Casa del Secretari de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La casa del secretari està en el carrer Claudi Güell, 8, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

L’edifici va ser construït en1911. És d’autor i data desconeguts, i edifici de característiques diferents a la resta de cases de la Colònia.

Es fet de totxo arrebossat imitant carreus de pedra, amb les obertures i el balcó inspirats en el romànic. Cal Destacar els escuts del balcó, amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi, símbol de catalanitat, així com el rat-penat que presideix el balcó.

Era la casa on vivia l’administrador de la Colònia Güell.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Molí i pont de Bojons i riera major de Sant Sadurní d’Osormort

El Molí de Bojons està situat en la Ctra. BV-5201, km 13,5 de Sant Sadurní d’Osormort.

Us passo la seva historia :

El lloc de Boxos (Bojons) el trobem esmentat ja el 937.

C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya

Antic molí situat a la riba de la riera Major que pertany a la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort que en principi fou terme de Sant Llorenç del Munt o de Cerdans, més tard s’uní a Espinelves i ara és independent.

La notícia del molí es troba lligada a la del mas, també anomenat Bojons el qual el trobem en els fogatges de la parròquia de l’any 1553, quan habitava el mas un tal “Anthini Boyons”.

En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 tenim notícia de l’existència de “dos fàbricas de papel de estraza” i d’un “molino harinero”, però no disposem de prou dades per saber quin d’aquests es correspon amb el Molí de Bojons.

C Torrents – 1990 / Generalitat de Catalunya

Presenta un cos central de planta quadrada amb el carener perpendicular, amb les vessants cap als costats nord i sud.

La façana de migdia no hi ha cossos annexes a cada costat del principal s’hi obren diverses finestres i alguna espiera, també hi ha un balcó.

La façana de l’hostal es troba a llevant i en el cos annex amb el carener perpendicular al principal i adossat a l’extrem esquerre hi ha un portal protegit per un teuladet a dues vessants, dues finestres a la planta i una al primer.

En aquest sector s’hi annexiona un petit cos amb el lavabo. A la resta de l’edifici hi ha diverses obertures. En la part de darrera dona a la riera Major.

L’estat de conservació és força bo per bé que les reformes han desmerescut l’estructura primitiva.

Antic molí convertit en hostal i restaurant.

El Molí de Bojons és una obra de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.

Cal remarcar que a sobre la riera i a l’extrem de llevant s’hi adossa un bonic Pont de pedra, que avui ha estat substituït per una altre, és un pont de pedra romànic d’un arc de mig punt que salva la riera major de Sant Sadurní Osormort,

eixamplat, pla i si poden diferenciar perfectament les dues èpoques, la par més antiga és de pedra i la més nova és amb maons.

i El Pont de Bojons és una obra romànica de Sant Sadurní d’Osormort (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Arenys de Mar. Un itinerari des de l’enyor.

Avui us presento dos articles

Arenys de Mar, 2017. AGC

Arenys de Mar a l’extrem més proper a Canet. Rial de Canalies: apartament on hem passat llargs anys. Un lloc per passar l’estiu amb una llar de foc per a fer estada i torrades durant el temps més fred. Riera amb molta vegetació i la flaire dels eucaliptus que s’esfumà quan destruïren la muntanya per a edificar xalets. Turonet amb pins on anaven a buscar pinyons que després partien i repartien al balcó. Baixem i divisem el Port, una de les coses que més m’agraden, i ja sento la olor de la mar.

Arribem a la carretera i girem a la dreta cap el poble, a la cantonada, la casa abandonada de la vil·la Marcelina, que van convertir, en plena crisi, en “pisos d’alt standing” amb obrers que anaven canviant sovint fins que ho van mig terminar sense acabar, amb una piscina que s’ha menjat tant la muntanya com el silenci del dia, tot i així les nits d’estiu miro estrelles pel balcó del darrere.

La puntaire d’Arenys que abans estava a la cantonada entre la carretera i la Riera. AGC

L’Ateneu on el meu marit jugava a escacs amb el seu pare, molts anys enllà. Cantonada amb la Riera on hi havia la puntaire. Vistes del cementeri. Un dia vam pujar pel camí de les cases dels pescadors. No havia mai visitat un cementiri, em va sorprendre tanta bellesa. Van anar al davant de la tomba de l’Espriu que només tenia un número perquè ell no volia passar a aquella immortalitat estranya que representa per alguns el que et recordin persones que no has conegut, però els vigilants es van cansar de que els preguntessin quina tomba era la del poeta de Sinera i finalment van posar el seu nom, discret, això sí.

Casetes d’un barri de pescadors vinguts del Delta, el Joan em parla del pare dels veïns-amics que els hi duia peix fresc a vegades. Barri pobre amb encant, amb vistes al mar i a un cel que a les nits s’omple d’estels.

Pugem la Riera, anem a comprar al mercat: verdura de les pageses, peix fresc, carn més magre, bons embotits, olivetes al lloc del bacallà.

Mercat d’Arenys de mar. Foto: Ramon Solé

Cuino. Anem una estona a la platja entre Arenys i Canet. Em banyo en aquella aigua tant freda que tant em convé, passeig per la sorra que no s’enganxa, perquè està (estava) feta de pedretes, la petita agafa petxines, mentre el seu germà fa un pou i u castell. Dutxes. Dinar. Migdiada pels que poden. Jugo amb els petits al balcó, a vegades faig una becaina. Quan són més grans i ja miren la tele dormo al sofà o m’escapo al llit amb el meu marit.

A la tarda -què fem avui mama? – anem a buscar pinyons a la muntanya?, a passejar pel port?, al parc petit d’aquí prop?, al de Lourdes?, a fer un gelat?

Al balcó del Rial de Canalies partint i repartint pinyons. AGC

Passejos per la Riera amb la promesa del gelat o del parc. Caminades diàries de pujada i de baixada. L’Ajuntament i la seva font amb aquell altre carrer per on a vegades anaven i venien comprant alguna cosa que feia falta o algun capritxet que per això són les vacances.

Gegants i capgrossos davant l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Si creuaven la riera podíem observar les torres del carrer d’Avall i del carrer Ample, caminàvem per la vorera del Rial de Sa Clavella, el barri d’Avall on a vegades anàvem al cinema o a la biblioteca a mirar contes o, més endavant, a connectar-nos a internet.

Carrer d’Avall. Torre de defensa contra els pirates del segle XVI. Foto: Ramon Solé

I comença la pujada, ja veurem per on ens quedarem avui. La placeta de l’església, l’antic Hospital Xifrè amb els seus jardins, el Calisay, l’asil de les germanetes on la sogra diu que la portem amb la boca petita del que busca consol, llegeixo la placa del carrer: “La Majestat d’un poble són els seus vells” i per fi el parc de Lourdes amb els gronxadors i el petit bosquet allà dalt. A vegades seiem als bancs mentre jugaven, en tornar prendrem un gelat, a vegades els muntaven al cavallet de la Riera.

Algun dia visita al museu de minerals amb els nens, altre al de les puntes de coixí amb la mare. A vegades no pugem la Riera i anem passejant pel port, miro la dona del pescador amb el seu fillet als braços, els vaixells de pesca, el far al final de l’espigó, el camí costaner entre les vies del tren i el mar, els bancs per seure i mirar la posta de sol sentit la remou del vent. Altres vegades pujarem a Arenys de Munt o visitarem altres pobles propers.

El Port d’Arenys de Mar i la Lonja dels pescadors. AGC.

Si la petita està cansada el seu pare la porta damunt les espatlles. El nen sempre troba motius per jugar, per inventar històries, per preguntar als grans, sembla no cansar-se mai, fins que cau rodó a la nit i… fins les set del matí en que em despertarà perquè voldrà esmorzar i jo li donaré cantant i aquella veïna-amiga amb nom de flor, l’Hortènsia, em dirà rient: – avui t’he sentit cantar el ciclista de pega que va caure i es va fer un foradet en el culet.

Platja entre Arenys de Mar i Canet.

Les festes de juliol i les d’agost. 2 d’agost, el meu sant, els pares em regalen quedar-se amb els nens. Anirem al Posit, al lloc on els nens sempre miren les llagostes vives. Sopem i miro pels finestrals la casa d’un dels indians d’Arenys i recordo la història de la rosa enterrada al cementiri per un amor que va ser impossible i penso que ell hauria d’haver lluitat pel seu amor quedant-se al seu costat.

Arenys de Mar. Casa de l’indià. AGC

Convido gent, familiars, amics… Cuino molt però estic contenta. Alguna altra veïna em diu, – avui te’m sentit riure molt! No sóc conscient del que representa un balcó en un bloc d’apartaments d’un lloc encara tranquil i retirat, però, sí, m’ho he passat bé. Després recullo cansada, però amb ajut.

I ja, grans i sols, vindrem algun cop i anirem de nit als txiringuitos de la platja a menjar peix i a veure els estels o gaudirem del regal d’un bon dinar sense haver de cuinar o del d’un bon relax al balneari de Caldetes.

Monument a la dona del pescador davant de la casa del mar d’Arenys de Mar.

I algun dia tornarem només per recordar aquells bons moments dels que, conscients o inconscientment, vàrem gaudir. Tot s’ho emporta la mar, però la mar tot ens ho retorna i caldrà fer neteja.

Platja del Cavaló. Netejant la platja després del pas de l’huracà Glòria. Foto: La Vanguàrdia.

A la bona gent que cuida dels seus records com del seu entorn

Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero

Fleca Vella de Cardedeu

Edifici de La Fleca Vella esta ubicada en la Plaça Anselm Clavé, 11amb cantonada amb el carrer de Teresa Oller de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Edifici de l’any 1550 amb modificacions.
  • Amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII i escut.
  • El promotor de la reforma de la façana de la Fleca Vella, redactat per Narcís Mundet Farreras, mestre d’obres, el 1885:
  • Pere Sabatés, flequer de Cardedeu, va ser el primer elaborador dels típics borregos cardedeuencs
  • L’any 1878 va ser nomenat proveïdor de la casa reial; segurament per aquest motiu va fer instal·lar l’escut reial a la finestra el qual va ser destrossat el 1939.
  • El 1898 la Fleca Vella es va traspassar a J. Juvany continuant com a forn de pa com llavors.
  • També és coneguda com a Can Puig i Can Nissos

Es un dels edificis més antics de la vila que conserva l’estructura de casa torre, és de planta rectangular, amb dues crugies paral·leles a la façana del carrer de Teresa Oller, compost de planta baixa, planta primera i golfa a la part davantera, i de planta baixa i una planta pis a la part posterior.

A la façana de la plaça, conjunt format per una finestra cega d’arc conopial trevolat i un balcó d’arc carpanell, els dos ornamentats. A la primera planta de la façana del carrer de Teresa Oller hi podem veure una finestra allindanada amb ampit de pedra ornamentat amb tres caps d’àngel i dues flors i una sanefa ondulada.

Hi ha unes petites finestres de proporció vertical i d’arc escarser a la planta golfes. La façana posterior està sense compondre, amb finestrals de vidre i porta a la planta baixa i amb finestres petites a la planta primera.

La planta baixa està destinada a dependències industrials i comerç, la planta primera està destinada a habitatge i la planta golfa està en desús. Finestra d’arc conopial trevolat format per una motllura sense ornamentar, una motllura ornamentada amb flors i un fistó de quatre lòbuls que sostenen el cap de quatre infants.

La Fleca Vella està l’edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Bella Plana de Lliça de Vall

Com a continuació del article de fa uns dies sobre la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, avui us presento la segona, masia can Bella Plana,  que pertany a l’Obra Tutelar Agrària OTA., un patronat fundat per Ramon Albó i la seva muller Maria Ferré amb l’objectiu d’acollir nois i noies amb dificultats familiars o amb problemes d’adaptació social.

Can Bella Plana pertany a la finca de les Torres de Santa Maria. en  l’any 1928 es va fundar  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es va dedicar a nenes. No es troben referències escrites sobre la construcció de la masia, però l’edificació no pot ser anterior al segle XVIII.

D’altra banda, la torre pot ser del segle XIX.

Es tracta d’un edifici de tipus basilical, amb el cos central més elevat, cobert tot a dues aigües.

Sobre la porta, bastant estilitzada, hi ha un balcó i, a la part superior del cos central, hi ha una estança que travessa l’edifici perpendicularment a la façana i que a banda i banda s’obre en unes finestres coronelles. També un peculiar rellotge solar.

Al seu voltant té múltiples dependències, algunes de construcció recent, entre les quals cal destacar una torre de maó emmerletada, sense cap funció aparent.

Can Bella Plana és una obra del municipi de Lliçà de Vall que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé