Capella del Sant Crist de Badalona

La capella del Sant Crist està situada en l’avinguda Salvador Espriu i font de l’entrada a can Cabanyes (actualment és Centre Cívic), que data del segle XVII.

can Cabanyes

A la part frontal, damunt la porta, hi ha una creu i també, hi figura la data de 1860 probablement l’any d’una de les moltes reformes que ha tingut al llarg dels temps.

Cada Dijous Sant, la capella s’omple d’espelmes i llantions, ofrena de devots de Badalona i rodalies d’aquest Sant Crist.

Us passo informació del blog “ Goigs i devocions populars”, on hi ha els Goigs i Laments a la imatge del Sant Crist :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-i-laments-la-imatge-del-sant.html

Segons la tradició popular o llegenda :

Després d’una gran avinguda d’aigua per la riera de Sant Joan la gent veié que mig colgada pel fang, i a l’indret mateix de can Cabanyes , s’havia dipositat una bella talla de Jesús crucificat. Recollida pels masovers l’entraren a la masia, però el matí següent, sorpresos, veieren que no es trobava on l’havien deixat. Després de cercar-la, algú la descobrí de nou, al mateix lloc on l’havia deixat abans l’empenta de la riuada. Deduint que era voluntat de Déu que allí fos venerada la imatge, hi fou construïda la capelleta, de fortes parets, perquè resistís les possibles avingudes de riera.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona, Viquipèdia i Altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El gran Parc urbà de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona

                               

El Parc de Can Solei i Ca l’Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona. Està considerat avui dia el gran parc i  mes important de Badalona  i el veritable pulmó verd per la gent d’aquesta ciutat, tant per les seves mides com pel seu valor històric, paisatgístic, amb molta aigua i la seva riquesa vegetal i faunística; tant és així que forma part de la xarxa de parcs metropolitans.

En superfície aproximada de 10,8 ha, de les quals 3 pertanyen a Can Solei i 8 a Ca l’Arnús.

Limita al nord amb la C-31, a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru, i a l’est amb la riera de Canyadó, en aquests carrers hi ha accés al Parc.

Des de hom podem dirigir-nos a les diverses àrees dins del conjunt, a diferenciar entre els jardins històrics, amb tota una sèrie d’elements de gran interès;

la zona d’horts, actualment en  ús limitat;

basseta amb degotalls

l’esplanada superior, molt emprada per a celebrar-hi actes de caràcter popular.

on  trobarem una gran glorieta, finalment el passeig central, que comunica les dues finques i està flanquejat per plataners centenaris.

Cal destacar un gran Eucaliptus prop de Ca l’Arnús.

Can Solei fou expropiat paulatinament, entre el 1960 i 1970, i el 1977 finalment esdevingué públic. L’obertura de Can Solei es produeix el 1984,

i des d’aleshores s’han anat fent actuacions encaminades a consolidar les estructures existents i que mereixen ser conservades, millorar i consolidar les camins històrics, recuperar el circuit d’aigua i potenciar la vegetació.

Quant a Ca l’Arnús, la quarta generació de la família Arnús vengué part de la finca a la Corporació Metropolitana de Barcelona i una altra a una immobiliària.

Avui dia gairebé tota la finca és pública; la vella reivindicació “Ca l’Arnús, parc públic” és una realitat. Un dels grans reptes de l’Ajuntament de Badalona, fou comunicar definitivament entre Can Solei i Ca l’Arnús i que fora un verdader gran Parc.

Aquesta  unió definitiva va esdevenir una realitat el 2007, moment d’inauguració de Ca l’Arnús, quan l’Ajuntament de Badalona va fer efectiva la connexió simbòlica a través d’una porta que unia els dos espais.

Actualment la comunicació està molt més garantida a través de l’eix vertebrador del parc, que circula paral·lel al carrer de Sant Bru, unint la riera de Canyadó amb el carrer de la Seu d’Urgell, a més de diverses camins, des de l’obert pel costat de la torre de guaita, als annexes al jardí dels còculs de la part de Can Solei.

Prop de la torre Arnús hi el jardí dels còculs. En un dels seus parterres propers hi ha un bust d’Evarist Arnús, però l’element més remarcable d’aquesta zona és la torre del Rellotge, datada de 1883.

A dins s’hi troba una estació meteorològica que féu construir Evarist Arnús, dotada d’un calendari perpetu i de tots els instruments de mesura (termòmetre, pluviòmetre, higròmetre, etc.) de la prestigiosa marca Ferrer, Collin i Cia. Està folrada en fusta per la part exterior.

Ha estat restaurat en els darrers anys.

El jardí dels còculs hi ha el camí dels xiprers, que inicia el seu recorregut al límit superior de la finca, on hi ha la font de Sant Antoni i el mirador del llac.

És el camí central que connecta les distintes parts del jardí de Ca l’Arnús.

Passada la bassa, a mà esquerra, hi ha la torre de l’Aigua.

Construïda al voltant de 1887, està feta en maó vist, peces de pedra calcària i el dipòsit de ferro, la seva funció era emmagatzemar i distribuir aigua del pou.  Encara avui en dia, va bombejant aigua.

El llac és un dels elements més característics del parc.

L’embolcalla una gran massa de vegetació rica i diversa: palmeres, arbres de l’amor i mimoses, enmig del llac hi el Còcul Gros de Ca l’Arnús, el més robust i corpulent dels que hi ha al parc.

Alimentat antigament per una mina, avui perduda, la seva forma recorda a un vuit aplatat, sent-ne dues illes els buits.

Compta amb tot un sistema de ponts i camins, que crea una sensació de trobar-se en un lloc amagat i impenetrable.

Amb el llac, l’altre element singular és el castell, d’estil neogòtic, amb merlets al cim, festejadors a les finestres

pont llevadís i embarcador, s’aixeca sobre les aigües i dóna un aire més romàntic al jardí.

L’element final de Ca l’Arnús és la casa nova, construïda a mitjans del segle XX al costat del llac,

Des d’aquest Llac, l’aigua sobrant anava pel costat dret del camí dels xipresos per una canal fins l’altra costat de la finca de Can l’Amús

Hi han dos zones clares d’espais destinats els infants, una en cada una de les finques.

La de Can Solei situada a un nivell superior a la casa és la mes tradicional en jocs i sota dels grans Pins, hi han taules i bancs de fusta per fer algun àpat.

La segona esta situada per sota de la casa de Can l’Amús,  es mes d’aventura per els nens

A un costa on podem entrar al jardí romàntic, troben una antiga torra.

I a un petit nivell superior la remodelada bassa utilitzada pel rec quan havien els conreus propers.

Us recomano una llarga i pausada visita a tot el conjunt d’aquest gran Parc de Badalona.

 

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé