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola