Fleca Vella de Cardedeu

Edifici de La Fleca Vella esta ubicada en la Plaça Anselm Clavé, 11amb cantonada amb el carrer de Teresa Oller de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Edifici de l’any 1550 amb modificacions.
  • Amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII i escut.
  • El promotor de la reforma de la façana de la Fleca Vella, redactat per Narcís Mundet Farreras, mestre d’obres, el 1885:
  • Pere Sabatés, flequer de Cardedeu, va ser el primer elaborador dels típics borregos cardedeuencs
  • L’any 1878 va ser nomenat proveïdor de la casa reial; segurament per aquest motiu va fer instal·lar l’escut reial a la finestra el qual va ser destrossat el 1939.
  • El 1898 la Fleca Vella es va traspassar a J. Juvany continuant com a forn de pa com llavors.
  • També és coneguda com a Can Puig i Can Nissos

Es un dels edificis més antics de la vila que conserva l’estructura de casa torre, és de planta rectangular, amb dues crugies paral·leles a la façana del carrer de Teresa Oller, compost de planta baixa, planta primera i golfa a la part davantera, i de planta baixa i una planta pis a la part posterior.

A la façana de la plaça, conjunt format per una finestra cega d’arc conopial trevolat i un balcó d’arc carpanell, els dos ornamentats. A la primera planta de la façana del carrer de Teresa Oller hi podem veure una finestra allindanada amb ampit de pedra ornamentat amb tres caps d’àngel i dues flors i una sanefa ondulada.

Hi ha unes petites finestres de proporció vertical i d’arc escarser a la planta golfes. La façana posterior està sense compondre, amb finestrals de vidre i porta a la planta baixa i amb finestres petites a la planta primera.

La planta baixa està destinada a dependències industrials i comerç, la planta primera està destinada a habitatge i la planta golfa està en desús. Finestra d’arc conopial trevolat format per una motllura sense ornamentar, una motllura ornamentada amb flors i un fistó de quatre lòbuls que sostenen el cap de quatre infants.

La Fleca Vella està l’edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia cal Bruixa, en els terrenys de can Batlló de Barcelona

La masia Cal Bruixa, és situada en un solar interior, al carrer Parcerisa número 8, de La Bordeta (Sants) Barcelona.

masia al fons

Us passo la historia de la masia de Cal Bruixa :

  • Abans era coneguda com Cal Paretó.
  • Va ser construïda el 1880 per Josep Elias i Anglí. La va habitar la seva família i després la del seu fill, Josep Elias i Andreu. I posteriorment Salvador Rovira i Arbós.
  • Aquesta masia i el seu entorn permet explicar el model agrícola català i entendre com funcionava una masia.
  • També es pot explicar el salt de l’agricultura de secà a l’agricultura de regadiu gràcies a un element com el Canal de la Infanta, que des del 1819 va convertir la vall del Llobregat en un dels territoris agrícoles més productius de Catalunya.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Damunt de la porta hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d’obra. A l’interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

En l’actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló. Iniciats els enderrocs de l’espai de Can Batlló, els veïns intenten salvar la darrera masia existent en l’actualitat en el sector de La Bordeta del barri de Sants.

Si voleu saber mes d’aquesta antiga masia, podeu consultar a :

https://www.canbatllo.org/patrimoni/el-rebost-de-barcelona-passat-agricola-de-la-ciutat/

I també a :

http://memoriadesants.blogspot.com/2015/10/una-oportunitat-can-bruixa.html

 

Recull de dades : Web de Can Batlló i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Bella Plana de Lliça de Vall

Com a continuació del article de fa uns dies sobre la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, avui us presento la segona, masia can Bella Plana,  que pertany a l’Obra Tutelar Agrària OTA., un patronat fundat per Ramon Albó i la seva muller Maria Ferré amb l’objectiu d’acollir nois i noies amb dificultats familiars o amb problemes d’adaptació social.

Can Bella Plana pertany a la finca de les Torres de Santa Maria. en  l’any 1928 es va fundar  l’Escola Agrícola Bellaplana, que es va dedicar a nenes. No es troben referències escrites sobre la construcció de la masia, però l’edificació no pot ser anterior al segle XVIII.

D’altra banda, la torre pot ser del segle XIX.

Es tracta d’un edifici de tipus basilical, amb el cos central més elevat, cobert tot a dues aigües.

Sobre la porta, bastant estilitzada, hi ha un balcó i, a la part superior del cos central, hi ha una estança que travessa l’edifici perpendicularment a la façana i que a banda i banda s’obre en unes finestres coronelles. També un peculiar rellotge solar.

Al seu voltant té múltiples dependències, algunes de construcció recent, entre les quals cal destacar una torre de maó emmerletada, sense cap funció aparent.

Can Bella Plana és una obra del municipi de Lliçà de Vall que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé